Comença l’any amb el mateix consistori darrer, format per l’Alcalde Ramon Piqué Cabré, i els Concejales  Jaume Monfà, Pere Badia, Josep Aragonès Toda, Josep Jardí, i Joan Ferrandis; actuant de secretari Joan Revull Miarnau.

A les poques reunions que fan, on llegeixen els comunicats de Governació i el Butlletins de la Província, es dediquen a organitzar les eleccions de Compromissaris per a elegir Senadors. 

També promouen el sorteo de los mozos del reemplazo del presente año.

Neguiteja el consistori la problemàtica comarcal i la necessitat de comunicacions. És per això que recolzen la proposta de l’ajuntament de l’Albi. I es reuneixen el 24 de gener a la Pobla de Ciervoles en una trobada reivindicativa de tota la zona, on es demana del modo mas rapido y facil el conseguir que por parte del Estado  se construya el trozo de carretera  que partiendo de la construida  hasta Pobla enlace con la de Lerida a Flix. És el maleït bocí que encara avui sofrim, mal dissenyat i pitjor executat.

L’altre tema de preocupació són les finances, i els deutes amb la superioritat. Així resulta que la Contaduria de Fondos Provinciales reclama al consistori un deute de cuarenta y seis mil trescientas cincuenta y nueve pesetas veintinueve cèntimos. I tampoc paga la vila la suscripció al Butlletí Provincial, i ja deu seiscientas setenta y nueve pesetas veintisiete centimos. La situació és angoixant, viendose el  Municipio en la imposibilidad de poder salvar dicho dèbito. 

A gos malalt tot li cau. Així reb el consistori a mitjans de març un escrito del encargado de tocar la campana para los trabajadores del campo, para que se le pague, que del contrario cesarà de tocar al primero de abril. La petició cau malament por su incorrección en el modo de pedir, i es despedit cesando en dicho cargo.

Els freds de l’hivern s’enduen una quinzena de veïns, dels quals sis menuts; uns i altres per la passa de grips i bronquitis. Són sentides la pèrdua del ferrer Dolcet del c. de la Font d’una úlcera gàstrica, i la de l’espardenyer Sentís del c. de la Morera per un infart. Per contra neixen onze mainades (set nins i quatre nines); al farmacèutic de Bellmunt, dos bessons; una nina al forner del c.Major; tres menuts a Albarca.

El mossèn Evarist Mateu amb testimoni de l’alcalde pedani Vicenç Figueres, casen a Albarca dos joves del Mas den Lluc, provinents de Cubells (Lleida). El vicari Joan Gassià Español de Cornudella casa el fill de la comadrona amb una xica deUlldemolins. 

Abril-Maig-Juny 1909

La vila s’adhereix al pla de Caminos vecinales de este partido judicial; però reclama que falta incluir en dicho plan el de esta a Arbolí, Ciurana y Febró. Es trigarien quasi seixanta anys en que això es realitzés.

S’envien els mozos  del actual reemplazo  a la Comision Mixta de Reclutamiento de Tarragona, acompanyats pel concejal Josep Jordi Nogués. Després serà acceptat l’expedient d’exenció a favor de Federico Ferre Revull, hijo unico de madre viuda y pobre a la que mantiene.

Sovintegen les reunions comarcals per remoure temes d’infraestructures, i ara se’n fan a Poboleda. Com també el Congrés Agricol Catala-Balear que es fa a Tarragona  el 30/31 de maig.

Les eleccions de compromissaris per a Senadors han donat la representació, per ampla  majoria, al veí Tomàs Aragonès Miró. Aquest, alegant una gastritis crònica, presenta la renuncia, que no se li accepta por ser dichas causas muy convencionales. Resulta que a les darreries de la campanya electoral, el mateix Tomàs feu moure la oposició per a no sortir (el mismo reclamante Aragonés apoyó la candidatura de oposicion contra la suya propia removiendo para ello todos los elementos de la localidad y haciendo todos los posibles para que no triunfara, cosa nunca vista en eleccion alguna). A la fi, la Diputació acceptarà la renuncia i el consistori haurà de callar.

El sereno Juan March Fortuny presenta la dimision del cargo por motivos de salud; nombrando para dicho cargo a su hijo Juan March Pellejà, cabo licenciado del Ejercito.

La festa de San Joan implica l’ajuntament: conforme tradicional costumbre acuerda asistir a los actos  de San Juan Bautista yendo a su ermita y que vaya la musica pagada de los fondos municipales, como tambien el refresco que se da todos los años en la ermita.

Als darrers de juny, i en portes de canvis en el cartipàs municipal a primers de juliol, l’ajuntament s’afanya a pagar una colla de factures endarrerides (a Sugrañes y Solé per impressos, i a l’Agent de Negocis Leoncio Montañés per gestions). L’alcalde fa el balanç econòmic suplicando a sus compañeros de consistorio la debida benevolencia. Explica Ramon Piqué que han aconseguit recaptar 216.000 pts i encara queden per recaptar 209.000 més; que a caixa queden unes vuit mil pessetes, i un insufrible embargament des d’Hisenda. Només replica la gestió el regidor Olivé que manifiesta que si bien el Sr Alcalde como particular le merece toda su consideracion... pero que por la gestion administrativa pocas satisfacciones les ha dado; contesta Piqué que todo lo que ha hecho como Alcalde lo habia verificado inconscientemente y sin animo de faltar.

Ens deixen onze veïns, quatre encara per la grip (tres menuts). Una pèrdua sentida és la de la comadrona Maria Garcia Revull que amb 58 anys ha dut al món quasi tots els menuts de la vila, al llarg de molt anys. Un altre cas dolorós és la pèrdua del menut Jesús, fill del metge-cirurgià Bonaventura Font. També dol força la mort del jove calderer Gil del c. de la Morera.