ELS
FETS DE MAIG DE 1937 A LA VILA,
I L’EMBOLIC
DE LA SENYERA LLIBERTÀRIA.
Miquel Martorell Garau , Siurana desembre 2001
Les organitzacions
populars que havien fet front el diumenge 18 de juliol de1936 als militars
sublevats, van crear els Comitès de Milícies Antixeixistes
a cada població, i estaven coordinades en un Comitè Central
de Milícies de Catalunya.
En aquells primers
moments de caos revolucionari i a l’ampara del Decret de la Conselleria
de Justícia i Defensa del 5 d’agost [1],
el Comitè de Milícies de la vila s’incautà de diversos
locals i vivendes, a més de finques agrícoles del terme[2].
Quan la Generalitat aconseguí disoldre els Comitès de Milícies
i es reistauraren els Consells Municipals a l’octubre de 1936, es constituí
una Comissió de Responsabilitats una Secretaria Tècnica de
Col.lectivitats vetllava per la legalitat del procés d’incautació
i salvaguardava els legítims interessos dels individus
[3]. De les declaracions a l’organisme incautador des
de Cornudella coneixem relacions de bens inmobles apropiats
[4]:
-casa del c Nou 9, de Joan Freixes
Roig: magatzem del Sindicat CNT [5]
-casa a la Plaça 7, de la
Panificadora Cornudellense: per a l’elaboració de pa
-casa al c Cervantes s/n, de les
germanes Aleu Doti: ampliació del local social del Sindicat CNT
-casa al c Cervantes 40, de Jaume
Miralles Pallejà: oficines del Sindicat CNT [6]
-casa al c Cervantes 52 i 54, de
la Societat Recreativa La Renaixensa: local social del Sindicat CNT[7]
-magatzems de comerç al c
Esclotets, de Maria Perpinyà
-magatzems de comerç i vivendes
als c Miranda i Llibertat, de Ramon Piqué [8]
-casa al c Cervantes 22, de Josep
Estivill: per a refugiats [9]
-casa al c Francesc Macià
20, de Claudi Roig (ex rector): local del Sindicat UGT[10]
-casa al c Cervants 47, de Tito
Juncosa Llauradó: local de Joventuts Llibertàries[11]
-premsa hidraulica, de Maria Perpiñà,
al c Cervantes: per a premsa hidràulica [12]
-baixos a Plaça de la República
1, de Bonaventura Font: per a Cooperativa Popular [13]
-casa al c de les Eres, de Emili
Miró: per a corrals de bestià [14]
D’aquestes incautacions,
algunes dugueren cua. Així les que afectaven a Maria Perpiñà
foren recorregudes sense massa èxit. També va fer recurs
Ramon Piquè amb poca sort.
La més
sonada fou la de La Reneixença. En l’imprès d’incautació,
que el Departament de Finances obligava a fer per endressar els embolics
generats enapropiacions de primera hora, el Consell Municipal reconeix
que "la Societat recreativa La Renaixensa no perteneixia a cap partit
polític, i que va ser incautada pel Sindicat d’Oficis Varis CNT,...i
que necessitem els bens esmentats ja que els tenim destinats a cine,
sala de ball i cafè" [15].
En el moment de l’incautació, la Societat Agrícola i Cultural
La Renaixença, tenia deutes contrets per construcció de l’edifici,
jornals diversos i adobs per als socis, que sumaven 80.835 pts. La gent
de CNT-FAI en ser requerits digueren que res de res de carregar amb els
deutes; i els de La Rene reclamaren la devolució dels locals
al Delegat del Govern, han manifestat que no volen fer-se càrrec
dels deutes contrets per nosaltres...ni dels respectius interessos.
Els de la Rene seguiren insistint i reclamant, però els feren anar
de despatx en despatx, marejant la perdiu pels passadissos del govern;
no en tregueren res encara a algun li costà un Consell de Guerra
franquista, amb mal averany [16].
Dins aquesta
malamaror no és gens extrany que força gent de la vila esperés
el moment oportú per a fer la pell a la gent llibertària.
I l’ocasió es presentà al maig de 1937. El dijous 29 i divendres
30 d’abril es celebrà a Barcelona el Congrés de les Juventuts
Llibertàries, i el secretari de Cornudella hi asistí[17].
L’ambient era tens a la ciutat, i entre UGT i CNT, i PSU i POUM hi
havia massa electricitat. El dissabte
participà a la manifestació obrera del primer de maig, i
el diumenge-dilluns retornà al poble.
Però
el dilluns 3 de maig la batalla interior es generalitzà a Barcelona
en intentar dessallotjar els guàrdies d’assalt els llibertaris que
es feien forts a l’edifici de la Telefònica. S’aixecaren barricades
a St Andreu, Poble Nou, Gràcia i Sants. Divisions llibertàries
i del POUM volgueren deixar el front i iniciar la marxa sobre la ciutat.
L’arribada de forces del Govern Central des de València aconseguí
dominar la situació el divendres 7. I començà arreu
la cacera dels dirigents llibertaris.
A Cornudella,
el comissari de policia ja havia anat a cercar el jove secretari de les
Juventuts Llibertàries. Aquest, en arribar al poble, li ho diuen
i es presenta a la policia. Allà reb l’ordre de retirar la senyera
llibertària del balcó del local social. En negar-se (“ho
farem si es retiren totes les de la resta d’entitats”), convoca els
militants que ratifiquen la decissió [18].
El dia següent el detenen i li posen la casa damunt davall. A mitja
nit el traslladen a la presó de Tarragona, on queda incomunicat
quatre dies. Al cap d’una mesada, un guàrdia el trasallada al Castell
de Falset, on el tanquen quatre dies. Un bon dia, al capvespre, a les sis,
li diuen que pot marxar. Ningú l’havia interrogat, ningú
li havia dit ni ase ni bèstia. Sense saber què havia passat
amb la gent llibertària, amb la por al cos, marxa de Falset pensant
que li poden aplicar la no escrita però molt efectiva llei de fugues.
A Cornudella segueix dirigint l’organització fins que s’allista
a fortificacions quan la lluita a l’Ebre.
Els enfrontaments
foren greus a Tarragona i Tortosa; i d’aquesta feta, els llibertaris i
el POUM quedaren esclafats, Andreu Nin assassinat, i el PSU controlant
la situació interior. I la república començà
a perdre el pols amb els militars revoltats.
Ara, després
de tants anys, el jove llibertari no recorda com va acabar l’embolic de
la senyera, si la van retirar els companys o no. Sí recorda la retirada
boja el gener del 39 amb la vídua i el nen del tanquista Pocall
fins a Canet del Maresme, els senegalesos d’Argelés i Bram, els
treballs forçats a la cantera d’Hammon, la bufetada que li va engaltar
a un oficial alemany del camp d’Agde, i l’evasió nocturna pel canal
de Midi. Ara segueix sent llibertari.
[1]
DOGC de 7 d’agost 1936
[2]
El Comitè de Cornudella intervingué també en incautacions
de terres de conreu a pobles veinats: Mas den Torné a Siurana, del
Mas de les Moreres d’Arbolí (?!, sic) i del Mas de la Serra a La
Morera (A.H.N. Guerra Civil, Sección Político-Social leg
201/2. 173, papers de Salamanca)
[3]
Segons Decret 8è de 9 de gener 1937 (DOGC extraordinari de 18 de
gener 1937), que instaurava un formulari obligatori on declaraven els comitès
incautadors, i s’iniciava un procediment de càrrecs i descàrrecs
a l’ampara dels tribunals ordinaris; molts incautats no presentaren alegacions
per por de ser detinguts en ser feixistes manifestos i estar amagats o
fugits.
[4]
Sabem d’altres incautacions que no consten als arxius, o de les quals s’ha
perdut la documentació; per exemple l’antic convent de les monges
del c/ de la Vileta on hi havien refugiats de Madrid.
[5]
En altre document apareix c Nou nº 19, “un pati destinat a eines de
treball”
[6]
Totes aquestes propietats, incautades el 18 de setembre 1936 (papers de
Salamanca, id, leg 201/2. 184)
[7]
Local incautat el 29 setembre 1936 (papers de Salamanca, id, leg 201/2,
185)
[8]
Ambdós amb altres inmobles i bens a la vila; incautats el 18 i 19
de desembre 1936 (papers, id, leg 201/2. 163)
[9]
Incautat a primers de desembre 1936 (papers, id, leg 201/2 162)
[10]
Declaració al Comitè de Responsabilitats amb data de 28 de
juny 1937 (“incautació provisionalen la revolució esclatada
per la provocació de la sublevació militar-feixista....propietat
del suposat facciós Claudi Roig condemnat a 30 anys” (papers, id.
leg 201/2.160)
[11]
Actade 28 de novembre 1936 (papers, les 201/2, 168)
[12]
Incautada el 19 desembre 1936
[13]
”aquest company ha fet donació voluntària de aquests baixos”
[14]
”aquest individu va entregar els seus interessos com patrimoni de la col.lectivitat”
[15]
Acta de 24 d’agost de 1937
[16]
Mogueren les reclamacions, amb el risc que suposava l’enfrontament Josep
Marsal, Pere Gatell, Custodi Gil, Joan Busquets, Josep Aragonès
i Josep Salat (?): vos supliquem feu el que calgui per esser de justícia
que no ens siguin atropellats per més temps els nostres interessos
per un grup petit de persones sense cap solvencia moral ni material, en
tot lo que fa referència a l’incautació indeguda de la nostra
Societat, que esperem tornarà a esser el lloc de recreació
que sempre havia sigut i que ben aviat podrà ostentar el seu verdader
nom de Societat Agrícola i Cultural “La Renaixença” (papers,
id, leg 201/2.170.1)
[17]
Conversa amb V.O. (11.04.2000)
[18]
Al darrer congrés, les Juventuts Llibertàries passaven dels
50.000 afiliats a Catalunya; i la CNT, dels 500.000 a tot Espanya; el secretari
de Cornudella tenia 15 anys. |
