| El segle passat fou època marcada per una
intensa bel.ligerància. L'ocupació francesa, els moviments
militars entorn al trienni liberal i la primera i l'última carlinada
afectaren profundament el nostre poble. D'aquests temps conservem nombrosos
documents.
El general Suchet va fer llarga estada a la nostra vila. Anys després de la francesada va publicar les "Mémoires" de la seva participació en aquella guerra, en les seves descripcions deixà nombroses anotacions de la seva estada a Móra on l'acompanyava la seva esposa; molts militars estàven acompanyats també de la família com ho proven les inscripcions del registre parroquial de Móra la Nova. Suchet s'ocupà al llarg del setge de tortosa
de la navegabilitat del riu, va fer construir el "pedrer dels francesos"
a Subarrec. A Móra hi muntà ponts de barques, per la defensa
del "cap-de-pont" va construir a les Sequines un baluard equipat amb algunes
peces d'artilleria, una de les quals fou capturada pels guerrillers espanyols
que fustigaven continuament els invasors des de l'intrincat relleu del
Priorat. En un llarg i pesat viatge per camins de ferradura, aquell canó
fou conduït fins a Siurana el 16 de maig de 1812(1). Des d'aquell
cim ferotge, els guerrillers inquietaven contínuament els francesos.
Els napoleònics lamentaren la pèrdua d'aquella arma i, el
dia 31 de maig, en una atrevida expedició arribàren a Siurana
causant tota mena d'excessos pels indrets que trepitjaren(2). En arribar
a aquella altiva població, van adonar-se de la dificultat per retornar
el canó a Móra i decidiren destruir-lo, tirant-lo al fons
de l'abisme que envolta la població (Piñol i Agulló:
"Notas para la historia de Cornudella"). A la llegendària contalla
del salt de la reina mora s'hi afegia la històrica narració
del canó de Móra.
(1) "En mayo de 1812 las tropas españolas atacaron a los franceses cerca de Mora de Ebro; y les tomaron un cañón, el cual el 16 de dicho mes llevaron a Ciurana al lado del castillo, convirtiendo la plazoleta en plaza de armas". (2) "El 31 de mayo de 1812 los franceses sorprendieron
a los españoles en Ciurana; asesinaron a los que no pudieron
huir, entre ellos al dueño del Molí Salvat, don Ramon
Salvat Pellicer; robaron los objetos sagrados, excepto la virgen; quemaron
edificios y otros objetos; echaron al abismo el cañón que
les habían tomado en Mora; se fueron a Cornudella, saqueándola;
y se marcharon a Lérida, llevándose al Rvdo. Padre D.
Ramon Pamies, ex ministro de los Trinitarios, y a otras personas, dejándolas
en Ulldemolins".
|