 Neix
a Barcelona 17 de novembre de 1939 i als pocs dies viatja amb els seus
pares cap a Mallorca en un hidroavió. La seva mare Magdalena Garau
Aunós, mallorquina, de Ca’n Climentó -Cala Rajada- era mestra
i va treballar per l’Ajuntament de Barcelona en les magnífiques
escoles del Patronat Escolar en un moment de grans projectes educatius
i innovació pedagògica. Va ser una dona d’empenta que després
va criar sola dos fills i va engegar tres centres escolars a BCN. Tenia
una diplomatura en psicologia i va ser membre de comitès europeus
vinculats a la infància, a qui també li agradava pintar.
Els seu pare Manuel Martorell de Lete, era menorquí i capità
de la Marina Mercant, i fou director de la Escola de Pràctics i
Pilots del Port de Barcelona. Va morir prematurament.
Va assistir al parvulari de l’Escola
del Bosc de Barcelona, i també a les escoles rurals de St. Quirze
Safaja i Sant Feliu de Pallerols on passava temporades per motius de salut.
Va fer els estudis de Batxillerat al col·legi dels Jesuïtes
de Tortosa i Sarrià. Va estudiar filologia Hispànica, especialitat
Romàniques, i es llicencià amb una tesi sobre “Els Romanços
de canya i cordill” (romanços de cec).
Durant el període universitari
va formar part del Sindicat democràtic d’estudiants universitaris
de Barcelona (SDUB) i va participar en l’organització de la “tancada”
d’estudiants i intel·lectuals a l’església dels Caputxins,
coneguda com la “Caputxinada”.
Va organitzar l’Agrupament Escolta
St. Ignasi de Barcelona i el juliol del 1963 va fer un campament a Siurana
per repicar la bòveda de l’església, fet que va propiciar
la posterior reconstrucció.
Va ser Comissari de Minyons Escoltes
de Catalunya, iniciador de la Branca Pioners (15/16 anys) i posteriorment
amb la seva dona, Comissària de Caravel.les de Guies Sant Jordi,
i dels responsables de les Branques dels infants i pre-adolescents. Va
apostar per la coeducació en els moviments de lleure i concretament
a l’Escoltisme. Aquesta proposta es va fer extensiva a tot el moviment
escolta de Catalunya i d’Espanya.
Casat el 2 d’agost de 1971 a Sant
Pau del Camp (BCN) amb Teresa Colomer Llobet, té tres fills, Jordi,
Aina i Roger. El setembre de 1971 s’instal·len a l’Abadia de Siurana
i en Miquel treballa en la construcció de l’embassament del Siurana;
abans havia estat als pantans d’Eviste. Vivint a Siurana hi neixen els
seus fills Jordi i Aina. Fa costat al batlle Genaro Martorell en les seves
iniciatives per millorar les condicions de vida dels habitants de la petita
pedania amb il·lusió, esforç i en situacions en alguns
moments de molta duresa: l’enllumenat de les cases i carrers de la vila.
Millora i modernització de les conduccions i abastament d’aigua.
Enllosat dels carrers. Abocador de brosses. Millores de la carretera anterior
i impuls de l’actual carretera. Recuperació de la Festa Major (concursos
de dibuix, curses, titelles pels menuts, pujada de Castellers, ball amb
orquestra...) i construcció dels primers Gegants de la vila: Ramon
Gaganot de l’Empordà i Abdel.lazia, amb la col·laboració
de veïns i veïnes (1973).
Aquesta col·laboració
s’ha mantingut durant anys i amb diversos batlles de Cornudella fins avui
mateix amb projectes que han contribuït a millorar aspectes d’ambdues
viles: Projecte i Direcció de l’ Escola Taller de Forestals i Guies
de Montsant. Projecte Parc de Bombers. Festa de l’Artesania. Impuls Parc
Natural Montsant-Serra de Prades. Impuls de cursos de Formació.
Impuls dels Gegants de Cornudella i Trobada Gegantera de la Festa Major.
Impuls Associació Excursionista de Cornudella i recuperació
de graus i camins de muntanya. Impuls a la classificació de l’arxiu
històric municipal, etc.
Ha fet nombrosos estudis sobre el
terme de Siurana i Cornudella i els seus habitants que s’han anat publicant
en publicacions com l’Anuari de Festes, l’Aplec de la Sardana, la Tralla,
les Guies “Anem d’excursió” i d’altres, Historia de Cornudella -no
publicada- sota el mecenatge del Dr. Vendrell. Estudis sobre les esteles
discoïdals. Les marques de picapedrers. Els números dels carrers.
Els masos. Els batlles de Cornudella. Biografies de persones rellevants
de la vila. Fets històrics del terme i del Priorat, entre molts
d’altres.
El 1974 la família es trasllada
a viure a Vilanova i la Geltrú, on neix en Roger, el fill petit,
i la seva dona inicia la tasca professional al Centre de Pedagogia Terapèutica
Sant Miquel. Mantenen la vivenda de l’Abadia a Siurana i s’hi escapen sempre
que poden.
