ACEÑA, R. (1995): “El mirhab hispano-musulmà”. Catalunya Romànica. vol. XXI Barcelona “El Tarragonès, el Baix
Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberá, El Priorat”, 196-198.
ADELL, J.A.; MENCHON, J. (2005): “Les fortificacions de la frontera meridional dels comtats catalans o les
fortificacions de la marca superior d’Al Andalus”. Lambart, Barcelona, núm. 17, 2004-2005, 65-85.
ADSERIAS, M.; MORER; J.; RIGO, A. (2000): “la vil·la dels Plans d’en Jori (Montblanc, Conca de Barberá)”.
Tàrraco 99. Arqueologia d’una capital provincial romana. Tarragona, 15, 16 i 17 d’abril de 1999. Tarragona
“Documents d’Arqueologia Clàssica” núm. 3, 199-206.
ADSERIAS, M.; MUÑOZ, J.A.; SARDÀ, J.A. (1984): “El jaciment arqueològic dels Clots Martells (Solivella)”.
Miscel·lània d’estudis solivellencs Solivella, núm. 2, 58-60.
ADSERIAS, M.; MUÑOZ, J.A.; SARDÀ, J.A. (1989): Carta arqueològica. Comarca Conca de Barberá. Barcelona.
AMIGÓ, R. (1989): Sobre inventaris de noms de lloc. Reus, 31-42.
ANGUERA, P y otros (1992). Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp, Conca de Barberà i Priorat. Gran Geografia
Comarcal de Catalunya, vol. 5, Barcelona.
AQUILUÉ, X.; DUPRÉ, X.; MASSÓ, J.; RUIZ DE ARBULO, J. (2001): Tarraco. Guia Arqueològica. Tarragona.
ARBÓS, A. (1983): “La romanització de la Conca de Barberá. Algunes aportacions”. Arrels 2, “XVIII Assemblea
Intercomarcal d’Estudiosos. Setembre 1974”, Espluga de Francolí, 45-59.
AROLA, R.; BEA, D. (2002):: “La vil·la romana de l’Hort del Pelat (Riudoms, Baix Camp)”. Butlletí Arqueològic
Tarragona núm 24, 75-95.
ARRAYÁS, I. (2005): Morfología histórica del territorio de Tarraco (ss. III-II aC). Barcelona.
BALAÑÀ, P. (1981): “Toponímia aràbigo-catalana; Lleida, Tortosa i Tarragona segons un manuscrit àrab de la
Biblioteca reial de Rabat”. Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària Tarragona, vol, II, 69-91.
BALAÑÀ, P. (1982-83): “Alforja: apunts d’història i de toponímia”. Dipolomatari. Investigació històrica medieval
dels Països Catalans i Occitània Barcelona núm. 12, 30-35.
BALAÑÀ, P. (1984): “Sobre els mots catalans del tipus “Ll-” procedents de l’àrab”. Societat d’Onomàstica. Butlletí
interior. Barcelona, núm. XVII, 45-51.
BALAÑÀ, P. (1988); “Una metodologia simplificada per a la recerca d’etimologies aràbigues. Aplicació al cas de
“Llorac”. Studia in honorem M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema , vol. III, 11-23.
BALAÑÀ, P. (1993): “Vestigis de la dominació islàmica a la Conca de Barberá, I: la toponímia del municipi de
Llorac”. Aplec de treballs Montblanc núm. 11, 203-219.
BALAÑÀ. P. (1992): Crònica política de la pre-Catalunya islàmica. Barcelona.
BALAÑÀ. P. (1993): Els musulmans a Catalunya (713-1153). Assaig de síntesi orientativa, Sabadell.
BARCELÓ, M. (1988): “La invasió àrab-musulmana a Catalunya”. L’Avenç Barcelona núm. 117, 14-17.
BARCELÓ, M. (1989): “Los límites de la información documental escrita” in BARCELÓ, et alii: Arqueología
medieval. A las afueras del medievalismo. Barcelona, 73-87.
