| ELS PRIMERS DEU ANYS DE LA LÒGIA CORAZON DE CORNUDELLA DE MONTSANT: Els maçons de la vila (1882 - 1892) | ||
| Miquel Martorell ©, Siurana juny 1998 | ||
|
JOAQUIM FERRANDIS PIÑOL De sempre m'havia intrigat la figura del doctor Joaquim Ferrandis Piñol (1816-1896), i encara més el seu tarannà lliurepensador. El vaig descobrir l'any 1973 en regirar papers a Cal Secall, i l'any 1994 vaig publicar una nota biogràfica a l'Anuari de Festes (1). Alcalde de la vila als anys quaranta (de mil vuitcents), regidor d'Instrucció Pública els anys seixanta, metge responsable de Sanitat enfrentat al còlera i demés epidèmies de l'època (2), regidor de Salut Pública als noranta volent la construcció d'un nou Hospital (3); i fent reventar el desfalc de la construcció de la nova Casa Consistorial (4). Estudiós i literat amb publicacions de la Flora de Montsant, i peces teatrals de tò revulsiu (5), em xocaven les històries que s'explicaven (el primer enterro civil a la vila, amb músics). I sobre tot, xocava que fos el fundador d'una de les primeres lògies maçòniques de la província. I ara, havent algú aixecat la notícia (6) he pogut aclarir un munt de referències (7). Ens trobem davant la lògia més important i nombrosa de finals del segle dinou d'aquestes comarques.
Ens apareix oficialment el 4 de maig
de 1882 sota l'obediència del Gran Oriente De España
(GODE), amb el nº 194, i trenta-cinc membres. El taller s'instala
en una casa amoblada que cedeix el Venerable Mestre Ferrandis, al nº8
del carrer St. Antoni (8). En poc temps, el taller funda un Ateneu
Literari, al c/ St Francesc, on es donen conferències obertes; i
crea una Associació de Socors Mutus per a maçons i profans.
En l'aniversari de la Revolució Francesa (1889) organitzen tingudes
(9); i en la mort de l'emperador maçó Guillem d'Alemanya,
fan una tinguda fúnebre amb banda de música (10).
Participa a l'Assemblea Maçònica de 1888 per a fundar la
Gran Logia Simbólica Regional Catalana (11). També
participa en la fusió que crea l'obediència del Gran
Oriente Ibérico (1890) amb el nº8 d'ordre. Tenia llavors cinquanta-un
membres. En començar el segle actual davalla a onze actius; i aviat
deixem de tenir-ne notícies documentals (12).
NOMBRE Pel que fa a les comarques tarragonines,
hi havia lògies a Tarragona (Cosmos nº95 - GODE 1973
(13), Reus (Igualdad - GODE 1873 (14), Tortosa (La
Razón nº37 - GONE 1880), Tarragona (Fortaleza nº114
- GODE 1881 (15), El Vendrell (Fidelidad nº160 - GODE
1882), Tarragona (Paz Universal nº? - GODE 1982), Lloà
(Amistad nº297- GODE 1884), Tortosa (Fortuna nº13
GLSRC - 1886), Tarragona (Ciclópea nº106 - GOE 1890),
La Riba (Excelsior nº105 - GOE 1890 (16). Seguint les
onades de llibertat els membres creaven triangles i tallers;
i en arribar la represió, abatien columnes.
Així i tot, la llista de gent capdavantera a la política catalana ilustra la seva força: Ll. Companys, M. Domingo, J Aiguadé, A. Aragay, J. Dencàs, R. Franco, A. Sbert, A. Semblancat, J. Ventosa i Roig, Martinez Barrio, J. Casanovas, Andreu Nin, F. Layret; Rosend Arús, J.M. Vallès i Ribot, E. Fontseré, J. Nuet, A. Oller, Bo i Singla, C. Gerhard, J. Miravitlles, Roc Boronat. Com abans ho foren Espartero, Prim, Victor Balagué, els doctors Ferran i Pere Mata, Anselmo Lorenzo; i el ministre Ruiz Zorrilla (17). EL PENSAMENT En una peça d’arquitectura (18), el mateix Ferrandis ens diu: La masoneria fue mística en Caldea, funeraria en Egipto, alegòrica en Fenicia, poètica en Grecia. Por todos lados enseñaba la verdad. En Babilonia creó la astronomía, en Tiro inventó el alfabeto, en Menphis ideó la teología, en Atenas fundó la filosofia. Estos fueron los cimientos de la civilización. En la China construía templos, en Grecia abría escuelas, en Alejandría recogía manuscritos. Una gran víctima masónica da su sangre en el Gólgota; el simbolismo llega a divinizarse (19). En les tingudes a l’entorn del centenari de la Revolució Francesa (1889), els Butlletins del GOE en ofereixen una visió maçònica de la mateixa: “La toma de la Bastilla fue obra de masones, igual que la Revolución de 1830, ya que los franc masones del s XVIII hicieron la Revolución. La Revolución es nuestra hija, al mismo tiempo que nuestra Madre” (20). Tots eren lliurepensadors; i pel
que fa a l’estructura de l’Estat, es podria resumir en què uns lluitaven
contra l’Estat i altres contra aquell Estat; però tots contra
l’Esglèsia. Estaven profundament preocupats per l’ensenyament i
la cultura; d’ací l’enfrontament amb l’Església que en tenia
el monopoli, com clau del domini de les conciències. Les lògies
fundaven Ateneus Literaris on hi havia conferències i tertúlies
de debat sobre temes d’actualitat. Obrien classes per infants, i aules
d’alfabetització per adults. El gran moviment d’escoles laiques
era impulsat per les lògies. El Congreso Nacional Pedagògico
de Barcelona (agost 1888), dóna peu al Congreso de Amigos de la
Enseñanza Laica (set 1888) d’on neix la Confederación Autónoma
de Amigos de la Enseñanza Laica (feb 1889), amb l’eslogan de Autonomía-Intrucción-Libertad.
