![]() |
|
| ELS CAPELLANS DEL TERME DETINGUTS A L’INICI DE LA REVOLUCIÓ DE 1936 |
| Miquel Martorell Garau ©, octubre 2008. |
| Ara fa un parell d’anys
vaig explicar què va passar amb ELS PRIMERS VEINS REPRESALIATS EN
COMENÇAR LA REVOLUCIÓ (1). Allà hi afegia una breu
explicació dels mossens de Cornudella de Montsant, Siurana i Albarca,
donant notícies extretes de la memòria oral i del cens publicat
per l’Arquebisbat de Tarragona l’any 1948 (2). Ara, noves i important informacions,
provinents de l’Arxiu Militar de la 4ª Regió, ens permet redibuixar
les peripècies de la seva detenció i de seu empresonament,
amb la destacada actuació del Comitè que dirigia la vila
en aquells convulsos moments.
L’any 1942 mossèn Emilio Sánchez Pallàs, que havia estat capellà de Siurana, declara que el dia 24 de julio de 36 recibió aviso de la Autoridad de Cornudella (3) transmitida por la de Ciurana (4) en el sentido de indicarle que se escondiera o ausentara de la localidad a fin de evitar su detención. Mossèn Claudio Roig Vila ens amplia la informació quan en explica que el dia 22 de julio del 36 por la tarde solicitó permiso para trasladarse a Ciurana siendole concedido entregándole un pase en el que se hacía constar que era “Párroco de Cornudella”, el cual inutilizó por creer que no le sería de utilidad alguna. Además le pusieron a su disposicion un coche y a manera de protección dos individuos del Comité le acompañaron dirigiéndose al Mas de Salvat y al dia siguiente a Ciurana. També hi anaren el vicari de Cornudella, Francesc Vidiella Balañà; estava molt delicat de salut. Els acompanyà el mossèn d’Albarca, Hermenegildo Ciurana Cabré (5). A la vila quedà recluit mossèn Ramon Robert, que sordejava molt (6). Después de estar cinco o seis dias en Ciurana decideixen bajar a Cornudella presentrandose al Comité el cual ordenó su detencion, situacion en la que permanecieron cuatro o cinco dias, haciendo constar que el viaje de Ciurana a Cornudella lo hicieron acompañados de varios milicianos armados a manera de protección. Durante su arresto en Cornudella pasaron las molestias propias de la situación, pero no fueron objeto de malos tratos ni amenazas. Els mateixos mossens Claudio Roig i Emilio Sanchez recorden que la detenció pretenia asegurar que por elementos incontrolados o de otras localidades sucediera alguna cosa desagradable (7). A los cuatro dias y medio, els quatre mossens son traslladats a Tarragona. El traslado se realizó dignamente incluso les acompañaron y no les dejaron hasta el mismo Barco dos individuos del Comité con algunos vecinos mas de Cornudella, a fin de que pudieran llegar sin ningun tropiezo, y que en los diferentes controles los dos individuos pusieron todo su empeño en ello (8). Siendo de notar que en diferentes controles por los que pasaron se les pedia que dejasen a los detenidos para liquidarlos cosa que impidieron los dos individuos que les acompañaban cumpliendo las ordenes recibidas del Comité local (9). Acompañandoles los mismos dirigentes hasta el mismo barco en Tarragona para evitar se cometiera con ellos ningun atropello en los puntos de control (10). Abans però d’entrar al barco-presó, la comitiva passa per la Comissaria de Tarragona, a fin de que quedaran registrados sus nombres pudiendose así evitar que por cualquier agrupación revolucionaria se les pudiera dar lo que vulgarmente se llamaba “el paseo” (11). Durante su permanencia en el Barco-Prision (12) no fueron objeto ninguno de los cuatro de malos tratos alguno. Semblava per les notícies aportades per Joan Serra (1948), no són exactes quan diu mossén Claudi Roig fou condemnat a vint anys de treballs, i mossèn Francesc Vidiella a 10 anys de treballs. Encara un informe de FET y de las JONS explica que Hermenegildo Ciurana morí al Barco-Presó, y que Francesc Vidiella finà en un camp de treballs forçats13. Però altres declaracions ho contradiuen: el Comité les ofreció dar buenos informes