En Miquel treballarà a l’empresa
Cementos Griffi i començarà la seva dedicació política
i sindical des del Moviment Socialista de Catalunya i la UGT que ell va
crear i impulsar a tota la comarca del Garraf, dotant-la de seu social,
La Casa del Poble amb la compra de l’edifici de la Casa Mir de Vilanova
i la Geltrú. Participa activament en els moviments polítics,
sindicals i socials d’aquells anys: L’Assemblea de Catalunya, la Marxa
per la Llibertat, el Primer de Maig, l’Onze de Setembre, la vaga general
del 1976, creació del PSC, l’aposta per un sindicat català
a redós de UGT, la publicació del butlletí “Vilanova
Obrera”... però també s’implica en la recuperació
de “EL CORO”, entitat provenint dels Cors de Clavé, que transforma
en cor de veus mixtes i del qual fou Mestre mentre visqué a Vilanova
i la Geltrú i que fou espai de trobada d’homes i dones de Vilanova
actius en la recuperació de la democràcia des de les associacions
populars. Els seus fills s’escolaritzaren a l’escola Llebetx i des de l’Associació
de Pares s’implicarà en el moviment per a una Xarxa d’Escola Catalana
Pública, i en les gestions per a la compra de Can Pahisa primer
i d’un terreny després per a la construcció d’una nova escola
per a la població.
El 1982 es traslladà a viure
a Reus, pel treball de la seva dona a l’EAP /Equip d’Assessorament Psicopedagògic
del Departament d’Ensenyament/ i farà costat des de l’inici a la
creació de la Zona Escolar Rural Montsant - Serra de Prades per
a la millora de les condicions escolars dels infants de la comarca. Es
quan comença a treballar per l’INEM en les successives Escoles Taller/Cases
d’Oficis i els cursos de Formació que s’ampliaran a d’altres poblacions
del Priorat: Ulldemolins, les Vilelles, Falset, Gratallops, etc. Treball
que el portarà després a dirigir tres Escoles Taller més:
2 a Deltebre, una de restauració de la Cambra Agrària i el
Sindicat Arrosser i l’altra d’Hostaleria; 2 a Tortosa, de Restauració
de l’edifici seu del Consell Comarcal. En aquest període, inquiet
com és, també publica articles sobre aspectes històrics
i arquitectònics dels edificis rehabilitats en ambdues poblacions.
També en aquest període engega l’Associació de Restaurants
del Priorat de la qual és secretari, per a potenciar la formació
dels professionals que hi treballen i millorar la qualitat de l’oferta
gastronòmica de la comarca.
 Coincidint amb la possibilitat de
sol·licitar ajuts per a persones represaliades durant el franquisme
i que han estat a presó, inicia la recerca de documents que ho acreditin
per a algunes persones de Cornudella. La seva recerca el porta a consultar
Arxius Militars, de Presons, l’Arxiu Nacional de Catalunya, els papers
de Salamanca ... que li obren nous temes d’interès i recerca.
El
1999 inicia la recerca d’informació sobre els refugiats durant la
guerra civil, els fets de guerra i la posterior repressió a la comarca,
amb entrevistes a persones que en guarden testimoni i memòria que
seran l’inici del seu darrer treball d’investigació i recerca recentment
publicat per l’Arxiu Comarcal del Priorat, “Els refugiats de les zones
de Guerra al Priorat” desembre 2006, guanyador del premi d’història
Jaume Miró i Ardèvol dels XXIX Jocs Florals de Torroja del
Priorat.
Proper sempre a les persones, la
seva dedicació l’ha dut a rebuscar papers per a coneguts, amics
o familiars que els ha permès recuperar períodes de la pròpia
història durant molt de temps oblidats o esborrats. En Miquel mai
s’ha desvinculat de Siurana i Cornudella, tot i que va haver d’abandonar
l’Abadia de Siurana i segueix treballant activament per a la millora de
la població i la comarca.
Teresa Colomer, novembre de 2007
| Miquel Martorell
és un dels primers i més antics "colaboradors quan volen"
de cornudella web, des de l'any 2000. Trobareu molts dels seus interessantíssims
articles i treballs sobre Cornudella de Montsant i Siurana publicats a
la secció "Documents
cornudellencs", així com alguns reculls de fotos de diversos
esdeveniments locals a la secció "Galeria
Fotogràfica". També està present a la secció
"llibres". |
| Miquel Martorell a Conudella
web: |
| Pere Guitart Falgàs. Pescador motorista de Roses de la 42 Divisió; jove d’Estat Català a la 226 Brigada. Històries de soldats enterrats a la
fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant. Miquel Martorell Garau. |
| Qui va matar l'alcalde Joaquim Juncosa Puig? (12/2/1945). Miquel Martorell Garau. |
Els de cal Prior: Una història de cristins i carlins a Siurana. Miquel Martorell Garau.
