Neix a Cornudella el 18 de gener de l’any 1898 (1). La seva mare, Benita Dolcet Sorolla, feia sogues i boga, i arreglava cadires amb un torn de fer barrots (2). Son pare, Ramon Juncosa Domènec (3), era un pintor de cases força cultivat, que tocava el fiscorn.
El noi començà de molt jove com aprenent de pintor; però sobre tot entrà en el món de la música de la mà de son pare i s’afeccionà al clarinet.

Amb tretze anys marxà a Barcelona a casa d’una tia que vivia al barri de St Antoni. Es guanyava la vida fent de pintor, i també prenia classes de clarinet amb el mestre Nori (bon clarinetista que tocava a la Banda Municipal, baix la direcció del mestre Lamotte de Griñon). Aviat el colaren a la Banda Municipal de Barcelona, junt amb el fill del mestre Lamotte. Des de l’any 1926 marxà amb tota l’agrupació a Alemanya, Suïssa, i demés llocs d’Europa on la Banda era solicitada.

Solter de bon veure, amb trentadós anys i bon sou, es casà l’any 1930 amb una jove de Poboleda que conegué a Barcelona, Constança Fortuny de dinou anys (4).

Ara ja tocava amb l’Orquestra Salas als teatres, sales i bolos de festes majors. Un bon amic, Josep Torres, també l’incorporà a l’Orquestra Torretes. Molt endressat, anotava en les seves llibretes bolos de 15 pts dia; i en altres casos, 21 pts/dia complet. En casar-se, s’acomodà al c Gran de St Andreu on nasqué el seu únic fill Ramon, també músic, especialista en jazz.

El juliol del 36 trobà la família estiuejant a St. Feliu de Codines, on es quedaren al llarg de tota la guerra, metre el clarinetista baixava a Barcelona als assajos de la Banda Municipal. Participà en totes les actuacions pro república que dirigí el mestre Lamotte (5) i a la fi es feu una casa a St. Feliu.

Acabada la guerra, es traslladen a viure a Gràcia, al c/ Montmany, més a prop de local de Bailén, on assajava la Banda. Complementa el sou municipal amb l’orquestra d’Els Vienesos d’Artur Kaps i Franz Joham (1943-48). També el trobem a les orquestres del Teatre Español, i del Teatre Nou (6). I encara a l’orquestra de Benito Ulecia (7). Quan les actuacions s’acumulaven, es feia substituir pel seu fill, que ja tocava el saxo i el clarinet. No parava mai. Posà en marxa un taller de boquilles de saxo i clarinet, ajudat pel fill (que bufava de joier), que venia a tota la península.

Composava moltes peces per les orquestres i grups on tocava: ballables, valsos, fox-trot (El clarinete alegre), pasdobles (Giraldillo) (8), i sardanes. D’aquestes coneixem Alegre i amorosa (1949, dedicada a la seva dona), El carrer de Montmany (1949, dedicada al seu carrer), Montsanenca (dedicada a St. Joan del Codolar), Repics de joia (inspirada en Beethoven) (9), Siurana (10), Joventut catalana i Quan sonen les campanes (11). Darrerament hem trobat a Cornudella (12): marxes fúnebres (Sublimidad, Cortejo Sacro), himnes religiosos (Marxa a la Verge del Patrocini), boleros amb lletra (Abre tu pecho mi amor), i sardanes (Tarragona ets pubilla (13), Formós St. Feliu (14), L’eco de les Gritelles (15).

A la Banda Municipal suportà el mestre Bonell, i actuà amb el famós mestre Pich Santasussagna. De vegades, en interpretar-se obres pròpies, també les dirigia. Fins que l’any 1958 l’alcalde Porcioles reduí la Banda Municipal i prejubilà 25 músics, deixant la formació en seixanta. Ramon Juncosa s’hi acollí, i va seguir tocant de bolos i fent boquilles (16); fins que deixà de tocar als seixanta cinc anys. Llavors es dedicà de ple a la banda de Cornudella, on s’hi passava llargues mesades.

En colaboració amb el Dr. Vendrell, que vestí d’instruments nous tota la formació, feu sonar la banda a la vila. S’hi dedicà fins tenir vuitanta i tants anys. Ja a la fi, a la ratlla dels noranta començà a capejar i perdre la memòria. Finà a Barcelona, als noranta quatre anys d’edat, al seu carrer Montmany.

Ha estat un gran i prolífic músic, dins la tradició musical tan ufanosa de Cornudella de Montsant.

Signatura de Ramon Juncosa de la Sardana "Alegre i amorosa"

---

(1) Quasi totes les notes d’aquesta ressenya, provenen de les amables converses mantingudes amb el seu fill Ramon Juncosa Fortuny (04.06.2001 i 08.07.2001); era el primer dels germans Ramon, Teresa, Dolors, Joan i Margarita.
(2) A la casa del c Abeuradors, al fons dreta; ara nº 10.
(3) A la casa de Cornudella, c Abeuradors 22, hi ha un arbre genealògic fet per R. Juncosa Domènec de molta qualitat i precisió; allà també hem trobat una bona quantitat d’obres musicals.
(4) La tia i la mare de la noia es coneixien i feren els lligams.
(5) Lamotte fou depurat pels franquistes i substituït pel feixista mestre Bonell, agre i de trist record a la Banda.
(6) Cal recordar que a Barcelona hi havia una trentena de cabarets, i 10/12 teatres; tots amb les seves colles de catorze músics tocant. Hi havia molta feina, explica Ramon Juncosa fill (conversa 04.06.2001).
(7) Que composà El gitano señorito.
(8) Algunes peces les hem trobat a la Banda Municipal, gràcies a l’amable colaboració de l’arxiver.
(9) La millor que he sentit mai (conversa amb Ramon Juncosa fill).
(10) Que esperem trobar algun dia sencera; hem trobat ja el Clar 2on i 3er.
(11) Aquestes dues les coneixem per la referència del Diccionari SOM de la Sardana, pg. 90.
(12) I també en una lliberta musical (9 pts en 4t) que diu Donació de Constància / Fortuny al Grup Sardanista / Montsant de Cornudella.
(13) Lletra de Joaquim Aragonès, editada per Odeon 1967 amb single i cantada per Joan Sans.
(14) Referida a St Feliu de Codines, on tenia una casa i hi passà la guerra, amb lletra d’ell mateix.
(15) Estrenada en el 5è aniversari de la Cobla Ciutat de Barcelona, al Palau Nacional de Barna.
(16) El fill, curat d’una tuberculosi que l’obligà a deixar la joieria i el clarinet, era ara un gran bateria, dins una formació de jazz per tota Europa (conversa de 04.06.2001).