Ampli suport veïnal 
Així es podria resumir el principal argument que esgrimeix la plataforma contrària al traçat previst per la variant de la carretera C-242 a l'altura de les Borges del Camp. Aquesta entitat, que aplega veïns de fins a 14 municipis de l'interior del Baix Camp, el Priorat i les Garrigues, va presentar divendres passat més de 2.200 signatures d’adhesió a les seves al•legacions contra el projecte. Ho van fer a la direcció general de Carreteres, i ara esperen que el govern català «tingui seny i es repensi quina és la millor solució per als usuaris de la carretera, i no només per als veïns de les Borges», va explicar un dels seus portaveus, Joan Roig. La plataforma, recordem-ho, defensa l'opció de llevant de la variant, perquè la consideren la «més lògica» i també la que «menys impacte visual tindrà», en contra del que s'argumenta des de l'Ajuntament de les Borges, que prefereixen l'opció de ponent, a la vora de la riera d'Alforja. Ara, els veïns d'aquestes poblacions esperen que els seus representants polítics també els mostrin suport en les seves reivindicacions. Un dels ajuntaments que ja ho ha fet és el d'Alforja, amb l'aprovació d'una moció contra el traçat proposat.

Aïllament
En el seu text d'al.legacions, la plataforma assegura que «la C-242 es configura més com un factor d'aïllament que de comunicació del territori, que té, en la carretera, el principal eix viari i únic de circumval.lació del Priorat». A banda, també s'afirma que «aquesta incomunicació ha impedit que molts dels nostres municipis rebessin la influència positiva del dinamisme econòmic, industrial i turístic de l'àrea del Camp», per la qual cosa els veïns creuen que «per ser usuaris diaris de la carretera» han de reclamar que la variant de llevant de les Borges sigui la millor

El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha manifestat al Diari que el Govern defensarà la opció de la variant de Les Borges del Camp consensuada recentment por una trentena de batlles de quatre comarques reunides a La Granadella (Les Garrigues), però la ha condicionat a que sigui tècnicament viable. Nadal va afirmar que la Generalitat executarà la opció oest, que es la defensada por la trentena de batlles reunits a La Granadella el passat 16 de agost «si es una opció consensuada». Però al mateix temps assenyalà diversos matisos que posen en dubte lo acordat sobre el tramo final: «Es necessari estudiar la modificació del tram final perquè no estam convençuts de que sigui la millor opció».

Los batlles havien consensuat a La Granadella una alternativa amb la finalitat d’enterrar una profunda divisió que s’havia generat entre les poblacions de Les Borges del Camp y Alforja. Les Borges defensava la opció de la variant que circula por la dreta de la població (en direcció al mar). Alforja apostava por el marge esquerre ja que així el tram final que empalma con la N-420 quedaria mes a prop  de Reus. Alforja va recollir firmes en localitats del Baix Camp y del Priorat demanant la opció de l’esquerra.  La Generalitat, que havia dibuixat fins  tres opcions –dreta, esquerra i pel casc urbà de  Les Borges– se inclinava por la mateixa opció que Les Borges del Camp.

Nadal assegurava que la Generalitat es mostra «molt satisfeta» de l’acord  obtingut entre els batlles i con la proposta de Les Borges. «La opció [de la dreta] es la millor per al conjunt del territori», postilló Nadal. Però l’enllaç final «no acaba d’encaixar i tenim que estudiar si es tècnicament  viable». La proposta inicial defensada por Les Borges dibuixava la sortida de la variant en la N-420 passat el pont de la via del tren i en direcció a Riudecols. La nova opció consensuada a La Granadella situa l’ enllaç  desplaçat  uns 300 metres cap a  Reus, a l’altura de l’encreuament de Botarell. Però aquesta zona presenta la dificultat del pas de la via del tren, por lo qual, tècnicament es mes complexa y per lo tant, mes costosa. «Si la opció consensuada es viable, es farà», rematà Nadal.
B
atlles consultats per aquest rotatiu mantenen opinions diverses al respecte. Així, el mandatari municipal de Prades, Santiago Pons, apuntava en respecte a les paraules del secretari de Mobilitat «S’ entendria que el tram final no sofriria variacions per lo qual la solució pot ser tècnicament mes complexa». Por la seva part, el regidor de Les Borges Joaquim Calatayud assenyalà que la postura del consistori està clara: «Defensem la opció que s’aprovà a La Granadella». 

