Piñol dirigí també l’Escola Professional de Dermatologia i l’Escola de Serologia. Entre els nombrosos càrrecs destaquen la vice-presidència de l’Associació de Dermatòlegs de Llengua Francesa i del Col·legi Íbero - llatinoamericà de Dermatologia, així com la direcció de la revista d’aquesta darrera institució i de Medicina Cutánea. També fou membre de la Real Academia de Medicina de Barcelona i president d’honor de l’Academia Española de Dermatología. Autor de més de 400 publicacions i de sis llibres de dermatologia, destacà especialment en el camp de la citologia cutània, els tumors, les porfíries (descriví la porfíria hepatoeritrocitària) i la fotobioquímica i les malalties per radiacions lumíniques.

Piñol morí més jove que el seu company i amic Vilanova. Un càncer de pulmó acabà prematurament amb la seva vida el 17 d’agost de 1977, i així es truncà una vida professional que molt probablement hauria donat moltes més satisfaccions. Vilanova i Piñol treballaren junts des de l’arribada del primer a la càtedra de Barcelona. La seva relació fou estreta i plena d’intercanvi d’idees i de conceptes, més enllà de la relació mestredeixeble que podria fer pensar la diferència d’edat i de rang acadèmic. Carreras ho posà de relleu en una anècdota personal: ‘Un dia vaig consultar un cas dubtós a Vilanova, i després de pensar-s’hi molt va dir seriosament: "Pregunta-ho a en Piñol, que ho sap tot.". Era evident que Vilanova considerava a Piñol com el seu successor natural a la càtedra i així ho féu notar poc abans de la seva mort, quan demanà a Piñol que anés a Paris a llegir la seva ponència, ja que Piñol havia d’ocupar el seu lloc al mig de la dermatologia francesa. A la seva mort, Piñol escriví la semblança més extensa i sentida del seu professor, col·lega i amic. Val la pena recordar les darreres paraules d’aquest escrit: ‘La seva vida fou una lliçó de coratge per aquells que lluiten per no ser com són sense assolir-ho, per aquells que no tenen voluntat de ser millors demà que avui. La seva mort fou una lliçó de pau, per tots.’

La hipodermitis nodular subaguda migratòria: la síndrome de Vilanova-Piñol

Joaquim Piñol explicà la gènesi del descobriment de la forma següent: ‘Amb mi mateix va publicar [Vilanova] la descripció d’una nova entitat clínica fins llavors no coneguda, que està avui amplament comentada en tots els textos i manuals de Dermatologia, la hipodermitis migratiu de Vilanova i Piñol, afecció ben corrent que havia passat desapercebuda’.

La hipodermitis fou inicialment descrita per Joaquim Piñol i Xavier Vilanova a la literatura mèdica francesa amb el nom de Hypodermite nodulaire subaiguë migratrice en una publicació on descriviren extensament onze pacients amb la malaltia i realitzaren un detallat diagnòstic diferencial per refermar la novetat de l’entitat. Explicaren el perquè del seu nom: "hipodermitis" ja que afecta la hipodermis, "nodular" perquè el nòdul és la lesió elemental, "subaguda" per assenyalar el caràcter subagut de la seva evolució i "migratòria" per remarcar la tendència de la lesió a ser extensa i a canviar de localització. Aquesta entitat fou descrita com lesions nodulars de localització profunda a la part inferior de les cames, que creixien per confluència o extensió perifèrica fins formar plaques extenses de fins a 20 cm de diàmetre. Només es trobaven en dones que havien patit prèviament mal de coll i desapareixien després d’un tractament curt amb iodur potàssic. Les troballes histològiques també eren característiques: les lesions es localitzaven en els septes interlobulars de la hipodermis, i s’observaven proliferació capil·lar amb infiltracions disseminades d’histiòcits i monòcits, així com canvis notables en les fibres de col·lagen. Tres anys més tard publicaren les troballes de nous pacients i comentaren les dificultats diagnòstiques amb altres quadres clínics com la vasculitis nodular, la panniculitis de Pfeiffer-Weber-Christian, l’eritema nodós i la cel·lulitis per estasi. En aquest nou article, Vilanova i Piñol anomenen la seva entitat com "panniculitis migratòria nodular subaguda", nom amb què és coneguda a la majoria de la literatura anglosaxona.
 

Bé, ara ja sabem una mica més d’un cornudellenc il·lustre que va passar a la història gràcies a la seva intel·ligència i ganes de treballar. El C.E.I.P. de Cornudella porta el seu nom.

Joaquim Piñol i Aguadé (1917-1977).	Primera pàgina de l'article on Vilanova i Piñol varen publicar la seva descripció original de la hipodermitis nodular.