Al poble hi ha un gran afició musical: dues societats corals, Lo Corn i La Fraternal, i una societat musical, Els Tranquils. Un dels músics marxa a Vilaplana: és en Joan Torné de Cal Noi del c. del Bals, espardenyer i músic, que en recalar a Vilaplana (on li neix el quart fill Alvaro), funda els grup de músics dit La Música de Vilaplana, que fa arrencar l’afició musical que hi perdura fins la guerra.

Hi ha un Ateneo Literario y Recretaivo a la i (c. St Francesc), amb seccions de biblioteca, de festes, de teatre, d’escacs, de classes per adults i infants, de cafè; iniciat pel grup avançat  de la Logia Corazón. S’acaba d’engegar el Sindicato Agricola y Caja Rural de Ahorros y Préstamos del Priorato, d’on sortirà la Fàbrica d’Alcohol i la Bodega Cooperativa, les dues a la carretera nova. També funciona la cooperativa Mutua Obrera que anima el doctor Bonaventura Font, que crearà un economat.

S’ha edificat la nova Casa Consistorial amb local per a Escuela de Niños i Escuela de Niñas. S’ha perdut definitivament l’hospital, però ho solventa el servei de les monges del c. de la Vileta.

Els cuarenta vecinos contribuyentes con casa abierta que pagan mayor cuota, a efectes electorals, són: Josep Mª Argany Roigé, Jaume Miró Olivé, Bautista Estivill Piqué, Josep Olivé Roig, Ramon Piqué Cabré, Josep Sabaté Escoda, Xavier Rabassa Satorras, Josep Sabaté Masip, Josep Anglès Franqèet, Miquel Aragonès Asdzerias, Joan Freixes Forasté, Josep Piñol Boquer, Joan Jasan Salvat, Pau Perera Porqueras, Ramon Argany Català, Joan Aragonès Perpiñà, Joan Aleu Anglès, Mariano Franquet Xifre, Joan Cardona Pujol, Pau Freixes Novella, Joan Revull Miarnau, Jaume Miró Adzerias, Joaquim Cugat Bley, Pau Dolcet Cugat, Josep Dalmau Belart, Joan Adzerias Freixas, Bautista Olivé Fargas, Francesc Bonet Cavallé, Pere Isern Aragonés, Conrado Miralles Bonet, Pau Mayoral Revull, Josep Juncosa Sambola, Joan Revull Iborra, Pere Olivé Anguera, Joan Mestres Aleu, Francesc Anglès Oliveras, Jaume Aragonès Balañà, Joan Dalmau Argany, Josep Martí Abelló.

Conformen el consell municipal Josep Perpiñà alcalde, i Joan Ferràndis, Jaume Monfà, Pere Badia, Jaume Miralles, Josep Jordi, Bautista Llorens, Miquel Viñes i Joan Ballesté; amb Joan Revull de secretari.

Al mes de febrer la vila s’indigna per una reunió a Reus sobre el ferrocarril secundario que ha estat una ensarronada ja que Reus y Falset estaban en connivencia por cuanto todos los proyectos presentados partían de la estación de Marsá.
La comissió que ha anat a l’ensarronada expresó su más firme protesta por lo descabellados que eran todos los proyectos presentados. Vista la situació el consistori decideix explicar al Ministre d’Obres Públiques que l’únic projecte vàlid és el del Sr Ingeniero Jefe de Obras Públicas de esta provincia titulado “Ferrocarril del Priorato”, que passa per la Venta.

L’economia municipal està en quiebra, i quan al febrer la Societat Electra Cornudellense reclama 1.800’95 pts que le adeuda el Municipio por el contrato de alumbrado público i per la instalació de tot el nou hospital i Casa Consitorial, li diuen que le es imposible por el presente saldar sus débitos. Així i tot als quinze dies li demanen que posi una nova llum a la placeta de st Joan por resultar muy oscura toda aquella parte  especialmente la fuente. 

L’economia municipal no millora, i al juny la casa Sugranyes de Tarragona amenaça de no enviar més impresos ni material si no se’ls abona tota la deuta; i s’estableix que cada trimestre s’incrementi la factura  amb un 10% per eixugar el deute de 1904.

A l’estiu cal dur pedra al camí que s ‘està obrint a La Morera. Però el més greu és la forta sequera; i així es fa un ban participando al vecindario el cerramiento de las fuentes durante la noche y prevenciones en los lavaderos.