Per últim, el batlle de Cornudella de Montsant (Priorat), Josep Maria Castan, es mantenia en donar suport a lo reivindicat a La Granadella donada la unanimitat de postures.

Altre estudi mes.
Per altra banda, Manel Nadal confirmà que la millora de la carretera C-242, entre Les Borges del Camp y La Granadella, comptarà amb un nou estudi informatiu. «Recentment vaig estar parlant amb els batlles de Cornudella i d’ Ulldemolins. Al respecte, i es redactarà un nou estudi informatiu ja que l’anterior era un projecte que tenia mes de deu anys i presentava molts túnels». La previsió es que a mitjans del proper  any  pugui estar llest el nou estudi informatiu El batlle de Cornudella va demanar al Diari que la nova carretera «sigui una via ràpida».

El que sigui millor per Les Borges. Quatre batlles més de les localitats del Baix Camp afectades per la futura variant C-242 segueixen apostant per l'opció de la zona oest, malgrat que la Generalitat veu problemes tècnics en el tram final, degut al pas de la via del tren. Aquesta carretera evitarà que els veïns de pobles com Alforja, Prades o Arbolí no hagin de passar pel centre de Les Borges per dirigir-se a Reus o Falset.

El passat 16 d'agost, 30 alcaldes afectats per la variant es van reunir a La Granadella (Les Garrigues) per arribar a un acord respecte a la futura ubicació de la variant C-242. I així fou. Tots plegats decidiren com a millor opció la ubicació de la via a la zona oest de Les Borges, més propera a Falset, amb una modificació del tram final que enllaçaria amb l'encreuament de Botarell.

No obstant això, aquesta decisió no acaba d'encaixar, segons la Generalitat, que veu problemes tècnics en l'opció, degut al pas de la via, que converteix l'operació en més complicada i costosa.
Els municipis d'Arbolí, La Febró, Botarell i Maspujols s'uneixen als de Les Borges i?Cornudella de Montsant (Priorat) i segueixen apostant, malgrat les dificultats que hi veu la Generalitat, per la ubicació de la via per la zona oest. Prades, en canvi, entén les objeccions de la Generalitat.
El batlle d'Arbolí, Jordi Juncosa, explicava al Diari que «la nostra opció és la que digui Les Borges, que és la localitat més afectada, així que defensem que la carretera acabi a l'encreuament de Botarell». 

Aquest batlle es mostrava preocupat i afirmava que «el que volem és que es faci quelcom, ja que els camions que utilitzen l'actual via suposen un greu problema de circulació que s'ha d'arreglar».
Per la seva part, Joan Martorell, alcalde de La Febró, assenyalava que és un «tema delicat» i que «malgrat que la nostra opció preferida era la que passava per la zona est (més propera a Reus), en veure que porta molts problemes, complicacions i una forta despesa, ens decantem per l'opció de l'encreuament de Botarell, en la que només s'hi hauria de fer un pont».

Un altre dels batlles consultats, Anton Maria Mestres, de Maspujols, també creu que «la variant serà quelcom molt important per molts municipis, però ja que passa per la localitat de Les Borges són ells, els que tenen que decidir i defensar el seu municipi» .

Per la realització d'aquesta variant es van plantejar tres projectes diferents: el defensat per Les Borges, que passava per la zona oest de la localitat; el que proposava Alforja, per la zona est, més proper a Reus; i un altre que proposava la variant pel centre de la localitat.

Millorar la carretera
A més, una de les altres preocupacions és la millora de la via C-242, que uneix Reus i La Granadella. La Generalitat va informar que es redactarà un nou estudi informatiu, ja que l'anterior era massa costós pels diferents túnels.

