I sembla que fins i tot alguna de les virtuts que hom atribuïa inicialment a la Santa Maria de Montsant es traspassà a Siurana, perquè es diu que la primera "marededéu de l'aigua" va ser la de Montsant, però és ben documentat que a partir de mitjan segle XVII i sobretot en el segle següent, la gran advocada contra la sequera va ser la de Siurana.

Un moment important, i que possiblement va contribuir molt a consolidar la devoció mariana a l'entorn de Siurana, correspon a la pesta dee 1650-1652, perquè aleshores la majoria dels pobles de la zona hi acudiren en romiatge penitencial de pregàries. Fort aporta, com a mostra de la gernació que pujava a la muntanya, l'anècdota que el 1653 s'aplegaren més gent a Siurana que no pas solien acudir a la fira de Prades.

Segons Fort, des d'aquesta època i fins al segle XIX, hi pujaren, sovint comunitàriament, i a més de Cornudella, Arbolí, Albarca, la Mussara, Alforja, Poboleda, la Febró, Ulldemolins, Prades, la Morera de Montsant i Capafonts. Més excepcionalment hi pujaren Porrera, Albiol o Mont-ral, que eren uns pobles que distaven de Siurana quatre o cinc hores de camí. I aquest autor encara apunta que més esporàdicament hi anaren els de Farena, Torroja del priorat, Cabassers, Vilanova de Prades i Gratallops.

El 1682, i després d'uns anys de centrar les pregàries de la gent de la rodalia, com a marededéu intercessora per a lliurar el poble de les grans calamitats, com eren la pesta i la sequera, el culte a Santa Maria de Siurana rebé un impuls definitiu amb la butlla signada el 30 de novembre pel papa Innocenci XI, per la qual s'instituí el primer jubileu de Santa Maria de  Siurana, celebrador anualment cada 9 de maig, i que comportava una indulgència plenària que podien guanyar tots aquells que, essent confrares o confraresses de Santa Maria de Siurana, i havent confessat i combregat segons el costum, anessin aquell dia a visitar la santa imatge. El jubileu se celebrà per primera vegada el 9 de maig de 1683, i hi acudí una gernació immensa.

Degut als  múltiples favors d'aquesta Mare de Déu a Cornudella, el 24 de juny de 1703, la vila va resoldre fer-li una corona. I sembla que no era per a menys. Vegem-ne sinó una mostra prou contundent de les seves propietats benefactores i de la devoció que hi hagué a Cornudella, en el següent text, datat el 15 de maig de 1788: baixaren lo nostre patró sant Joan en la iglésia parròquial per la molta misèria del aygua que havia per tota la terra, pues no quedaren sants a la terra per a tràurer. Entre altres tragueren lo sant bras de santa Tecla de Tarragona, lo sant misteri de Cervera, sant Ramon de la Segarra y molts de altres de diferents paratges, pues ab tants sants trets, no plugué fins a tan que tragueren sant Joan i tragueren la Mare de Déu de Siurana, que al cap de vuit dies quedà remediat tota esta comarca. En aquest cas sabem que anaren a cercar sant Joan amb una solemne processó que comptà amb la participació de totes les confraries de la vila, amb atxes i alguns amb vestes, acompanyant el Sant Crist de la parròquia. Poc després s'anà a Siurana, i en aquesta ocasió, tal com era també costum, hi anà el veïnat de les viles d'Albarca, Arbolí, Cornudella, la Morera i Poboleda.

(1) Hipòtesi defensada per Palomar i Font (Palomar; Font. Santa Maria de Montsant). Per donar suport a aquesta hipòtesi el fet, ben contrastat, de la poca devoció dels cornudellencs medievals cap al cenobi cartoixà, així com la sentència de 1474, pel que Escaladei va prendre l'ermita de mans del rector de Cornudella, que li corresponia per pertànyer a l'antic terme de Bonrepòs.

Dalt: El Cardenal Benjamín Arriba i Castro, pujant a la mula que els veïns de Siurana li van oferir per arribar més còmodament fins a Siurana desde Cornudella -els demés anaven a peu, no cal dir-ho-. La foto és una estampa típica de l'època: mossens, autoritats i guàrdia civil, el pa nostre de cada dia en qualsevol celebració important d'aquells anys. Darrera seu hi anaven la resta de mortals: veïns de tota la comarca i fora d'ella es van aplegar aquell dia a Siurana, en un nombre de 4000 persones!  Dreta: La comitiva -llarga comitiva- arribant a Siurana. Al capdavant, les autoritats, encapçalades per les autoritats religioses. Seguidament les autoritats civils i militars provincials, i després les autoritats locals: els alcaldes de Cornudella, Ulldemolins, la Morera, Arbolí, Vilanova de Prades, Poboleda i Siurana. tancaven la comitivales comunitats religioses del seminari de Tarragona, del monestir de Poblet, Mercedaris de Reus, etc etc
Fotografia de Siurana  als anys 50, on podem observar -a dures penes- com la majoria de les cases del poble estaven abandonades i en ruïnes; a moltes d'elles els hi faltava la teulada.		Altres autoritats que no es van perdre el jubileu: el governador civil, González Sama; el governador militar, Baldrich, el president de la diputació, Guasch; tots ells membres de la Junta d'Honor.
La processó, a punt de començar, a un quilòmetre del poble, més o menys. En la fotografia podem veure al sr. Cardenal Arriba i Castro; el Bisbe de solsona, Viçens Enrique i Tarancón; els alcaldes de tarragona, Reus, Diputats provincials, etc etc etc...		Començament de la processó de la tarda.
La processó, a la plaça del refugi		Processó al davant de les ruïnes del castell