Dos estudis que s’han presentat en el cicle de conferències Aspectes d’història del Priorat al segle XX, que s’ha organitzat aquest mes a Falset, han posat al descobert deu qüestions poc o gens analitzades fins ara sobre la Guerra Civil espanyola a la comarca. Per una banda, els refugiats que van arribar al Priorat evacuats pel govern de la República de les zones ocupades per l’exèrcit franquista i, de l’altra, els grups d’«incontrolats» que van aparèixer l’estiu de 1936 al territori i que van deixar un rastre de sang amb l’aplicació de la «violència revolucionària». Són dos estudis diferents en plantejaments i continguts, però que poden tenir un punt de coincidència: la vindicació dels ajuntaments que van saber mantenir la gestió i el control en temps difícils.
  
L’historiador Miquel Martorell és l’autor de Refugiats de les zones de guerra al Priorat (1936-1939), un estudi ja acabat i que ha estat guardonat en l’última edició dels Jocs Florals de Torroja del Priorat. En el seu treball analitza com es van organitzar els ajuntaments de la comarca per acollir els refugiats que la República evacuava cap a Catalunya des de les regions espanyoles que anaven ocupant les tropes franquistes. Martorell situa en 1.800 els evacuats al Priorat, en un moment en què la comarca tenia 18.000 habitants. La població va créixer en poc temps un 10 per cent més, una situació que de seguida es va fer notar.

Els primers que van arribar, extremenys i andalusos sobretot, ho van fer l’octubre de 1936. Enviats des de Barcelona en tren fins a Marçà o en camions per carretera fins a Cornudella i Ulldemolins, van ser distribuïts per tots els pobles de la comarca. Martorell explica: «Cada poble se’n surt com pot. Els ubiquen a locals religiosos requisats, al mateix ajuntament, a cases privades triades per sorteig o a domicilis que els veïns dretans havien abandonat.» A primers de 1937, la Generalitat estableix una ajuda de dues pessetes per dia i refugiat, sempre que els ajuntaments remetin una relació mensual d’acollits i estades. Però el govern de la República no sempre és puntual en la tramesa dels diners a la Generalitat i el subsidi arriba amb retard al Priorat. El febrer de 1937 cau Màlaga i dels 800 refugiats que vivien al Priorat a finals de 1936 es passa a més d’un miler. Hi torna a haver un increment la tardor del mateix any amb l’arribada de refugiats del País Basc, Astúries i Santander («els del Nord, en diuen) i, ja entre abril i juny de 1938, un allau massiu d’aragonesos en caure el front d’Aragó. «L’economia dels pobles se’n ressent des del començament. I els ajuntaments han de fer el que poden i més.» Martorell en posa alguns exemples. Als Guiamets, per exemple, avancen cada setmana de la caixa municipal una pesseta diària que és lliurada a cada família de refugiats. A Falset, compren un ramat de cabres i ovelles a Casp que pasturen els nouvinguts i en donen la llet a les criatures. També s’estableix que la carn de la primera matança serà per als vells i creen una cooperativa que fabrica roba i que dóna feina a les refugiades que viuen al poble. A Cornudella, Escaladei i Ulldemolins col·loquen refugiats com a carboners i al Masroig confisquen 600 bocois a una empresa francesa per destinar els guanys de la venda del vi als refugiats. La Generalitat tampoc no es plega de braços. Com que el subsidi de les dues pessetes no acaba d’arribar mai de Madrid, organitza, entre altres mesures, un sistema de repartiment de queviures des de les capitals de les vegueries. «El que coordina el delegat de la IV Vegueria des de Reus, Joan Borràs Messeguer, resulta prou eficaç. Els aliments arriben al Priorat i a més crea un sistema de menjadors infantils amb l’ajuda dels quàqueres i altres organitzacions internacionals.» L’historiador creu que «s’hauria de fer un monument» als ajuntaments prioratins de la guerra: «La bona i imaginativa gestió municipal que van fer alcaldes com ara el de Falset, Cornudella, Porrera, Torroja o Pradell no s’ha reconegut mai. Les posteriors explicacions franquistes sempre van difamar i menystenir l’esforç d’aquells ajuntaments per mantenir, dins del possible, el control.»

