 |
| El Pub (1982
- 2005) |
| El dia de cap d'any de 1982 va obrir
les seves portes el mític "pub" al soterrani de la Fonda Montsant.
La feliç idea de muntar un pub a Cornudella va ser -i això
potser és quelcom que poca gent sabia- d'en Miquel Butet i la Mª
Dolors Lluch, pares del Miquel, Marta, Mercè, Mario, Dani i Xavi
Butet Lluch. Durant els primers anys, van ser els mateixos pares els que
van portar el pub, amb ajuda dels germans més grans. Després
van ser ells, els germans Miquel, Marta i Mercè, qui es van fer
càrrec del local fins l'any 1985, quan el pub va tancar durant aproximadament
un any per motius tècnics i burocràtics. Així, els
cornudellencs que ja s'havien acostumat a anar-hi es van quedar una temporada
sense pub, incloent tot l'estiu de 1986. Una vegada reobert, va agafar
el negoci el Miquel Butet Jr., que va ser qui el va portar fins al final.
Ja el primer dia -o millor dit, la
primera nit- es va veure la bona acceptació que el nou local havia
de tenir, també és veritat que la data escollida per a la
inauguració era una garantia total d'èxit. El pub era tota
una novetat a Cornudella, ja que el seu estil i aspecte era el d'un pub
"de debò", d'aquells que només es veien a Salou o a la tele.
El pub no tenia gaire llum natural, per això el local sempre tenia
aquell ambient nocturn, vaja, tan de pub. El seu horari "d'atenció
al públic" va contribuïr a que al pub sempre el recordem relacionat
amb la nit, ja que el local obria a la tarda - vespre i tancava més
o menys tard depenent, principalment, de les ganes de gresca que tinguéssin
els que hi eren i la paciència del Miquel.
Al començament, el pub obria
cada vespre, però la cosa no va acabar de rutllar, i aleshores es
va decidir que només obriria els caps de setmana: Divendres, dissabtes
i diumenges. Aproximadament des de mitjans dels 90, els diumenges a la
tarda nit es feia sessió de cinema al televisor del pub, amb pel.lícules
aportades pel Miquel o pels clients. Així va ser fins l'any 2000,
quan va deixar d'obrir també els diumenges a la tarda per motius
personals del propietari, però va continuar obrint els divendres
i dissabtes.
El dissabte 17 de setembre de 2005
el pub va celebrar la seva festa de comiat, ja que l'edifici havia d'anar
a terra per construir-hi pisos. Hi va assistir molta gent, clients de tota
la vida o recents, i el pub va presentar per darrera vegada l'ambient de
les grans festes. Però no va ser fins el cap de setmana següent
quan va tancar definitivament, ja que el divendres 23 de setembre encara
va tornar a obrir per darrera vegada, sense cap festa i amb tota normalitat.
Per sorpresa dels clients que s'hi van acostar, hi va haver barra lliure,
per mirar d'acabar les existències -cosa que no es va aconsseguir-.
Poques setmanes després, les
excavadores i màquines no van deixar ni rastre del pub ni de l'edifici
on estava.
|
|
 |
|
Durant
gairebé un quart de segle "el Pub" va ser el punt de reunió
i de festa de cornudellencs i visitants. Alguns d'ells van entrar per primera
vegada al pub sent uns nens encara, i quan aquest va tancar, molts d'aquells
nens ja estaven casats, amb fills i fets tots uns homes (o dones), alguns
ja avis i tot. El pub va ser, en realitat, el primer lloc a Cornudella
concebut i creat per a la gent jove, i va contribuïr de manera decisiva
en aconsseguir que el jovent tingués un lloc de trobada i una manera
de passar-s'ho bé que fins aleshores no existia a la vila. Al llarg
de la seva vida el pub va tenir dos noms "oficials": Pub Montsant al començament,
i Pub Nexus després i fins al final. Però la veritat és
que cap dels dos noms no era utilitzat a la pràctica, donat que
els cornudellencs sempre en vam dir "el pub" a seques -només n'hi
havia un- o a més estirar "el pub del Miquel".
Imatges: A l'esquerra, l'entrada
del pub, en una foto feta pel mateix Miquel poc abans de que el pub tanqués
definitivament (setembre 2005). Com recorda en Miquel, el primer que va
entrar per aquesta porta com a client del pub va ser en Pep Carrión,
el dia de la inauguració. A baix: El Miquel en el seu racó
musical, a començaments dels 90. (Foto: Sergi Gil i Natàlia
Benages)
|
|
|
 |
|
<
El futbol també va ser un dels motius de reunió al pub. Hi
havia vegades que el pub presentava l'aspecte de la fotografia, ple de
gent mirant la pantalla del televisor per veure al Barça. La foto,
de mitjans dels 90, descriu l'ambient que hi havia quan hi havia un partit
de futbol important, tot i que no sabem quin partit estaven mirant els
que surten a la foto. El 1992, a les 6 del matí al pub s'hi va veure,
en directe, la final intercontinental que van jugar a Tokio el Sao Paulo
i el Barça, que van guanyar els brasilers per 2-1.
(Foto: Miquel Butet) |
|
|
| > A la foto
de la dreta, una vista general del pub, amb la pista com a element central.
La pista era un element que s'utilitzava de tant en tant, principalment
en dies de festa assenyalats -caps d'any, festa major, castanyades, setmana
santa etc, etc-. Tot i així, també hi havia més o
menys ambient els caps de setmana normals i corrents, per la qual cosa
sempre era possible que hi hagués una bona festa.
