Y Fresas y melocotones, la teva primera novel.la, com va nèixer?
A internet vaig trobar molts concursos literaris i vaig participar en uns quants, no vaig guanyar cap, però no tot en aquesta vida es fa per guanyar, menys jugar a futbol? Quan vaig treballar a Irlanda, una tarda de pluja, al mes de setembre del dos mil dos, en un “bed and breakfast” –es una casa privada on et lloguen una habitació i et donen esmorzar-, que hi havia sobre un pub, vaig començar a escriure “Fresas y Melocotones.”  Era un conte que s’ha convertit en un llibre. Han tingut que passar quasi sis anys per veure el llibre publicat.

El teu llibre és de ficció o està inspirat en alguna vivència personal o real?
Molta gent que llegeixi el llibre i que hem conegui pot pensar que te alguns trets autobiogràfics, potser si, però la majoria es totalment inventat. He estat una mica cràpula, però no tant com el protagonista del llibre, Pau.

Hi trobarem alguna referència a Cornudella?
La primera frase del llibre es: “Yo no tenía una granja en África, esa y muchas otras razones me llevaron a un bar de un minúsculo pueblo de Tarragona.”  No costa molt saber de quin poble estic parlant, ni quina es la carretera que després agafa en Pau ni quin es el bar de carretera que apareix més endavant.

Ja tenies alguna cosa publicada abans de Fresas y meocotones?
Tinc un microrrelat publicat a un llibre de recull de relats, “Nubes de Papel”, el títol del conte es: “Bonito número, cruel suerte” (1).

Una curiositat, com és que escrius en castellà?
Aquesta es una bona pregunta. Intentaré donar una bona resposta, encara que no es fàcil, realment jo tampoc entenc gairebé perquè escric en castellà quan parlo sempre en català. Vaig néixer l’any 71 i fins als tretze anys vaig viure a Cornudella, l’any 84 es començaven a donar classes en català, abans crec que sol hi havia unes tres hores de català a l’escola o no n’hi havia cap. Vaig baixar a viure a Salou i l’escola on vaig anar tot era en castellà i unes tres hores de català. A la Facultat de medicina el mateix, una part de les classes era en català però tots els llibres de consulta eren en castellà. La meva educació literària ha estat en castellà i crec que aquesta es la raó que hem dona el subconscient per escriure en la llengua de Cervantes i no en la de Josep Pla.

Fes-nos cinc cèntims de la teva vinculació a Cornudella, dels teus records de quan hi vivies...
Vaig viure a Cornudella durant tretze anys, del 71 al 84. El poble es ple de records i amics. Tota la meva infantesa l’he passat en aquest poble del Priorat.  La meva mare era mestra a l’escola i el meu pare era el veterinari del poble.  Els diumenges hi havia sessió doble de cinema, a l’Intim i a la Rene, en els cartells les dones portaven els pits tapats per uns estels.  Mazinger Z arrasava a la televisió, que va ser casi sempre amb blanc i negre, i amb dos canals.  Amb la bicicleta pujàvem a Albarca i baixàvem al Pantà.  Fèiem excursions a Sant Joan del Codolar o ens banyàvem al Toll de la Palla. No hi havia pista de futbol sala i tots els partits eren al camp gran, vint contra vint o cinc contra cinc.  Els dies que nevava, que eren dos o tres l’any, no hi havia cole i tots sortíem al carrer a jugar durant tot el dia.  Els Reis pujaven als balcons de les cases a portar els regals, com es fa ara.  Vaig aprendre a jugar al futbolí, als escacs o a la botifarra en bars replets de fum de tabac.

I després, quina relació has continuat mantenint amb el teu poble?
Quan vivia a Salou pujava els estius i alguns caps de setmana a Cornudella. Aquesta va se l’època dels primers “botellons” a la sala del mossèn, els primers cigars, sortir per les nits, baixar al pub o pujar a l’Àtic, anar als pobles de Festa Major, Loquillo, Rebeldes, Sprinsgteen, Dire Straits, l’última cançó del pub, els concerts a Falset, les nits amb els amics, les visites nocturnes al camp de futbol i tones de records.  Ara pujo amb la família a dinar a la Fonda i algun cop he tornat a pujar per la Festa Major. M’he casat amb la Muriel i hem tingut una filla, Alba. Vaig viure durant uns anys a Tarragona, en un pis damunt de “La Vaqueria” i ara visc a Altafulla. Conservo molts bons amics a aquest minúscul poble de Tarragona i sempre que algú hem pregunta d’on soc dic que soc cornudellenc.