La Generalitat invertirà altres 20 milions d’ euros als ja aportats a la millora d’una de les rutes mes complicades del interior: la carretera C-242, que uneix Les Borges del Camp amb La Granadella (Les Garrigues). La Generalitat ha apuntat a aquest rotatiu que entre les millores hi figura el retall de les  zones de corbes.
Una trentena de batlles es reuniren la passada setmana a la població de La Granadella par unificar postures sobre la polèmica variant de Les Borges i a demès, per reclamar la millora general de tot el tramo de la carretera. Las peticiones ja han estat cursades al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que ha senyalat que les estudiarà.
De moment, el Departament ha senyalat que las inversions previstes per la millora de la ruta afecten aquests  trams:

• Alforja.- Reforç del ferm, amb un pressupost d’ un milió d’ euros.
• Cornudella de Montsant.- Entre els kilòmetres 39 –abans d’arribar a la població – i 59 –passat el Coll d'Albarca, en direcció a Ulldemolins–, les actuacions sumen 16 milions d’ euros. Es tracta d’ una millora general de la carretera. Les obres es troben  en fase de licitació.
• Ulldemolins.- En l’ entorn de la població del Priorat es preveu invertir altres 2,6 milions d’ euros.
Els treballs suposen millores, però no la realització pràcticament d’una carretera nova, que es lo que desitjarien els batlles. Alguns treballs empresos aquest any han estat, no obstant, valorats positivament pels batlles , com el nou pon de les Vedrenyes, al terme de Cornudella, que ha acabat amb un fatídic punt negre. L’ anterior pont dibuixava dues corbes molt pronunciades, mentre que l’executa’t recentment  dibuixa una línea molt mes recta, mentre que la calçada es notablement mes ampla.

Santiago Pons, batlle de Prades, manifestava que lo que necessiten «de manera urgent» las poblacions afectades por la carretera C-242 «es una carretera molt mes ampla i recta, similar a una autovia, perquè es tracte de poblacions aïllades i mal comunicades».?La reivindicació sobre la millora de la C-242 entre Les Borges y La Granadella es històrica. A finals dels anys 70, l’abans batlle de Cornudella de Montsant, Àlvar Busquets, ja la reclamà, incloent-hi un túnel que travessaria el Coll d'Alforja, de 641 metres d’ altitud.

El Coll d'Alforja es junt al Coll de la Serra de la Llena – situat un cop superada la localitat d’Ulldemolins i proper a la comarca de Les Garrigues– una barrera natural entre el Baix Camp iel Priorat. El batlle de Prades considera que donada  l’empenta  turística de les muntanyes de Prades i el Montsant, i las pròpies necessitats dels habitants de Reus, «es imprescindible que s’ executi el projecte de la nova carretera, i no pel cas de Prades, perquè ja sabem que por causa de la distancia, la gent de Reus no es desplaçarà a residir a Prades». La C-242 travessa les localitats de Les Borges, Alforja, Cornudella i Ulldemolins, ja sigui parcial o totalment. Com en el cas de Prades, altres localitats properes a la C-242 resulten perjudicades por el seu traç . Son Poboleda, La Morera de Montsant i Vilanova de Prades.

Aquests documents estudien tres alternatives de traçat, amb un pressupost que oscil•la entre els 6,3 i els 11 milions. Es planteja com a prioritària l'opció A que enllaça per l’oest les carreteres C-242 i la N-420, amb un menor impacte en les zones urbanes i major consens per part del municipi. 
La C-242, dins la xarxa comarcal de les carreteres de la Generalitat, comunica  el Camp de Tarragona amb la costa, mitjançant la carretera T-11, l'eix Tarragona-Reus. Amb l'objectiu d'evitar el pas de vehicles pel nucli urbà de les Borges del Camp i de millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit a la zona, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció d'una variant de la C-242 a les Borges del Camp. 
Les alternatives
La variant tindrà una secció de dos carrils de 3,5 metres i vorals d'1 metre d'amplada i s'hi preveuen dos enllaços, a la carretera C-242 i en la connexió amb la N-420. Pel que fa al traçat, els estudis que han sortit a informació pública analitzen tres alternatives: 
Alternativa A:  Té una longitud d'uns 2,9 quilòmetres. S'inicia a la carretera actual, es desplaça cap al sud i se separa del nucli urbà per enllaçar amb la carretera N-420, amb un pressupost de 8,2 milions. Aquesta es planteja com a alternativa prioritària, en generar menys impacte a les zones urbanes i comptar amb un major consens per part del municipi.
Alternativa  B:  Té una longitud de 2,9 km. Aquesta alternativa s'inicia a les Closes, se separa cap al nord de l'actual C-242 i enllaça amb la N-420. És la variant que discorre més a prop del nucli urbà i preveu un cost d'uns 6,3 milions.
Alternativa C: Es desenvolupa pel nord de la població, tot separant-se de la carretera actual per enllaçar al sud amb la N-420, amb una longitud total de 4,4 quilòmetres. El pressupost previst és de 11,1 milions.

