El Govern de CiU ha replicat immediatament aquestes acusacions, en un comunicat, advertint que «algú malintencionadament s'ha oblidat d'explicar que en els pressupostos del 2004 hi havia una partida de 37.636,20 euros corresponents a sou de presidència (Agusti Masip d'Acord) i vicepresidència (Francisco Rubio del PSC) més la corresponent partida de Seguretat Social que per a l'any 2005 ha desaparegut». 

La portaveu del grup d'Acord Municipal, Enriqueta Muntané, ha replicat que en tot cas la suma entre les partides de 37.636 euros i 20.000 euros és encara molt menor a la partida aprovada per CiU en pagaments als càrrecs de govern.

Els habitants de les muntanyes de Prades saben que el seu entorn és l'ideal per al cultiu de la tòfona. No debades, anys enrere, molts pagesos n'havien recol•lectat en quantitats importants. És per això que alguns dels municipis que integren aquest PEIN i futur parc natural, així com propietaris i agricultors, s'han unit per tal de desenvolupar el futur cultiu controlat del fong a la zona. L'associació, però, no camina sola, ja que l'administració catalana està disposada a donar suport al projecte, ja sigui a través d'anàlisis del sòl o d'estudis sobre la viabilitat dels futurs vivers. Precisament, «la Generalitat és qui ens ha animat a tirar endavant el projecte», comenta Josep Vilalta, alcalde de Vilanova de Prades. I és que l'agricultura de la zona és molt limitada i el cultiu de la tòfona seria una bona inversió per al territori.
«Fa anys aquest fong era la quimera de l'hort perquè un pagès cobrava 1.000 pessetes per jornal i amb la recol•lecció de la tòfona en podia guanyar més de 6.000», explica Santiago Pons, batlle de Prades. La tòfona compartirà protagonisme amb el castanyer, ja que l'associació també lluita per la seva recuperació.

Potenciació del turisme
L'hotel de Siurana és una mostra de la importància que cada cop més té el turisme a Cornudella de Montsant, on ja hi ha altres allotjaments com ara albergs, hostals i cases rurals. L'altre exemple és el nou punt d'informació del Patronat Municipal de Turisme, que, segons l'alcalde, Josep Maria Castan, «entrarà en funcionament relativament aviat», així com s'inaugurarà el jardí botànic al voltant de l'equipament. Aquest se situa just a sobre del que era un antic abocador de runes i a través d'ell es pretén donar a conèixer el patrimoni natural de la serra del Montsant com ara els grèvols, les alzines, la vegetació intermèdia i també de ribera. Cadascun dels exemplars, ja plantats, anirà acompanyat d'un cartell explicatiu sobre l'espècie i la seva situació a la serralada. Només queda per plantar la vegetació de ribera al petit llac artificial que s'ha construït, al qual només falten alguns detalls per poder-lo donar per finalitzat. Tot aquest conjunt completa el punt d'informació, que inclou un espai d'atenció al visitant i una sala annexa on es realitzaran conferències i projeccions. A banda, al mateix indret també hi haurà una zona de pícnic, on només falta el mobiliari, i un aparcament.

A continuació es desplaçaran al SES Montsant de Cornudella de Montsant. L’acte d’inauguració del centre començarà amb unes paraules de l’alcalde de Cornudella, Josep Maria Castan, i de la directora del centre, Lídia Bargas. Tot seguit hi intervindrà la consellera d’Educació, i el Conseller en cap clourà l’acte. Posteriorment, els consellers visitaran l’Ajuntament de Cornudella de Montsant, on es trobaran amb els membres del consistori. La visita al Priorat acabarà amb un dinar amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca al restaurant Ca la Magda – Celler del Montsant, de Cornudella. El dinar serà a porta tancada però es mitjans gràfics podran prendre imatges a l’inici, a les 14.25 hores.

