Un total de 403 nens i nenes fan servir cada dia el transport escolar per desplaçar-se als col·legis i instituts del Priorat. El Consell Comarcal del Priorat s'encarrega de donar aquest servei als estudiants. Cada dia es fan tretze rutes a la comarca, de les quals vuit van a Falset, quatre a Cornudella de Montsant i una a la Vilella Baixa perquè els alumnes es puguin traslladar des del municipi de residència fins al centre on han de cursar els estudis. Aquest curs escolar els desplaçaments es fan al CEIP Antoni Vilanova i a l'IES Priorat de Falset, al CEIP Piñol i Aiguadé i al SES Montsant de Cornudella i al CEIP Llicorella de la Vilella Baixa.
D'altra banda, el servei de menjador és un altre servei gestionat pel Consell Comarcal del Priorat des de fa uns quants anys. Durant el curs 2006/2007, un total de 222 nens i nenes de la comarca poden gaudir d'aquest servei, especialment els alumnes que s'han de desplaçar de fora del seu municipi. Segons l'ens comarcal, els ajuts individuals de menjadors es concedeixen per raons socioeconòmiques o per distància geogràfica al centre d'ensenyament.

Els diners, llargament reclamats i esperats, arribaran per fi a l'Ajuntament de Cornudella de Montsant per fer possible el projecte de restauració del recinte del castell de Siurana. El Senat ha aprovat una partida de 500.000 euros dels pressupostos generals de l'Estat per al castell de Siurana, i ha fet cas així a la petició del senador d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Lluís Aragonès. L'alcalde de Cornudella, Josep M. Castan, va destacar ahir que aquesta partida «ajudarà a fer visitable l'últim reducte àrab de la Catalunya Nova». El projecte de recuperació de la fortalesa preveu la creació d'un centre d'interpretació i l'habilitació d'itineraris segurs entre les ruïnes. Fins ara, les administracions no s'havien mostrat gaire sensibles en actuar a Siurana.

El proper tràmit polític relacionat amb aquest projecte de Siurana es produirà aquest dijous, en què el Congrés de Diputats votarà definitivament els pressupostos generals de l'Estat per ratificar les modificacions introduïdes al Senat, entre les quals s'inclou el mig milió d'euros per al castell. L'alcalde de Cornudella, Josep M. Castan, va agrair ahir la tasca realitzada pels parlamentaris d'ERC (partit al qual pertany el mateix Castan) per aconseguir la subvenció de l'Estat. Segons va informar la formació republicana, quan el govern espanyol va presentar en el seu dia el projecte de llei de pressupostos generals, el diputat al Congrés per Tarragona, Josep Andreu, va plantejar un seguit d'esmenes dins del capítol de cultura que incloïa la partida per a Siurana. «Però el PSOE s'hi va mostrar en contra». Un cop els pressupostos es van tramitar al Senat, el senador Lluís Aragonès «va aconseguir l'aprovació de la partida». Segons ERC, la quantitat designada a la restauració del castell de Siurana és l'esmena als pressupostos més elevada corresponent al capítol cultural que ha aconseguit incloure el partit a la demarcació de Tarragona.

Castan va destacar que el castell de Siurana va ser l'últim reducte sarraí de la Catalunya Nova i per això la seva restauració «representa un dels projectes més ambiciosos del municipi». Ja fa anys que l'Ajuntament treballa en un projecte per fer visitable el monument, el qual va ser declarat conjunt històric l'any 1994. En les últimes dues dècades, ha estat el mateix Ajuntament qui ha anat sufragant les actuacions, sobretot de neteja i de consolidació de les ruïnes, que s'han fet al recinte. Les últimes obres s'hi han dut a terme enguany mateix, aquesta vegada pagades gairebé en la seva totalitat per la Generalitat.

