Les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII.
Ezequiel Gort Juanpere
Ordinacions sobre arrendaments y arrendataris
19. Que lo flequer tínguia obligació de anar a comprar lo blat bo y rebedor una jornada lluny per la major comoditat del preu y dèguia portar prompta fe del lloch a hont lo haurà comprat; y així mateix deurà denunciar al mostasaf lo preu li costarà cada quartera, totas las vegadas que introduesqui blat en la present vila per lo consum de la fleca; y fent lo contrari, dèguia pagar de pena sinch sous per quiscuna vegada, essent lo ters per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs...................................................5 s.
20. Que lo flequer tínguia obligació de anar a demanar i préndrer pesos als mostasafs segons lo preu li haurà costat lo blat, com també que no puga estar sens pa bo i rebedor, de manera que si los mostasafs trobaran a dit flequer sens pa, y que tenint-ne li fàltia lo degut pes, o que no sia bo y rebedor, caurà en la pena de deu sous per cada vegada que se trobarà ab qualsevol de ditas faltas, essent a més de açò lom pa perdut; de la qual pena se aplicarà lo ters a favor de S. Exª. y los dos restants a favor dels mostasafs............................................................................................................................................10 s.
Però lo dit pa se encontrarà ab ditas faltas se deurà repartir als pobres, en aquells que los mostasafs comprendran més necesitat.
21.Que lo tender tinga obligació de tenir totas aquellas cosas que són tocants a la revenderia y que constaran ab la tabba de semblant arrendament. y que la mercaderia haurà de ser bona y rebedora, y que dega anar a buscar los pesos en casa lo mostasaf, y per cada hora que li faltarà alguna cosa de las tocants a dita revenderia, com y també sempre que la mercaderia no sia bona y rebedora, caurà en la pena de deu sous, essent a més de açò, en lo segon cas, perduda la mercaderia y entregada als pobres; y dita pena se aplicarà. a saber, lo ters en benefici de S. Exª. y los dos tersos per a los mostasafs..............................10s.
22. Que lo tender dega anar a comprar lo oli a una jornada lluny, havent de ésser dit oli bo y rebedor, y així mateix deurà portar certificat del lloch a hont lo aurà comprat, y del preu li haurà costat; y per cada hora que li faltarà oli en la tena y sempre y quant lo dit oli no sia bo y rebedor, caurà en la pena de sinch sous; perdent a més de dita pena, lo dit oli, que se donarà als pobres, y la pena serà lo ters per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs...................................................................................................5 s.
23. Que lo nevater dèguia tenir neu o gel a qualsevol hora, u vèndrer-la a qualsevol li'n demanarà, y per cada hora que li faltarà neu o gel caurà en la pena de sinch sous, essent lo ters per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs..........................................................................................................................5 s.
24. Que lo tallador de la carn, o taller, no puga matar de nit, ni inflar lo bestiar ab la boca, ni tenir carn mortuïna, ni tampoc estar fent son ofici de tallar sens devantal, y que a qualsevol hora que se li demània carn, dèguia véndrer-la, y en lo cas que se li tròbia alguna pesada falsa, dèguia pagar la pena que avall se dirà, y duplicada en cas que replíquia, havent de tenir sempre carn de moltó y en cas de fer lo contrari ha de pagar la pena, a saber, de sinch sous per cada vegada que se li trobarà falta de pes en la pesada, y de vint sous per cada vegada que se li trobarà en la pesada, carn mortuïna, quedant esta enterament perduda, de la qual pena lo ters serà per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs ............................................................................................................................5 s. y 20 s.
25. Que ningú no puga pèndrer peix dels còvens dels pescaters, ni estos vèndrer-lo ni pesar-lo, antes de haver donat los preus y pesos los mostasafs; y així mateix que no se puga pesar fora del puesto a hont se vendrà en pena de deu sous, y en cas de encontrar alguna pesada falsa al pescater, dèguia pagar per cada una sinch sous de pena y la pesada perduda, essent lo ters de ditas penas per S. Exª. y los dos restants per los mostasafs..........................................................................................................10 s. y 5 s.
26. Que lo hostaler dèguia admètrer en sa casa a qualsevol persona pagant, y que no puga mantenir jochs de cartas, daus, ni altres a estos semblants, y així mateix, que dèguia tenir palla y lo demés necessari pertanyent a la hostaleria, o hostal, y fent lo contrari pàguia sinch sous de pena per cada vegada, essent lo ters per S. Exª. y los dos restants tersos pels mostasafs.........................................5 s.
27. Que lo forner tinga obligació de tenir lo clapé de llenya plé y dos colgadas, o fornadas, avansadas, tenint al mateix temps lo forn bo y rebedor a la hora acostumada; y fent lo contrari, cayga en la pena de vint sous per cada vegada, essent lo ters per S. Exª. y los restants dos tersos per los mostasafs......20 s.
28. Que lo taverner tínguia obligació de tenir sempre vi vermell, y que este, y la altras espècias de vi que vènguia, sia bo y rebedor, de manera que no sia gens agre ni al baix de la bóta, y contravenint en açò, cayga en la pena de sinch sous per cada vegada, essent lo ters per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs que faran la averiguació.......................................................................................................5 s.
29. Que los farrers que vuy habitan y per temps habitaran en la present vila, tingan obligació de pagar y satisfer los censos que tots los anys lo Comú de dita vila correspon al Exm. Sr. compte de Prades, per rahó de ditas ferrerias; quals censos són de una quartera de blat y ordi, tot bo y rebedor; quedant lo dret a S. Exª. de instar lo cobro de dits censos al Comú de dita present vila.
30. Que lo arrendatari dels molins que la present vila té construïts en las riberas de Ciurana, dega fer contínua residència en dits molins; y en cas de fer lo contrari, sia facultatiu a qualsevol individuo de dita vila anar a mòldrer a hont vulga, sens incórrer en pena alguna, encara que estiga previnguda en la tabba de dit arrendament; com també en temps de esterelitat de aygua, si dins vint-y-quatre horas no pot mòldrer. Y si lo moliner esgarra la farina, dega refer lo dany al duenyo de ella, conforme diran dos experts en lo art. Però si dit duenyo vol, deurà lo moliner quedar-se la farina y pagar-li lo blat.
Text extret del llibret "Les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII",
d'Ezequiel Gort Juanpere. Carrutxa, textos 1.
©cornudella.web 2000. Documents Cornudellencs. Marta Mestres & Carles Cabós.