La Junta Rectora del Parc Natural de la Serra del Montsant ha encarregat a la Direcció General del Medi Ambient del Departament de Medi Ambient de la Generalitat la segona part del Projecte de Protecció Prioritària del Parc Natural de la Serra del Montsant. Aquest projecte ha estat realitzat per Gabriel Escarré, tècnic comarcal al Priorat dels serveis territorials de Medi Ambient a Tarragona. L’estudi s’ha realitzat en aquesta zona perquè està considerada com una de les zones forestals que pateixen un alt risc d’incendi segons la Generalitat. El projecte, del qual la primera part es va iniciar el 2001, recull les diferents accions que tenen com a finalitat protegir el parc natural dels GIF (grans incendis forestals).

És important tenir arranjat correctament el territori perquè tal i com manifesta Gabriel Escarré, 'quan el GIF apareix, els mitjans d’extinció com els bombers són del tot incapaços d’apagar un foc. Ens hem de posar al cap que quan hi ha poca humitat, altes temperatures i vent de ponent o de garbí, es donen unes condicions que fan que apagar el foc sigui bastant difícil'.

La redacció de la segona part d’aquest projecte, ha intentat mantenir el mateix criteri que la primera fase, és a dir, protegir la zona del Montsant dels grans incendis forestals. Les adequacions previstes passen per tenir una bona xarxa de camins delimitada correctament. És per això que dins el projecte es preveu arranjar alguns dels camins principals de la zona, unir trams que faltaven per unir per a què no acabin morint, fer franges i construir una bassa a la zona com a punt d’aigua.

El Projecte de Protecció Prioritària ja s’ha començat a executar i s’allargarà fins l’any vinent. Compta amb un pressupost total de 1.105.804,10 euros. El projecte s’ha elaborat amb la col•laboració del Grup de Reforç d’actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers del Departament d’Interior de la Generalitat.

Amb l’objectiu de donar servei als milers de pacients que estiuegen en la Vila Vermella, durant el mes d’agost s’ha obert per les tardes una consulta d’infermeria d’atenció primària, la novetat de la qual més important és un servei de videoconferència que connecta el consultori de Prades amb el ABS de Cornudella, on es porta a terme l’atenció continuada. La directora de l’equip de Atenció Primària del ABS de Cornudella, Mònica Vila, explica que «el primer contacte del pacient és amb la infermera. El que pugui resoldre ella ho resol aplicant el pla de cures amb les intervencions que li corresponguin professionalment». El que ocorre és que pot donar-se el cas que la situació es compliqui i sigui necessària l’opinió d’un metge. És llavors quan s’engega el sistema de videoconferència. A través d’una webcam, la infermera de Prades contacte amb el metge de Cornudella i li posa al corrent del cas. Prèviament, la infermera haurà escrit la seva valoració en la fulla de seguiment, el que es coneix com la història clínica, a la qual també podrà accedir informàticament el metge des de Cornudella. Vila té clar que «el més important d’aquest servei és la sensació de confiança que la hi dóna a l’usuari. El pacient no només veu com la infermera parla amb el metge, sinó que ell també pot fer-lo cara a cara i preguntar-li algun dubte, si és necessari». 

El nou servei, que només funcionarà durant el mes d’agost, es va engegar dilluns 1 d’agost. Des de llavors només s’ha hagut d’utilitzar en una ocasió, concretament en el cas d’una nena que presentava un fort dolor de panxa. L’adjunta d’infermeria del ABS de Cornudella, Ana Sabaté, explica que «cridem al metge per a consultar el cas». La resta de visites que ha rebut aquest nou servei sanitari de reforç han estat més banals. «Butllofes en els peus, vacunes, etc.», comenta Ana Sabaté, qui insisteix que «el que podem ho resolem les infermeres mitjançant el pla de cures». 