Les pluges d’octubre solventen la seca, però esbotzen el teulat dels rentadors. Ningú surt malparat i es decideix desteular-ho tot per evitar perills. Però al novembre las muchas reclamaciones de los vecinos y especialmente de todas las mujeres, obliguen a posar fil al tema. I en la imposibilidad de llevar a cabo dicha obra por la carencia de fondos, es decideix que els agutzils Solé i March passin a recollir una suscripción voluntaria por todas las casas de la poblacion, i criden a tots els paletes a oferir-se a fer l’obra de reteular els rentadors. S’engalta el pollastre el albañil Miguel Pellejà por la cantidad de doscientas cuarenta pesetas, jornales de albañil y peones y yeso. Potser cobrarà al mes de mai.

A final d’any li demanen ara a la Societat Electra que posi un farol al principio de la calle San Andrés frente de la fuente; cosa que la Cía. diu que sí però que li paguin tots els endarreriments.

La vida segueix i els joves van a la mili; però se’n lliura Jaume Pellejà Giral como hijo único de padre sexagenario, i el declaren soldado condicional. La Sra Remedios Aleu Dotti és baixa a Barcelona i alta al poble, recalant al c. Major 40. El març marçot i els altres mesos d’hivern posen mà dins la gent gran, els infants neixen a la primavera i les parelles es casen al desembre: 45 defuncions, 42 naixements i 13 casoris.

Al tomb de l’any es canvia el consell municipal. Però això ja serà al 1906, un altre any.

Siurana 20 de novembre 2005.
(publicat a LA TRALLA, núm. 8, Gener 2006)

ARA FA CENT ANYS: GENER - FEBRER - MARÇ 1906

El dia primer de gener, a las diez de la mañana en la Sala de sesiones de l’Ajuntament prenen posesion de su cargo los elegidos por sufragio en las elecciones que tuvieron lugar el dia doce de noviembre próximo pasado. L’alcalde sortint, Joasep Perpiñà, dóna las mas expresivas gracias a sus compañeros de Consistorio por el concurso que le habian prestado durante el bienio que acaba de finir y la bienvenida a los elegidos. Pleguen Josep Perpiñà, Jaume Miralles, Miquel Viñas i Joan Ballesté. Amb els que entren i els que continuen, el nou Consistori queda així: Pamon Piqué alcalde, Bautista Olivé 1er Tnt-alcalde, Jaume Monfà 2on Tnt-alcalde, Pere Badia síndic i Josep Aragonès Toda interventor, Josep Gil obres, Josep Jordi sanitat, Bautista Llorens aigües, Josep Aragonès Altès camins i Joan Ferrandis allotjaments; secretari Joan Revull.

La població, amb un cens d’uns dos mil tres-cents, té habitants fora vila al Molí del Pont, la Venta d’en Lluís, el Mas de St Marcell, el Mas de les Moreres i la Venta Povill; a Albarca els Hostalets, el Mas de l’Anglès i el Mas d’en Lluc. Aquest hivern s’han casat set parelles força joves, de vint a vint-i-cinc anys; han nascut catorze menuts; i ens han deixat setze veïns, dels quals una forta gripota se n‘endú en pocs dies cinc petits.

Los cuarenta mayores contribuyentes que pagan mayores cuotas de contribuciones directas y llevan mas de dos años de residencia efectiva són: Josep Mª Argany Roigé, Jaume Miró Olivé, Bautista Estivill Piqué, Josep Anglès Franquet, Jaume Miralles Bonet, Josep Olivé Roig, Josep Sabaté Escoda, Xavier Rabassa Satorras, Joan Freixes Forasté, Josep Sabaté Masip, Josep Piñol Boquer, Miquel Domingo Fargas, Miquel Aragonès Adzerias, Joan Aleu Anglès, Pau Perera Porqueras, Mariano Franquet Chifre, Joan Aragonès Perpiñà, Joan Cardona Pujol, Pau Freixes Novella, Conrad Miralles Bonet, Joan Revull Miarnau, Ramon Argany Català, Jaume Miró Adzerias, Joaquim Cugat Bley, Pau Dolcet Cugat, Josep Dalmau Belart, Joan Adzerias Freixas, Francesc Bonet Cavallé, Pere Isern Aragonès, Josep Perpiñà Domènech, Pau Mayoral Revull, Joan Jasan Salvat, Josep Juncosa Sambola, Joan Revull Iborra, Felip Dolcet Revull, Pere Olivé Anguera, Francesc Anglès Oliveras, Joan Mestres Aleu, Tomàs Aragonès Miró, Jaume Estivill Vallverdú.

