 En
aquest interessantíssim treball d'investigació publicat el
juny de 1989, els autors ens aproximen a l'aspecte que podría haver
tingut la vila a l'època medieval, amb una gran plaça porxada
al voltant de l'església de Sant Julià. Aquesta gran plaça
porxada era molt més gran que l'actual, tot i que aquesta ocupa
una part de l'antiga plaça. De l'antiga església de Sant
Julià, se sap que estava situada a la Plaça de la Vila, més
o menys entre l'actual edifici de la Caixa Tarragona i el Forn de cal Sergi,
i segons aquest estudi, l'església estava situada al mig d'una gran
plaça porxada. Les seves restes encara estàn enterrades a
sota l'actual plaça.
1.El més antic de la vila
són els arcs anomenats "jueus" que aquí presentem. Es tracta
d'un sistema constructiu a cavall entre el 1200 i el 1300. Si pensem que
la carta de població és de 1162 (segons documentació
de la família Grau), vol dir que ens trobem davant els sectors que
dibuixen l'origen de la vila. Una població a l'entorn de l'església
de Sant Julià, envoltada d'una plaça porxada, lloc de mercat;
plaça amb una sortida al barranc del Tou (porxos de cal Porret),
una altra a les eres i a l'ermita (porxos de cal Salero), i també
al barranc del Balç (porxos de cal Baster i de la fonda). I el que
ens ha sorprès és la col.locació d'un sector porxat
al Pla del Navarro, dit també Sol de la Vila, i després Portal
del Camp (porxos de Ca l'Adroguer i Cal Sastre).
Tot això s configura l'extensió
de la vila medieval quan estem pels dos-cents habitants.
2. Uns arcs
jueus que no ho són, ja que de sempre s'han anomenat així,
per coincidir potser en llocs de call. Els trobem a Siurana al llarg del
c/Major; a Margalef, a Cabassers, a Prades, a Falset; amb jueus o sense.
A les places, feien les funcions de porxada (d'aixopluc i mercat). A les
vivendes substituïen els garns cabirons mestres de fusta. Els carreus
son ben treballats, de pedra blanca o de saldó roig, o encara alguna
peça d'ull de peix. Els daus no tenen senyal de picapedrer; això
ens manifesta la normalitat dels sistema constructiu en no aparèixer
ni forçats, ni preu fet, ni grans mestres. Amb una anella central
per alçar càrregues. La pedra surt de la pedrera de la vila
(a tocar dels esclotets) i es trenca amb tascons de fusta, i es retoca
un xic les cantoneres. Els arcs de la plaça neixen arran de terra
i són d'una mateixa alçada (llevat dels de la Casa del Pes)
mentre la resta arrenquen d'uns pilars més o menys alts. Potser
ens trobem amb una plaça reomplerta, i anivellada poc a poc a mida
de l'església de St. Julià.
3. Els jueus
a la vila foren importants de bon començament. Així el
1371 i 78 compren i venen cases a la vila, i es fan seu lo pou del c/Sant
Francesc i les eres de la vila. Coneixem a Simeó Martí, a
Abraham Samuel, a Bertomeu Muntaner, d'entre d'altres. Són propietaris
al Pla d'en Navarro, a la Garrantxa, al pont, i al camí que va a
Falset. Estan molt relacionats amb els seus de Prades, Alcover, Valls,
i no cal dir amb Abennassar i amb Marmoni, prohoms jueus de la capital
del Comtat.
4. Les arcades
medievals de la vila, són sense cap mena de dubte el patrimoni
més antic, juntament amb les runes enterrades al bell mig de la
plaça de l'església romànica de Sant Julià.
De quan Arnau de Cornudella participava a la conquesta de Mallorca o Gerard
de Cornudella entrava a València amb el rei Jaume. Seria bo que
la vila en fos conscient del valor d'aquest patrimoni, i entre tots tinguéssim
el goig i el valor de mantenir-les, ja que representen les arrels de la
primera "Cornudella al peu del Montsant". Un altre esforç important
fóra la catalogació i manteniment de les portalades i llindars
existents al llarg dels carrers de la vila. Ara, però, donem la
catalogació i explicació dels arcs alto-medievals de la nostra
vila. |