Recepta mèdica 
Si el metge ha de prescriure alguna recepta mèdica al pacient que està visitant per videoconferència, també pot fer-lo. El metge accedeix informàticament a la fulla de seguiment del pacient i allí li prescriu una recepta que en qüestió de segons surt per impressora a Prades. A partir d’aquí, sempre que sigui necessari, al pacient se li cita per a l’endemà perquè sigui visitat en el consultori de Prades. Com últim recurs, el cas pot derivar-se al CAP de Cornudella, des d'on, si és necessari, es farà el propi fins a l'Hospital Sant Joan de Reus. La directora de l’equip d’Atenció Primària del ABS de Cornudella recorda que durant l’estiu, «la majoria de patologies que hem de tractar en el nostre consultori són banals. Molts nens amb petits accidents que poden produir-se en les moltes activitats que es porten a terme en la zona, com escalada, esports d’aventura, motos, bicicleta...». No obstant, i a pesar que la població de Prades es multiplica per 10 a l’estiu fins a arribar als 5.000 habitants, Vila té bastant clar que «amb els professionals que tenim –un metge i una infermera– són suficients, i més si tenim en compte que des del passat 1 d’agost contem amb aquest servei sanitari de reforç per les tardes, que inclou la videoconferència i que també conta amb una infermera». 

L’Àrea Bàsica de Salut de Cornudella compte amb cinc metges, quatre infermeres, un pediatre i un odontòleg, equip també «suficient», segons Mònica Vila, per a cobrir els vuit pobles que abasta l’ABS (Cornudella, Prades, Poboleda, La Morera de Montsant, Scala-Dei, Ulldemolins, Capafonts i La Febró). Encara que, de moment, el servei de videoconferència s’ha engegat només a Prades i durant el mes d’agost, en un futur no es descarta poder ampliar-lo a algun poble més.

L'Associació de Cases de Pagès del Priorat estudia admetre aquesta tardor nous allotjaments turístics
09-08-05
La presidenta de l'Associació de Cases de Pagès del Priorat, Gemma Peirí, ha manifestat que l'entitat celebrarà el setembre una assemblea on plantejarà als seus associats la possibilitat d’admetre establiments no considerats cases de pagès com ara apartaments turístics i hotels rurals. Peirí troba positiva la defensa conjunta dels interessos dels sector del turisme rural tot i que això els obligarà a canviar els estatuts

Actualment, l’entitat compta amb divuit cases de pagès associades que representa la gran majoria d’aquest tipus d’oferta turística del Priorat. La presidenta de l’associació, Gemma Peirí, ha explicat que diversos promotors d’hotels s’han mostrat interessats en els darrers mesos en associar-se a l’entitat. La majoria d’aquests són hotels de sis a nou habitacions, alguns tenen servei de restauració, i es troben repartits en indrets com Siurana, Porrera, Gratallops i Torroja del Priorat. Des de l’associació, també es contempla l’admissió d’apartaments turístics a la comarca.

L'Associació de Cases de Pagès del Priorat s’ha mostrat predisposada a tractar en la propera assemblea que celebrarà el setembre l’admissió d’aquest tipus d’establiments que no estan considerats com a cases de pagès. En aquest sentit, Gemma Peirí ha recordat que els hotels que no són de nova creació s’han de regir per la normativa que afecta als hotels en general, mentre que els nous equipaments ja demanen d’entrada ser considerats 'hotels rurals' perquè comparteixen els objectius de la resta del sector del turisme rural.

Tot i la coincidència de criteris en el sector, l’associació tindrà com a principal inconvenient la pròpia Confederació Catalana de Turisme Rural (CONCATUR), ja que aquesta no inclou que les agrupacions associades admetin establiments que no siguin cases rurals. Per aquest motiu, l’associació prioratina es planteja un canvi d’estatuts imminent per tal d’obrir-se a nous tipus d’allotjaments.

Un altre aspecte que ha destacat Peirí ha estat l'increment que ha registrat en els últims dos anys l’ocupació a les cases de pagès prioratines. Segons Peirí, 'abans l’ocupació baixava quan arribava Setmana Santa i l’estiu, però ara notem que molts caps de setmana estem omplint força'.

