|
| La Plaça.
Començaments del segle XX. Al llarg de la seva història,
a la Plaça almenys se li han atorgat fins a vuit noms diferents:
el nom més antic conegut (s.XV) de Sant Julià , posteriorment
dels Perxes, del Mercat, del Pes, de la Constitució, de la República,
d'Espanya, i actualment, de la Vila. Pels cornudellencs, simplement La
Plaça. (Foto: Història de Cornudella de Montsant) |
s'hi accedeix mitjançant codi
d'usuari i contrasenya. |
|
| La fàbrica
d'alcohol. Foto de 1909. Es va començar a construïr l'any 1908,
i es va inaugurar al setembre de 1909. Va deixar de funcionar definitivament
l'any 1972. L'any 1989 l'entitat va vendre la major part dels terrenys
de l'antiga fàbrica d'alcohol, i l'edifici, ja en molt mal estat
i en desús desde feia anys, va ser enderrocat totalment sense deixar
ni rastre. En l'actualitat, aquetst terrenys estàn ocupats per una
benzinera i un magatzem propietat del Sindicat. (Foto: Recull de
notes i memòries de la Cooperativa Agrícola i Caixa d'Estalvis
i Préstecs del Priorat) |
|
 |
|
|
|
La fàbrica
d'alcohol, l'any 1908, abans de la seva inauguració. (Foto:
Recull de notes i memòries de la Cooperativa Agrícola i Caixa
d'Estalvis i Préstecs del Priorat)
|
|
El dia
de l'inauguració, al setembre de 1909. (Foto: Recull de notes i
memòries de la Cooperativa Agrícola i Caixa d'Estalvis i
Préstecs del Priorat)
|
|
|
|
| Cal Saboner.
La fàbrica de sabons de Josep Gomà, a començament
del s.XX (l'edifici era nou, de l'any 1901). Posteriorment, a la dècada
de 1930 es va convertir en la Fonda Montsant, que va funcionar fins els
anys 80. Encara en el seu celler va funcionar un pub entre 1982 i el 23
de setembre de 2005. L'edifici va ser enderrocat el 19 d'octubre de 2005
per a edificar-hi blocs de pisos. (Foto: Miquel Butet) |
|
|
|
La fàbrica
de sabons de Josep Gomà, operaris fabricant sabó a començaments
del s.XX. (Foto: Miquel Butet)
|
|
|
| El carrer
del Fossar, any 1910, aproximadament. Desde la carretera, amb dos
veïns en primer terme (el de la dreta és Josep Gomà,
de la fàbrica de sabons). Antigament, es coneixia amb el nom "racó
del fossar" al carrer que queda entre l'església i l'ajuntament,
ja que en ell hi havia part del vell cementiri. El 1958, en construir-hi
la sala parroquial encara van sortir gran quantitat d'ossos. A partir de
la construcció de la sala parroquial, el carrer es va passar a dir
Pius XII. Actualment, el carrer del fossar és el que puja desde
la carretera fins a les eres. (Foto: Miquel Butet) |
|
|
| La carretera,
o carrer compte de Rius, a començaments del s.XX. Al fons, arran
de carretera, l'antic escorxador, desaparegut ja fa molts anys. La construcció
de la carretera arribava a l'entrada del poble l'any 1864, on va quedar
aturada aproximadament a l'alçada de l'actual benzinera fins l'any
1878, any en que va travessar la vila. El motiu del retard: un veí
va interposar un plet al ministeri d'obres públiques, ja que el
pas de la carretera tallava un bon tros de casa seva (cal Rodés).
(Foto: Història de Cornudella de Montsant) |
|
 |
| La carretera
(carrer compte de Rius) i el camí del Camp (actual carrer Major),
a començaments del s.XX, vista desde aproximadament l'actual cruïlla
de la carretera de la Morera. Com podem observar, encara no hi ha el Celler
Cooperatiu, però si la fàbrica de sabó. (Foto: Història
de Cornudella de Montsant) |
|
 |
| El carrer
del Tou i el barranc de la Fonteta, a començaments del segle XX.
A aquest carrer també se l'anomena, cada vegada menys, carrer de
la fonteta, per una font que hi havia junt al barranc. (Foto: Joan Alfons
Gomis). |
|
 |
|
Camí
cap al Calvari. Processó al camí del Calvari, al voltant
de 1900. (Foto: Història de Cornudella de Montsant)
|
|
 |
|
Grup de
caçadors cornudellencs, a començaments del segle XX, en un
indret indeterminat. (Foto: Història de Cornudella de Montsant)
|
|
|
|
Veure
fotografies antigues és com fer un viatge al passat, contemplar
llocs coneguts (o desconeguts) inmortalitzats en una instantània,
una dècima de segon atrapada en el temps. Persones, llocs i racons
de la nostra vila han quedat retratats al llarg del segle XX, alguns encara
avui existents però diferents, d'altres senzillament desapareguts
per sempre, gairebé fins i tot de la memòria. Només
ens resta ben bé això: unes dècimes de segon atrapades
en el temps...