BAZZANA,A. (1992): Maisons d’al Andalus. Habitat médiéval et structures du peuplement dans l’Espagne orientale.
Madrid, 2 vol.
BAZZANA, A.; CRÉSSIER, P.; GUICHARD, P. (1988): Les châteaux ruraux d’al-Andalus. Madrid.
BENET, A (1984): “La Conca de Barberá, terme municipal romà?”. Miscel·lània d’Estudis Solivellencs Solivella núm.
2, 61-66.
BERGADÀ, A. (1978):Vimbodí. Estudi històric, sociològic i religiós. Vimbodí.
BERGES, M. (1969-70): "Cripta tardorromana en Marsá (Tarragona)". Boletín Arqueológico Tarragona, época IV,
158-129.
BOLÒS, J. (1995a): "Castell de Siurana".Catalunya Romànica. Barcelona, vol. XXI "El Tarragonès, el Baix Camp,
l'Alt Camp, la Conca de Barberà, El Priorat", 385-388.
BOLÒS, J. (1995b): “Ermitatges de Sant Martí de la Brufaganya”.Catalunya Romànica. vol. XXI “El Tarragonès, el
Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberá, El Priorat”, Barcelona, 522-523.
BOLÒS, J. (1999): “El poblament rural i urbà. Un país de frontera”. Del romà al romànic. Història, art i cultura de la
Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, 383-391.
BONASSIE, P. (1979-81): Catalunya mil anys enrera (segles X-XI). Barcelona, 2 vols.
BRAMON, D. (2000): De quan erem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Barcelona; Eumo/IEC/IUH J. Vicens
Vives.
BURÉS, L.; GURT, J. M.; MARQUÈS, A.; TUSET, F. (1989): “Cadastres d’època romana de les ciutats de Tarraco,
Ilerda i Iesso”. Tribuna d’Arqueologia 1988-89, Barcelona, 113-120.
CARRERAS, A. (1981): “La torre de guaita de Castellfollit (Serra de Prades). Notes arqueològiques i planimetria”.
Butlletí Arqueològic Tarragona núm. 3, 65-99.
CARRERAS, A. (2000): Història de l’Espluga de Francolí. L’edat mitjana. Vol. 1, l’Espluga de Francolí.
CARRERAS, A. (en prensa): “El poblament de la Conca de Barberá abans del domini comtal”. I Jornades d’història
medieval, Montblanc 23-24 d’octubre de 2004. Montblanc (CD en premsa).
CARRETÉ, J. M.; KEAY, S.; MILLET, M. (1995): A roman provincial capital and its hinterland. The survey in the
territory of Tarragona. Spain, 1985-1990. London, Ann Arbor.
CATALÀ, P., RIQUER, M. de (1973):. Els Castells Catalans. Barcelona, Rafael Dalmau Editor, vol IV.
COLL, J.M.; MOLINA, J.A.; ROIG, J. (1995): “El fondal de Vandellós (Mediona, Alt Penedès): un nucli eremíticcultual
en cova del s. V”. Miscel·lània Penedesenca XX-1994, comunicacions en les 7enes Jornades d’Estudis
Penedesencs, Sant Sadurní d’Anoia 3-4-5 de juny de 1994, Vilafranca del Penedès vol. II, 169-183.
VEGA, J. de la (1987): “Contribució catalana a l’inventari de les probables coves santuari ibèriques”. Fonaments.
Prehistòria i Món Antic als Països Catalans. Barcelona, núm 6, 171-190.
ENRICH, J.; ENRICH, J.; PEDRAZA, L. (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix (El Bages). Un assentament rural
de l’antiguitat tardana. Igualada.
ESPAÑOL, F. (1991): L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. Montblanc,
1991.
ESPELT, J.; POBLET, C. (1978): “Una sivella visigòtica del segle VIIè”. Aplec de treballs Montblanc núm. 1, 25-32.