Finalment, l’entitat també ha recordat que forma part de la Plataforma en Defensa del Territori del Priorat i que és favorable a un turisme rural de qualitat amb un respecte pel paisatge. Des de la seva fundació, un objectiu estratègic ha estat la defensa d’un desenvolupament respectuós amb els valors naturals, patrimonials i culturals de la comarca, on destaca la defensa de l'Acord Eòlic.

Les tecnologies de la informació aplicades a la medicina arriben a la comarca del Baix Camp 
10/08/2005
Amb l’objectiu d’apropar els serveis d’atenció primària als ciutadans i aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació, l´Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa dos serveis pioners a l´Àrea Bàsica de Cornudella: la visita mèdica per videoconferència a Prades i la teledermatologia a Cornudella de Montsant. L’àrea Bàsica de Salut de Cornudella de Montsant comprèn vuit nuclis, cinc de la comarca del Priorat (Cornudella, Ulldemolins, La Morera de Montsant, Scala-Dei i Poboleda) i tres del Baix Camp (Prades, Capafons i La Febró), amb una població total d’uns 2.500 habitants.

 A l’estiu, la població de Prades augmenta de 500 a 5.000 habitants. Per poder atendre l´increment de la demanda assistencial que això suposa, des del passat 1 d’agost, l´ICS ha estrenat un servei de videoconferència que cada tarda connecta el consultori de Prades amb el centre de salut de Cornudella de Montsant, on s’ofereix atenció continuada les 24 hores del dia. 
El primer contacte del pacient és amb la infermera, que aplica el pla de cures per resoldre les intervencions que li corresponen professionalment i escriu la seva valoració a la història clínica informatitzada. Si és necessària l’opinió del metge, es posa en contacte amb el metge de família de Cornudella a través d’una webcam. El metge, que també té accés des del seu ordinador a la història clínica del pacient, fa una nova valoració, estableix el diagnòstic i prescriu la medicació necessària sense que el pacient s’hagi de desplaçar fins a la consulta de Cornudella, ja que les receptes surten de forma immediata per la impressora del consultori de Prades. Durant aquesta visita virtual, no només la infermera parla amb el metge sinó que l’usuari també pot comunicar-s’hi cara a cara i preguntar qualsevol dubte que tingui. Si la gravetat del cas ho requereix, se cita el pacient per un altre dia o bé se’l deriva a l’hospital de referència. Aquest nou servei funcionarà durant tot el mes d’agost i, un cop acabada l’experiència, l´ICS avaluarà els resultats obtinguts i la possibilitat de posar-lo en marxa en altres municipis. 

D’altra banda, el centre de salut de Cornudella també està desenvolupant un projecte pilot de teledermatologia. Aquest nou sistema evita que els pacients de la zona amb algun problema a la pell hagin de desplaçar-se fins a Reus per ser visitats pel dermatòleg. En aquest cas, el metge de Cornudella utilitza una càmera digital d’alta resolució per fer una fotografia de la lesió de la pell. La imatge captada es protegeix informàticament i s’envia per via telemàtica a l’especialista ubicat al centre de salut de Reus que, en temps real, fa el diagnòstic i aconsella el tractament.

La teledermatologia és una especialitat de la telemedicina que s’utilitza amb èxit en països com Austràlia, Noruega o els Estats Units. A l’estat espanyol, concretament a Galícia, aquest sistema funciona des de fa temps a les zones rurals on la població es troba molt dispersa i té un accés difícil als serveis mèdics. Els principals objectius d’aquest servei són millorar la capacitat de resolució dels metges d’atenció primària i l’accessibilitat a la consulta especialitzada, reduir el temps de resolució del problema de salut i, per tant, el temps d’incertesa del pacient no diagnosticat, i evitar els costos socials atribuïbles al desplaçament i a la pèrdua de temps laborable. El projecte pilot de teledermatologia a Cornudella es va iniciar el passat mes de febrer i es desenvoluparà fins al novembre, que serà quan es recolliran les dades, s’avaluaran i es farà una memòria dels resultats obtinguts.

Milà inaugura a Cornudella el nou punt d’informació del Montsant i un jardí botànic
19/08/2005
El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va ser l’encarregat, ahir, d’inaugurar el nou punt d’informació del Montsant i el jardí botànic de Cornudella de Montsant. Aquest projecte és la mostra de la voluntat de l'Ajuntament d'«acostar el parc natural als nostres habitants i visitants», va explicar l’alcalde de Cornudella, Josep Maria Castan.

