LA SOCIETAT
Entitats culturals i recreatives en el primer terç del S XX
Cornudella a principis del S XX  comptava amb un nombre de societats culturals i recreatives força important , en relació a la seva població com es pot veure en la relació següent:
* Ateneo  Literario y Recreativo   1870-1917
*  Teatre Íntim     1905- fins ara
Actualment només funciona el bar ja que tot el demés ha desaparegut
* Sindicat Agrícola ( Actual Cooperativa)  1904- fins ara
* Club de futbol     1923- fins ara
* Teatre la Renaixença (societat)   1934- fins ara
* La Mútua Obrera (Cooperativa)   1910-1916
* Bodega  Cooperativa    1922-fins ara
* Lo Corn ( societat coral)    1880-1919
* La Fraternal ( societat coral)   1922-1927
* Els Tranquils ( banda de música)   1880-1936
També hi havia una agrupació teatral que no tenia nom que es va fundar l'any 1900 i va desaparèixer l'any 1936

L'Ateneu
L'Ateneu es va fundar l'any 1870 i va desaparèixer l'any 1917.
L'estructura d'aquesta fundació era de la manera que expliquem a continuació:

L'Ateneu estava compost i dividit en :
- Socis fundadors
Eren tots els inscrits en l'Ateneu abans del dia de la seva fundació i després d'això es va fixar el número de socis en cent trenta.
- Socis agregats
Eren el que es van inscriure després de que l'Ateneu fos constituït, tenien de ser presentats per un soci fundador, admesos en el directori i posteriorment tenien de ser votats per la junta general. Tenien en les juntes generals el dret de presentar proposicions.
- Socis transeünts
Eren els que accidentalment vivien a Cornudella i eren presentats per un soci fundador i admesos pel directori. Els socis transeünts només podien ser-ho durant sis mesos i després si volia podia passar a la classe de socis agregats.
- Socis honoraris
Eren els que no eren veïns de Cornudella i volien formar part de l'Ateneu i com no podien ser socis de la classe transeünt, se'ls posava com a socis honoraris.

Qualsevol soci podia acompanyar a forasters a l'ateneu, sota la seva responsabilitat. El foraster tenia el privilegi de visitar l'Ateneu durant un mes, després si volia podia passar a ser soci transeünt.
El soci que portava forasters havia d'avisar al conserge i aquest era el que avisava al president.
Les condicions per ser soci de l'Ateneu eren dues: ser major de quinze anys i ser honrat com a persona i també educat.
La junta directiva va ser nomenada la primera vegada per majoria absoluta de vots el dia de la seva fundació; posteriorment aquestes eleccions , es feien el primer dia de gener de cada any. Únicament el director podia convocar la junta general de l'ateneu.
L'Ateneu no es podia dissoldre mentre hi hagués quinze socis fundadors en la entitat que no hi estiguessin d'acord.
L'administració de l'Ateneu estava formada per cinc representants que conformaven el Directori:
- El President: era el que representava a la societat en tots els actes, presidia les reunions del Directori i les Juntes Generals; podia convocar a la Junta General o al Directori quan ho cregués oportú. Donava i signava les ordres per al govern de la societat. Amonestava al socis per faltes reglamentàries. Feia complir el reglament, els acords del Directori i de la Junta General.
- El Vicepresident: era el que substituïa al President en cas d'absència o malaltia.
- El Tresorer: era el tercer membre del Directori. Era el responsable de la caixa i els comptes de l'entitat.
- Primer Secretari: Era l'encarregat d'estendre les actes, els acords i les providències; signar amb el president els títols dels socis i era el que tenia cura de guardar la documentació.
- Segon Secretari: ajudava i suplia al primer Secretari.
L'entitat comptava amb una sèrie d'ingressos ordinaris que eren els de les quotes d'entrada i les anualitats i altres d'extraordinaris corresponents a que eren el que s'obtenien de rifes  i donatius . També hi havia una sèrie de despeses que eren principalment, el lloguer del local, la impressió de títols , llistes i de reglaments; els llibres i els mobles ; les subscripcions ,...
L'Ateneu tenia una biblioteca que es trobava en un local apartat, hi havia unes hores que funcionava com a biblioteca i unes altres on es reunia el Directori i tenia un despatx on hi treballaven els secretaris. A la biblioteca només hi podien accedir els socis, i no es podien emportar els llibres ; alguns socis que tenien obres interessant les cedien a l'Ateneu, temporalment.
L'Ateneu també tenia un local destinat a l'ensenyament, que era utilitzat pels socis i els seus familiars.