Els refugiats van desaparèixer de la comarca quasi d’un dia per l’altre. Quan cau Casp, els extremenys, «que saben com actuen los nacionales als territoris que ocupen», se’n van del Priorat, igual que els andalusos. També n’hi ha que es queden perquè es consideren franquistes. «La República donava l’opció de l’evacuació a tothom. N’hi ha que, tot i que eren partidaris dels rebels, van marxar de casa seva per la inseguretat general. Però els que es queden esperant ser ben atesos por los nuestros també la passaran magre per convèncer els franquistes que no són desafectes.» Els bascos, en canvi, ja havien marxat molt abans, quan el seu govern els va agrupar en colònies. Martorell ha trobat testimonis que recorden dones basques teixint jerseis per als gudaris. «A més, parlaven d’una manera estranya i resaven el rosari.» A Cabassers, van quedar trasbalsats quan van demanar per anar a missa. «Han mort el mossèn», va ser la resposta.

En anys posteriors, alguns refugiats tornaran al Priorat per treballar en les temporades agrícoles. «N’hi va haver que van néixer aquí i els que eren criatures van aprendre català a l’escola.» Martorell ha pogut localitzar algun d’aquells xiquets. «S’han emocionat.» Per tot plegat, dedica l’estudi «a aquestes famílies trencades i a qui els acolliren. N’he pogut relacionar uns 500.»

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i la família de Josep Icart han organitzat un seguit d’exposicions sobre l’obra del pintor tarragoní, la primera de les quals s’inaugurarà el 17 de juny a Gratallops. Aquesta és la primera mostra que s’organitza sobre l’artista d’ençà de la seva mort.

Icart. Horitzons/Priorat és el títol de la mostra pictòrica, que explica la relació de Josep Icart (1928-1985) amb el paisatge de la comarca. El pintor va ser professor de l’Escola d’Art de Tarragona i passava temporades a Cornudella de Montsant, on tenia estudi. Va ser considerat per alguns crítics un artista profund i significatiu, prou desconegut del públic per la transcendència de la seva obra. L’exposició a Gratallops es muntarà al Celler Clos de l’Obac, propietat de Carles Pastrana Icart, familiar de l’artista, i aplegarà un seguit de quadres que mostren els paisatges de la comarca a través de l’abstracció que caracteritzava l’obra del pintor. Durant l’acte d’inauguració de dissabte que ve es projectarà el vídeo Colors de l’Icart sobre fons d’Inox, que ha creat el realitzador televisiu Josep Maria Pagès. I mentre duri l’exposició, s’hi projectarà l’obra prioratina del fotògraf paisatgista Rafael López-Monné, amb el títol Darrere el pinzell, els ulls del mestre.

Amb l’exposició de Gratallops s’encetaran un seguit de mostres dedicades a recuperar les pintures de Josep Icart, la propera de les quals serà la que es muntarà al Museu d’Art Modern de Tarragona durant el mes de setembre.

Amb motiu de la recuperació de l’obra de l’artista tarragoní, s’ha publicat un llibre catàleg amb textos de la catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Nova York Jerrilynn D. Doods.

Una tercera part dels habitants d’Ulldemolins té més de 65 anys, una estadística que es repeteix a molts dels municipis de la comarca del Priorat, la majoria dels quals no tenen serveis per a la gent gran. La comarca acompleix la ràtio del 5% de places públiques però aquest argument no satisfà els alcaldes de pobles del Priorat que al·leguen la dificultat de comunicacions com un dels problemes per al desplaçament dels avis i dels seus familiars. Per això ajuntaments com el d’Ulldemolins i el de Cornudella del Montsant han buscat iniciatives privades perquè tirin endavant residències per als avis del municipi i dels nuclis de l’entorn.

