El trobem ja a la vila com a capità de la Segona Companyia de les Milícies Nacionals, amb comandament de cent sis homes. Al poc és elegit Comandant del nou ‘Batallon Ligero 3º del Partido de Falcet’, integrat per gent de Cornudella, Poboleda, la Morera, Ulldemolins i Prades. En aquest període és elegit alcalde fins 1844; mandat breu que el permeté sanejar l’economia municipal, i preocupar-se dels afers de les Milícies. A les eleccions, el succeeix son pare, el metge Joan Ferrandis.

L’any 1854 es casa amb Francesca Roigé de Poboleda; i l’any 1865 comença la seva llarga gestió com metge de la vila. Seguint l’estudi de Jacint Corbella, sabem que era membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, on envià onze valuoses memòries sanitàries, que mereixeren la felicitació de l’Acadèmia; totes elles traspuen crítiques a la situació sanitària en el medi rural i la desatenció dels governants. Les darreres comunicacions, relaten els tractaments als ferits de la batalla de Prades (1875) on avança mètodes que després practicarà Trueta a la guerra civil del 36, i la descripció de l’epidèmia de còlera (1885). És important el seu estudi sanitari (1879) on relaciona les principals epidèmies que patí la vila al llarg del segle; en especial l’any 1811 “por alimentacion insuficiente y el foco permanente de los hospitales militares”, i l’any 1854 “el cólera morbo”. Per la seva anomenada i relacions a la capital és cridat diverses vegades a consulta al palau reial.

Les seves actuacions sanitàries de prevenció foren dràstiques: instal·là grans calderes als rentadors de la Font de Dalt, on feia bullir les robes de llit que cada matí, amb agutzil i mosso de l’esquadra, es recollien de totes les cases. També l’any 1855, en rebrotar el còlera a Albarca, feu tancar les portes de la vila i aconseguí suspendre la Festa Major. Regidor d’Instrucció Pública (1863) actuà contra el mestres de minyons per la seva manifesta incapacitat. I regidor de Sanitat (1893) proposà l’acondicionament de l’edifici del fossar, com Hospital de la Vila. L’any 1891 destapà el desfalc de 20.000 pts en la construcció de la nova Casa de la Vila, que causà la destitució fulminant de l’alcalde; i l’entrada de Pau Perera qui eixugà de la seva butxaca el forat (i no consta que ho recuperés).

De la faceta literària de Ferrandis, hem pogut conèixer referències de fins a dotze obres de teatre (de les que n’hem vist tres: El Conde de Prades, Lucrecia i la reina mora de La Morera dedicades al ministre maçó Manuel Ruiz Zorrilla). També publicà una Flora de Montsant (que no hem pogut trobar); i Poemas Dramàticos de la Revolucion Francesa del siglo XVIII. 

L’any 1882 funda la Lògia Corazon, amb el nº 194 de l’obediència del Gran Oriente De España (GODE), amb trenta cinc membres (de la vila, d’Ulldemolins i altres), que arribaran a cinquanta-u a finals de segle. El taller maçó s’ubica al nº 8 del c. de St Antoni; i en poc temps funda un Ateneu Literari al c. st Francesc, on es donen conferències, classes d’adults, escola de nens i nenes, i una Associació de Socors Mutuus per maçons i profans. Els enfrontaments amb l’església són constants; quan a la mort de l’emperador maçó Guillem d’Alemanya feren un acte fúnebre amb banda de música; i en escarnir les professons de Setmana Santa, veient-les passar asseguts al llindars de les cases. Els membres de la Lògia Corazon eren diversos i tranversals, des d’alcaldes de la vila (Pau Perera, Joan Bta Olivé, Josep Perpiñà, Joan Revull, Josep Miró) fins músics (Josep
Monfà), basters, espardenyers, comerciants, mestres, pastissers, vinaters, paletes, i pagesos; són els qui donaren l’empenta que remogué la vila al tombant del segle dinou. El polifacètic metge Joaquim Ferrandis finà de congestió cerebral el matí del 5 de maig de 1896. El seu enterrament fou el primer seguici civil, amb música inclosa, que ell mateix deixà testat minuciosament.
 

Miquel Martorell ©, Siurana novembre 2007.
 
 

Signatura de Joaquim Ferrandis Piñol. Procedent de l’Arxiu Històric de Falset.