Les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII.
Ezequiel Gort Juanpere
Ordinacions sobre camins
94. Que sempre y quant alguna pessa de terra o eretat no tindrà camí senyalat per entrar en ella, puga lo duenyo de la mateixa fer-se donar lo camí, lo qual ha de ser elegit per los prohòmens del Comú de la present via, per la part o puesto que menos dany se fàcia al duenyo de la eretat o pessa de terra per la qual ha de passar lo camí, pagant tot lo valor que judicaràn dits prohòmens, los quals han de ser pagats de son treball. Lo mateix se deu entèndrer en quant al pas de aygua.
95. Que ningú puga entrar en eretat de altre, pretenent fer camí, sens preceir llicència de son duenyo, baix pena de vint sous; essent lo ters per S. Exª. y lo restant per lo duenyo de la eretat. Emperò aquell que per casualitat passarà sens fer dany, no incorrerà en pena alguna, encara que no sia cassador, y tant este com aquell, deurà pagar dita pena si cull o pren alguna cosa de la dita eretat.......................................................................................20 s.
96. Que ningú puga formar alguna servitut de via, camí, aquaductos y altra espècie de servitut en terras o casas de altre sens obtenir primerament llicència de aquell contra qui se faràn ditas servituts, en pena de vint sous per cada vegada; donant lo ters a S. Exª. y los dos tersos a aquell que rebrà lo dany................................................................................20 s.
97. Que si algú estarà en quaranta anys de processió de tenir algun camí vehinal, o de passar ab camí per heretat de altre, no puga ésser privat, ni molestat de tal passatge, a no ser que lo amo de aquella eretat tinga acte legítim o paper veridich que exprèssia lo contrari de tal servitut.
98. Que ningú puga formar portas, ni edificar prop de carrers públichs, ni camins reals, sens demanar antes lo permís al Ajuntament perquè este providèncie lo més convenient al bé públich del Comú; en pena de sinquanta y nou sous, que serviran a saber, lo un ters per S. Exª. y los dos, per dit Ajuntament............................................................................59 s.
99. Que qualsevol que voldra pretèndrer alguna pena o bany, dega clamar-se dintre deu dias naturals, que serà vist o sabut lo motiu o causa; y la pena deurà ser pagada o executada dins quinze dias jurídichs de estar intimada, y sinó no podrà cobrar-se dita pena; la acusació de tal bany se fa per tercera persona, deurà esta prestar son jurament, però si fa lo mateix agraviat, deurà ésser cregut de sa sola paraula, ab la obligació de pagar la pena doble si prova ab testimonis lo contrari aquell de qui se pretèn la pena o bany.
100. Que sempre y quant per omissió culpable, contemplació o respectes humans, los mostasafs o aquells a qui tocarà, no cuydaran se cumplesca lo que se disposa en las ordinacions pertanyents a la economia y política, per falta de no cumplir-se, no executaran o no faran pagar las penas imposadas en cada una de ditas ordinacions, que dega lo batlle exigir de dits mostasafs, eo de aquells a qui tocarà la pena constarà en aquella ordinació que no faran cumplir, podent qualsevol individuo de la present vila instar al batlle per la execució de tal pena; lo ters de la qual serà per S. Exª. y lo restant, per aquell que instarà.---------------------------------------------------------------------------------------------------
D. Luis Antonio Fernández de Córdova, Snípola y de la Cerda, duque de Medinazeli, de Feria, Segorve, Cardona y Alcalá; marqués de Priego y de Cogolludo, y cavallero del insigne orden del Toysón de Oro, del Real de san Genaro y del de Santiago. Gentilhombre de cámara de Su Magestad, su cavallerizo y ballestero mayor.
Haviendo visto las ordenanzas de mi villa de Cornudella que para el buen govierno y bien público de sus moradores, ha formado el Ayuntamiento de ella, y contienen los cien capítulos, escritos en las diez y siete foxas antezedentes útiles, y atendiendo a que no perjudican en cosa alguna a mis regalías; vengo, en virtud del presente, en aprovarlas para que tengan en todas sus partes la devida observancia y cumplimiento. Y mando que se tome razón de ellas en la contaduría mayor de mis estados de Cardona, que reside en la ciudad de Barzelona. Dado en Madrid a seis de diziembre de mil setezientos sesenta y uno.
[Signatura i segell del duc]
Por mandato de S. Exª, D. Juan Baptista de Aguirre
Aprovazión de ordenanzas para el govierno de la villa de Cornudella.
En la contaduría mayor de los estados de Cardona y sus afregados, queda tomada la razón de las ordinaziones precedentes y del despacho de aprovazión de S. Exª. en virtud de su mandato. Barzelona y enero, 4 de 1762.
D. Juan Antonio de Anues y Aguirre.* * * * * * * * *
Text extret del llibret "Les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII", d'Ezequiel Gort Juanpere. Carrutxa, textos 1.
©cornudella.web 2000. Documents Cornudellencs. Marta Mestres & Carles Cabós.