Ulldemolins té en aquests moments dotze persones del poble distribuïdes en residències dels voltants, principalment de Reus, Tarragona i Falset, i vuit més que estan en llista d’espera. Però l’envelliment d’aquesta població de 610 habitants, uns 200 dels quals tenen més de 65 anys, fa preveure que en poc temps la dependència d’aquests avis farà pujar el nombre de persones que estaran en llista d’espera. L’alcaldessa del municipi, Misericòrdia Monlleó, es mostra «decebuda» per la resposta de la fins ara conselleria de Benestar i Família davant les peticions del municipi de tenir una residència pública: «No estan per la labor a les zones rurals», diu. No li serveix que la comarca obtingui la ràtio de places públiques que estableix la Generalitat coberta i assegura que, en casos com aquest, s’haurien de tenir en compte altres condicionants com ara «l’inadequat transport públic», que segons ella dificulta els desplaçaments teòricament curts a Reus o Tarragona. Ara, el consistori ha optat per la iniciativa privada i ha posat uns terrenys a disposició d’una empresa perquè construeixi i gestioni una residència per a gent gran que tindria unes 40 places i que incorporaria també un servei de centre de dia. «De moment els tràmits van per bon camí», diu Monlleó, que creu que «d’aquí a un any» la residència podria entrar en funcionament. Segons ella aquesta és una manera de facilitar les coses als avis i de garantir una plaça a la gent gran del municipi i també a la dels nuclis del voltant. El consistori facilitarà els terrenys per construir-hi el nou equipament.

Un cas semblant és el de Cornudella del Montsant, un municipi que no arriba als mil habitants i que tampoc no disposa de serveis per als avis. Josep Maria Castan, l’alcalde del municipi, ha tirat endavant també una iniciativa per suplir aquest dèficit. De moment ha demanat a Urbanisme que requalifiqui uns terrenys on en un principi s’havia de construir una caserna per a la Guàrdia Civil i amb aquesta acció es tirarà endavant una permuta. L’Ajuntament traurà a concurs el projecte per fer uns pisos en aquesta zona, al costat de l’edifici dels bombers, a l’entrada del poble, i l’empresa haurà de construir la residència a la planta baixa que tindrà un espai enjardinat. «Després, es farà també el concurs perquè alguna empresa es faci càrrec de la gestió», diu Castan, que assenyala que se cercarà la col·laboració de places amb Benestar i Família. La residència tindrà 24 places i oferirà serveis per a la gent gran del municipi no resident. L’alcalde explica que, per ells, és un problema no tenir un equipament per assistir-hi la gent gran: «Per viatjar a Falset s’ha d’anar amb autobús a Reus i agafar-ne un altre, o bé els familiars han de llogar un taxi», explica. El mal estat de les comunicacions és un dels fets que ha obligat el consistori a tirar endavant aquesta iniciativa, explica l’alcalde, que creu que l’equipament pot obrir portes l’any 2008.

El Departament de Medi Ambient al Camp de Tarragona s’ha proposat com a prioritària la declaració del parc natural de les Muntanyes de Prades abans que acabi aquesta legislatura a finals d’any després que el president de la Generalitat, Pasqual Margall, ha anunciat que hi haurà eleccions anticipades aquest 2006. De fet, la conselleria mateix creu que el projecte de Prades és el que està més avançat i madur entre els que es tramiten a Catalunya per poder-lo declarar enguany. La conselleria de Medi Ambient s’ha compromès a presentar el projecte complet abans de l’estiu. Segons apunta el mateix responsable de Medi Ambient al Camp de Tarragona, cada cop sembla més clar que Prades, Poblet i Cornudella en seran les portes d’entrada per als visitants.

Si s’ha retardat la declaració de parc natural de les Muntanyes de Prades és perquè l’equip redactor de l’àrea de Medi Natural s’ha hagut de concentrar durant mesos en la proposta d’ampliació d’espais protegits per la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. Fins i tot, el període d’al·legacions s’ha allargat uns dies més. El departament ho va considerar una prioritat perquè la Comissió Europea havia considerat insuficients les propostes de protecció fetes per l’anterior govern català i, finalment, la conselleria va aconseguir enguany posar-se d’acord amb els departaments de Política Territorial i Agricultura, Ramaderia i Pesca sobre les noves àrees de protecció d’aus i flora.

