Secall fa públic l'organigrama del Consell Comarcal
09 de Febrer de 2005
La presidenta del Consell Comarcal del Priorat, Maria Secall, ha fet públic el nou organigrama de l'ens, que resta dividit en tres grans àrees. La primera és l'àrea de Serveis Interns, encapçalada pel vice-president primer, Jaume Montalvo, i encarregada de la coordinació de les conselleries relacionades amb hisenda, patrimoni, règim interior i personal. La segona és l'àrea de Serveis al Territori, amb el coordinador pendent de nomenar, i que s'encarregarà de coordinar les actuacions relacionades amb medi ambient, cooperació municipal, ordenació del territori, urbanisme, serveis tècnics, transports i noves tecnologies. Finalment, la vice-presidenta tercera, Roser Vives, assumirà la coordinació de l'àrea de Serveis al Ciutadà, encarregada de l'impuls i coordinació de les actuacions relacionades amb joventut, ensenyament, cultura, serveis socials, sanitat, esports, promoció econòmica, turisme, formació, atur, agricultura i regadius. Dins de cada àrea, la presidenta del Consell Comarcal del Priorat, Maria Secall, ha nomenat els següents consellers comarcals: Jaume Montalbo (Hisenda), Núria Ripoll (Patrimoni), Josep Anton Robles (Règim Interior, Personal i Recursos Humans, Transports, Agricultura, Ramaderia i Regadius), Roser Vives (Medi Ambient, Promoció Econòmica i Turisme), Jordi Argilès (Noves Tecnologies, Joventut i Esports, Formació i Atur), Joan Aragonès (Serveis Socials), i Francesc Xavier Aragonès (Cultura i Ensenyament).

Cornudella de Montsant tindrà un pla local de joventut abans del mes de març 
19 de Febrer de 2005 
La regidoria de Joventut de Cornudella de Montsant redactarà el document que planifiqui el futur dels joves del municipi. En aquest sentit, el Fòrum Local de Joves de Cornudella ja es va reunir per consensuar les propostes a presentar a l'ajuntament i que ajudaran a redactar el pla de joventut, que tractarà sobre temàtiques relacionades amb els joves, de l'àmbit laboral, cultural i d'oci.

Falset Concurs per al logotip de les cases de turisme rural
21 de Febrer de 2005
L'Associació de Cases de Pagès i el Consell del Priorat convoquen un concurs de disseny gràfic. El termini de presentació dels treballs estarà obert fins a la setmana anterior a la Fira del Vi de Falset (30 d'abril-1 de maig) del 2005. El motiu que cal reproduir és el logotip que distingirà els allotjaments associats de la comarca del Priorat.

El Parc Natural de les Muntanyes de Prades, una realitat propera
22-02-2005
La Generalitat de Catalunya vol tramitar a finals d'any el Projecte de parc natural de les Muntanyes de Prades. Aquesta notícia coincideix amb la publicació d'una proposta d'equipaments ideada per la Universitat Rovira i Virgili. Ara, el govern iniciarà una ronda de contactes amb tots els alcaldes afectats per informar-los del projecte.
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades comptarà amb nombrosos equipaments que es repartiran per les diverses comarques que l'integren. De totes maneres, segons la proposta de la Universitat Rovira i Virgili, la Conca de Barberà en serà a porta d'entrada principal. Un dels projectes és l'emplaçament a la vila de Els Castillejos, del centre de recuperació de la fauna. 
A més, es vol reconstruir el nucli abandonat de la Mussara tal com era durant els segles passats. A Prades s'instal•larà l'oficina principal de gestió i el centre d'interpretació de l'espai natural. Montblanc i l'Espluga es repartiran la feina de gestió del Centre d'interpretació del bosc de Poblet que es situarà a l'Espluga, i de l'arxiu del parc, a Montblanc. 
Evidentment, una de les icones del Parc Natural serà el Monestir de Poblet. A més de ser-ne la Porta Natural d'entrada, ja fa anys que se'n preocupa, creant la figura històrica de protecció anomenada "Paratge Natural d'Interès Nacional de la Vall del Monestir de Poblet". La URV reconeix l'esforç de l'Ajuntament de l'Espluga i del Centre d'Història Natural de la Conca, amb seu a Montblanc, que ja fa anys que treballen en la recerca i en l'impuls de la declaració de parc natural. 
El xalet forestal de la Pena tindrà la seu de recerca universitària sobre el medi natural del bosc de Poblet i les muntanyes de Prades. Capafonts es proposa com a centre d'interpretació de la vida rural. Els equipaments de l'Espluga seran la seu de l'educació ambiental del parc, encara que també es podrien crear aules temàtiques sobre oficis tradicionals a Capafonts, sobre els castanyers, a Vilanova de Prades, sobre els fòssils a Mont-ral o sobre la vinya i el vi a Cornudella. 
A la Riba es crearia un Museu Paperer, i a Prades, el Museu de la Mel. Mont-ral i Alcover podrien ser el punt de sortida i promoció d'itineraris geològics. Siurana i el seu pantà esdevindrien el centre d'activitats recreatives. 
A més, tots els pobles integrants, tindrien a la disposició dels visitants, nombrosa informació sobre les activitats del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat s'ha proposat la creació d'aquest projecte com la principal prioritat del 2005 i el 2006 al Camp de Tarragona.

