Planeja suau per les cotes 600/700, travessa alzinars i vinyes al peu dels cingles de la Serra Major, i encara conserva els empedrats que remunten els ressalts i pujadors dels collets. 

S’apropa al monestir cistercenc de les monges de Bonrepòs (1210) i a l’ermita de sant Joan del Codolar (1420); tot vorejant masos antics i ajubs de pedra-en-sec.

Molt transitat en totes les èpoques, ha estat en ús fins l’apertura de la nova carretera  de La Morera a Cornudella (1906) i la de Reus a Fraga (1864-1874). Hi passà la reina Margarida de Prades, en recloure’s a Bonrepòs com abadesa l’any 1428; i Felip II quan sojornà a la Cartoixa la setmana santa de 1561.

Recuperat ara per la recerca de l’Associació d’Excursionistes de Cornudella, és un bell patrimoni del Parc Natural de Montsant. Sembrat de còdols de la serra, ofereix al visitant magnífiques panoràmiques de la comarca.

Es pot començar per La Morera de Montsant i acabar a Albarca, o a l’inrevés. La nostra descripció comença a Albarca, al Coll dels Hostalets (790 m), on passava l’antic Camí de Lleida (foto 1).

0,00  Comencem la caminada, direcció sud.est, tot seguint el GR 174. Passem el Primer Coll i veiem al sud tota la Serra de la Gritella i la vall del Mas d’en Lluc. Planagem fins arribar al Segon Coll (775 m) on deixem el GR 174 que segueix pel camí de la llissera.

0,20  Nosaltres baixem per l’antic camí de Cornudella, empedrat a trams, fins trobar el senyal del Racó del Carro (foto 2). 

0,35 Desseguida derivem ja pel Camí dels Cartoixans, i seguim marges i camins carreters que han suplentat el vell camí. 

1,30  El camí ens aboca a la pista encimentada que duu a l’ermiteta de St Joan Petit (670 m). Més amunt queda  St Joan del Codolar, a peu de cingle (foto 3). Ara passem el barranc per un pont de fusta i remontem després d’un altre fins trobar l’encreuament del camí que mena al Grau de Montsant o del Tomaset (700 m); on ens guien els senyals més antics de tota la muntanya, del Reus Deportiu ressultat del treball ingent dels germans Estivill de Reus a la fi dels anys cinquanta. 

1,50 Ara ens acompanyen les panoràmiques de Siurana, Gallicant, lo Molló i Cornudella. I ens apropem als marges del Mas den Salvat, vorejant una cabana de pedra-en-sec (710 m) (foto 4).

2,25 Davallem el barranquet i el creuem amb altre pont de fusta i remuntem fins creuar la carretera de Cornudella a La Morera de Montsant (TV-7021), a les envistes de les gran vinyes de l’Ametller.

2,35  Travessem les vinyes, el barranquet, el celler,  i sortim a la carretera (Cornudella de Montsant: fotos 5 i 6); que deixem al km 3 per trobar l’enrunat Mas den Porqueres.

2,50  Ara anem planejant pel bosc, passant a la vora del Mas de Farena (610 m), i arribant a les envistes del Mas de St Blai, antic monestir femení del Cister (Bonrepòs) (fotos 7 i 8).

3.00  Ara sortim a l’antiga pista d’ICONA fins trobar el senderó que venint de La Morera davalla a St Blai. Nosaltres el prenem amunt seguint el sender empedrat que a estones es fon en camins carreters de tros.

3,30   Arribem a La Morera de Montsant a peu del parc de la vila (720 m) (La Morera de Montsant: Fotos 9 i 10). 

1. Albarca	2. Camí empedrat
3. St Joan del Codolar	4. Barraca de pedra en sec
5. Cornudella de Montsant	6. Cornudella de Montsant
7. Monestir de Bonrepòs	8. Monestir de Bonrepòs
9. La Morera de Montsant	10. La Morera de Montsant

CORNUDELLA DE MONTSANT
Inauguració del Camí dels Cartoixans. 

