| Xavier Estivill i Pallejà
va néixer el 28 de setembre de 1955 a Barcelona, però va
passar la infantesa a Cornudella de Montsant (Priorat). Doctor en medicina
i especialista en hematologia i hemoteràpia per la Universitat Autònoma
de Barcelona, i doctor en genètica per la Universitat de Londres,
les tesis doctorals que va presentar a les dues universitats versaven sobre
diferents aspectes dels mecanismes moleculars i genètics causants
de la fibrosi quística, i la primera d'elles va ser guardonada amb
el premi extraordinari de tesi doctoral 1986-87 de la Universitat Autònoma
de Barcelona. Després d'haver realitzat l'especialitat mèdica
als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu í Sant Pau, va completar
la formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de
Torí (Itàlia) i al St. Mary's Hospital Medical School de
Londres (Gran Bretanya). En aquest últim centre va exercir l'any
1989 de professor associat del departament de bioquímica i genètica
molecular. Entre els anys 1988 i 1990 va ser professor d'investigació
de la unitat de genètica molecular de la Fundació d'Investigació
Sant Pau de Barcelona.
El 1990 va ser nomenat cap del departament
de genètica molecular de l'Institut de Recerca Oncològica
de l'Hospital Duran i Reynals, a l'Hospitalet de Llobregat, i el 1991,
cap del servei de genètica de l'Hospital Clínic de Barcelona.Aquest
reconegut científic es va doctorar en Medicina per la Universitat
Autònoma de Barcelona (1987) i en Ciències per la Universitat
de Londres (1989). En l'actualitat és Director de Genètica
Mèdica i Molecular de l'IRO (Institut de Recerca Oncològica)
i dirigeix un equip amb més de 50 investigadors que treballen en
el camp de la genètica amb les aplicacions clíniques. Els
seus projectes més recents estan relacionats amb les malalties complexes
(multifactactorials), en especial amb les sordesa hereditària, els
dèficits intel·lectuals i malalties psiquiàtriques.
Ha publicat més de 270 articles en revistes científiques
internacionals. Així mateix l'equip que dirigeix ha obtingut, entre
d'altres, el Premi Investigació Reina Sofia, el Patronat de Prevenció
de la Minusvàlua (1998), el Premi Ciència i Ciutat de Barelona,
el Premi Sever Ochoa de Investigación Biomédica (1995), la
Medalla Narcís Monturiol (1996) i el Premi d'Honor Ciutat de l'Hospitalet
(1996).
A part del premi Severo Ochoa, la
seva tasca ja havia estat reconeguda amb anterioritat. Fins l'any 1996
havia rebut diversos guardons, tant personals -premi August Pi i Sunyer,
de l'Institut d'Estudis Catalans (1989); medalla Narcís Monturiol
al mèrit científic, de la Generalitat de Catalunya (el mateix
1996)- com per al seu grup de treball -premi d'investigació Reina
Sofia, concedit pel Patronato de Prevención de la Minusvalía
(1988); premi Ciència, Ciutat de Barcelona (1994).
| LA GENÒMICA
La Genòmica constitueix l'eix
principal de la investigació en ciències de la vida, del
desenvolupament farmacèutic i dels sectors agrícola, ramader,
energètic, alimentari i mediambiental. Sota el nom de tecnologies
Avançades en Ciències Genòmiques s'agrupen un conjunt
de potents eines que permeten millorar la competitivitat de les comunitats
científica i industrial. La tecnologia genòmica, que inclou
la producció de seqüències, el genotipat i l'expressió
genètica, es troba en un punt àlgid de productivitat, amb
un nombre creixent de genomes en procés d'anàlisi i molts
més que s'estudiaran en anys venidors. La capacitat mundial de producció
i anàlisi de seqüències genòmiques està
dominat per Estats Units, que disposen de 70% de la capacitat total, seguits
per Japó i Xina amb el 20%, i Europa amb el 10% restant. El 90%
de la tecnologia Genòmica europea està concentrada en el
Regne Unit, Així, Europa es troba en un evident desavantatge respecte
a Estats Units i Àsia. Aquesta situació implica una total
dependència respecte a tercers països, amb el risc d’aïllament
de les font de producció dels instruments científics i tecnològics
del pròxims anys en totes les àrees de la investigació. |
|
|
Xavier Estivill Pallejà
|
|
