Les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII.
Ezequiel Gort Juanpere
Ordinacions sobre la particular política de dins la vila
31. Que qualsevol que anirà al forn per còurer lo pa, prènguia lo lloch que tínguia menester y permetrà la major o menor pressa, sens que puga guardar-lo per altre, y així mateix, que dèguia cada dona enfornar son pa segons sa tanda, y si per renyinas la una llansarà lo pa a l'altra, a més de haver-li de pagar lo pa, o doanr-li'n altre tant, caurà en la pena de sinch sous per cada vegada, essent lo ters de dita per S. Exª. y los altres dos tersos per los mostasafs............................................................................................................. 5 s.
32. Que tothom dèguia tenir los carrers y conductos de las ayguas empedrats y nets de fanch en sos respective endrets, baix pena de sinch sous per cada vegada que se faltarà al predit, aplicadera lo un ters a S. Exº. y los dos tersos las mostasafs. Y així mateix, aquell que per no tenir bastant lloch dins de casa aurà de premsar al carrer, dega tenir llum a la premsa de nit, fins a las deu horas, en pena de vint sous, lo ters per S. Exª. y lo restant per als mostasafs...............................................................................................................5 s... 20 s.
33. Que ningú puga fer els pedregals, amontonar terra, fems, ni fusta per plassas, carrers, ni en lo rededor de la vila, menos en la ocasió que algun particular fàcia obras en sa casa, en lo qual cas li serà permès, mentres las obras dúrian, fer dits pedregals, amontonar terra y demés, posant una cosa y altra arrimada a la paret, perquè quèdia franch lo trànsit del carrer, y qui contravindrà en açò, caurà en la pena de deu sous per cada vegada que contrafarà a lo referit, aplicadera la tercera part en benefici de S. Exª. y las dos terceras parts als mostasafs.........................................................................................................................10 s.
34. Que ninguna dona se atravèsquia a entrar al forn filant, o espiant, aixi.s llana com estam, cànem, ni lli, en pena de sinch sous per cada vegada, esent lo ters per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs...............................................................................................5 s.
35. Que ningú dèixia anar gallinas ni altra espècie de afaram, per plassas ni carrers, en pena de sinch sous per cada vegada, essent lo ters per S. Exª. y lo restant per los mostasafs..........................................................................................................................5 s.
36. Que ningú se atravèsquia a jugar al perxe del hospital, ni altre qualsevol lloch sagrat, ninguna espècie de joch, en pena de sinch sous, y així mateix, caurà en la dita pena qualsevol que tirarà pedradas a las parets de la iglésia y campanars, essent lo ters per S. Exª. y lo restant per los mostasafs.............................................................................................5 s.
37. Que ningú puga tràurer ni regirar los fems, ni altra cosa corrumpuda, des de el dia quinze de abril fins al primer de juliol de tots anys, per fer-se en dit temps la cria dels cuchs de seda, y en cas de fer-se lo contrari, caurà en la pena de vint sous per cada vegada, donant lo ters a S. Exª. y los dos tersos als mostasafs................................................................20 s.
38. Que ningú puga picar guix dintre la present vila, ni dintre las casas, sinó que sia distant de la vila trenta passas, y així mateix, que no puga còurer forns de guix dintre lo clos de la mateixa vila, si que en tot cas deu ser distant de dit clos sinquanta passas, baix pena de deu sous en cas de contravenció, essent lo ters per S. Exª. y los dos tersos per los mostasafs..........................................................................................................................10 s.
39. Que ningú puga jugar en algun joch prohibit ya per ordes reals, així dins la present vila com dintre lo terme de ella, baix pena per cada vegada de sinquanta y nou sous, a més de las imposadas penas, en ditas ordes reals; y caurà en las penas lo propi duenyo de la casa, o aquell que, habitant-la, permetrà tal joch, i així mateix, los diners que se trobaran en lo lloch a hont se jugarà, seran enterament perduts, los que deuran ser aplicats en obras pias a coneguda dels mostasafs, dels quals seran los dos tersos de la dita pena de 59 s. y la altra tercera part per S. Exª....................................................................................................59 s.