Ja el primer dia el nou ajuntament es troba amb pocs recursos i amb reclamacion de varios vecinos de que se les pague lo que les adeuda el municipio. Fan un ban per urgir els cobraments para no acudir a los debidos procedimientos ejecutivos contra los morosos. Així i tot acorden imponer cinco pesetas en vez de una que se venia pagando por cada  tocino que se sacrifique al objeto de hacer ingresos. També pugen los derechos de matadero, a las reses vacunas y a las lanares y cabrias.

Les obres dels rentadors han deixat un dèficit de ciento trenta y cuatro pesetas de veïns que no han contribuit a los gastos que ha ocasionado descubrir el tejado de los lavaderos públicos y volverlos a cubrir. No volen tot just començar el mandat fer una nova recana, i ho posen con cargo al capitulo de imprevistos del presupuesto de gastos.

Molt preocupen los abusos y desmanes que contra las personas y propiedades cometen los jóvenes. Parece estamos en un pais incivilizado. Resulta que insultan a las mujeres y viejos con palabras obscenas e insultantes; arrancan las anillas de las puertas de las casas y destruyen objetos. S’han aficionat a enrunar la muralla de la calle del Bals que está casi toda derruida. Contra la desmoralizacion de la juventud fan un bando energico.

Al veí Lluís Juncosa li cau una multa d’aparcament por dejar el carro en la via publica durante la noche. I encara que habia cumplido poniendo luz durante la noche, únicamente pueden estar los carros  que se carguen para marchar al dia siguiente pero no los vacíos.

Volent fer un estalvi d’aigua encarreguen per dues-centes pts a Rosendo Aragonés Olivé la reparacion de fuentes y cañerias, i li encolomen també el cuidado del reloj  per cinquanta més. Als quinze dies ja vol renunciar perquè las espitas o grifos y de paso estan en estado poco menos que inservibles; però li contesten que si va anar a concurs ja ho podia preveure.

En la mateixa línia d’estalvi, l’alcalde se ha visto con el farmacéutico Sr Miguel Secall conviniendo se consignaran en el presupuesto doscientas pesetas en vez de las quinientas pesetas que corresponden a este Ayuntamiento para el titular de Farmacia.

Les obres d’enllaç amb La Morera i Porrera van endavant i el Sr Ingeniero reclama se facilite la piedra y se conduzca a los puntos convenidos para ponerse el afirmado en los caminos vecinales de la Morera y Porrera a esta villa y puente sobre el rio Arbolí. No li fan massa cas i el tema s’allarga amb desesperació de l’encarregat de l’obra.

Com cada any, i ja és crònic, la Sociedad Electra recorda al consistori que la liquidacion de treinta y uno de diciembre último es de mil seiscientas pesetas. Li diuen: en cuanto a pagar este Municipio la cantidad reclamada, serle imposible de momento poderla liquidar por la carencia de fondos y grave crisi que atraviesa. Però sí s’avenen a prorrogar el contrato concertado para el alumbrado público.

Acaba el trimestre amb l’informe de la Comisió Especial de Camins Veïnals i Rurals que ha presidit Jaume Monfà:
Termino de Cornudella = Vecinales = Porrera, Morera, Fontvella, Margalef o sea de Montsant, San Juan, Prades, Capafons, Ciurana, Arbolí. = Rurales = Andorrans, Gibertas, Poboleda con sus afluentes, Mas den Roca, Mas den Racó, Mas den Salvat, Comas den Morell, Noguerals, Albarca con sus  afluyentes, Mas d en Vernet, Sandans, Rius, Rodonellas, Riberas y demás caminos de menos importancia.
Termino de Albarca = Vecinales = Pobla de Ciervoles, Vilanova de Prades, Prades, Ciurana y Arbolí, Virgen de Montsant. = Rurales = Devesas, Viejo de Ulldemolins, Aubachs, Segalasos, Viñas y Avellanés, Mas den Lluch, Mas den Palau, Mas den Vernet, Collet de las Matas, Horts y demás caminos de menos importancia.