L'alcalde de Cornudella de Montsant, Josep Maria Castan, i l'alcaldessa d'Ulldemolins, Misericòrdia Montlleó, encapçalen la reivindicació de millora de la carretera C-242, que uneix Tarragona i Lleida pel Baix Camp i el Priorat. Aquesta carretera és més important per a aquestes poblacions, però, pel fet de ser l'única via de comunicació cap a Reus i Tarragona, centres de treball de la majoria dels veïns d'aquestes localitats i d'altres com Alforja o les Borges del Camp. És per això que tots plegats, i amb el suport d'altres municipis i de les cambres de comerç de Tarragona i Lleida, volen que la Generalitat es comprometi a remodelar la C-242, caracteritzada pels revolts i l'estretor del ferm. Dissabte passat, Castan i Montlleó van aprofitar la presència del conseller en cap, Josep Maria Bargalló, al Priorat per parlar sobre el tema. Bargalló va mostrar «certa voluntat de tirar edavant amb un projecte de millora», segons l'alcaldessa d'Ulldemolins, tot i que sense «cap compromís ferm».
Montlleó, però, va voler palesar: «La nostra reivindicació està basada en el manteniment dels nostres mateixos municipis, ja que volem que els nostres habitants es puguin desenvolupar als nostres municipis i no hagin de marxar a d'altres». És per això que aquest mes d'abril els alcaldes afectats es reuniran: «Per tal d'elaborar, si cal, un manifest reivindicatiu i posar-nos d'acord en el que hem de demanar a l'administració», va explicar Josep Maria Castan. L'alcalde de Cornudella també va assegurar: «Un cop reunits demanarem que el delegat del govern ens citi amb el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, per una resposta més concreta, ja que no ens valen les respostes polítiques, sinó que volem un sí o un no i certa planificació sobre això.» Aquests alcaldes entenen que abans que la remodelació total de la carretera «és prioritària l'execució de la variant de les Borges del Camp», segons Montlleó, tot i que «no entendríem l'inici d'aquestes obres sense un projecte que abasti la totalitat de la carretera».

El nucli de Siurana, de Cornudella de Montsant, obrirà el proper mes de maig el primer hotel del municipi i segon del Priorat. Es tracta de l'hotel Siuranella, un establiment de dues estrelles però amb un servei de «qualitat superior», segons els seus propietaris, Montserrat Cervantes i Vicens Mans. La idea de construir un hotel a Siurana «ve de molt lluny», segons els propietaris del Siuranella, que es van decidir perquè «és la principal mancança quant a oferta d'allotjament de la comarca», segons Vicens Mans. Al Priorat, fins ara, només hi havia un hotel, tot i que sí proliferen les cases rurals i altres hostatgeries. El Siuranella, que obrirà el mes de maig, és un edifici de nova construcció, dissenyat i executat sota l'estricta supervisió de Patrimoni Cultural de la Generalitat, ja que es troba en un entorn amb condicionants constructius. Precisament a causa dels requeriments arquitectònics, la classificació de l'establiment és la d'un hotel de dues estrelles, però «els serveis són d'un nivell més alt, ja que, per exemple, totes les habitacions tenen bany, telèfon i televisor». Mans espera que l'hotel pugui interessar a tot tipus de públic, però sobretot a «empreses que podrien estar a Siurana mentre visiten cellers o cooperatives de la zona». La relació amb el món del vi serà molt directa, ja que des de l'hotel s'organitzaran activitats com ara rutes per cellers de l'entorn.

El tarragoní Jesús Maria Tibau (Cornudella de Montsant, 1964), amb l'obra Món d'històries petites , és el guanyador de la 39a edició del premi Marian Vayreda de narrativa, dotat amb 8.500 euros i la publicació de l'obra a càrrec d'editorial Empúries, que és el principal guardó dels premis literaris Ciutat d'Olot. Pere Bonada, Xavier Macià i Pere Pena van ser els guanyadors el 39è premi Joan Teixidor d'haikus, i Òscar Lorente va guanyar el 6è premi d'experimentació literària. El 37è premi Caixa de Girona de narració per a nois i noies va quedar desert. L'acte de lliurament es va fer ahir, al Teatre Principal d'Olot.
  
