 El
pintor Josep M. Morató Aragonés va néixer a Reus el
1923, encara que els seus començaments artístics els hem
de buscar a Cornudella de Montsant on va viure entre els anys 1928 i 1941
per circumstàncies familiars. L'any 1936 l'Escola d'Art de la Generalitat
es va desplaçar de Tarragona cap a Cornudella per realitzar les
pràctiques de paisatge. Va ser llavors quan Morató Aragonés
va entrar en contacte amb aquesta escola i amb pintors com Ignasi Mallol
i Joan Rebull. També va ser a Cornudella on es va animar a estudiar
Belles Arts, aconsellat pels seus amics Ivo Pasqual i Bosch Roger i Ventosa.
Morató Aragonés va
veure reconegut el seu treball molt aviat ja que va rebre la Medalla d'Or
de la ciutat de Reus i es va convertir en Fill Adoptiu del poble de Cornudella.
El 1941 va guanyar la Medalla Fortuny quan tan sols comptava amb 17 anys.
Aquest reconeixement va propiciar i va motivar que es desplacés
fins a Barcelona per cursar estudis de Belles Arts. El 1950 va viatjar
a París, on va acabar de perfilar-se el seu peculiar estil pictòric.
Aquest ens mostra una original mescla entre el naturalisme paisatgístic,
racionalització constructiva i certa abstracció en el tractament
del traç i en l'ús dels colors. Tot això fa de l'artista
un verdader impressionista. El 1954 va realitzar un segon viatge a París
on va descobrir l'obra d'artistes expressionistes, que l'influïrien
decididament en una nova direcció pictòrica. Va ser llavors
quan la seva paleta començà a emprar els tons grisos i blaus
i els perfils de les seves figures es feren més gruixuts i marcats.
En els anys setanta va realitzar
un nou viatge a París. A partir de llavors va començar a
emprar l'espàtula com a instrument pictòric per a l'elaboració
de les seves obres. L'ús d'aquest instrument va dotar l'obra de
l'artista de gran originalitat i va conferir a les seves figures una característica
i peculiar geometrizació. A partir de 1975 l'artista va tornar a
l'ús del pinzell com a instrument pictòric i a l'ús
de tons més càlids, desbordant els seus quadres amb tons
més suaus.
Josep M. Morató Aragonés
va ser sobretot un pintor de paisatges i va estar vinculat afectivament
sempre a la seva terra. És per aquesta raó per la qual cosa
mai va deixar de pintar paisatges de Reus i Cornudella encara que es trobés
força lluny. Tanmateix, els paisatges de França i Castella
van ajudar a dotar d'una major riquesa pictòrica l’obra de l'artista.
Morató Aragonés va
destacar també pels seus apunts al natural i dibuixos a tinta xinesa.
En ells, s'evidencia un domini magistral de la línia, l'espai i
el volum. També sobresurten els seus apunts, molts d'ells aquarel·lats.
En definitiva, Morató Aragonés va saber sintetitzar i conjugar
magistralment els diferents corrents pictòrics del segle XX. Aquest
magnífic pintor va morir l’any 2006 a Barcelona i va ser enterrat
a Cornudella, lloc que tant va estimar i va pintar a les seves obres.
|
Josep M. Morató Aragonés
|
|
| A la dreta: Morató al davant
de la casa del carrer Major on va viure dels 3 al 17 anys. Era la casa
(coneguda tambe com cal notari Mas) de la seva tia Maria Mas Mare. Aquesta
foto es va fer l'any 2004 com a record, la penúltima vegada que
Josep M. Morató va trepitjar Cornudella de Montsant. |
|
|
|
|
|
Morató Aragones pintant,
a Cornudella l'any 1942. (Foto: Arxiu Morato Aragones)
|
I a Siurana, el mateix any.
(Foto: Arxiu Morato Aragones)
|
|
