|
Miquel Martorell Garau (Publicat al llibret de l'XIè l'Aplec de Sardanes, 1987) |
||
 L'origen
del nom de la vila és un tema tan fosc com el de la fundació
de la mateixa. I si volem saber-ne d'un, hem de treure un xic l'entrellat
de l'altre.
El primer assentament ben conegut és el del Coll de les Esplugues, poblat íber, estudiat per Mn. Franquet. Els pobladors, que defugien encara les planes, pertanyien als "ausetans proper Iberum" (en diferenciació dels ausetans de la plana de Vic). Serà en els anys dels enfrontaments entre cartaginesos i romans, que apareixerà un nucli poblat a la vall. Els pobladors del Coll, com els altres de la zona, donen suport a Anníbal; així quan escipió desembarca a Empúries en rebràn les conseqüències. Més encara quan el general cartaginès Hannon intenta una darrera batalla contra els romans (als volts del 218 a JC) i en surt derrotat. El pretor Gneu és l'encarregat de dominar totes les tribus que han fet costat als cartaginesos i de destruir la capital dels ausetans (potser Falset?). Però no serà fins el cònsul Cató que les nostres terres quedaràn dominades totalment. Aquest cònsul realitzà en els anys 195 i 194 a JC una destrucció sistemàtica de tots els poblaments de l'interior que se li resistien, obligant a l'abandonament dels habitatges de defensa, i establint nous poblaments a les valls obertes. És en aquest moment que apareix un grup de vil.les a prop del barranc de l'Argentera, (nom clarament llatí), més o menys on la c-242 deriva en l'actual pista de Siurana. I aquesta vall, comença a ser anomenada pels romans com CORNUTELLA, és a dir, lloc tancat o pleta natural de ramaderia, a fi d'alimentar la capital Tarraco i la important Dertusa. 
L'origen del nom de la vila també l'estudià César
Cantú a la seva Geografia Comarcal de Catalunya que diu: "lo nom
de Cornudella respon a l'establiment, durant l'època romana de grans
parades de bous i bestiar de llana per sa cria, reproducció i engreixament,
a fi de tindre assegurats los mercats de les dues ciutats de la costa,
Tarragona i Tortosa, especialment la primera, que va ser verament populosa,
tenint en compte que la disposició de les muntanyes contribueix
a fer d'aquell país un gran tancat o clos natural". De la mateixa
opinió és J.M.Franquet Pvre., en els apunts de la seva història
de Cornudella. I l'origen romà del nom, està en l'apreci
de Joan Coromines, que també fa romà el nom de Siurana.
Altres estudiosos han volgut veure el nom emparentat amb una planta molt coneguda de la zona, abundant a la nostra vall i a Montsant. Es tracta de la planta anomenada "cornegué". Però no ens sembla correcte. Si el nom quedés establert a l'època romana, cal preguntar-se que n'hem de fer de la bella llegenda de la filla del Comte de Prades? Les versions son diverses. Així en el Diccionario Geogràfico Universal (Torner, 1830) trobem que "fundóla un hijo de D.Ramon Berenguer, conde de Barcelona, el cual habiéndose perdido en una montaña, dentro de los bosques que cubrían el territorio en aquel tiempo, pudo reunirse a los demás cazadores guiado por el sonido de sus cornetas, con cuyo motivo edificó una ermita en aquel mismo lugar, y un pueblo con el nombre de Cornudella, voz derivada de corneta" Curiosament és el mateix tipus de llegenda que trobem a Escornalbou, referida a la filla del comte de Prades, tal com ens explica Gras i Elias (Avenç 1910). Pel que fa a la nostra vila, perduda per ara la carta de poblament, tenim sí referències que fou atorgada vuit anys després de la conquesta de Siurana, pel  Marquès
del castell, Bertran de Castellvell. L'única pista que tenim per
retrobar la carta de població (a més de les referències
de Josep Piñol a "Notas para la historia de Cornudella") és
el document entregat al Consell de la Terra, el 8 d'abril de 1787, per
Antoni Miernau, Josep Juncosa i Huguet, Josep Compte i Argany i Francesc
Llaberia i Mestre, en el plet dels emprius, on declaren (pel document que
aporten) que la prohibició de pastura establerta pel comte de Prades
"es contraria a los privilegios concedidos por D.Ramon Berenguer Conde
de Barcelona y Principe de Aragon, en el año mil ciento sesenta
y dos". Llàstima que J.M.Font i Rius en el seu estudi de cartes
de població no refereixi la que ens ocupa (Barcelona, 1969).
La nostra vila es refà amb la carta de franquícia de Berenguer IV, i s'assenta un creuament de camins (d'Escaladei a Siurana; de Reus a Albarca), defensada pel barranc de Sant Joan, on hi bastiren una capella romànica (a l'actual Plaça de la Vila). Recomença doncs la vila, amb nom i cognoms, molt abans que la filla del Comte de Prades es perdés, ací o a Escornalbou. Poc a poc les viles necessiten deduir els seus orígens, i al llarg dels segles XVII i XVIII, apareixen les etimologies que emparenten les poblacions amb herois i fets rellevants. La referència més reculada, és la senyal del portal de la nova església, de 1615, on apareix un cor amb un nus. En aquell moment i per molts anys, la nostra gent acarona l'origen suau de COR-NUS! D'ELLA; val a dir un cor amb un nus; o bé vila penyora preuada per la filla del Comte?. Més endavant apareixerà la incorporació de les lletres D LL A. A Sant Joan del Codolar es manté també la figura del cor nusat. I les trompetes? No serà fins al vuitcents, quan a requeriment del govern central, a cada vila, els il.lustrats cerquen etimologies lògiques que els permetin enviar els certificat oficial que Madrid demana amb urgència. Així sorgeixen etimologies tan pelegrines com ALBARCA amb una barca, o BUNYOLA  amb
un bunyol de vent! (a les illes). Res no passaria si no fos que aquestes
etimologies foren plasmades en escuts, segells municipals i senyeres. Així
a la nostra simbologia hom hi afegí les trompetes, acabant un procés
llarg i recarregat: d'un cor amb un nus, amb lletres aclaridores, i trompetes
de caça. Recentment, després d'estudis pertinents, els responsables
d'heràldica de la Generalitat, han reestablert la simbologia de
la vila, apropant-la al cor primitiu, amb un distintiu de la casa d'Entença;
així com han reestablert la denominació de la segona República,
CORNUDELLA DE MONTSANT.
Bé. Després d'aquesta llarga excursió pels foscos orígens de la vila i del seu nom, cal dir que de totes les etimologies, preferim la romana, seguint el camí de Coromines, Franquet i altres. I esperem que la ruta romana que desde Reus i Tarragona, anava a Lleida, passant per Ulldemolins i per l'Argentera, ens doni les troballes suficients per establir l'assentament antic de la nostra vila. Miquel Martorell i
Garau. Siurana, 24.6.1987
|
||
|
||
|
|