|
|
|
| Assumpció
Peyra Ameller. Miquel Martorell Garau (escrit redactat en colaboració
amb Joan Queralt) |
| Maçons:
Els primers deu anys de la lògia Corazon de Cornudella de Montsant:
Els maçons de la vila (1882 - 1892). Miquel Martorell
Garau |
| Tres
històries de mossens a Siurana. Miquel Martorell Garau. |
| El
refugi excursionista de Siurana: El seu origen, edificació, patrocini
i altres històries. Miquel Martorell Garau |
| RELACIÓ
DE PERSONES IDENTIFICADES EN FOSSES COMUNES (Guerra Civil 1936 - 1939). |
| Trampes
i malifetes del metge Domingo (febrer - agost 1939). Miquel Martorell
Garau. |
| Tot
recordant Joan Escuer: Com passaren l'Ebre les forces republicanes al juliol
de 1938. Miquel Martorell Garau |
| Soldats
enterrats al cementiri de Reus (Darreries de 1938, inici 1939). Miquel
Martorell Garau |
| Els
capellans del terme detinguts a l'inici de la revolució de 1936.
Miquel Martorell Garau. |
| El
Molar; l'Hospital Militar M-2 durant la batalla de l'Ebre. Miquel Martorell
Garau. |
| Cuando
el pasado está en una fosa. Miquel Martorell investiga la identidad
de quienes yacen en las fosas comunes del cementerio de Cornudella de Montsant.
Reportatge de Toni Orensanz publicat a La Vanguardia el 25 d'abril de 2008. |
| “A
LA MEMÒRIA DELS / SOLDATS ENTERRATS / AQUÍ, MORTS
EN UNA / GUERRA QUE MAI HAURIA / D’HAVER COMENÇAT / 1936– 1939”.
Miquel Martorell Garau. Document WOLD (.doc). |
| Josep
Mª Colominas Camps. Ciutadà patriota, soldat i camiller
sanitari de la 31a Brigada. Històries de soldats enterrats a la
fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant. Miquel Martorell
Garau. |
| Juan
Pereira Fermoselle. Honest republicà andalús, forner
a Cornudella del XV Grup d’Intendència. Històries de soldats
enterrats a la fossa comuna del cementiri de Cornudella de Montsant. Miquel
Martorell Garau. |
| Ara
fa uns cent anys arribava l'aigua aconduïda a Cornudella i Siurana.
Miquel Martorell Garau |
| Arcs
de la vila - Aproximació a l'origen medieval de Cornudella.
Miquel Martorell, Francesc Galan |
| Bombers
de Cornudella: Petita història de quasi 700 actuacions. Miquel
Martorell Garau |
| Breu
Història dels gegants de Siurana (1977-1992). Miquel Martorell
Garau |
| Des
de fa vint-i-cinc anys es fa un aplec sardanista a la vila, a l'agost.
Miquel Martorell Garau |
| D'on
sortia el pa de l'exèrcit de l'Ebre? Els ets i uts del pa a la vila,
al darrer any de la guerra civil. Miquel Martorell Garau |
| El
14 d'abril fou una festa (1931). Miquel Martorell Garau. |
| Fets
de Maig de 1937, i l'embolic de la senyera Llibertària. Miquel
Martorell Garau |
| Guerrillers
antifranquistes a les Muntanyes de Prades i Montsant. Miquel Martorell
Garau |
| Història
del Club de Futbol Cornudella (1922). Miquel Martorell Garau |
| Mapes
Cornudella anys 1300 i 1600, amb comentaris. Miquel Martorell Garau |
| Montsant:
Una qüestió de terminologia important. Miquel Martorell
Garau |
| Orígen
del nom de Cornudella. Miquel Martorell Garau |
| Parròquia
de Sant Julià: "notes diverses per a dibuixar la vida i miracles
de l’Església de Sant Julià, la primera, a la Plaça
de la Vila de Cornudella de Montsant (Priorat)". Miquel Martorell Garau |
| Galeria Fotogràfica: |
| Geganters
de Siurana i Cornudella a Castellbisbal i Vilaseca. Miquel Martorell,
20 i 27/01/2002 |
| Exposició
XVè aniversari de l'Associació d'Excursionistes (AEC).
Miquel Martorell, 26/10/2001 |
| Simulacre
de salvament bombers-ambulància. Miquel Martorell, 5 i 19/05/2001 |
| Fotos
de XVè aniversari de l'Associació d'Excursionistes de Cornudella.
Miquel Martorell, 26/10/2001 |
| Fotos
curs 2000-2001 de Cata de vins i Olis. Miquel Martorell, 12/12/2000 |
| Montsant.
Construcció de la bassa dels bombers. Miquel Martorell, abril/juliol
1999 |
| Xè
aniversari del parc de bombers de Cornudella de Montsant. Miquel Martorell,
06/10/1996 |
|
|