de ellos y gestionar en el tiempo mas corto posible su libertad, cosa que se cumplió toda vez que dentro de poco tiempo fueron liberados (14). Mossèn Emilio Sanchez ens diu taxativament que el vicari de Cornudella i el rector d’Albarca són fallecidos durante la dominacion roja de muerte natural (15). També mossen Claudi Roig descriu a los Rdos Curas Francisco Vidiella y Hermenegildo Ciurana hoy fallecidos de muerte natural (16). L’alliberament dels mossens es produeix per l’arribada d’un aval favorable signat pel Comité. Los informes que se recibieron en el Tribunal Popular que los habian de juzgar fueron enviados por la CNT, lo que motivó un voto de censura contra el Presidente y Alcalde de la CNT (17). Aquesta feta i la posterior d’un altre aval favorable pels detinguts dretans també a Riu Segre (18), provoquen el trencament del Comité entre els membres republicans i sindicalistes, amb els extremistes del POUM. Però això entra en les lluites de les forces que sostenen la República i que provocaran el fets de maig 1937 i el debilitament de les accions al front. El que sí crec important és posar llum en les actuacions del Comitè i dels dirigents de la vila, en l’afer de les detencions a l’inici de la revolució en uns primers dies revoltats i difícils de l’estiu-tardor de 1936. La detenció dels mossens els costà als membres del Comité, imputacions de quinze i vint anys de reclusió; també de cadena perpètua, inclús una ràpida condemna a mort executada. Sense oblidar el núvol de foscor i tergiversacions que ha enterbolit la vila massa anys. |
|
(1) - Estudi del 19 juliol
2006, publicat a LA TRALLA Revista Cultural de Cornudella de Montsant,
nº 11 Tardor 2006.
(2)- JOAN SERRA, Víctimas
sacerdotales del Arzobispado de Tarragona durante la persecución
religiosa del 36 al 39 (Tarragona 1948).
(3)- Era cap del Comité
Ramon Crivillé Marc.
(4)- Era alcalde republicà
Adolfo Bodro.
(5)- en el Molino Salvat
llegaronse a reunir los cuatro (diu el secretari de l'Ajuntament a
11 juliol 1942).
(6)- Passarà tota la
guerra al poble; serà presentat a les tropes franquistes en entrar
a la plaça de la República el 12 de gener 39, i morirà
anys després.
(7)- Declaració del
23 de juliol de 1942, sent ja rector de Falset; Emilio Sanchez declara
el 17 de juliol 1942, sent rector de les Borges del Camp.
(8)- Declaració de
Claudio Roig davant del jutge Antonio Roca.
(9)- Record d'Isidre Estivill
el 17 de juliol 1942; és conegut l'enfrontament violent al control
d'Alforja.
(10)- Manifestació
del Tinent Jutge Instructor Antonio Roca (30 juliol 1942); això
ens confirma que els dos vice-presidents del Comité Local anaren
d'acompanyament fins el barco i comissaria de Tarragona.
(11)- Declaració d'Emilio
Sanchez davant el jutge Joan Alegre.
(12)- No queda clar a quin
barco-presó estaven. El Rio Segre era per a civils, i al
costat estava amarrat el Isla de Menorca per a capellans que fou
buidat de presos i marxà el febrer 1937; però els dos mossens
expliquen clarament que estaven detinguts al Riu-Segre.
(13)- Informe del Servicio
de Informacion e Investigacion de 9 setembre 1941.
(14)- Declaració de
25 de maig de 1942, davant en jutge Cesar Rojas.
(15)- Declaració signada
per ell mateix el disset de juliol 1942.
(16)- Declaració signada
per ell mateix el vintitrès de juliol 1942.
(17)- Declaració de
23 juliol 1942 davant el jutge Antonio Roca.
(18)- Segons diu Antonio Roca
Mulet, Teniente de Infanteria y Juez Instructor: dichas detenciones
las ordenó el Comité por encotrarse desbordado... verificándose
con toda clase de miramientos y prometiendo a los mismos detenidos toda
clase de facilidades y buenos informes para logar su pronta libertad
(30 juliol 1942).
|
| Informació
adicional:
Cornudellencs: Miquel Martorell Garau. Un gran promotor de la cultura a Cornudella, Siurana i Albarca. Inclou enllaços a diversos estudis i articles de Miquel Martorell publicats a Cornudella web. |
||
|
||
|
|