| Neix a St. Boi de Lluçanès
(Osona), fill de peraires provinents de Montesquiu. Estudia a Vic i a Barcelona,
on es llicencia en medicina l’any 1890. El trobem de metge militar a Filipines,
on deixa l’exèrcit per una topada amb un caporal; retornat a la
península s’estableix a Garcia (Ribera d’Ebre). Es casa amb la pubilla
de ca l’Aleu de Cornudella i fixa residència a la vila, on exerceix
de metge. Participa a la Junta Organizadora del Colegio Médico de
la provincia de Tarragona (1898), i acabarà sent degà del
Colegi de Metges de Reus.
A la vila instalà una panificadora
al carreró den Gomà, que l’enfrentà amb alguns veïns
i amb l’ajuntament. Llavors es presentà a les eleccions de 1913
i entrà a l’ajuntament amb la més alta votació, sent
nomenat alcalde el primer de gener de 1914. En sis mesos que durà
el seu mandat urgí l’aplicació del nou sistema de pesos i
mesures; aprovà el Reglamento de Aguas; aconseguí la concessió
d’aigua des de Carboneres i promogué un embassament a l’Argentera;
inicià les gestions per construir les Bodegues comunals; creà
el Patronato de auxilio a la Vejez; intentà la construcció
d’un nou Hospital; inicià fructífers contactes amb la Mancomunitat
presidida per Prat de la Riba per temes de carreteres, camins veïnals
i telèfon.
Suspès en les seves funcions
per Govern Civil al juliol, hom inicià contra ell un fals procés
a Falset, carregant-li un desfalc en la recapta de contribucions. El procés
quedà en no res, però ell quedà inhabilitat per als
càrrecs públics i força recremat d’esperit. De la
seva gestió municipal cal remarcar l’intent seriós d’urgir
les contribucions als morosos potentats de la vila; així com la
proposta de dur aigua potable a tots els domicilis.
Les seves actuacions el feren malveure
pels cacics i causaren la seva destitució. L’any 1914 obrí
un cafè al cantó dels carrers Tou i Nou, ampliat després
amb botiga de tot. Allà s’hi aplegà una societat de to republicà
extremat, amb un centenar llarg de contertulians; on hi conversaren, a
més d’en Llorens de Reus i d’en Figueres de Ulldemolins, el líder
Angel Pestaña (1918). La societat cooperativa La Mutua Obrera que
tingué per primer president el metge Font i de segon en Jacint Domingo,
es disolgué per dissencions internes l’any 1919; hom l’anomenava
L’Aranya. Font continuà la botiga a la plaça dels Perxes,
d’on cal remarcar els discursos d’en
Pestaña i del Noi de Sucre
des del balcó.
El seu esperit revolucionari el fa
moure per tota la comarca i, amb el seu amic Esteve Vendrell del Masroig,
funda societats locals de la CNT a totes les viles; delegat al congrés
fundacional de Sants (1909) assisteix al Congrés de la Comedia (Madrid
1919) representant la Federacion Comarcal del Alto y Bajo Priorato dins
el bloc de 128 delegats de la Regional Catalana. La seva amistat amb Salvador
Seguí el fa acollir la vídua després de l’atemptat
del carrer Cadena; el mateix fa amb Angel Pestaña després
de l’atemptat que aquest sofrí a Manresa, acollint-lo a casa seva
fins que es restableix lluny dels pistolers del Sindicat Lliure. Un cop
fora del consistori, pladeja contra l’alcalde Jaume Miralles en favor de
la cultura popular fins aconseguir la creació de la Biblioteca Popular
de Consulta, que s’inicia amb una subscripció a l’Enciclopèdia
Espasa que tot just acaba de començar (1926).
Polifacètic en tot, inicia
un negoci de cria de porcs que l’enfronta amb l’inspector local de sanitat,
que li era oposat per qüestions del Sindicat Mèdic de Montblanc.
En iniciar-se la revolució de 1936, els seus fets esquerranosos
no el lliuraren que el comitè de milícies l’incautés
les terres. Acabada la guerra incivil, amb 72 anys, fou dels primers acusats
pel cap local de Falange com inductor intel·lectual de totes les
malifetes del període, i condemnat a cadena perpetua (individuo
peligrosísimo por sus ideas...ha dado infinidad de conferencias
y consejos anarquistas dentro de su domicilio...debe considerarsele un
constante perturbador ...y un peligroso propagador del comunismo). Passà
al duríssim penal de Cuéllar (Segovia) on exercí de
metge, confinat després a la presó de la illa de sant Simón
(Pontevedra). Les intenses gestions del gendre falangista, aconseguiren
conduir-lo a Poboleda amb arrest domiciliari (1943). Redenunciat per trencament
de condemna, fou confinat al poblet empordanès de La Pera, on encara
el recorden com en Barbeta, iaio bondadós, metge de tots. El trobaren
mort al matí del dimarts 10 de desembre de 1946 a la Casa del Metge
on residia; se l’endugué una pulmonia, l’hivern i la tramuntana.
Miquel Martorell ©, Siurana,
1er novembre 2007.
|
|
Signatura de Bonaventura Font
i Castany
|
|
