Joan Miró va estudiar a l'Acadèmia d'Art dirigida per Francesc Dalí, on va conèixer les últimes tendències artístiques que es desenvolupaven a començaments de segle XX. Com també li va passar a Morató Aragonés, els seus viatges París el van ajudar a configurar i a perfilar més decididament la seva característica manera d'entendre, realitzar i plasmar l'art. És més, cap a 1920 a París es va desenvolupar un intens fluid de pintors i poetes surrealistes amb els quals Miró va entaular relació i que, conseqüentment, va desembocar en un intercanvi d'idees.

Quant a reconeixements rebuts, una llarga llista configura el seu currículum artístic. Destaquem a tall d'exemple només tres d'ells. L’any 1954 Miró va guanyar el Gran Premi de Gravat de la Biennal de Venècia i, entre altres premis, el 1980 va rebre la Medalla d'Or de les Belles Arts. El 1978 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, sent el primer català en rebre tal distinció.

Entre les obres més conegudes de l'artista destaquem les més característiques: La masia, Terra llaurada, Carnaval d'Arlequí, El naixement del món, Interior holandès, Dona i ocells a trenc d'alba, Dona i ocell a la llum de la lluna, Bodegó de la sabata vella, Blau, La cel·la del condemnat a mort, etc.

Des de 1956 fins a la seva mort, el 1983, Miró va viure a Palma de Mallorca, d'on era la seva mare i la seva esposa, en una espècie d'exili interior, mentre el reconeixement internacional de la seva obra anava guanyant altura i valor. És el 1956 quan veu complert el seu somni de treballar en un gran taller; l'arquitecte Josep Lluís Sert el va construir per a ell. El 1975 obre les seves portes a Barcelona la Fundació Joan Miró que, per expressa voluntat de l'artista, es va convertir en centre d'activa promoció de l'art contemporani.

Malgrat la valoració i reconeixement internacional, Miró va continuar buscant, durant tota la seva vida, nous territoris artístics, raó per la qual va intentar obrir-se portes en tots els confins del globus, exportant el seu art i fent país.