Un dels més sorprenents ha estat la troballa de l'actuació de l'Hospital d'El Molar durant la batalla de l'Ebre. El Registre Civil (Defuncions) dóna una llarga llista de soldats provinents dels diversos fronts de l'Ebre, auxiliats a l'Hospital de la Mina, morts després i enterrats a la fossa del cementiri municipal. Del centenar llarg de relacionats, una seixantena apareixen amb referència clara de la població d'on provenien. 

La mina de la Loussa, a tocar del poble en direcció a El Lloar, havia tancat arrel d'una forta vaga que demanava augment de sou, en començar la república. Quan s'inicià la revolució, s'instalà allà l'Escola del CENU al novembre de 1936; amb mestre de nois (que marxà aviat) i mestra de noies. L'ensenyament durà fins començament de 1938 (1).

Quan es comença a preparar l'atac de l'Ebre, els comandaments militars s'estableixen al poble; i fan proves de passar el riu Siurana, en un pantà que construeixen al pont del Masroig. 

Els sistema hospitalari del XV Cos d'Exèrcit cobreix amb La Bisbal de Falset les necessitats inicials del pas de l'Ebre de la 16 Divisió; desplaçant equips auto-quirúrgics Mora d'Ebre, Sta Magdalena (La Picossa), Venta de Camposines, i Ribarroja (2). Però aviat, en estancar-se l'atac republicà, i quedar desbordat l'hospital de la Cova de Sta Llúcia, es desplaça un equip quirúrgic a El Molar. Molts ferits de Gandesa, la Fatarella, Cavalls i Pàndols són duts ja directament a la Mina Loussa (3). I treballen sense parar, nit i dia, el doctor Miquel Gras Artero, els tinents practicants Josep Mª Llarch Fortuny i Ricardo Lechuga Sampera, l'anestesista Josep MªBlasi, el transfusionista Ramon Mauri Salmada (4), les infermeres Lola Enguis i Maria Rulo, l'esterilitzador Manuel Sancho, l'electricista Joan Asens Torregrosa, el xófer Juan Perez Rubio, i els sanitaris Mariano Sanchez Barba i Eloi Garcia Borque. 

Els primers ferits ingressats venen de Gandesa, Villalba, Cavalls i La Fatarella; els dies 10 i onze de setembre 1938. Els operats són evacuats a hospitals de reraguarda; però ja a primers d'octubre són enviats al tren de Els Guiamets. Sorpren que amb totes les dificultats dels combats, dels atacs aeris a les carreteres i el dificultós pas de l'Ebre, els ferits més llunyans de Gandesa triguen només 8/10 hores en ser intervinguts a El Molar.

Els operats que segueixen en observació es queden al gran edifici de la Mina. Els qui moren en el postoperatori, són acumulats en els frescos passadissos abovedats que hi ha als soterranis de l'edifici de la Mina, i amb camions i carros duts de nit al proper cementiri. Allà s'obren tres fosses a dreta i tres a esquerra de l'entrada, i s'omplen de cossos en tres alçades (5).

Els qui estan documentats per la seva inscripció al registre civil són un centena; afegint-hi el 14 que troben en les notes del Director Miquel Gras. L'hospital devia tenir anomenada, ja que els ferits pel bombardeig de Marçà, són duts a la Mina i no pas a l'hospital de Falset (6).

Sabem que funciona fins el 3 de desembre 1938, a las darreries amb l'equip auto-quirúrgic del Dr Olsina, ja que el Dr Gras és enviat a la cova de Sta Llúcia de La Bisbal de Falset para evacuar los heridos que en ella estan cuando esten en condiciones de evacuarse (7). L'equip mèdic serà traslladat a l'Hospital de Evacuación del Ejercito del Ebro en Reus i a l'Hospital base de Valls.

La llista que ara es publica per primera vegada, està documentada als llibres 7 i 8 del Registre Civil Defuncions (8), i (en cursiva) surt de les notes del capità metge Miquel Gras. Això permetrà a molts familiars retrobar la pista dels seus desapareguts.