A banda, el indret és un exemple de recuperació de l’entorn, ja que «això abans era un abocador incontrolat que hem hagut de fer desaparèixer i en el seu lloc hem plantat la vegetació autòctona instal•lat un punt d’informació juvenil. A banda, al voltant de les noves oficines, es pot visitar el jardí botànic, composat per diverses espècies autòctones del Montsant, com ara «grèvol, alzines, boix, pins i també espècies aquàtiques», va dir l’alcalde.

El conseller de Medi Ambient, per la seva banda, va afirmar: «Aquest centre i el jardí, així com els nous equipaments del Parc Natural del Montsant demostren que tenir cura del nostre entorn pot resultar molt beneficiós en diversos aspectes.» I és que per Milà, la declaració de la serra del Montsant com a parc natural i la futura designació de les muntanyes de Prades amb la mateixa distinció farà que «Cornudella, que es troba enmig dels dos paratges es converteixi en el centre neuràlgic d’aquestes contrades». A banda dels centres informatius i del jardí, el indret té també una zona d’esbarjo i pícnic, finançada en part per la Diputació .de la serra del Montsant», segons Castan. El punt d’informació, doncs, que inclou també una agrobotiga, substitueix el que abans estava prop de l’ajuntament i que «s’havia quedat petit», mentre que al mateix indret també s’hi ha

El Priorat creu que hi haurà un notable descens en la collita de raïm
Les característiques pròpies de la vinya i la sequera que pateix el camp tarragoní faran que la collita de raïm d'enguany sigui entre un 14% i un 17% inferior a la de l’any passat. Aquests són els càlculs que ha fet públic el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Priorat.

El Serveis Tècnics del Consell Regulador de la Denominació d'Origen (DO) Priorat calculen que la producció de raïm d'enguany serà d'aproximadament 3,5 milions de quilos, entre un 14 i un 17% menys que l’any 2004. La menor càrrega de raïm per cada cep que hi ha enguany és la causa principal d’aquesta disminució, tot i que la sequera tampoc ha ajudat a la producció.

En tot cas, al Priorat l’afectació per la sequera ha anat una mica en funció de l’edat de la vinya. Així, les vinyes joves i en terres pobres i de llicorella –una mena de pissarra- es veuen més perjudicades, mentre que les plantacions de vinyes velles situades en costers aguanten millor.  Els serveis tècnics han explicat que encara és d’hora per conèixer les característiques dels vins e l’anyada 2005, perquè això restarà molt condicionat a la climatologia (pluja, temperatura, humitat, etcètera) que hi hagi d’aquí a l’inici de la verema, que comença al Priorat a finals de setembre, primer d’octubre. 

Evolució de la plantació a la D.O Priorat
L’aparició de la fil.loxera a principis del s. XX va fer que s’hagués de replantar la vinya sobre peus americans, principalment Rupestris de Lot i darrerament 110-R i 161-49 . La composició de la varietat de la vinya va canviar les seves proporcions i avui la més estesa és la carinyena, seguida de la garnatxa negra. Últimament s’ha plantat la varietat de Cabernet Sauvignon amb molt bons resultats en l’elaboració de vins, la qual cosa ha portat al Consell Regulador a sol•licitar-ne la inclusió dins de les varietats autoritzades, així com el Merlot i la Syrah.

La superfície cultivada s’ha reduït notablement; s’han abandonat moltes vinyes i d’altres han canviat d’explotació (avellaner, ametller i olivera), sobretot en aquells terrenys de més pendent i, per tant, on es fa més difícil conrear. Les plantacions actuals es fan generalment en sòls aplanats que permeten, d’una banda, el treball mecanitzat i, de l’altra,  la creació de parcel•les emparrades a dos i tres fils, fet que millora la qualitat del raïm. Els rendiments per hectàrea són molt baixos: de 1.200 a 1.500 kg/ha a les vinyes velles i sense sobrepassar els 5.000 o 6.000 kg/ha a les joves que estan en plena producció. La densitat de plantació que autoritza  el CRDOQU és de 2.500 a 9.000 ceps/ha. La producció màxima admesa a densitat inferior a 6.500 ceps/ha són 6.000 kg/ha i a densitat superior a 6.500 ceps/ha són 8.000 kg/ha. Els vins que s’elaboren són majoritàriament negres, encara que hi ha un 10% de vins blancs i una quantitat minsa d’elaboració de vi rosat