Vestigis del passat

Tres hores i mitja és el temps que es triga a recórrer el camí dels Cartoixans que proposen els excursionistes de Cornudella. El pas del camí permet contemplar vestigis del passat, com el camí dels Hostalets, que eren un grup de cinc cases, als afores d'Albarca, entre les quals n'hi havia que feien de fonda per als traginers. O
l'ermiteta, nom amb què es coneix la capella de Sant Joan Petit, a tocar de l'ermita de Sant Joan del Codolar, que van bastir els cartoixans a finals del segle XV. A l'ermiteta hi ha una imatge de Sant Joan infant que haurien fet els cartoixans per no haver d'anar a resar a l'ermita gran quan passaven per l'indret. També seguint el camí dels Cartoixans es passa a prop del mas del Salvat, del qual queden poques restes però sí una cabana de pedra seca, un bon exemple de construcció popular, útil com a aixopluc o per deixar-hi les eines. El camí també porta al mas de Farena, refet no fa pas gaire temps però que és un lloc molt antic, ja que el topònim està documentat des de l'any 1289. Un altre indret interessant que es troba al camí és el mas de Sant Blai, que té una capella dedicada a aquest sant i una espadanya a l'exterior. A la clau d'arc de l'entrada hi ha l'escut d'Escaladei, que delata qui en va ser el propietari en el passat. Però abans, a mitjan segle XV, s'hi alçava el monestir femení, que, en raure a les mans de la cartoixa d'Escaladei, va ser enderrocat i els materials
van ser reutilitzats per bastir el mas.

L'Associació d'Excursionistes de Cornudella recupera un tram de l'antic camí dels Cartoixans, a la serra de Montsant

NATÀLIA BORBONÈS. Cornudella de Montsant

El camí dels Cartoixans és un camí ample, de bast, que van obrir els cartoixans d'Escaladei per comunicar el monestir amb el camí de Lleida que passava pels Hostalets d'Albarca, segons la informació que ha facilitat l'Associació d'Excursionistes de Cornudella. L'agrupació inaugura avui el camí dels Cartoixans, amb una sortida que començarà a dos quarts de nou del matí a Cornudella, des d'on els participants aniran amb autocar a Albarca, punt d'inici de l'itinerari. Un itinerari que l'entitat ha senyalitzat i ha netejat i que té 10,4 quilòmetres i un desnivell de 150 metres. El camí planeja suau per les cotes 600/700, travessa alzinars i vinyes al peu dels cingles de la serra Major i encara conserva els empedrats que remunten els ressalts i pujadors dels collets. S'apropa al monestir cistercenc de les monges de Bonrepòs i a l'ermita de Sant Joan del Codolar, tot vorejant masos antics i aljubs de pedra seca. Molt transitat en totes les èpoques, va estar en ús fins a l'apertura de la nova carretera de la Morera a Cornudella, l'any 1906, i la de Reus a Fraga, que es va establir entre 1864 i 1874. Hi va passar la reina Margarida de Prades en recloure's a Bonrepòs com a abadessa l'any 1428 i Felip II quan va sojornar a la cartoixa d'Escaladei la Setmana Santa de 1561.

Les referències documentals més antigues que es conserven del camí són del segle XVI, en què surt esmentat en un capbreu de 1573, segons l'article que han escrit Ezequiel Gort, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes i que es publicarà en breu a la revista La Carxana d'Albarca. Segons la veu popular, el dels Cartoixans era l'antic camí d'Escaladei a Poblet. Però el traçat del que avui es coneix com el camí dels Cartoixans «fa pensar que podria haver estat la via de comunicació del monestir cistercenc de Bonrepòs amb Prades –de fet, el camí continuava més enllà d'Albarca– emprat posteriorment pels cartoixans per anar del monestir cap a Albarca i enllaçar allí amb el camí de Reus a Lleida», assenyalen els autors de l'article.

El camí va ser una via molt transitada en el passat perquè comunicava la cartoixa d'Escaladei amb el camí de Reus a Lleida, però també com a ruta cap a Prades, que tenia la fira ramadera més important de la contrada. A més dels ramats d'ovelles i cabres, durant els segles XVI i XVII la ramaderia equina va constituir un component fonamental de l'economia cartoixana.

La via fou indispensable fins a l'obertura de les carreteres que van substituir els antics camins, la que venint de Reus passa pel coll d'Alforja, Cornudella, el coll d'Albarca, Ulldemolins i creua la serra de la Llena cap a Lleida i Fraga o la que uneix la Morera i Cornudella. Fins fa un segle i mig, moltes poblacions d'aquesta àrea només estaven comunicades per camins de bast. El cas d'Ulldemolins, poble on passen menys de cent anys entre que hi arriba el carro com a vehicle de transport i el primer vehicle de motor, és ben representatiu.