 |
| |
DOCUMENTS
Cinema a Cornudella. Pel.lícules projectades als cinemes de Cornudella al llarg del temps |
| |
 |
(Publicat a Cornudella web: 16/03/2012) |
|
Pere Guitart Falgàs
Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada. Històries de soldats enterrats a la fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant. Miquel Martorell Garau, Siurana, febrer 2010
El noi Pere, neix a Roses (Empordà) el 13 de setembre de 1920, als baixos del número 7 del carrer de Sant Pere. Son pare Pere Guitart Guitart és calafat al port i sa mare, de molta empenta, Elena Falgàs Guitart és peixetera amb el que li porten les barques que coneixen son marit, o treu de la subhasta i envia a Figueres, a Girona...arreu.
En néixer el noi ella té vint-i-un anys i ell vint-i-set; són una parella molt emprenedora. Però el pare acaba emmalaltint del pit i cal allunar-se dels aires marins i atramuntanats de la badia. Així doncs, la família marxa a Barcelona per estar prop dels metges, i s’estableix a la Barceloneta. Allà posen en marxa una venda salada. ... (Publicat a Cornudella web: 01/03/2012). |
|
Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945)
Miquel Martorell Garau, Siurana, gener 2012
|
 |
Fins ara el que sabíem era que els Patacons el van assassinar el 12 de febrer de 1945 (hemorragia interna, en el campo, a les 16,30; diu l’anotació de la defunció al Registre Civil) al Mas de l’Abella. En acabar de feinejar al camp, li va dir al mosso que marxés, que ell es quedava a recollir. Ja lluny, el mosso va sentir uns trets, i en retornar va trobar l’amo mort. (Publicat a Cornudella web: 27/01/2012). |
|
DOCUMENTS
Documents originals de l'Arxiu Morato Aragones |
| |
 |
| |
Nomenament per part de la Curia Romana de Josep Mas Roger com a Notari apostolic. Datat l'any 1745, sota pontificat de Benedicte XIV. Document PDF en alta resolució. (Publicat a Cornudella web: 22/12/2011)
Document relacionat: "Privilegi del Juí de Prohoms", de les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII: "José Mas y Roger, por las autoridades apostólica y real, notario público de la villa de Cornudella, del condado de Prades, y arzobispado de Tarragona, y actuario de la curia de la baylía general de dicho condado, y de la ordinaria de dicha villa de Cornudella y otras del mismo condado. ..." |
|
DOCUMENTS
Documents originals de l'Arxiu Morato Aragones |
| |
|
| |
Nomenament vitalici per part de Ferran VI de Josep Mas Roger com a "escribano y notario publico en todos los mis Reynos y Señorios" Datat l'any 1751.
Document PDF en alta resolució. (Publicat a Cornudella web: 22/12/2011)
Document relacionat: "Privilegi del Juí de Prohoms", de les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII: "José Mas y Roger, por las autoridades apostólica y real, notario público de la villa de Cornudella, del condado de Prades, y arzobispado de Tarragona, y actuario de la curia de la baylía general de dicho condado, y de la ordinaria de dicha villa de Cornudella y otras del mismo condado. ..." |
|
| Més documents: |
|
|
|
i |
| COL.LABORADORS QUAN VOLEN |
| |
Programant obres amb Sant Joan Pitit
Passats són ja los dies de freT intens, polar, siberià, a com vulgueu dir-ne. Jo no sé d'on venia pas, lo que sí segur que era: FreT de collons. L'últim dissabte de passeig al balcó de casa: Set del matí, cinc davall zero. Dia radiant, espectacularT, amb un solet que nimora però amb les orelles ben tapades i amb lo moixó encongit. Lo terra i ambient molt sec. Aumitat relativa de l'aire vora 30 per cent: Collons, quina sort tenim en aquestes terres: Calor a l'estiu, fred a l'hivern, primaveres i tardors... esteu pensant un millor lloc del món per a viure que aquí??... jo us el regalo...
La millor opció, com sempre, és anar de visita, a saludar al meu amic Sant Joan Pitit. Com tots sabeu la seva fesomia de cara no varia gens: però a saber que fa quan em giro d'esquena i no el veig: potser deixa anar a terra el pobre be que aguanta entre braços i la seva cara es relaxa, doncs està fins els ous de fer-ho i a sobre li pesa, o vés a saber, però la qüestió és que la seva cara d'amoïnat no hi ha qui se la tregui... i a més, precisament aquell dissabte feia cara d'estar força cabrejat.
-Escolta, escolta... ja han apariat la pista una mica més avall, la que passa per damunt del barranquet??? ... o què?? em va preguntar insistentment... A veure si algú s'hi fotrà de cap i tindrem un disgust...
