| Fra Joaquim Juncosa, nascut a Cornudella
de Montsant l'any 1631 en una família de pintors, està considerat
el pintor més important de la segona meitat del segle XVII a Catalunya,
i és probablement un dels personatges més rellevants que
ha donat el Priorat al món de l'art. Una mostra a Girona (del 2
d’abril al 23 de maig de 2004) exposà la seva obra clau: el Pentecostès
de fra Joaquim Juncosa, que per primera vegada en tres-cents anys va sortir
de la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca).
Introdució
Per entendre millor a aquest important
personatge de l'art català, cal que ens situem en el període
històric en el qual va viure Joaquim Juncosa. Com veurem, no va
viure un període precisament fàcil i planer. Més aviat
al contrari, li va tocar viure un dels períodes més foscos
i durs de la història de Catalunya, on la inquisició, les
guerres, els bandolers, la pesta, la gana i la misèria estaven a
l'ordre del dia. El bandolerisme era, desde feia anys, un mal del país,
fins el punt que el mateix any que va nèixer en Joaquim (1631),
Cornudella estava inmersa en una guerra contra els bandolers. Per posar
un exemple de quin era l'abast del bandolerisme en aquell temps, només
dir que el 1631 hi havien almenys tres "quadrilles" de bandolers actuant
per la zona: la de Joan Pallejà, fill de la vila, la d'en Jeroni
Gil "Lo Gavatxo" i la de Francesc Tena. Aquell any, el Batlle General,
Pere Mas, cansat de perseguir bandolers per les muntanyes amb el sometent,
fins i tot va demanar al consell de la terra permís per instal·lar
forques per tal d'administrar "justícia exemplar", petició
que va ser denegada.
Per si no n'hi hagués prou
amb els bandolers, ell i la seva família també van viure
en primera persona la guerra dels segadors, que va assolar Catalunya entre
els anys 1640 i 1652, i que va comportar la pèrdua del Rosselló
català en mans del francesos. La gana i misèria que va causar
la guerra, al llarg de la qual va transcórrer la joventut de Joaquim
Juncosa, obligaven a l'ajuntament a repartir blat i menjar entre els veïns
de la vila, i a fer obres municipals per tal de donar feina i menjar als
pobres.
Les plagues també van fer
acte de presència durant l'època. La pesta assolà
la zona durant els anys 1650 i 1652. El primer cas de pesta que es va detectar
a Cornudella va ser el setembre de 1651, i la primera víctima mortal
va tenir lloc el 22 d'octubre. En total, en els dos anys que va durar la
pesta, van morir 93 persones al poble, en una època en que Cornudella
comptava aproximadament amb uns cinc-cents habitants. Aleshores Joaquim
tenia 20 anys. Més endavant, hi va haver plagues de llagosta (anys
1685, 1687 i 1688).
I per si tot això fos poc,
a la guerra dels Segadors va seguir la guerra de Successió (1701-1714),
que va començar set anys abans de la mort de Joaquim, i que va acabar
set anys després. Tot i que al final de la seva vida, reclòs
en un monestir, Joaquim també devia viure d'aprop aquesta guerra,
no va arribar a veure com Catalunya acabava perdent definitivament les
seves llibertats, en morir l'any 1708.
 Joaquim
Juncosa, pintor entre pintors
Joaquim Juncosa va nèixer
a Cornudella de Montsant l'any 1631, en una família de pintors.
El seu pare, Joan Juncosa, es va casar amb una andalusa de Jaén,
Maria Domadel, i ho va fer a la ciutat andalusa, on llavors estava treballant.
El seu avi Joan ja era un pintor d'anomenada, que va treballar al retaule
major de l'Església de Santa Maria de Cornudella, obra renaixentista
que quan va nèixer Joaquim Juncosa estava en obres: A l'agost de
1632 encara s'estava enllestint l'obra dels bancs del nou temple i el consell
de la vila encara parlava de com farien una de les portes laterals. Només
un mesos abans s'havia col·locat la porta principal de la nova església.