ESTEBAN, A.; RIERA, S.; MIRET, M.; MIRET, X. (1993): “Transformacions del paisatge i ramaderia a la costa
catalana del Penedès i Garraf (Barcelona) a l’alta edat mitja”. IV Congreso de Arqueología Medieval Española.
Sociedades en Transición/ IV Congrés d’Arqueologia Medieval Espanyola. Societats en transició. Alacant, octubre de
1993, Alicante, vol. II, 647-655.
GARCIA; J. E. (1999): “L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica”. Del Romà al Romànic. Història,
Art i Cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Barcelona, 369-372.
GORT, E. (1989): “Tarragona i el Tarragonès a l’edat mitjana”, in DA: Historia del Camp de Tarragona. I “El
Tarragonès”. Tarragona, 34-62.
GORT, E. (1994): Història de Cornudella de Montsant. Santes Creus.
GORT, E. (1999): Occitans i càtars a Montsant i muntanyes de Prades. “La Carxana” núm. especial. Albarca
(Tarragona).
GUITART, J.; PALET, J.M.; PREVOSTI, M. (2005):”La Cossetània oriental de l’època ibèrica a l’antiguitat tardana:
ocupació i estructuració del territori”. Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi
Internacional d’Arqueologia del Baix Penedés. El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001. Barcelona, 129-156.
GURT, J.M. (1999): “Els canvis en la morfologia històrica del territori”. Del romà al romànic. Història, art i cultura
de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, 104-105.
GURT, J.M.; NAVARRO, R. (2005): “Les transformacions en els assentaments i en el territori durant l’antiguitat
tardana”. Cota zero. Revista d’arqueologia i ciencia. Núm. 20, 87-98.
IGLÉSIES, J. (1963): La Reconquesta a les valls de l’Anoia i el Gayá. Barcelona.
KEAY, S.; CARRETÉ, J. M.; MILLET, M. (1989): “Ciutat i camp en el món rural: les prospeccions a l’Ager
Tarraconensis”. Tribuna d’Arqueologia 1988-89. Barcelona, 121-129.
LLADONOSA, J. (1962): “El Montsant i els ermitans”. Analecta Monserratensia vol. IX “Miscel·lània Homenatge a
Anselm Mª Albareda” vol. I, 325-385.
LLOVERA, X.; BOSCH, J.M.; RUF, A.; YÁÑEZ; C.; SOLÉ, X.; VILA, A (1997).: Roc d’Enclar. Transformacions
d’un espai dominant. Segles IV-XIX. Andorra.
MACIAS, J.M.; MENCHON, J.; MUÑOZ, A. (1995): “De arqueologia populetana. A propòsit del suposat visigotisme
d’algunes peces del monestir de Poblet”. Aplec de Treballs núm. 13, 93-103.
MACIAS; J. M; MENCHON, J.; MUÑOZ, A. (1999): "Ciutat de Tàrraco". Del romà al romànic. Història, art i cultura
de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, 77-79.
MACIAS; J. M; MENCHON, J.; MUÑOZ, A. (2005): Tàrraco: guia arqueològica visual. Reconstrucció virtual de
l’urbs i els seus voltants. Reus.
MACIAS; J. M. (1999): La ceràmica comuna tardorantiga a Tàrraco. Anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII).
Tarragona.
MACIAS; J.M. (2005): “Els assentaments rurals com a espai de residència: l’exemple del territorium de Tàrraco”.
Cota zero. Revista d’arqueologia i ciencia. Vic núm. 20, 78-86.
MARCET, R. (1983): “Prehistòria del lloc on va néixer l’Espluga el 1079 i les seves rodalies”. El Francolí Espluga de
Francolí núm. 3, 2a època, 17-18.
MARTÍ, R. (1988): “Tradició i innovació de l’espai agrari medieval”. Segones Jornades de Joves Historiadors i
Historiadores. Barcelona, 1988 (preactas fotocopiadas).