El projecte, que fa dos anys es va pressupostar en 1,8 milions d'euros, preveu la creació d'un punt d'informació i un centre d'interpretació de la cultura islàmica, així com l'habilitació d'itineraris senyalitzats i segurs entre les ruïnes. Segons l'alcalde, en aquests moments es pot veure l'estructura del castell i l'entrada, però l'objectiu és que els visitants «s'endinsin» en l'època d'ocupació musulmana i en la vida quotidiana d'un punt defensiu de la frontera de la Catalunya Nova. Aquest castell és conegut per la llegenda del Salt de la Reina Mora i l'Ajuntament vol convertir el vestigi àrab en el que l'alcalde anomena «un mostrari del que era la terra dels altres catalans».

Una de les idees és fer accessible la torre defensiva fins al capdamunt i convertir-la en un mirador excepcional de la comarca. Fins i tot, Castan explica que aquesta torre podria servir com a punt de guaita per als serveis de prevenció d'incendis forestals.

La mesquita més antiga de Catalunya
La tercera fase de consolidació del castell de Siurana s'ha executat enguany i ha consistit a netejar i reforçar el recinte on hi ha un mur de maçoneria que acaba sobre un fossat obert a la roca, conegut com el Salt de la Reina Mora. Aquesta tercera fase forma part del projecte que ha redactat un equip d'arquitectes encapçalat per Josep Huguet Monné, i que preveu la recuperació, en tretze etapes, del castell de Siurana, la fortalesa sarraïna que va ser conquerida pels cristians a començament del segle XII i que va ser enderrocada per ordre reial després de la Guerra de Successió. En les dues primeres etapes es van netejar i consolidar murs dels anomenats recintes sobirà i jussà i ara es continuarà aquesta tasca a la part on hi ha el fossat conegut popularment com el Salt de la Reina Mora. L'objectiu final del projecte no és reconstruir el castell, sinó fer-lo visitable perquè el públic conegui el passat àrab de l'indret, explica Josep Huguet. A banda de les restes de murs i d'estances, les ruïnes inclouen també vestigis de la que és, fins al moment, la mesquita més antiga que es conserva a Catalunya.

El conjunt històric de Siurana va ser declarat paisatge pintoresc el 1961 i conjunt històric el 1994. Malgrat això, i la seva importància, ha rebut molt poques atencions per part de les administracions. Les primeres intervencions del projecte integral de consolidació han aconseguit, de moment, aturar el procés de degradació que l'últim reducte musulmà del país va patir durant segles.

Dos en un sol dia. Un jove de 29 anys i un home de 35 anys van ser víctimes en poques hores de diferència de dos accidents laborals al Camp de Tarragona, concretament a Santa Oliva, al Baix Penedès, i Cornudella de Montsant, al Priorat. El primer es va produir de bon matí, cap a tres quarts de nou, quan un toro mecànic va atropellar un treballador a les instal·lacions de l'empresa Prologis Eurofred, situada a Santa Oliva, concretament als números 1 i 3 de l'avinguda Montmell de la localitat.

El jove, veí de Sant Pere de Riudebitlles, va haver de ser ingressat a l'hospital comarcal del Vendrell, amb pronòstic menys greu. Es dóna la circumstància que l'home treballava per una empresa subcontractada per Prologis. Al lloc de l'accident s'hi van desplaçar fins a dues dotacions dels Bombers de la Generalitat. Per altra banda, a Cornudella de Montsant, un treballador d'una obra de la construcció, veí de Reus, va caure d'una alçada d'entre 2 i 3 metres, d'una bastida de l'obra situada al carrer Peixaters d'aquesta població del Priorat. Els fets es van donar poc abans de tres quarts de quatre de la tarda. Minuts després s'hi van desplaçar els Bombers de la Generalitat i una ambulància, que va efectuar les primeres cures al ferit.

Aquest, finalment, va haver de ser ingressat a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa, amb un cop al cap, i amb pronòstic menys greu.

A banda, un obrer de la construcció es troba en estat greu després de caure des d'una alçada de dos pisos a sobre el terra de formigó al carrer Menorca de la població d'Artés, al Bages. Es tracta d'un veí de Sallent de 35 anys, que va haver de ser evacuat a l'Hospital General de Manresa. Fins al lloc s'hi van desplaçar dues dotacions de bombers.