- Home nen, tranquil·litza't una mica -vaig contestar-li-. Cuandomenos ben i ben senyalitzat el perill de despreniment ho està. No sé si ho arreglaran demà, passat o d'aquí uns mesos, però d'interès segur que els responsables n´hi han posat... i amb les punyeteres retallades, d'això no se'n salva ni déu... potser t'hauràs d'esperar una mica i tenir més paciència...
|
|
|
 Els americans farien una pel·lícula
Els americans farien una pel·lícula amb aquesta història, però nosaltres ho deixem a l’oblit, no necessitem més fites esportives, ja en tenim prou amb el Guardiola, Mourinho, pilota, àrbitre, fora de joc, ells son pitjors que nosaltres, no va ser penal, si que va ser, jo guanyo i tu perds, ser el primer, el millor del món, més diners, més monedes i molt més negoci.
I l’historia es ben senzilla, una escola de Reus, La Salle, te un equip de gimnàstica rítmica, les nenes entrenen tot el que poden, els pares posen de la seva part i l’equip es classifica pel campionat d’Espanya, així que agafen els cotxes i marxen cap a Santander. Allí competeixen amb equips de tot l’Estat, alguns petits com ells i altres enormes, algunes de les nenes que han participat en aquest campionat estaran en propers Jocs Olímpics, en Campionats del Món o d’Europa. I l’equip de l’escola de Reus va quedar quart, dels 68 participants, a un pas de la medalla, a un petit pas. El club petit que es va colar amb els gegants, que va demostrar que l’esforç i el treball ben fet son tan forts com els grans pressupostos. I tota aquesta història sol es va veure reflectida a unes petites línies ombrades pels grans esdeveniments esportius mundials –si aquest jugador de futbol diu això, si l’altre ha dit allò o el de més enllà no sap el que diu.
I els esports minoritaris –minúscul no significa inexistència- continuen amb les seves lluites perdudes, perquè tots parlen del que volen sentir, i no hi ha més, els esports “petits” callats i els gran cridant. Jo continuaré saltant les primeres pàgines esportives, ja estic fart de tant crit orfe de sentit. |
|
 Crònica surrealista de la nit de reis
Dijous 5 de gener de 2012, nit de reis. Estic al parc de bombers, de guàrdia a l'ambulància de Cornudella. Son al voltant de les 12 de la nit. Acabem d'arribar de l'hospital de Sant Joan de Reus, i després de netejar i reposar material a l'ambulància, em disposo a sortir a la porta del parc a fer un cigarret tranquil·lament. L'encenc, faig una calada i mentre la gaudeixo, escolto i veig que en aquell moment, pel tomb del Parc apareixen els tractors dels Reis Mags d'Orient. Música a tota màquina, amb més gent a bord que una patera. Ja deuen haver acabat el repartiment dels regals per a tots els nens i nenes del poble i van de retiro, penso. Arribats a la rotonda del camp de futbol, els vehicles agrícoles adaptats i engalanats per a l'ocasió s'aturen un instant. Un destacament multicolor salta dels remolcs atapeïts i seguidament els tractors continuen cap al camp de futbol, on hi ha la base d'operacions. Totalment aliè als esdeveniments, veig com el grup d'entre 10 i 15 persones, entre patges negres i acompanyants blancs, encapçalats ni més ni menys que per dos reis, ... |
|
|
 Altra bona notícia
Els jueus diuen “ qui salva una vida salva al món”, la veritat és que té el seu sentit. Si les bones gents que habiten aquest món no salvessin vides, solament quedarien aquells que les lleven. Recordant la cita, a la qual amb fe s'acullen els jueus, voldria explicar-vos el cas que va succeir fa molt poc al Metro de Barcelona. En l'andana d'una estació de Metro, diverses desenes de persones esperaven l'arribada del comboi. Tots els que hem viatjat amb Metro hem vist amb els nostres propis ulls i fins i tot molts també hem practicat la imprudència de col·locar-nos a pocs centímetres de la vora de l'andana, segurs i inconscients que res ens pot passar. Les estadístiques, “reals estadístiques” no com les que fan els partits polítics i les grans companyies per portar-nos a engany, proven que davant diverses situacions, com poden ser els tumults de gentada, les presses i l'aclaparament, o els esperats ... |
|
|
 Detalls
La vida són detalls. A la meva infantesa hi havia un detall, les 7,20. Jo, per circumstàncies mèdiques i d’altra mena, anava sovint a Reus i el cotxe de línia sortia a aquesta hora. Hi havies de ser una estona abans en aquell despatxet, petitet i acollidor que hi havia a Cal Punyet, tot folrat de fusta per estar més calentó a l’hivern gelat.
Arribava aquell cotxe de línia de l’Hispània procedent de Prades. S’obria la porta, el primer que es veia era la lluïssor d’aquell cabell engominat repentinat d’en Robert, el conductor del vehicle que amb tota seguretat, no rapidesa, ens havia de dur fins a destí.
Aquells viatges que començaven a les 7,20 eren un canvi de rutina, un afany per descobrir coses noves, coses que en un poble eren més difícils de veure. En les ciutats eren més fàcils de tenir-les a l’abast, gaudir-ne. Una biblioteca, una sala d’esplai, un club de futbol amb nens de diferents categories, ... |
|
|
|
| |
| |
|
| |
Darreres
fotografies: Colònies d'estiu a Cambris 1978, c/ del Balç 1960, c/ del Bassot dècada de 1960. Data incorporació: 14/12/2010. |
|