La corporació acuerda asistir a los actos religiosos de Semana Santa y Pascua a invitació del Sr Cura párroco, Càndid Llebaria i del vicari Antoni Nogués.

Siurana 31 de març 2006
(publicat a LA TRALLA, núm 9, abril 2006)

Presideix la corporació Ramon Piqué, amb Jaume Monfà de tinent d’alcalde, Josep Jordi, Pere Badia, Josep Aragonès Toda, Joan Mª Olivé, Josep Gil, Bautiste Llorens, Josep Aragonès Altès i Joan Ferrandis; secretari Joan Revull.

A més de preocupar-se pels allistaments de los mozos de reemplazo i de lliurar amb alguna mà màgica el jove Josep Torruella Llort, està el poble molt esverat per les pedregades por los grandes perjuicios que ocasionan los frecuentes pedriscos que arruinan miserablemente la mayor parte de las cosechas. Decideixen que se convoque al pueblo a una reunion general al objeto de implantar en todo este término municipal estaciones granífugas.

La situació financera de la vila es angustiosa y precaria por falta de pago de los contribuyentes, i per això no poden pagar les cent pessetes que encara es deuen al paleta Miquel Pallejà Bellmunt per les obres que ha fet als rentadors públics, que van caure i s’han hagut de refer. Com tampoc es poden pagar les mil seiscientas noventa y seis pesetas cincuenta céntimos a la Sociedad Electra, por el alumbrado público.

Això no impedeix que l’ajuntament s’indigni perquè un veï del carrer de la Morera ha demanat permís per retirar les pedres que han caigut del portal de la vila, i el que ha fet es desfer tot el portal. Per això se acuerda por unanimidad ordenar a dicho D Jaime Aragonés vuelva a construir lo que destruyó tal como estaba.

Posats a fer obres, també es decideix tirar una paret del c. St Isidre 12, por estado ruinoso y para evitar desgracias ya que estan jugando por allí continuamente criaturas. Assí mismo se derribe también y se construya otra vez de piedra sola, el muro de detrás de esta Casa Consistorial ya que su estado ruinoso es por demás deplorable y propenso igualmente  a alguna desgracia.

El deu de Maig té lloc a Madrid una important reunió amb el Ministre de Foment, on els comissionats de la Diputació de Tarragona li reclamen inclogui en el plan general de ferrocarriles secundarios el llamado del Priorato, propuesto a su debido tiempo por la Jefatura de Obras Públicas (és el tren que passa per la Venta i no per Marçà!); també que s’acabi el camí veïnal a Falset per Porrera i el de La Morera a fin de dar vida a la clase jornalera que está sin trabajo.

Els temes polítics remouen la vila, i l’ajuntament denega el permís a la Guàrdia Civil per instalar-se a la vila; ara són a Poboleda. El regidor Joan Mª Olivé, recolzant-se amb Bautiste Llorens demana adherirse al movimiento patriótico catalan sobre la solidaridad catalana. Li diuen que no està en l’ordre del dia, i marxen de la sessió els regidors catalanistes; els seguiren la resta i l’alcalde es queda tot sol, con lo que el Sr Presidente levantó la sessión. Era el dotze de maig.

La sortida de l’hivern ha estat dura. Han finat 14 veïns; ha corprès la noieta de quinze anys Lluïsa Anglès que se l’ha endut una meningitis aguda, i la jove mare de vint-i-quatre amb un tifus, Josepa Rubies. Però han nascut vuit infants (4 nois i 4 noies); i sis parelles han passat per la sagristia.

Siurana 14 d’abril 2006.
(publicat a LA TRALLA, núm 10, juliol 2006)

Presideix la corporació Ramon Piqué, amb Jaume Monfà de segon alcalde. 

Els temes sanitaris preocupen força. Així a primers de juliol s’investiga la matança d’un cabrit que el veïnat diu estava malalt. Fetes les averiguacions la Junta de Sanidad en pleno amonestó al Inspector Verterinario para que en lo sucesivo tenga más celo y asiduidad en la inspección de las carnes y pescados que no hasta aquí. La mateixa Junta de Sanitat aconsegueix que l’ajuntament compre y establezca una caldera para la ebullición de la ropa de los enfermos, especialmente  de la enfermedades infeccciosas y contagiosas; y así mimo nombrar un empleado sanitario para las operaciones de desinfección, atendiendo a la extensa epidemia de sarrampión. Com que la caixa municipal no té diners, es decideix bestreure un préstamo de doscientas cincuenta a trescientas pesetas de la Junta del Cementerio con caracter de devolución.

