Son pare Joaquim Pereira Ponce de Cartaya, es casa amb Ana Fermoselle Farías de Tharsis. Incorporat el cos de la Guàrdia Civil és destinat  a Conil, on neix  Joan. És el segon de quatre germans: Joaquim, Dolors i Anna. La feina de son pare fa recaure la família a Isla Cristina; allà passen la infància tots els germans.

El nostre Joan entra de molt jovenet a l’ofici de forner, amb companys de la seva edat, al mateix poble de Isla Cristina.

En tenir l’edat militar, fa el servei a l’Escola Naval Militar de San Fernando (1927). Acabat el servei es relaciona amb Carmen Andrade Cavalga de Isla Cristina, amb qui es casa l’any 1932. La parella té dues filles: Manuela (1934) i Juana (1936), que neix un cop ell ja està al front.

Regidor a la vila

Es manifesta com un xicot emprenedor i actiu. Es mou en les epidèmies de tifus i tuberculosi que delmen la població, intervenint en recolectes pels afectats i recollint subsidis pels taüts les morts. És membre actiu  en l’ensenyament d’adults, en els tallers de lectura i escriptura; la seva afició a la lectura és notòria. I en la festa dels Reis organitza el repartiment de regals als desvalguts. 

Les seves activitats i el seu posicionament l’empenyen a ser regidor de l’Ajuntament en proclamar-se la República. I es mostra contrari als saquejos  posteriors al 17 de juliol i a la persecució dels dretans. 

En avançar les tropes feixistes sublevades, marxa amb significats republicans que temen la repressió de les tropes de Yagüe. Un bon grup de republicans del poble embarquen fins assolir la zona republicana i fins Barcelona; Joan marxa amb son germà gran Joaquim.

Forner a Cornudella, per la batalla de l’Ebre

La família li perd la pista. Un cop acabada la guerra i els camps de concentració, son germà Joaquim retorna a Isla Cristina explicant que Joan ha estat ferit i que no en sap res més. De la pensió on estava a Barcelona retornen una maleta amb roba de Joan, ja que fa temps no ha passat per allà. Algú els diu que ha estat a Cornudella de forner.

Vés per on, un xicot de Isla Cristina, ha estat a Cornudella treballant en els forns que el XV Cos d’Exèrcit tenia al poble, per abastir la batalla de l’Ebre  (2).

La darrera notícia que tenim de Joan Pereira ens la dóna el Registre Civil de Cornudella, on entra a la fossa comú del cementiri provinent de l’Hospital nº 2 de Campanya. El jutge responsable del Registre Civil de la vila, al febrer/març de 1939 comunica a la família l’acte de defunció/enterrament de Juan Pereira (3).

Ferit de guerra a la Granadella el 26 de desembre 1938 i mort a l’hospital del  Mas den Lluc.

Un més dels bons ciutadans que estan amb nosaltres i mereixen un homenatge pel valor de defensar les llibertats en temps difícils. Un emocionat i digne record per a ells i els seus familiars.