El jurat format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Villatoro, Imma Merino i Eugènia Broggi van decidir premiar una obra composta per una seixantena llarga d'històries molt breus -d'una mitjana de dues pàgines per història- sense cap punt de contacte aparent, i d'un epíleg en què es descobreix aquest nexe d'unió, que té a veure amb els personatges protagonistes. Segons Josep Maria Fonalleras, l'obra premiada té d'original «la construcció i sobretot aquesta darrera picada d'ullet final, que relliga les històries i permet comprovar que totes formen part d'una unitat, del mateix llibre». Per Fonalleras, tot i que l'obra conté altes dosis d'humor, aquest és «intel·ligent, tot i que no té una arrel filosòfica, tampoc no són, però, relats còmics». Fonalleras va afirmar ahir que el nivell de les obres presentades, exactament trenta-vuit, era interessant i que n'hi havia una sisena que eren «editables». Pel que fa al premi Joan Teixidor d'haikus, dotat amb 600 euros per a cada guanyador, el jurat format per Sam Abrams, Maria Rosa Font, Vicent Alonso, Txema Martínez, Susanna Rafart i Rosa Rosa va decidir premiar les obres L'adéu groc de les roses (Pere Bonada), Haikus de la posta (Xavier Macià) i Fragments del discurs (Pere Pena). Respecte al premi Caixa de Girona de narració per a nois i noies, dotat amb 3.000 euros i la publicació a càrrec de La Galera, el jurat el va declarar desert i va demanar que el premi s'acumuli per a l'obra guanyadora del 2006. Finalment, Òscar Lorente va guanyar el premi d'experimentació literària, dotat amb 1.200 euros, i la publicació de l'obra a càrrec de CCG Edicions. En el marc de l'acte, l'actriu i ballarina Àngels Aymar va presentar l'espectacle La rialla inacabada, una obra que incorpora poemes i cançons que reflexionen sobre la necessitat de recuperar la memòria, que s'erigeix contra la guerra i tot exili. 

El premi Marian Vayreda de narrativa va ser donat a conèixer dissabte a la nit i va recaure en un ebrenc, Jesús Maria Tibau. Un autor gairebé desconegut, però amb una trajectòria ja prou llarga. Va guanyar el premi olotí amb un recull de contes, Món d'històries petites , estructurats de manera original. En el seu primer llibre, Tens un racó a dalt del món (2001, editorial Montflorit), ja emprava aquest gènere de la narració breu, amb el qual afirma que se sent especialment còmode. Tibau veu els premis com l'oportunitat de publicar per als autors que no són coneguts.

Jesús Maria Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) es mostrava ahir molt satisfet pel guardó olotí. Segons assenyalava, no esperava en absolut guanyar. «Deu ser el premi amb més dotació al qual m'he presentat i ara estic en un núvol, no pensava que guanyaria i menys sabent que hi havia 38 obres presentades», explicava. Es tracta d'una obra que aplega diferents narracions breus amb un toc d'humor, perquè diu que la literatura, com la vida, és millor amb ironia. De fet, el jurat va valorar especialment l'originalitat de l'estructura. Tibau s'identifica, entre altres escriptors, amb Pere Calders, Josep Maria Espinàs, Gabriel García Márquez, Miguel Delibes i Herman Hesse, i els veu com a mestres. Ara espera començar converses amb l'editorial Empúries del Grup 62, que és la que s'encarrega de la publicació de l'obra guanyadora, Món d'històries petites. Tot i ser professor diplomat d'EGB en l'especialitat de ciències humanes, actualment exerceix de funcionari de l'Ajuntament de Tortosa i també de recollidor de premis, i no para. Entre els guardons recollits hi ha el segon premi al concurs literari dels Quatre Gats de Barcelona, el 1998; finalista del II premi de narrativa curta per Internet Tinet de Tarragona, el 1998 i publicació del conte A l'ombra dels ametllers, dins el recull de narracions L'angoixa del retratista i altres contes, de l'editorial Cossetània, el 1999. Publicació del conte La vida i el riu, dins el recull El brogit de l'Ebre de Cossetània, el 2003. Finalista del XXV premi literari Goleta i Bergantí, convocat per l'Ajuntament del Masnou, el 2003. Guanyador del premi literari de Valldoreix 2004, amb el conte Monedes; l'indecís rodar dels anys.