Cartells per difondre els encants naturals del Montsant 
El Parc Natural del Montsant està sobrat d’encants, però molts d’ells encara són poc coneguts. Per difondre’ls, els gestors del parc han elaborat tres cartells on s’expliquen les virtuts de la serra pel que fa a biodiversitat, fauna i patrimoni cultural. Una de les curiositats d’aquests cartells és que inclouen les denominacions dels animals i les plantes tal com són coneguts a la comarca.

El primer dels cartells fa un retrat de la biodiversitat vegetal del Montsant, una serra considerada “un dels espais naturals més ben conservats de les comarques prelitorals catalanes”. Hi trobem plantes ben peculiars com el peutrist, la fetgera, la gavarrera o el frare d'estepa. Aquestes i 14 més són les plantes escollides per mostrar la diversitat de la flora de la serra, considerada “un museu botànic natural”. 
La fauna és objecte de divulgació a través del segon dels cartells. S’hi poden veure fotografies de 15 aus ben típiques de la serra, algunes en perill d’extinció. Hi trobem l'àliga perdiguera, el falcó pelegrí, el mussol, la mostela o la cabra salvatge. A més, en els paratges més abruptes i rocallosos del Montsant hi trobem també diverses varietats de rèptils.
El darrer dels cartells fa referència al patrimoni cultural, que també té la seva importància dins el parc natural. És un fresc de la presència humana al Montsant, ja que aquesta serra amaga vestigis des de l’Edat de Pedra fins als nostres dies. Així, a la serra hi trobem patrimoni arquitectònic tan rellevant com la cartoxia d’Escaladei i també restes arqueològiques i fins i tot bombes de la guerra.
Els tres cartells divulgatius han estat publicats pel Departament de Medi Ambient amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona.

El Parc Natural ha editat diversos pòsters informatius que es poden demanar a les Oficines del Parc.
Carrutxa ens informa que:
El Parc Natural de la Serra del Montsant ha editat tres cartells de gran format (45x65 cm) dedicats a divulgar els valors patrimonials del massís en els seus vessants natural i cultural. Són dedicats, respectivament a la flora, la fauna i el patrimoni cultural.
El dedicat a la flora, elaborat per Roger Pascual, porta per títol  Montsant: una illa de biodiversitat vegetal i apunta com la serra del Montsant és un dels espais naturals més ben conservats de les comarques prelitorals catalanes. Aquest fet, unit a la seva situació geogràfica estratègica i a la gran diversitat de substrats geològics i formacions orogràfiques, explica que el Montsant pugui considerar-se com un museu botànic natural. El cartell reprodueix divuit exemples de plantes amb els seus noms científics i comuns, mostrant algunes denominacions locals. 

Pep Gener i Ricard del Río han estat a càrrec del cartell Montsant: fauna salvatge que inclou una quinzena de fotografies de les aus com l¹àliga  perdiguera, el falcó pelegrí o el mussol mamífers la mustela, el conill, la cabra salvatge... amfibis o rèptils més representatius d¹ una riquesa faunística excepcional que troba refugi en el relleu abrupte i de difícil  accés. Finalment, el cartell Montsant: patrimoni cultural, elaborat per Salvador Palomar mostra com la presència humana, continuada al llarg dels segles, ha generat un interessant patrimoni arqueològic, arquitectònic, històric i etnològic que il•lustren l¹esdevenir de la història en el territori. Les fotografies mostren des d¹una punta de fletxa de sílex o destrals neolítiques de pedra polida, fins a una campana feta reaprofitant una bomba de la guerra de 1936-39, passant per exemples de construccions populars o edificis com la cartoixa d¹Escaladei o l¹ermita romànica de Sant Bartomeu
L¹edició del cartells ha anat a càrrec de Parc Natural, departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona.