Vint-i-un anys després de la seva mort, i un cop acabada la tasca de catalogació de la seva obra, el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona, amb l'autorització definitiva de la família del pintor, ha fet possible el retorn a la llum pública de l'obra de Josep Icart (Tarragona, 1928 - 1985). En una exposició antològica que es va inaugurar ahir al vespre, el museu fa un recorregut per la polifacètica creació artística d'Icart: «una obra en constant evolució, que va reeixir amb la pintura abstracta, però també amb el realisme», segons fonts del museu. Josep Icart, que va ser professor de l'Escola d'Art de Tarragona i que també va dedicar part de l'activitat artística a la restauració del patrimoni, va obtenir el 1956 la medalla de bronze de pintura nacional.

Gran admirador de la natura, Josep Icart «tenia una percepció especial de les olors, dels colors, dels brogits», segons diu la crítica d'art Raquel Medina al catàleg que ha editat la Diputació. Un bon pretext per fer servir el color són els quadres que va fer inspirats en el Camp de Tarragona, i també els de les seves estades a Prades, primer, i a Cornudella, després, on va instal·lar el seu estudi. Icart va trencar amb el convencionalisme del figuratiu lliurant-se de ple a l'abstracció del paisatge per la via del color. D'aquesta passió per la natura i pel color se'n pot veure una bona mostra en l'exposició que des d'ahir es pot veure al Museu d'Art Modern de la Diputació. A l'acte inaugural van assistir-hi els fills de l'artista, Sílvia i Sergi Icart (aquest darrer va interpretar una peça musical a la guitarra). La mostra arriba un cop finalitzada la tasca de catalogació de la seva obra que ha dut a terme el mateix museu. Una mostra de la qual ja es va poder fer un primer tast al celler Clos de l'Obac de Gratallops, que el mes de juny passat va acollir l'exposició Icart. Horitzons / Priorat . Aquestes dues mostres han permès treure a la llum pública una obra que durant anys ha estat amagada: «Josep Icart va dedicar tot el seu temps i esforç a pintar febrilment, a superar-se, a créixer artísticament, fins a deixar una obra ingent, gairebé tota inèdita», segons Medina.

A més de la seva tasca com a creador, Icart va treballar com a professor a l'Escola d'Art de Tarragona, i també havia exercit com a decorador i restaurador del patrimoni.