EL PUNT. La Selva del Camp
El govern català destinarà sis milions d'euros per tal de millorar l'estat del ferm de diverses carreteres de la demarcació, la major part de les quals, a la comarca del Baix Camp. La inversió més important, d'1.750.000 euros, és per la renovació del paviment de la carretera de Constantí a la Selva del Camp. Aquesta anirà seguida per la millora de la T-704 entre Vilaplana i la Febró, amb 1,31 milions d'euros d'inversió. Es millorarà també la C-242 a Alforja -900.000 euros-, i la T-313 a Duesaigües, amb un pressupost de 940.000 euros. Al Priorat, el govern col·locarà malles als talussos de la carretera T-702 entre Cornudella del Montsant i la Vilella Baixa, actuació que suposarà una inversió de 480.000 euros. Finalment, a la comarcal de l'Alt Camp, la Generalitat també va aprovar ahir destinar 380.000 euros per la renovació del paviment d'un tram de 2,4 quilòmetres a la carretera C-37, al polígon industrial de Valls. Aquestes inversions s'inclouen en les 48 actuacions aprovades per la Generalitat per tal d'augmentar la fluïdesa i la seguretat en el trànsit a les carreteres d'arreu de Catalunya, amb un pressupost total que ascendeix als 62,6 milions d'euros.

G.S.. Cornudella de Montsant
Cornudella de Montsant veurà obrir avui les portes de l'hotel La Siuranella, situat en una masia antiga del carrer Rentadors. L'establiment turístic, un dels pocs de què disposa la comarca del Priorat, tindrà sis habitacions dobles amb bany. La distribució i decoració de l'hotel combina la modernitat i l'estructura constructiva tradicional, i ha estat construït en coherència amb l'entorn on es troba, declarat conjunt històric nacional i tutelat per Patrimoni Cultural de la Generalitat. Davant l'hotel, hi ha una zona verda des d'on es pot gaudir de la majestuositat del Montsant. El vi, la cultura i el paisatge que l'envolten són els elements amb què l'hotel es promociona al seu web, www.siuranella.com. La inauguració serà aquest matí, i hi assistiran el delegat del govern de la Generalitat, Xavier Sabaté, l'alcalde de Cornudella de Montsant, Josep Maria Castan, el vicepresident de la Diputació, Josep Maria Tost, i la presidenta del Consell Comarcal del Priorat, Maria Secall.

El CEIP Doctor Joaquim Piñol i Auguadé, de Cornudella de Montsant, commemorarà el seu primer quart de segle de vida el proper 18 de juny. Per celebrar-ho alumnes, exalumnes, mestres, pares i altres membres de la comunitat educativa vinculats a l'escola participaran en una trobada on es farà un concert i una exposició fotogràfica que recull els 25 anys d'història del centre educatiu. El CEIP, que està situat a l'entrada de Cornudella, té cinquanta alumnes de primària.

N. ALBISUA. La Morera de Montsant
Tots aquells que vulguin practicar l'escalda en roca al Parc Natural de la Serra del Montsant hauran de tenir en compte una sèrie de condicionants en breu. Tot i que es mantenen la majoria d'indrets on tradicionalment es desenvolupava aquesta activitat, una comissió formada per diverses entitats ha limitat les zones a cinc, mentre que en dues més només es podrà escalar del 15 de juliol al 31 de desembre. La principal causa d'aquesta regulació és mediambiental. Amb la decisió es pretén protegir les aus en perill d'extinció que nidifiquen al parc, com són l'àliga cuabarrada i el falcó pelegrí, però també altres ocells, com l'astor. A més, també s'ha volgut posar fi a la inseguretat que tenien alguns propietaris de terrenys a la zona.