El barroc, expressió artística
que dominava Joaquim Juncosa, apareix durant el segle XVIII com una nova
manifestació artística. A Catalunya, es dóna sobretot
en les zones rurals i es caracteritza per la seva exuberància decorativa,
amb la qual es perseguia fascinar els creients, donant-los la imatge d'una
església rica i poderosa, en front de l'església reformista,
que buscava l'austeritat. Es creen escoles d'art, com la d'Escaladei, amb
Joaquim Juncosa com a màxim exponent, o la Llotja de Barcelona,
que popularitzà la pintura d'Antoni Viladomat (1678-1755). Segons
els experts, Joaquim Juncosa és la figura clau per entendre l'art
d'Antoni Viladomat, l'altre gran pintor català del segle següent.
De jove ja es va dedicar a pintar,
realitzant obres per encàrrec. Entre aquestes obres primerenques,
cal destacar les quatre obres de grans proporcions encarregades pel Marquès
de la Guàrdia a Sàsser, a l'illa de Sardenya. Es dona la
curiosa circumstància de que en aquell temps, el bisbe electe d'Empúries
(bisbat residencial sufragani de Sàsser) era el cornudellenc Gabriel
Juncosa, qui va morir el desembre de 1654, quan Joaquim tenia 23 anys.
És difícil saber si hi havia parentesc entre ells, donat
que el cognom era molt freqüent a la vila, i estretament relacionat
amb el món de l'art i la religió. Hi havien força
cornudellencs amb el cognom Juncosa que van ser coetanis i que eren pintors
i religiosos relacionats amb la Cartoixa d'Escaladei: Joan Juncosa, pintor
del carrer del Tou; Joan Juncosa, pintor (són dues persones diferents),
Josep Juncosa, pintor; Joaquim Juncosa, pintor; Gabriel Juncosa, bisbe;
Miquel Juncosa, germà del convent d'Escaladei...
L'any 1660, -amb uns 30 anys d'edat-
va ingressar com a llec a la Cartoixa d'Escaladei, on realitzà moltes
pintures que finalment el van convertir en l'eix artístic de l'anomenada
escola d'Escaladei, de la qual també va formar part Lluís
Pasqual Gaudí, mort a la Cartoixa l'any 1621. Fra Joaquim, entre
les obres que va fer a la Cartoixa d'Escaladei, cal destacar els retrats
dels il·lustres que figuraven a la Sala Capitular, així com
una gran composició que omplia el frontís de l'església.
Posteriorment, en una data indeterminada, va passar a la Cartoixa de Montalegre,
on va pintar la capella del sagrari, una trentena de quadres i dues grans
teles que presentaven el naixement i la coronació de la Mare de
Déu. Després va tornar a Escaladei, on va continuar pintant.
Joaquim Juncosa va ajudar al seu
pare en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia
de Reus -que s'havia acabat de construïr l'any 1601-. Hi van treballar
els anys 1679/1680, en unes obres d'ampliació que van tenir lloc
en aquest santuari entre els anys 1652 i 1683. En aquesta mateixa decoració
també van treballar-hi el seu cosí Josep i un altre deixeble
de Joan Juncosa, Joaquim Franquet, tots ells de Cornudella. Aquestes pintures
van ser destruïdes l'any 1936. En relació amb Josep Juncosa,
un recent treball d'investigació realitzat per professors de la
Universitat de Girona, dirigits per Joan Bosch, ha permès atribuïr-li
l'obra anònima "Èxtasi de Santa Teresa".
 L'any
1678 va anar a Mallorca, a la Cartoixa de Valldemossa, sembla ser que obligat
per la inquisició com a càstig, on s'hi va estar fins l'any
1684. La data de la seva marxa a Mallorca no coincideix amb el dit anteriorment,
ja que segons les fonts consultades, els anys 1679 i 1670 tenim Joaquim
ajudant al seu pare a la Misericòrdia de Reus.
