La crisi econòmica s’agreuja al terme, i a l’octubre el regidor Josep Gil Pamies presenta la dimisió en atencion a verse obligado a trasladar su domicilio a otra poblacion en busca de trabajo para el sustento de su familia, bien a pesar suyo.

La manca de recursos fa que el municipi, en començar el novembre, estigui en una critica situacion para poder acudir  a sus mas apremiantes atenciones por falta de ingresos en sus arcas. Com que no se puede tolerar por mas tiempo la pasividad de los contribuyentes, y atendiendo que ahora es la epoca  precisa para allegar fondos  por estar recolectadas todas las cosechas, es decideix fer un edicto conminatorio, amenaçant que de no acudir al llamamiento se proceda ejecutivamente.  

Inclús té dificultats en finançar la reparació del tejado de la Casa Consistorial y del baldosin que falta en el  tragaluz de la Casa Consistorial, que cuando llueve  todo vá de agua.

A finals d’any arriba un ofici del Govern Civil no acceptant la dimissió del regidor Gil; ja ha marxat de la vila. Qui sí cobra és el Agente de Negocios de este Ayuntamiento en la Capital D Leoncio Montañés, la liquidacion correspondiente al segundo semestre de este año.

La tardor i l’hivern són durs a la vila i s’enduen onze veïns: quatre nins de mesos per febrades i constipats. El cas més trist succeeix a la família navarra del notari Gómez Zubiri, que havent perdut el fill jove, la tosferina se’ls endú la menuda acabada de neixer. Altres trapassats són veïns de mitja edat: la dona del barber Olivé, el jove Piqué del comerç, la mare Remei del c. Nou... També marxen tres iaios per l’edat.
Alegren la vila deu naixements: vuit nines i dos nins. A cal Freixes del c. del Tou, a cal serraller Cugat, a ca l’Aleu del c. Major, a cal paleta Olivé, a cal fuster Giral. També a Albarca i a la parella de pastors de la Morera que  s’estan al c. les Eres.
Mosèn Llaberia només fa un casori: un xicot de Margalef que s’endu una mossa de la vila.

La demografia de la vila mig frena la davallada de l’any anterior 1906. Hem perdut trenta veïns (molta mainada), però han aparescut quaranta-cinc menuts. I dotze parelles han passat per la rectoria. Ara el cens es manté en uns dos mil dos-cents cinquanta veïns; però segueixen marxant famílies a cercar millor futur a la indústria, prop de Barcelona.