40. Que ningú puga jugar a espècie de joch algun, encara que sia lícit o no sia prohibit per ordes reals, en carrers, plassas, tavernas, tendas, hostals y altras casas públicas mentres se celebran los divinos oficis y se dirà lo rosari per la vila, en pena de deu sous per cada vegada, la qual també deurà pagar aquell que permetrà en la casa lo joch, donant lo ters de tal pena a S. Exª. y las altras dos parts restants als mostasafs.....................................................10 s.
41.Que ningú puga bargar ni pentinar cànem, ni llinet, dins lo clos de la present vila, sinó que sia dintre de casa, o corral, baix pena de deu sous, per cada vegada, aplicadora la tercera part per S. Exª. y lo restant als mostasafs..........................................................10 s.
42. Que ningú puga anar fumant tabaco per las plassas y carrers en los dias de las festas majors, ni en los dias de professons públicas, per los paratges a hont estas acostuman passar, en pena per cada vegada de deu sous, de la qual lo ters deu ser per S. Exª. y lo restant per los mostasafs.........................................................................................................................10 s.
43. Que ningú puga deixar anar los tossinos solters y sens cadena per dintre la present vila, en pena per cada vegada y per cada cap, de deu sous, lo ters per S. Exª. y lo restant per los mostasafs....................................................................................................................10 s.
Als quals, baix la mateixa pena, deurà avisar aquell que matarà algun tocino masell perquè fàcian lo que sia de dret.
44. Que ningú dèixie entrar afarams, ço és, gallinas i altres, en sembrats, casas, o lloch de altre a qui pugan danyar, baix pena per cada cap y per cada vegada, de un sou en benefici de la persona que rebrà lo dany............................................................................................. 1 s.
45. Que qualsevol que entrarà, o farà entrar, animals en lo antich pla de la iglésia, o sementiri, y qui se orinarà en las parets de dita iglésia, pàguia la pena de deu sous per cap, aplicant-se en obs de aquell a qui de dret civil o canònich tocarà..................................10 s.
46. Que ningú puga esténdrer bugadas en lo sementiri o fossar, saltar sas murallas, fer erba y jugar en ell, baix pena de deu sous per cada vegada, servint esta a obs de aquell que de dret civil o canònich tocarà.............................................................................................10 s.
47. Que ningú puga fer ninguna extracció per la vila y terme, ni fer córrer joyas, ni que ningú las còrria, sens precehir lo permís del batlle o son tinent, baix pena de sinquanta y nou sous, essent lo ters per S. Exª. y lo restant per lo batlle, o son tinent en ausència o falta de aquell............................................................................................................................59 s.
La mateixa pena deurà pagar, y lo dany als vehïns, lo amo de la fumera en la qual se posarà foch per causa de no aver-la netejada de la sutja eo estalsi.
48. Que ningí puga introduhir dintre la present vila y son terme carn de la que se mata fora de ell, baix pena de deu sous y la carn perduda, essent lo ters de la pena per S. Exª. y lo restant per los mostasafs................................................................................................10 s.
49. Que sempre y quant se demanaran prohòmens per a fer alguna declaració, tant en ordre a posar fitas com per estimar terras y altras cosas semblants, se dèguia donar de salari a cada un de ells, deu sous; y sobre la lecció y demés tocant a prohòmens, se deurà estar en lo que mana S. Exª. en lo últim privilegi o ordre, expedit en lo any 1759, que se encontra en lo arxiu d'este Comú.
Text extret del llibret "Les Ordinacions de Cornudella de Montsant al segle XVIII", d'Ezequiel Gort Juanpere. Carrutxa, textos 1.
©cornudella.web 2000. Documents per a imprimir. Marta Mestres & Carles Cabós.