Està previst que les pròximes setmanes, l’equip de tècnics es dediqui específicament a la redacció del projecte definitiu de parc natural per tenir-lo a punt abans de l’estiu tal com s’hi ha compromès la conselleria. El director dels serveis territorials de Medi Ambient a Tarragona, Josep Lluís Pau, explica que es requereixen unes quantes setmanes més perquè «no és una simple declaració d’intencions sinó un projecte escrit i complet» que determina els límits del parc quan encara hi ha entitats que fan arribar propostes per ampliar el perímetre de protecció de la figura. El responsable tarragoní del departament s’ha proposat com a prioritat al Camp de Tarragona la declaració abans d’acabar la legislatura, que ja té data de defunció per a enguany. Pau ho veu viable perquè fa temps que es treballa en la iniciativa amb documents i negociacions amb els alcaldes dels municipis afectats i perquè la declaració es fa per decret del govern i no s’ha de tramitar al Parlament. A més, el director dels serveis territorials revela que, entre les propostes de declaració de nous parcs naturals catalans que la conselleria té entre mans, el de Prades és el més avançat i madur i el nou conseller Francesc Baltasar també l’ha establert com a prioritat d’aquest final de legislatura.

Respecte dels equipaments que haurà de tenir l’àrea relacionats amb el parc, Pau creu que s’hauria d’aprofitar els equipaments que institucions o entitats tenen als municipis afectats relatius a l’estudi de l’espai i la seva flora i fauna. Per exemple, diu que el parc natural ha d’aprofitar la informació i els mitjans que té el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà, amb el qual es podria signar un conveni. Un altre punt de partida ha de ser l’Oficina del Paratge Nacional d’Interès Natural (PNIN) del Bosc de Poblet, l’existència de la qual és una de les dificultats jurídiques que haurà de superar el projecte de parc natural per encaixar les dues figures legals, un encaix que ja es negocia amb el patronat del PNIN. Més enllà de tots els equipaments de recerca, formació i informació que puguin posar en marxa qualsevol dels municipis inclosos al futur parc natural, Pau creu que, per començar a promoure l’espai, Prades, Poblet i Cornudella poden ser les portes d’entrada dels visitants, amb les oficines d’informació principals, perquè ja ho són de manera natural, les dues primeres pel seu atractiu turístic i Cornudella perquè té un peu a les Muntanyes de Prades i l’altre al parc natural del Montsant, que ja existeix.

La comarca del Priorat segueix estant en el punt de mira dels lladres. Cornudella de Montsant va patir, en poques hores de la matinada de divendres, fins a set robatoris i furts. Tot sembla indicar que es podria tractar d’una banda que «buscava eines i vehicles per facilitar futurs assalts de més magnitud», segons les sospites de l’alcalde de la localitat, Josep Maria Castan. Un camió frigorífic, eines de fuster, diversos vehicles i documentació d’aquests vehicles va ser el botí que van endur-se. Castan reclama més presència policial a la zona on, recordem-ho, fa pocs dies es van viure incidents similars als que es van produir ahir.

Cornudella de Montsant es va despertar ahir amb una nova onada de robatoris. En només una matinada, els lladres van aconseguir robar en una fusteria, d’on van furtar les eines; en una empresa de transport; en una carnisseria, on van robar el vehicle isotèrmic aparcat al garatge, i diversos cotxes, dels quals van prendre la documentació. També van tenir temps per entrar al casal d’avis, però no es van endur res. L’alcalde de la localitat, Josep Maria Castan, associa els furts a «una banda que potser prepara un atac de més importància, perquè fa poc també van robar eines d’una promotora i pocs dies després un celler va patir un assalt que els va deixar sense res».

Aquest no és un fet aïllat a la comarca. Per això, Castan reclama l’avançament del desplegament dels Mossos o bé «presència policial contínua». Una demanda a la qual s’afegeix el consell d’alcaldes del Baix Camp, que dilluns va trobar-se amb la consellera d’Interior, que els va explicar que la caserna dels Mossos de Reus estarà enllestida en deu mesos però que el desplegament no es farà fins al novembre del 2008. L’alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, creu: «No podem estar aguantant dos anys i mig».