La passa del sarrampió i altres (tifus, etc) fa anar de corcoll tota la vila. En poc temps moren disset veïns, la meitat de sarrampió: nens i nenes de mesos/de pocs anys... amb el trist cas de les dues nenes de cal Gil Domingo. Els finats de vellesa/senilitat són només quatre; la resta acaben per la pesta i del tifus.

La precarietat econòmica impedeix pagar el contingente carcelario, ni que ho exigeixi el Sr Juez de primera instancia, ante la imposibilidad de poder hacer este Ayuntamiento ingreso alguno por  la carencia de fondos.

La sequera econòmica repercuteix també en la farmàcia. El sr Farmacéutico  titular Dn Miguel Secall se niega a despachar gratuitamente las recetas para los pobres de la beneficiencia municipal,  ya que no le paga el Ayuntamiento lo que se le adeuda. A la fi de l’embolic, el farmacèutic está conforme a facilitar las medicinas a los pobres de esta villa, haciendo constar que no lo hace por imposición de nadie y sí únicamente por lo que su conciencia le dicta para no quedar los pobres desamparados del auxilio farmaceutico, pidiendo al propio tiempo a la Corporación se fije algo en el sacrificio que hace. L’enrabiada d’uns i altres no arriba al riu, i l’ajuntament li abona per fi  tres mesades endarrerides de 1900 i dotze de 1901 (!!). Amb raó el farmacèutic n’estava tip i cuit. 

La Junta de Sanitat s’enfrenta amb els carnissers de la vila, i denuncia que el matadero público se halla en estado inservible tanto en la parte del local/edificio como en la sanitaria por existir un continuo foco de infección. Així es decideix intentar comprar el huerto de D Francisco Domingo Jasán, existente en las afueras de la poblacion y construir  en él un nuevo matadero con todos los adelantos. Demanen a los carniceros el ingreso de los derechos de matadero por las reses sacrificadas durante el presente año, amb un augment de cincuenta céntimos de peseta por cabeza de ganado lanar i cabrío. Aquests es planten i no maten. L’ajuntament contacta llavors amb un abastecedor que se ha prestado a facilitar todo el ganado que sea menester, y así se abastezca la población de carne por cuenta del Municipio. No queda clar d’on han de sortir els diners, si el municipi té la caixa buida i amb taranyines. Acabem doncs el mes de setembre amb la vaga patronal dels carnissers.  

Uns mesos d’estiu i calor, amb força mortaldat per l’epidèmia. Neixen cinc noiets i dues nines. I el vicari Antoni Nogués només casa una parella, dins el desgavell d’enterraments per la pesta. La vila ha perdut disset veïns, tots menys quatre són mainada. 

Siurana 11 setembre 2006.
(publicat a LA TRALLA, núm. 11, tardor 2006)

La dràstica solució de l’alcalde Ramon Piqué de dur bestiar i matarifes de fora, ha tombat la vaga dels carnissers. A primer de mes es presenten capcots i moixos a l’alcalde dándole satisfacción de la actitud de no querer matar res alguna para el abastecimiento de la población, lo que hicieron sin premeditar consecuencias. Volen ser escoltats per la Corporació per a pedir permiso para volver a matar en la confianza de no repetirse tal acción. El consistori, ya que han reconocido la falta cometida, acuerda autorizarles para volver a matar mientras se pongan en condiciones legales y satisfagan los derechos devengados de matadero; que és d’on va sortir tot l’embolic.

L’alcalde Piqué segueix les gestions amb Francesc Domingo Jasan para la compra del huerto que posee en la calle de San Juan, per a fer un nou matadero, ya que el actual ha de desaparecer. Però l’ajuntament (que no té ni un duro) vol rebaixar massa el preu i no hi ha avinença.

Les finances públiques van de mal en pitjor. Els requeriments del Jutjat de Falset pel pagament del contingent carcelari no han fet efecte i són avisats que sin contemplación alguna será impuesto auto de procesamiento a los que desoigan la amistosa voz que les dirije la expresada autoridad judicial. L’ajuntament s’esvera  i publica un nuevo peró enérgico edicto contra els contribuents morosos; i es nomena un agent executiu avisant que se procederà contra los mismos con todo rigor.