La seva nissaga entrà a Escaladei l’any 1843 amb la desamortització. Agustí Peyra i March, associat al compte de Rius don Mariano, a l’enginyer Garcia Faria, a Antoni Niubó i  a Josep del Valle, compraren les terres dels monjos i les runes de la Cartoixa. Construiren cases pels treballadors  i crearen la Unió, que en disoldre’s provocà el repartiment de les terres entre els accionistes: així nasqué el poblet actual de la Conreria

En iniciar-se la revolució de 1936,  Carles Peyra Coromines fou detingut pel Comitè que dirigia el francès, i afusellat camí de Reus. Acabada la guerra, els fills Peyra reprengueren l’explotació de les terres amb poques ganes. Fins que la noia Assumpció que estava a Madrid de mestre decidí tornar i agafar les rendes del patrimoni.

Ella és qui va començar a abancalar els costers per fer més productiva la vinya. L’escàndol entre la pagesia fou majuscul: què ens ha d’ensenyar una dona que no hi enten, i ve de fora! ; i començaren els debats dels defensors del cep que endinsa l’arrel cercant l’aigua i així fa un vi especial... Ella veiè amb bons ulls l’arribada dels Perez-Ovejero, dels Pastrana, dels Barbier, i companys. L’any 1974 entra al Consell Regulador del Priorat, i l’any 1994 rep la medalla President Macià.

La seva activitat la duu a aconseguir l’apertura de l’escola, tot atraient famílies amb mainada, a qui dona vivenda i feina. A les envistes del centenari de la Cartoixa aconsegueix que les famílies propietàries cedeixin la Cartoixa a la Generalitat, i així comenci la restauració de les runes.

Pel que fa als Cellers Scala-Dei, recordo que en una conversa em digué emocionada: ahir hem signat un gran pacte dues dones. Era l’associació entre els Cellers de Scala-Dei i el conglomerat dels Raventós, entre l’Assumpció Peyra i la Marimar Raventós.

L’any 1976 dèia en una entrevista en ser preguntada sobre el futur del Priorat: Soy muy optimista; el Priorato resurgirà  con tanto a mayor esplendor que cuando los cartujos estaban aquí, siempre que se mantenga la unión existente en la actualidad y la Administración nos ayude. 

La millor definició de la seva empenta és la frase d’un viticultor i bodeguer de Batea en acabar una vista tècnica de viticultors de la Terra Alta als cellers d’Scala Dei: només que hi hagués una Assumpció Peyra  a cada poble, n’hi hauria prou per a que tots en poguéssim viure de l’agricultura. I tenia raó; era una persona optimista i emprenedora, que encomanava la seva energia a tots els qui l’escoltaven, i que creia en el vi i en el Priorat.

Els qui vàrem tenir la sort de conèixer-la l’enyorarem.