Al Priorat no dormen tranquils des de fa mesos. La Guàrdia Civil continuava buscant ahir un grup de lladres que, la nit de dimarts a dimecres, van protagonitzar un enfrontament amb agents que els van sorprendre després d’haver entrat a robar a tres cases a la pedania d’Albarca, una mica allunyada del nucli de Cornudella de Montsant. Els lladres van aconseguir fer-se escàpols per les muntanyes de la serra de Montsant, on es va produir un tiroteig amb els agents de la Guàrdia Civil.

La matinada de dimecres va ser moguda a Cornudella de Montsant. Un grup de quatre o cinc persones, que es creu que podrien ser de l’est d’Europa, van assaltar tres cases de la pedania d’Albarca. L’alerta als cossos de seguretat, en aquest cas la Guàrdia Civil, la van donar uns veïns que van adonar-se del robatori. En presentar-se al lloc dels fets, els agents van començar a perseguir els delinqüents, que van fugir camp a través per les muntanyes de la serra de Montsant. Va ser allà on, segons van explicar alguns veïns, s’hauria produït un tiroteig. Un fet que confirmaria la troballa d’una escopeta per part dels Mossos d’Esquadra, que van donar suport a la Guàrdia Civil en la recerca. Els Mossos, a més, van resseguir algunes pistes forestals i van ajudar a bloquejar algunes sortides. Tot i això, els lladres van aconseguir fugir i ahir els continuaven buscant per la zona on van desaparèixer

El pintor reusenc Josep Morató Aragonès va morir divendres passat a Barcelona a l’edat de 82 anys. L’artista va ser enterrat diu menge a Cornudella, població a la qual sempre va estar molt vinculat. L’última exposició del pintor a la seva ciutat natal es va organitzar el mes de març passat a la galeria d’art Anquin’s.

Morató va passar bona part de la seva joventut a Cornudella, on el seu pare exercia la professió de veterinari i d’on era originària la seva mare. Als quinze anys, i quan només havia pintat sis quadres, va guanyar la medalla Fortuny i tot seguit es va traslladar a Barcelona on va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. Quan va acabar els estudis, va viatjar a París, gràcies a una borsa de viatge a la Fundació Amigó Cuyàs, una estada que li va permetre conèixer pinacoteques i l’ambient artístic parisenc. De fet, París va ser sempre una de les passions de Morató Aragonès i com a tal la va reflectir en les seves obres, en les quals van predominar els paisatges i els interiors. L’any 1954 va tornar a París, on va participar en una exposició d’artistes espanyols i després va viatjar a Itàlia, on va estudiar a l’Acadèmia Espanyola. Durant la seva llarga trajectòria, el reusenc va rebre nombrosos premis, d’entre els quals destaquen el premi de dibuix del Cercle Artístic de Barcelona (1954), el primer premi del Concurs Internacional de Tossa de Mar (1959), premi Ciutat de Reus (1962), primer premi de la Setmana d’Art de Morella (1969) o el primer premi i medalla d’or Vila de Palamós (1971). L’any 1996, l’Ajuntament de Reus li va concedir la medalla d’or de la ciutat. Els seus quadres han estat exposats en galeries de Barcelona, Saragossa, València, Tarragona, Palma de Mallorca, Bilbao, Mataró, Madrid, Santander, Castelló de la Plana i en especial a Reus, tant al Centre de Lectura com a la galeria Anquin’s, al Círcol i a l’Orfeó Reusenc.

Precisament, va ser la galeria Anquin’s la que, al març passat, va exposar per última vegada les obres de Morató Aragonès. Va ser amb motiu de la mostra Dos pintors, dues mirades, que aplegava pintures del reusenc i del barceloní Ramon Aguilar Moré. L’exposició, que es va convertir en un homenatge de la galeria als dos veterans pintors, va incloure un seguit de fotografies que la periodista Tate Cabré va fer als dos artistes en els seus respectius tallers.