Els crítics d'art no van dubtar d'atorgar-li des de bé jove una gran quantitat de premis en diferents certàmens d'art. En destaquem a tall d'exemple només alguns. El 1976 se li va atorgar el II Premi Nacional de Roses, a Sant Feliu de Llobregat. Un any després, el 1977, en aquest mateix concurs se li va concedir el I Premi. El mateix any també va rebre el II Premi "Certamen Provincial Educació i Descans", a Barcelona. El 1978 li van concedir el II Premi Banca Jover, i també se li va atorgar el I Accèssit al "II Saló Nacional pàg. Atenea". El 1979 va rebre el Premi especial "Director General Belles Arts, San Fernando" d'Ayllon. L'any 1980 va ser realment reeixit ja que va rebre el Premi especial "Fundació Roger de Belfort", de Vallfogona, el IV Premi Anoia, de la Vila de Piera, el III Premi de Martorell, el I Premi Sant Feliu de Llobregat i el III Premi "Ciutat d'Amposta". El 1981 va rebre el I Premi "Dia de les F.A.S. Capitania General Valladolid". El 1982 li van atorgar el III Premi "Ciutat d'Amposta", el II Premi “La Cènia”, el II Premi "Vila de Piera", i alguns més. El 1983 va rebre el I Premi Certamen Nacional Roses, de Sant Feliu de Llobregat. El I Premi del concurs Nacional de Pintura Jove "Va salar de Maig", de la Galeria d'Art Anquin's, de Reus, i el I Premi de Cambrils, entre d'altres. El 1984 va rebre el I Premi Banco de Biscaia, a Barcelona. Aquest mateix any també li van atorgar el I Premi Sant Martí de Centelles, a més d'un llarg etcètera. L'any 1985 també va ser prolífic en premis, ja que va guanyar més de deu concursos. 

Les obres que hem pogut admirar de l'artista es troben configurades amb tons clars, predominant els tons pastissos. No s'aprecia una línia clara i precisa per a la configuració dels contorns dels objectes, sinó que predomina el color sobre la línia, apropant-se per això, a les obres realitzades per magnífics pintors impressionistes. Denoten les seves obres, per tant, cert interiorisme en no dotar als seus objectes de la realitat captada per l'ull humà. La característica precisió subjectiva de l'artista fa de les seves teles magnífiques visions interiors, és a dir, el pintor ens mostra el seu interior, captant la fugacitat, l'instant últim, el pas final de les coses que veu i sent. Els seus paisatges ens recorden, en certa manera, a la primera època de Morató Aragonés, amb una pinzellada solta, ampla i poc precisa. La grandesa de la seva obra no rau, doncs, a reflectir uns paisatges tal com els captem diàriament, no busca regalar-nos una pintura fotogràfica
sinó delectar-nos amb pintura, colors i poques línies. 

Aquest magnífic pintor va morir prematurament, als 31 anys, després de passar una greu malaltia. Tanmateix, la seva essència persisteix, com sempre passa amb els grans artistes. Les grans obres duren tota l'eternitat.