MARTÍ, R. (1993): “Qui són els pobladors”. Catalunya Romànica vol. XIX, “El Penedès, Anoia”, Barcelona, 32-35.
MARTÍ, R. (1993): “Qui són els pobladors”. Catalunya Romànica vol. XIX, “El Penedès, Anoia”, Barcelona, 32-35.
MASSÓ, J. (1999a): “Bronzes d’indumentària del territori de Tàrraco”. Del romà al romànic. Història, art i cultura de
la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelon,. 315-316.
MASSÓ, J. (1999b): “Sobre una placa de sivella visigòtica trobada a Rojals”. Aplec de treballs Montblanc núm. 17, p.
5-8.
MAYER, M.; POBLET, M. (1992): “Una inscripció romana a Riudabella”. Aplec de treballs núm. 10, 143-150.
MENCHON, J. (1992): “Arqueologia medieval a les comarques tarragonines, estat actual”. Acta Arqueològica de
Tarragona V (1991-92) Tarragona, 7-30.
MENCHON, J. (1995a): “Arqueologia medieval i món funerari a les comarques tarragonines”. Citerior . Revista
d’Arqueologia i Ciències de l’Antiguitat, núm. 1, “L’Arqueologia de la Mort. El món funerari a l’antiguitat a la
Catalunya Meridional”, Tarragona, 211-227.
MENCHON, J. (1995b): "Castell de Siurana". Catalunya Romànica.. Barcelona, vol. XXI "El Tarragonès, el Baix
Camp, l'Alt Camp, la Conca de Barberà, El Priorat", 388-89.
MENCHON, J. (1995c): “Ermitatges del Coll de Mònecs, Ulldemolins”. Catalunya Romànica. vol. XXI “El
Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberá, El Priorat”, Barcelona, 418-419.
MENCHON, J. (1996): Arqueologia funerària medieval a la Conca de Barberá. Estat actual Montblanc.
MENCHON, J. (1998): “Necrópolis altomedievales y despoblación en la provincia de Tarragona, el caso de la Conca
de Barberá”. Arqueología y territorio medieval Jaén, núm. 5, 5-29.
MENCHON, J. (1999): “Bronzes visigòtics del Museu Comarcal de la Conca de Barberá”. Del romà al romànic.
Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, 316.
MENCHON, J. (2003): “El hisn de Siurana o l’oblit del passat”. II congrés d’arqueologia medieval i moderna de
Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d’abril de 2002. Actes. Barcelona, , vol. II, 643-652.
MENCHON, J. (en prensa): In loco horroris et vastae solitudines? Necròpolis i poblament al Camp de Tarragona,
Conca de Barberá i Priorat entre l’antiguitat tardana i la conquesta feudal. Tarragona, Diputació de Tarragona.
MENCHON, J.; TOSAS, T. (1995): “Annex 1. Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Camp de Tarragona, el
Priorat i la Conca de Barberá”. Catalunya Romànica vol. XXI , “El Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat,
la Conca de Barberá”, Barcelona, 590-591.
MUÑOZ, A.; MACIAS, J.M.; MENCHON, J. (1995): “Nuevos elementos decorados de arquitectura hispano visigoda
en la provincia de Tarragona”. Archivo Español de Arqueología, Madrid núm. 68, núm. 171-172, 293-301.
NAVARRO; R. (1999): “El territori i el món rural”. Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense
mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, 103-121.
NAVARRO, R. (2005): “La documentació arqueològica”. GUITART, J. (ed.): Història Agrària dels Països Catalans.
Vol. 1, Barcelona, 483-512.
PADRÓ, J.; VEGA, J. De la (1989): “Treballs arqueològics a la Cova de la Colomera o de les Gralles (Sant Esteve de
Sarga -Mur, Pallars Jussà). Excavacions arqueològiques d’urgència a les comarques de Lleida. Barcelona, 9-53.
PADRÓS, J. (1956): "LVIII Excavaciones arqueológicas en el Castillo de Ciurana. 1945-1947". Noticiaro Arqueológico
Hispánico. III y IV Cuadernos, 200-215.