Sigui com sigui, els anys 1689 i
1690, Joaquim ja no era a Mallorca, i els Juncosa -pare, fill i cosí-
tornen a treballar a la Misericòrdia de Reus, i el mateix 1689,
Joaquim va pintar un Sant Pere, un Sant Sebastià i un "San Bruno
leyendo la regla a sus monjes" a la Casa de la Procuració de Barcelona.
Joan Juncosa, pare d'en Joaquim, sembla que va morir poc després
a Cornudella, a l'agost de 1699.
Ja una altra vegada a Escaladei,
fra Joaquim va topar de nou amb la inquisició. Sembla ser
que les relacions de Fra Joaquim Juncosa no eren gaire bones amb el prior
de la Cartoixa, donat que aquest el va relegar i impedir continuar desenvolupant
la seva professió de pintor. Aquest fet va provocar la seva fugida
d'Escaladei, i se'n va anar a Roma, on va obtenir el perdó del papa
i es va retirar a la vida eremítica.
Reus o Roma?
Les fonts consultades discrepen
en alguns punts, entre ells el lloc de la mort de fra Joaquim. Algunes
fonts situen la seva mort a Reus l'any 1708, sense més dades, mentres
que d'altres diuen que va morir a Roma, després que, obtingut el
perdó del papa, se li va exigir retirar-se a una ermita pròxima
a la capital, on va morir l'any 1708, data en que coincideix tothom.
Article d'opinió, El Punt
04/04/2004
L'epifania d'una obra excepcional:
la «Pentecostès» de Joaquim Juncosa
Francesc Miralpeix Vilamalla.
Historiador de l'art de la UdG
http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/elpunt.noti_elpunt?p_id=-802794
L'exposició Llums del barroc,
que durant dos mesos podrà veure's a la Fontana d'Or, oferirà
als visitants una bona oportunitat per gaudir d'un selecte repertori de
pintura barroca hispànica. Serà una ocasió ideal per
contemplar, de ben a prop, obres d'autors de la talla i del renom d'El
Greco, Ribera, Ribalta, Zurbarán, Cano o Murillo, sense oblidar
les d'altres pintors menys coneguts, però també importants,
com Camilo, Pereda, Castillo, Arellano o Carreño de Miranda.
En realitat, però, la mostra
que organitza la Fundació Caixa de Girona té un valor afegit
que li dóna un aire excepcional. Els comissaris han volgut que a
Girona -la mostra ja ha passat per Granada i Vitòria- l'exposició
s'enriqueixi amb més obres. Ens obsequien, perquè en realitat
la Fundació Caixa de Girona ens fa un regal inesperat, amb una tria
de pintures d'artífexs catalans d'època barroca. Noms com
Joan Arnau, Angèlica Giustiniano, Lluís Gaudín, Pere
Cuquet o Josep i Joaquim Juncosa, coneguts pels especialistes però
poc o gens pel gran públic, estaran representants amb una dotzena
de treballs que tenen la peculiaritat de no haver estat mai exposats. Molts,
fins i tot, són inèdits per als historiadors de l'art.
Ara bé, de totes les pintures
catalanes que s'hi han afegit, en destaca especialment una: la immensa
i extraordinària Pentecostès de Joaquim Juncosa i Donadeu
(1631-1708), el pintor cartoixà nascut a Cornudella de Montsant.
Per als més profans en el tema, hem d'explicar que fra Joaquim és
el pintor més important de la segona meitat del segle XVII a Catalunya
i la figura clau per entendre l'art de l'altre gran pintor català
del segle següent, el barceloní Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755).
En conservem, però, comptadíssimes obres -moltes estaven
en recintes conventuals i monacals i varen desaparèixer durant la
guerra de Successió, la invasió napoleònica, la desamortització
o la passada Guerra Civil espanyola- i a hores d'ara és un autor
que reclama urgentment
l'atenció dels estudiosos,
sobretot perquè el coneixement de la seva biografia és escassíssim.