La foto està feta des de l'entrada
del local, i és una de les millors de tot aquest recull. És
dels anys 90, el pub ja portava molta guerra a sobre, però els canvis
van ser mínims: Es va pintar un parell de vegades i les cobertures
dels seients es van canviar també un parell de vegades. (Foto: Miquel
Butet) |
|
 |
|
|
 |
|
<
La pista fent-se servir per al que servia: Ballar. Aquesta, juntament amb
les fotos petites de sota, és una de les fotos més primerenques
del pub que hi han en aquest recull. Son del mateix any que es va obrir
el pub (1982). Els protagonistes són uns amics de Barcelona que
pujaven sovint al poble, a casa d'un d'ells que hi tenia casa (cal "americano").
El de la dreta és el Toni Lluch (tot i el cognom, res a veure amb
el Miquel), que no va poder resistir-se als encants de Cornudella, on finalment
es va casar i on viu en l'actualitat.
(Foto gran i les 3 petites de sota:
Toni Lluch) |
|
|
|
|
 |
|
< Entre
aquestes fotos (la gran de l'esquerra i la sèrie de fotos petites
de baix) i les de dalt, han passat gairebé 24 anys. Aquestes corresponen
a la festa que es va celebrar al pub, una setmana abans de tancar (setembre
2005). S'hi va aplegar molta gent, clients "de tota la vida", amics, coneguts
i forasters. Alguns per recordar vells temps, d'altres per dir adéu
al pub, d'altres només perquè hi havia festa... Va ser la
darrera gran festa del pub. El cap de setmana següent, però,
encara va obrir per darrera vegada. No hi va haver cap festa, ni tan sols
hi va anar molt gent. La darrera nit que el pub va obrir va ser la del
23 de setembre de 2005. (Foto gran: Miquel Butet) |
|
 |
 |
|
|
Els germans Mercè i Miquel
Butet (Foto: Mercè Butet)
|
Una perspectiva de la pista
(Foto: Miquel Butet)
|
Una altra vista general (Foto:
Miquel Butet)
|
|
|
|
 |
|
|
|
La darrera foto que es van fer
al pub... (Foto: Miquel Butet)
|
Aquesta està feta des
de la barra. (Foto: Miquel Butet)
|
El Miquel, en els seus dominis,
dins la barra. (Foto: Miquel Butet)
|
|
|
 |
|
|
|
El pub, després d'una
de les darreres festes que s'hi van celebrar, l'any 2005 (Foto: Miquel
Butet)
|
|
La porta del darrera. No es
feia servir mai, però va servir de sortida d'emergència.
(Foto: Miquel Butet)
|
|
|
 |
|
< Durant
uns anys, principalment durant la primera meitat dels 90, va ser habitual
que al pub (i també a l'Àtic) hi actuéssin grups en
directe, de tant en tant. Els concerts es feien el dissabte a la nit, i
gairebé sempre van tenir força assistència de públic.
Musicalment, la immensa majoria dels grups que hi van actuar feien música
rock o heavy.
(Foto: Mario Butet) |
|
|
 |
|
<
La porta del pub estava a la dreta de la imatge (al final de la barra),
i per accedir-hi, desde la carretera, es baixaven les escales que baixaven
a aquest pati. El pati en qüestió va estar molt descuidat durant
els primers anys del pub, de vegades era un autèntic herbassar.
Això va canviar l'any 1992, quan un grup d'amics va netejar el solar
(bàsicamant treient les herbes amb aixades) per tal d'organitzar
un concert de música heavy a la fresca. El festival va tenir èxit
i es va repetir durant tres o quatre anys, sempre al juliol, concretament
el dia de la Festa del Cava de Prades. L'invent es va acabar quan l'ajuntament
va començar a demanar responsabilitats i permisos, ja que fins aleshores
el festival sempre s'havia organitzat amb la seva complicitat i el més |
|
 |
| important, sota la seva responsabilitat.
Però a partir de 1995, coincidint amb l'entrada d'un nou equip de
govern a l'Ajuntament de la vila, el festival es va celebrar per darrera
vegada. La burocràcia es feia més feixuga, i ara els organitzadors
s'havien de fer càrrec d'anar personalment a gestionar tots els
permisos necessaris allà on fos (a l'ajuntament, generalitat, etc),
fer una previsió d'assistència de públic, i altres
tecnicismes dels quals abans no calia preocupar-se. Així doncs,
l'aventura es va acabar. Un o dos anys després, en aquest mateix
espai hi van tocar els Wiskin's, durant la Festa Major, en un concert organitzat
per l'Ajuntament. Va ser el darrer.
(Foto del pati: Miquel Butet).
(Foto del concert: Marta Butet. Concert
de "Wolfgang" celebrat l'any 1994 o 1995, el mateix dia de la Festa del
Cava de Prades. Després, amb alguns canvis, el grup es va canviar
el nom pel de "Malditos Roedores", i van actuar varies vegades a Cornudella.
La primera vegada que van actuar a Cornudella, només havien fet
un concert en directe, després en van venir molts més. Alguns
dels seus components -que veurem més endavant, en aquest mateix
recull, encara venen per Cornudella, i un d'ells fins i tot en va casar
ab una Cornudellenca. A la part superior de la foto del concert s'endevina
l'Àtic, iluminat, al fons).
|
info@cornudellaweb.com