Ha calgut més d'un any de converses i negociacions entre els diversos actors implicats per arribar a un acord i regular l'escalada al Parc Natural del Montsant. La iniciativa va sorgir del mateix col·lectiu d'escaladors, «molt conscienciat pel que fa a la protecció de les aus en perill d'extinció», segons la directora del parc, Neus Miró. I és que el principal factor tingut en compte a l'hora d'elaborar el mapa de l'escalada ha estat, precisament, la salvaguarda d'aquestes aus protegides, concretament de les zones de nidificació. L'escalada no suposa un perill imminent per als ocells, però obrir vies allà on nidifiquen sí que pot comportar que les aus marxin. Per això s'ha decidit establir unes zones condicionades a l'època de cria dels ocells, i unes altres on serà totalment prohibida l'activitat de l'escalada. Així, doncs, es podrà escalar lliurement a la zona que va des del collet del Ros fins a la punta de Sant Roc, a Cabacés; a l'extensió compresa entre Sant Salvador i la Cova dels Colls, a Margalef; a la zona de Lo Cingle fins a la Cingla Closa, prop de la Morera; als cingles de Sant Joan de Cornudella, i a la zona entre la Cova de la Taverna i la Rovellosa, prop del pantà de Margalef. Hi haurà dues àrees condicionades, la més important de les quals s'estendrà des del grau de l'Annet fins al grau de Montsant. A la resta del parc, estarà prohibit escalar, i es perdran zones com ara el Molí de l'Espasa o Santa Magdalena d'Ulldemolins. Els escaladors veuen bé la mesura, no debades va ser iniciativa del col·lectiu, tot i que també va influir el fet que «alguns propietaris de parcel·les al Montsant no volien que es practiqués l'escalada», segons David Brascó, membre de la comissió reguladora. Els propietaris, a més, «demanaven que se'ls eximís de qualsevol responsabilitat quant a la seguretat dels escaladors, per la qual cosa, qualsevol incident serà responsabilitat directa del mateix esportista», explica Neus Miró. Tot plegat, però, no vol dir que no es puguin obrir noves vies, «sempre i quan ho comuniquin al parc i des de la comissió no es vegi cap inconvenient», explica Miró. Els escaladors, doncs, veuran «senyalitzades les zones permeses a les àrees de penetració del parc», segons va explicar Carles Izquierdo, de la Federació Entitats Excursionistes, membre de la comissió.

Una de les meques de l'escalada a Tarragona
La serra del Montsant està considerada com un dels millors llocs per practicar l'escalada i el senderisme, i són famoses la roca de Missa, el grau dels Barrots i la roca de les Hores, entre d'altres. Aquestes ofereixen als iniciats la possibilitat de desenvolupar la seva arriscada activitat i, alhora, de gaudir d'un entorn immillorable. No és estrany, doncs, que Cornudella de Montsant fos, fa dos anys, la seu de la primera trobada internacional d'escaladors. En aquestes jornades hi van assistir escaladors de renom del panorama internacional com ara Tim O'Nelly, Leo Holding, Ellie Chevieux i l'alemany Alex Huber. I és que a Cornudella, a la Morera i a Arbolí (serra de Prades) hi ha tres de lez zones d'escalada en roca -escoles d'escalada- més importants de Catalunya i reconegudes arreu del món. Per això, els responsables del parc natural han intentat regular l'activitat que, tot i que no és gaire agressiva per al medi, pot acumular molts visitants a la serra.

N. ALBISUA. Cornudella de Montsant
Prades, Cornudella de Montsant i Altafulla són tres dels 14 municipis que s'han acollit al programa de neteja de lleres de barrancs i rieres endegat per l'Agència Catalana de l'Aigua. Aquest organisme de la Generalitat dedicarà 2.500.000 euros a fer actuacions semblants a tot Catalunya. A Prades, s'encarregarà de la neteja dels barracs de Bassots i les Comes, i a Cornudella, la del torrent de Sant Joan. A Altafulla, l'ACA netejarà l'últim tram del riu Gaià. A banda, el director de l'ACA, Jaume Solà, va assegurar ahir que el problema del manganès a l'aigua de Poboleda és «competència municipal».

Les tasques de neteja i desbrossament del barranc de Sant Joan de Cornudella ja han començat. Es tracta d'una millora de 6.000 metres quadrats dels barrancs, d'on es trauran tots els arbres que barrin el pas a l'aigua, així com la vegetació herbàcia de matolls. L'empresa Forestal Catalana també durà a terme la poda dels arbres del marge del barranc, tot plegat per «evitar que hi hagi problemes per a les persones, ja que en cas de fortes pluges amb consegüents riuades, amb aquesta neteja es desfarà el possible tap que podria provocar la vegetació», va explicar ahir el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jaume Solà. Es tracta d'un programa que s'estendrà a tot Catalunya, amb una aportació global de 2.500.000 euros finançats per l'ACA, per mantenir netes les lleres de barrancs. Aquestes no seran actuacions aïllades, ja que l'ACA s'encarregarà, de manera subsidiària ja que es tracta d'una competència municipal, de netejar la brutícia produïda per la mà de l'home. Aquestes neteges es podrien repetir als mateixos municipis «en sis o set anys», segons Solà, sempre que «el govern cregui convenient destinar una partida dels pressupostos generals a un contracte programa amb l'ACA en aquest sentit».