La Pentecostès que ens visita,
com la resta de teles dels pintors catalans presents a la mostra, no s'havia
exposat mai fins ara. Forma part del seu únic conjunt documentat
i conservat. En aquest sentit, serà la primera vegada, en tres-cents
anys, que sortirà de la Cartoixa de Jesús Natzarè
de Valldemossa (Mallorca). I no només això: ho farà
degudament vestida per a l'ocasió, ja que s'ha restaurat i s'ha
intervingut d'urgència per consolidar el marc i el bastidor. Té
d'excepcional, a més, altres aspectes com les dimensions. Són
enormes, amb figures de mida gairebé natural que semblen que conviden
l'espectador a ser partícip de l'episodi sobrenatural -en la visió-
que s'hi desenvolupa. No obstant, allò que en resulta més
fascinant serà, sens dubte, la qualitat artística que atresora
la tela. No crec exagerar, en aquest sentit, si els dic que no desmereix
gens, que no queda ni una mica empetitida, enmig de les obres dels grans
mestres del barroc hispànic. Ben al contrari, la Pentecostès
de Joaquim Juncosa és una prova excel·lent de la volada que
assoliren alguns dels nostres artífexs, un testimoni inequívoc
de la destresa que adquirí, en aquest cas, un frare cartoixà
que, exceptuant un viatge a Roma via Sardenya, va passar la major part
de la seva vida treballant lluny del nucli cortesà, a províncies,
a la perifèria de l'avantguarda artística. I així
i tot, va ser capaç d'estar a l'altura dels millors pintors de l'època.
L'exquisidesa d'aquesta tela s'observa
a tota la sèrie de dotze teles amb temes dels Misteris del Roser
que conserva la cartoixa mallorquina, de la qual en forma part la Pentecostès
arribada a Girona. De totes les del recull mallorquí és la
que presenta una composició més atrevida i enginyosa: és
excepcional l'apòstol en primer terme que surt d'un replà
inferior amb expressió d'incredulitat, com si fes tard, com si no
sabés què està passant. S'hi pot descobrir, també,
la decantació naturalista del seu estil, ben visible en el tractament
realista dels rostres dels apòstols, alguns enlluernats, en la minuciositat
descriptiva dels detalls -com el llibre obert en primer terme-, en l'acurada
anatomia dels personatges o en
la treballada i profunda volumetria
dels drapejats. Elogis semblants es poden proposar pel color. La Pentecostès
ens explica que estem davant el treball d'un pintor desimbolt en el joc
cromàtic, que dominava la paleta, que entenia els secrets de la
combinació dels pigments, que era capaç de crear subtils
atmosferes càlides i vaporoses sense renunciar als potents efectes
del clarobscur.
En resum, la Pentecostès que
tindrem ocasió de veure a Girona és un d'aquells treballs
que per si sols justifiquen una visita a una exposició. Però
és, sobretot, un testimoni material de la fama i dels elogis que
li dedicaren els seus coetanis, un exemple que també a Catalunya
hi hagué pintors capaços d'assolir quotes d'excel·lència
artística de primer nivell. En altres paraules, que el cor de la
perifèria també bategava. I fort. |
|
| El Pentecostès de
Joaquim Juncosa. L'obra va ser restaurada -intervenció d'urgència
per consolidar el marc i el bastidor- amb ocasió de l'exposició
"Les llums del barroc" que es va fer a Girona del 2 d’abril al 23 de maig
de 2004, organitzada per la Fundació Caixa de Girona. Moltes de
les obres de Joaquim Juncosa han desaparegut al llarg del temps, degut
a les guerres -guerra de Successió, la invasió napoleònica,
la desamortització o la passada Guerra Civil espanyola-. Tanmateix,
la biografía i obra d'aquest pintor és molt escassa. |
|
