Al maig, cal traslladar la Estacion telegráfica y la habitación de su encargado, que està al carrer de l’Abeurador nº 2, perquè els propietaris la volen per a ells, cosa que feia temps havien avisat. Se’n busca una altra i es lloga a Josefa Miró el nº3 del carrer St Francesc, per cent pessetes.

El Mossèn es preocupa de convidar al Ayuntamiento a las funciones religiosas del Corpus; i es decideix ser-hi con la música pagada de los fondos municipales. 

En arribar l’estiu, antes de entrar en la época de los fuertes calores, l’alcalde Ramon Piqué proposa intentar el arriendo de las letrinas de la Casa Consistorial, como el año pasado... bajo el tipo de veinte pesetas.

Al ser el veinte y cuatro la festividad de San Juan, se acuerda asistir la Corporación yendo en romeria a la Ermita pagándose los gastos de música y refresco de los fondos municipales.

Albarca té problemes d’aigua, i més quan se li ha xafat l’aixeta de la font, amb la por de quedarse con facilidad sin agua; no cal dir que se’n posa una de nova. No té tanta sort el mossèn del poblet agregat, que reclama  fondos per les festes de St Vicens Màrtir, las sesenta pesetas anuales que de tiempo inmemorial se satisfacen por este municipio y ...desde 1900 no se ha pagado nada. L’Ajuntament li contesta que res de res por la precaria situación del Municipio.

L’alarma d’estiu esclata amb la notícia del proyecto que intentan llevar los de Reus de una mina que desde Vilaplana va en linea recta a las montañas de Prades por debajo de Musara y Febró a cortar las inumerables venas de agua que aquellas montañas encierran. La indignació és general, ja que para despistar a los pueblos se habia solicitado una mina de mineral de hierro segons publica el Boletin oficial de la provincia del dia cuatro de juliol. Cornudella es posa dampeus i convoca tots els pobles afectats el proper diumenge para levantar los animos y hacer lo conveniente en contra.
El 14 de juliol a les 10 del matí, hi són els alcaldes de La Febró, La Musara, Capafons i Cornudella, infinidad de propietarios, dirigents del Sindicat, els de l’Electra Cornudellense... (Ulldemolins, Prades, Bellmunt i Masroig s’hi adhereixen contra este descabellado proyecto). S’exposa la gravetat de la mina que partiria todas o la mayor parte de las venas de agua dejando secos el rio Ciurana y los manantiales de la comarca.
La indignació puja de tò en saber por boca del Sr Ingeniero que ha hecho el proyecto... que lo que se busca en la mentada mina no es hierro ni mineral sino agua, habiendoseles ofrecido dinero bastante si firmaban al efecto un documento y ademas se les daria agua suficiente.
Es decideix actuar davant el Governador contra la mina El Progreso. Tots els pobles faran plecs de firmes, crearan  una comissió de dos personas y mejor más. Levantar atmosfera contra dicho proyecto de mina a los pueblos desde Espluga de Francolí, Montblanch, Valls a Vilaplana. Nomenar una comissió permanent amb gent del Sindicat, de l’Electra i de l’Ajuntament, dels propietaris, i dos de cada poble implicat.
La moguda és considerable i el projecte es paralitza. Els de Reus giraran a Riudecanyes, a l’azut dels Abellars i a la fi a la presa del Tomaset amb l’alcalde Cardona.

El tema de l’escorxador encara cueja, por constituir el matadero hoy un continuo foco de infección. Carme Estivill, vídua de Pau Parera, ofereix el patio de su propiedad de la calle de la Morera nº uno y ademas las maderas necesarias para el tejado y andamiaje a cambio del escaso manantial de la Font del Muntané. Es considera el tema, es nomena una comissió... i l’escorxador no avança.

Qui sí posa peix al cove és el mossèn que pel Patrocini convida l’ajuntament a las funciones religiosas de la fiesta mayor, con la música pagada de los fondos municipales conforme constumbre inveterada.

L’arribada del bon temps porta una pila de mainada a la vila: només en el mes d’abril onze nous menuts trenquen les nits amb plors; fins a finals de setembre en comptem un total de vint-i-quatre, setze nines i vuit nins (a Albarca, al mas den Lluc, a casa del doctor Font, vinguts de Saragossa, de Lleida, de Tortosa, de Barcelona, de Siurana, d’Ulldemolins...). Vuit parelles es casen; noies de Cornudella que estiren xicots de Prades, de la Morera, de la Granadella; i algun xicot d’aquí que enamora jovenetes de Margalef o de Siurana. Les calors de l’estiu s’enduen quatre menuts i una passa rara tomba un noi de setze anys; la resta fins a deu defuncions són gent gran que tenen embòlies.