LA GUERRA CIVIL 
En aquells moments l'acalde era Joan Sentís que havia pres possessiño del càrrec l'1 de febrer. En els primers dies de la Guerra Civil va acabar i es va crear un "Consell Administratiu" que servia d'ajuntament provisional. Al davant s'hi trobava Ramon Perulles i estivill.
Aquest Consell estava constituït per representatnts del spartits existents aleshores a Cornudella de Montsant:  PSUC, ERC, UGT  CNT POUM. Però aquestes entitats no eren les úniques amb el dret a entarr en el consistori. Acció Catalana i Unió de Rabassaires no formaven part del Consell; la primera acció del Consell va ser  donar feina al expatriats de la vila. Corria el 5 d'octubre de 1936.

El 19 de Juliol de 1936 pren el poder un comité revolucionari que primer governa juntament amb l'ajuntament i després s'apropia defenitivament del poder de la vila,. Forçat tant per les forces interiors com de fora es veu obligat a prendre una sèrie de decisions impopulars, com per exemple, empresonat a mitja dotzenes de persones de dretes , juntament amb els sacerdots al vaixell "Riu Segre" que servia de presó. Uns mesos més tard van ser alliberats però no es va tolerar que tornessin a Cornudella  fins després de la Guerra Civil.
L'ajuntament no va poder evitar que tant l'església de Sta  Maria com l'ermita de St Joan  i la Capella del Pilar fossin saquejades i cremades. Tots els valors i les imatges dels sants, excepte algunes que van ser recollides per la Generalitat i enviades a França, van desaparèixer. 

L'1 de gener de 1939 L'aviació franquista bombardejà Cornudella ensorrant una dotzena de cases  i ferint una persona. La gent espantada fugí de la població i va instal·lar-se en masos, castes i coves cosa que durà fins al 15 de gener de l'any 1939 que va ser quan les tropes nacionals van ocupar la vila. Després de l'ocupació es ba dictar un ban que deia:
"Que estando Cornudella incorporada a la España nacional y siendo norma de nuestro Caudilla Franco exterminar por procedimeinetos mñas ràpidos y radicales todo intento de inmoralidad i robo , toda persona en poder de la cual se encuentre algo que no sea de su propiedad  serà considerado saboteador a la economia nacional y por consiguiente juzgado por los tribunales militares de urgencia. 
¡Viva Franco, Arriba España y Viva España!
El 15 de gener s'acaba la guerra a Cornudella mitja dotzena de persones que havien estat al govern de la vila es van exiliar a França la majoria de les quals no han tornat més.
Aspectes destacat en aquest període de guerra civil:
El jovent de 18 a 37 fou reclutat pel govern central per anar a lluitar a diferents fronts de guerra.  Una quarantena d'aquestes persones de Cornudella moriren en el tres anys de guerra.
Tres de les quatre campanes del campanar de la vila foren cedides a l'exèrcit per a fabricar metralla; en quedà una per tocar a foc quan convingués.
L'UGT i la CNT col·lectivitzaren les propietats de la gent de dreta, explotant-les fins el final de la guerra.
A meitat del l'any 1937 Cornudella va acollir una companyia de soldats  que fou allotjada a les cases particulars ; molts d'aquest soldats  vingueren a fer pa per abastir les tropes del front de l'Ebre.