El moviment es llença a imprimir textes d’escola i a fer escoles
de mestres.
ENFRONTAMENT AMB L’ESGLÉSIA Ambdues organitzacions s’enfrontaven pel tema cabdal de l’ensenyament. Però encara es veu més crua la batussa en les reflexions eclesiàstiques de la revolta de Cuba comparada amb la de Filipines. Si Cuba estava a punt de perdre’s, deien els missaires, era perquè les lògies havien podrit la societat; i feia falta molt exèrcit i molta despesa per mantenir la província d’ultramar. En canvi, a les Filipines, on no hi havia lògies i només clergat, els habitants es mantenien devots i propers a la metròpoli. Aquestes reflexions en els informes de l’època adreçats al Govern, acabaven demanant més ajut a les activitats i organismes creats a les Filipines pels eclesiàstics, i reclamant mà dura contra el corc de la maçoneria al Carib. No cal dir, que un component dels maçons de la vila era el seu laïcisme militant. Molts recorden que ells s’aseien despectivament al portal de casa, a veure pasar les processons els dies sants. L’enterro del doctor Ferrandis, que deixà escrit com el volia, és un símbol de laïcisme militant.
LES QUOTES I EL PERFIL SOCIAL En iniciar-se, l’aprenent abonava 50 pts; la quota mensual estava entre 3 i 5 pts; i 20/35 pts el diploma d’augment de grau (22). Cal encara afegir la pròpia indumentària, els títols, catecismes, i beneficiència (23). Part de les quotes anava a l’obediència. El GODE ingressava l’any 1874 la meitat dels drets d’iniciació, d’augment de grau i de quotes mensuals; i dos terços dels diplomes i certificats. La mateixa obediència, l’any 1984 canvià els sistema per un fixe; 0.25 pts/mes per cada inscrit, 60 pts per acta de constitució, i un escalat per cada grau (inici: 10 pts; grau 2: 2,50 pts; grau 3: 3.10 pts, etc). El Consell Suprem del Grau 33, ingressava 240 pts; grau 32: 210 pts; grau 31: 180 pts; grau 30: 150 pts; grau 29: 100 pts. Com tota humana institució, els caps eren sovint acusats de quedar-se els diners; i sobre tot, d’usar-los per a fins no acordats. El ser membre no era barat. Així
podem acordar que les lògies agrupaven gent de la petita i mitjana
burgesia, i encara els obrers més promocionats i oberts.
ELS GRAUS I L’ESTRUCTURA Per entendre el què i el com de la LÒGIA CORAZON, cal enumerar els graus i les funcions dins el taller. Només faig resenya dels que tenien vigència a la vila. Graus:
Les funcions eren:
ELS PRIMERS COMPANYS (25) La llista que segueix, caldrà completar-la amb més informacions que pugui aportar el veïnat, per arrodonir la història d’un grup nombrós que participà en gran manera en la renovació de la vila, als entrants del segle XX.
Una garba d’homes honestos i d’empenta
que en l’ensorrada del tombant de segle, empenyeren la vila endavant. Una
dotzena de mandats d’alcaldia, molts regidors, oficis diversos (cafeter,
baster, espardenyer, ferrer, paleta, pastisser, mestre, metge...) i un
bon gruix de pagesos. Bons projectes, bones realitzacions. Caldrà
rebuscar encara més, per aconseguir el dibuix de com es bellugava
un poble que volia redressar-se en entrar al nou segle.
|
||
|
NOTES: (1) Un metge polifacètic
que lliurà la vila del còlera. Cornudella 1994
|
LA
LOGIA CORAZON