La ruta de la set
A la conca del riuet d’Scala-Dei, formada pels municipis de la Vilella Alta, Scala-Dei i la Morera, no descarten l’ús de les cisternes d’aigua davant l’esgotament dels seus pous. Els perniciosos efectes de la sequera s’estenen per tots les contrades de la comarca del Priorat. Si fa dues setmanes els municipis de la conca del Montsant definien la seva situació de crítica, aquesta setmana s’hi han afegit els municipis que es nodreixen de l’aigua subterrània procedent del riuet d’Scala-Dei, afluent del Montsant. Aquest estiu a la Vilella Alta, amb la piscina buida per manca d’aigua, s’han quedat sense mainada.

El riuet d’Scala-Dei, que neix a la serralada del Montsant, desemboca al Montsant després de creuar la Morera i la Vilella Alta. Ambdós municipis s’abasteixen amb aigua potable procedent dels aqüífers subterranis sota el riu. Ara fa dues setmanes, el Diari es feia ressò de la crítica situació viscuda als municipis de la conca del Montsant, amb un riu pràcticament sec i les reserves de l’embassament de Margalef per sota del 30 per cent. Un dels seus afluents, el riuet d’Scala-Dei, pateix idèntica situació. Des de l’hivern no hi baixa aigua, es troben peixos morts als tolls i s’esgoten les reserves dels aqüífers subterranis dels que es nodreixen la Vilella Alta i la Morera del Montsant. La Vilella Alta s’abasteix d’un únic pou que es troba «en els mínims dels mínims», explica l’alcalde del petit municipi de 140 habitants, Jordi Argilés.

A principis d’estiu van activar les polítiques d’estalvi a l’abast, recomanant al veïnat un ús restructiu de l’aigua. Van decidir no omplir la piscina municipal per evitar malbarataments. «Enguany no tenim xiquets als carrers, han anat a altres poblacions on tenen piscina», admet l’alcalde.

Promeses buides
Paral.lelament, Argilés reiniciava converses amb l’Agència Catalana de l’Aigua amb la voluntat d’aconseguir finançament per a dues obres, al seu parer imprescindibles per evitar situacions com la d’enguany: arranjar el dipòsit municipal, amb múltiples pèrdues, i construir un segon pou, projectes xifrats en prop de 100.000 euros.

El dia 4 de juliol va reunir-se finalment amb el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, que es va comprometre a iniciar els tràmits per incloure les dues obres dins el finançament de les mesures alternatives al PHN. «No et preocupis, la propera setmana vindran a veure’t els tècnics», va escoltar l’alcalde aquell dia. «Fins ara no s’ha acostat ningú al poble», lamentava divendres al Diari. Durant un mes l’alcalde va trucar reiteradament a l’Agència Catalana de l’Aigua, «fins que em van dir que ja no truqués més, que en el moment que tinguessin novetats m’avisarien, jo ja no n’espero res». 
A banda, les esperades pluges dels últims dies tampoc han estat suficients per recarregar els aqüífers. 

Tot plegat condueix a una trista conclusió: es disposa d’un marge de quinze dies abans de recórrer a cisternes d’aigua per omplir el dipòsit municipal i garantir així el subministrament per a la població. Això no és tot, a partir de setembre i sobretot al mes d’octubre els quatre cellers del municipi requereixen gran quantitat d’aigua per netejar i posar en funcionament tota la maquinària. Tants patiments han dut a l’Ajuntament a iniciar els tràmits per aconseguir a mig termini l’aigua de l’embassament de Margalef.
També ha sol.licitat aquesta mesura el municipi veí de la Morera del Montsant, que actualment beu del riuet d’Scala-Dei. A la Morera han aconseguit omplir la piscina gràcies a l’aigua d’un dipòsit que l’emmagatzemava des de l’hivern. Tot i això, s’han vist obligats a recórrer a un segon pou d’abastament ubicat al nucli d’Scala-Dei davant l’escassetat d’aigua del pou i la font tradicional, que els ha dut a no regar els arbres propers a la carretera. Alguns ja han mort.