|
| La Plaça,
dècada de 1920. "El raïm ja és abocat als cups, a punt
de ser trepitjat per peus molsuts. El carro resta aparcat sota el porxo,
els descansos abaixats i el soc frenant la llanta. Les portadores són
buides, apilades dalt del carro. Demà la verema continua". (Foto
i text: El llibre d'or de Catalunya). |
|
 |
|
Aquesta
fotografia pertany al partit jugat el 8 de setembre de 1920 contra el F.C.
Montroig i que els nostres perderen per 2 a 1. (Foto i informació:
Ramon Mata).
|
|
|
|
Aquesta
segona foto no porta data i només indica que fou feta amb motiu
de jugar al camp del Vilaplana. Sembla que també sigui dels anys
20. (Foto: Ramon Mata).
|
|
 |
|
Sant Joan
del Codolar, anys 1920-1930. (Foto: Miquel Butet).
|
|
|
| Carretera,
dècada de 1920. Aproximadament és on ara hi ha el bar musical
Àtic. (Foto: Miquel Butet). |
|
 |
| Veïns
del carrer Arroquetes, entre 1920 i 1925. Antigament es deia carrer Roquetes,
sense la A inicial, sense que hi hagi informació del perquè
d'aquest petit canvi ortogràfic. És un dels pocs carrers
que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics. (Foto:
Jesús Tibau) |
|
 |
|
La Plaça,
any 1927. Al centre de la gent es veuen grups de persones ballant, probablement
devien ser festes a la vila. (Foto: Joan Alfons Gomis)
|
|
 |
| La Plaça,
aproximadament entre 1920 i 1930. En l'edifici actual del Sindicat, en
aquets anys hi havia un forn de pa, "la Panificadora Cornudellense". (Foto:
Pere Sentís) |
|
 |
| Carrer Major,
1929, a la confluència amb el carrer de Sant Antoni. Encara hi havia
l'abeurador i l'antiga font. Molt antigament (s.XIV), aquest indret s'anomenava
"Lo Sol de la Vila" o "Pla d'en Navarro". A partir d'aquest punt, el carrer
major continuava com a "camí del camp" i el carrer de Sant Antoni
continuava amb el "camí de la Morera". No serà fins al segle
XVIII, concretament des de 1750 a 1795, quan el poble s'extén, allargant
els seus carrers en sentit dels camins, en aquest cas el carrer Major s'allargava
pel camí del Camp, i el de Sant Antoni pel camí de la Morera.
(Imatge Elisabet Josa). |
|
 |
| L'Ajuntament,
any 1929. L'any 1887 Cornudella assolia la seva xifra més
alta d'habitants: 2589. L'edifici es va construïr entre 1890 i 1891,
en uns terrenys que van costar a l'ajuntament 3.000 pessetes. El primer
ple del consistori es va celebrar el 17 d'octubre de 1891. Tot i la importància
de l'obra, no es va fer cap inauguració oficial ni celebració.
Això possiblement va ser degut a que la construcció del nou
ajuntament va provocar protestes per part d'alguns veïns que consideraven
l'obra massa sumptuosa, en uns temps especialment dificultosos. Però
el pitjor encara havia de venir: la fi.loxera va arribar a Cornudella poc
després, el 1894, arrasant les vinyes i provocant l'abandonament
de molta terra. Arrel de la crisi provocada, Cornudella va perdre més
de 1000 habitants en tan sols 45 anys, passant dels 2589 que tenia
l'any 1887 als 1575 que tenia l'any 1936, tendència que va continuar
durant pràcticament tot el segle XX, quan Cornudella va arribar
a poc més de 800 habitants (any 1991). En poc més d'un segle
s'havien perdut més de 1700 habitants!. (Imatge Elisabet
Josa). |
|
|
 |
|
Molí
d'en Catxap, cap a la dècada de 1920, aprox. (Foto: Laura Piñol).
|
|
 |
| Molí
d'en Catxap, una altra imatge de l'any 1934. (Foto: Joan Alfons Gomis) |
|
 |
| Una darrera
i trista imatge del Molí d'en Catxap, març de 1970: Les aigues
del pantà engullen el mas per primera vegada. (Foto: Jaume Ferré) |
|
|
|
Cornudella
de Montsant, segle XX (pàgina 3): Segon terç del segle XX,
aprox.)