PALET, J.M. (2005):”L’organització del paisatge agrari al Penedés i les centuriacions del territori de Tàrraco: estudi
arqueomofològic”. Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Actes del Simposi Internacional
d’Arqueologia del Baix Penedés. El Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001. Barcelona, 211-229.
PALOL, P. de (1999): “Poblat del Bovalar”. Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense
mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, 145-146.
PALOL, P. de (2005): “Economia i societat del Baix Imperi l’època visigoda”. GUITART, J. (ed.): Història Agrària
dels Països Catalans. Vol. 1, Barcelona, 483-512.
PERA, J. (1994): “Reflexions entorn el Municipium Sigarrensis”. IV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica.
La ciutat en el món romà./ XIV Congreso Internacional de Arqueología clásica. La ciudad en el mundo romano,
Tarragona, vol. 2 Comunicacions, 323-325.
PERIS, J.; POBLET, M.; QUEROL, M. (1989): “Recerques sobre l’ordenació territorial de la Conca de Barberá en
època romana”. Aplec de treballs núm. 9, 151-168.
RECASENS, J.M. (1975): La ciutat de Tarragona. Barcelona, vol. II.
REMOLÀ, J.A. (2000): Las ánforas tardo-antiguas en Tárraco (Hispania Tarraconensis). Barcelona.
RIERA, M.; ROSSELLÓ BORDOY, G.; SOBERATS, N. (1998-99): “Una placa marmòria amb inscripció cúfica
procedent de Tarragona”. Butlletí Arqueològic núm. 19-20, 1998-1989, 201-206.
RIERA, S. (2005): “Canvis ambientals i modelació antròpica del territori entre l’època ibèrica i l’altmedieval a
Catalunya: aportacions de la palinologia”. Cota zero. Revista d’arqueologia i ciencia. Vic, núm. 20, 99-107.
SANS TRAVÉ, J.M. (1995): “Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món antic”. Catalunya Romànica vol.
XXI “El Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, la Conca de Barberá, El Priorat”, Barcelona, 429-431.
SCALES; P. (1986): “La red militar en el Tagr-al-Alá en los siglos X y XI: Cataluña”. Actas del I Congreso de
Arqueología Medieval Española. Huesca, vol. 1, 221-236.
SOBERANAS, A. J. (1964-65): “Sobre la invasió àrab i reconquesta de Tarragona (uns estudis inèdits de Mn. Sanç
Capdevila”. Boletín Arqueológico, Tarragona fasc. 85-92, 29-63.
TORRELL DE REUS; PLANAS DE MARTÍ, I. (1982): Llibre de Prades. Prades 1982.
VIDAL, R.: “El conjunt visigòtic de la Plana d’en Pau (l’Espluga de Francolí)”. Aplec de treballs Montblanc núm. 17,
2000, 5-8.
VILASECA, S.; PRUNERA, A. (1966): “Sepulcros de losas, antiguos y alto medievales de las comarcas
tarraconenses”. Boletín Arqueológico Tarragona fasc. 93-96, 25-26.
VIRGILI, A. (1984): “La qüestió de Tarraquna abans de la conquesta catalana”. Quaderns d’Història Tarraconense
Tarragona núm. V, 7-36.
VIRGILI, A. (1991): L’expansió i afermament del feudalisme al Baix Gayá (segles XI i XII). Altafulla.
VIRGILI, A. (1995): “Visigots i àrabs. Segles V-XI”. Catalunya Romànica vol. XXI “El Tarragonès, el Baix Camp,
l’Alt Camp, la Conca de Barberá, El Priorat”, Barcelona, 27- 35 i 47.
VIVES, E.; GIBERT. G. Mª (1964): “Restes precistercenques a Poblet”. Analecta Monserratensia X “Miscel·lània
homenatge a Anselm Mª Albareda” Montserrat II, 191-202.

<<< Tornar a la pàgina anterior