Notícia de Cornudella

Cornudella de Montsant. Noticia Historica

Text de: "GUIA DE CORNUDELLA DE MONTSANT. Cornudella, Albarca i Siurana" editada per l'Ajuntament de Cornudella de Montsant, any 2000 i presentada al poble a la sala d'actes el diumenge 3 de juny de 2001

    El Montsant i la serra de Prades han estat dos llocs poblats des de la prehistòria. A Siurana s'han localitzat nombrosos tallers de sílex i prop de Cornudella hi ha vestigis de sepulcres de lloses neolítics al mas de l'Abella i el mas d'en Lluc. A la bessant obaga de Gallicant hi ha vestigis de pintures rupestres d'estil llevantí.
    Coneixem molt poc de l'impacte de la cultura ibèrica a la població i del pes que hi va tenir la romana, encara que sabem d'alguns jaciments rurals -vil.les- en base a la troballa de ceràmica romana en diferents llocs del terme.
    Dels temps de la invasió àrabo-musulmana tenim importants vestigis com el castell de Siurana, l'existència d'un altre, ara quasi desaparegut a Albarca, junt a la localització de tombes excavades a la roca en diferents punts del municipi.
    Ara bé, la primera referència de Cornudella no la tenim fins després de la conquesta cristiana o feudal. Cap el 1162 el comte de Barcelona, i després Albert de Castellvell, van donar el lloc a un cavaller i carta de població als habitants. L'any 1173 es va crear la baronia de les muntanyes de Siurana, després de Prades, en fitar els territoris de l'antic districte musulmà de Siurana. El 1190 la reina Sança va donar el Montsant a Joan i Miquel Navarro i exclou els llocs de treball per la gent de Cornudella. El 1193 la reina va manar fitar el terme. La potència demogràfica de Cornudella es mostra amb la participació de gent a la conquesta de València.
    En aquell temps va haver una disputa per les primícies de la parròquia de Cornudella entre el rector de Siurana i la Cartoixa d'Escaladei, que va acabar amb una concòrdia el 1228.
A principis del segle XIII es coneix l'existència de càtars, així com en altres punts de la comarca, que sembla ser estaven força arrelats a la zona.
    Cornudella va formar parts de la baronia d'Entença i des de 1324 del comtat de Prades. Va ser donada en esponsalici per Ramon Berenguer i la seva esposa Blanca i per Pere a Joana. El 1408 el rei Martí l'Humà va perllongar per cinc anys els impostos municipals per continuar les obres de les muralles i el 1462 la Generalitat es va adreçar al poble perquè s'alcés en armes contra el rei. En aquest segle es va traslladar l'antiga església de Sant Miquel de la plaça Major al lloc on hi ha l'actual, i s'hi va aixecar un campanar el 1500. L'any 1523 el poble va votar la festa de sant Sebastià i sant Fabià per deslliurar-los de la pesta.
    El nucli urbà de Cornudella de Montsant neix a les acaballes del segle XII. L'església parroquial de Sant Julià seria on ara hi ha la Plaça de la Vila, i al voltant de la qual encara hi ha algunes cases amb arcades apuntades d'època medieval, les del carrer de La Vileta, Major, de l'Església, la Plaça de la Vila i del Tou. La primitiva població estaria envoltada per una muralla, tal i com esmenta la documentació baix medieval. El creixement del poble seria al llarg del carrer Major i del Tou, on passaria el camí de Prades a la Morera. En aquests carrers i a la Plaça hi trobem els edificis més significatius de la població, molts d'ells amb façanes i elements decoratius dels segles XVII i XVIII, moments àlgids en el creixement de Cornudella.
    Quant al poblament, consta que el 1497 hi havia 64 focs, el 1515, un total de 115 i el 1553, 115 laics i 3 de capellà. Tot i aquestes bones perspectives al segle XVI, a la centúria següent la carestia va afectar el poble, de manera que l'any 1630 el comú va haver de comprar blat fora vila. El 1650, durant la guerra de la separació els francesos van saquejar el poble, van saquejar l'arxiu parroquial i van profanar l'església. En desgreuge, el poble va votar la vuitada de corpus. L'any 1684 es va obtenir el privilegi de fer mercat els dimarts. Al segle XVIII el poble va experimentar un fort creixement, de 110 veïns el 1708 a 1982 el 1787, amb deu capellans, dos notaris, 98 menestrals i un oficial reial. En aquell temps també hi funcionava un molí paperer. L'any 1761 es van aprovar les ordinacions municipals.
    Durant la Guerra del Francès es va organitzar un sometent de 200 homes que va participar en la conquesta de Falset el 1809. Amb tot, el 1811 el poble va ser ocupat per les tropes de Napoleó, que hi van entrar diverses vegades fins acabar la guerra. També va patir les turbulències del segle XIX, amb l'aixecament el 1812 de l'absolutista Vinyes contra el govern liberal, mantenint una junta absolutista amb autoritat a tota la comarca fins el 1822. Durant la Guerra dels Malcontents el veí Joan Rebull va iniciar la revolta i el 1827 el coronel La guàrdia va muntar un batalló de carlins que va actuar per la comarca. Amb la primera carlinada hi actuà Triatany i hi va haver un batalló de nacionals. A la darrera carlinada es va formar un batalló de liberals i l'església es va fortificar.
    L'any 1819 Cornudella tenia 314 habitants. El 1842, 1637 h, i el 1857 en té 2518 tot i una forta mortaldat per l'epidèmia de còlera de 1854. Amb la fil.loxera i la pedregada de 1899 la població va experimentar una forta davallada.
    L'economia de la vila al llarg del segle XIX es va basar en l'agricultura, l'explotació de mines de plom i coure, l'apicultura, la cria de cucs de seda i ramaderia de llana. Hi havia deu molins fariners, un d'oli i quatre fàbriques d'aiguardent. L'any 1890 es va acordar construir l'actual casa de la vila, iniciada sis anys més tard.
    A Cornudella funcionen duen societats agrícoles, la Cooperativa, nascuda el 1904 i el Celler Cooperatiu, de 1918, amb el Celler construït per l'arquitecte Cèsar Martinell l'any 1919. Aquell mateix any sorgia la societat cultural l'Intim i el 1932 La Renaixença.
Cornudella també va patir els estralls de la Guerra Civil.
    Des dels anys trenta compta amb piscina i en aquell temps tenia teatre i coral. L'any 1976 es constituïa la colla castellera dels Brivalls de Cornudella. Uns anys abans es va construïr el Pantà de Siurana amb el projecte de nodrir d'aigua el de Riudecanyes.
    També ha comptat amb importants artistes com Esteve Roig Pallejà, Lluís Roig Aguiló, Manel Peris, Juli Piñol Vallverdú, Domènec Mestre i ha estat motiu d'inspiració del pinzells de J.M Morató i Joan Miró, emparentat amb el poble per vía paterna.
   Cornudella ha comptat des del segle XIX amb una intensa vida associativa i cultural. En són testimonis, entre d'altres, la Colla de Gegants de la Vila, els Grallers de Cornudella, el Grup Sardanista Montsant, el Club Nàutic de Cornudella, les Associacions de veïns i amics d'Albarca i Siurana, els equips esportius, etc.