Les comarques de la Catalunya Central i de Ponent van resultar les més afectades ahir per l'onada de calor que va portar temperatures màximes superiors als 40 graus. La més alta es va registrar a l'estació meteorològica de Castellnou de Seana, al Pla d'Urgell, on el termòmetre va arribar als 40,9 graus. El Servei Meteorològic de Catalunya va activar un avís pel risc de calor, fet que va obligar el Departament de Salut a activar la fase 2 del pla d'actuació per prevenir els efectes de l'onada.

Temperatures molt altes, poc habituals però no extraordinàries. Així qualificaven fonts del Servei Meteorològic de Catalunya les temperatures registrades ahir entre les 2 del migdia i les 8 del vespre i que van obligar a emetre un avís pel risc de calor a les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, les Garrigues, la Noguera, Osona, el Pallars Jussà, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonès i l'Urgell. Fins ahir a la tarda, les temperatures més altes van correspondre a les estacions meteorològiques de Castellnou de Seana (Pla d'Urgell), Castelldans (Garrigues) i Sant Romà d'Abella (Pallars Jussà). En les tres poblacions es van superar els 40 graus. A la major part de poblacions les màximes van ser superiors als 30 graus, a excepció del litoral, on les màximes van ser més baixes però la sensació de xafogor va ser molt marcada.

Segons la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya, les temperatures continuaran sent altes avui, per la qual cosa es manté activat l'avís per risc de calor a les comarques centrals i del Segrià. A causa d'aquest avís, el Departament de Salut va activar ahir la fase 2 del pla d'actuació per prevenir els efectes de l'onada de calor. Les actuacions s'adrecen a les persones fràgils a través dels ambulatoris, serveis socials i centres d'internament i residencials. A causa de la calor, el Departament de Medi Ambient va restringir ahir i fins dimecres l'accés al Parc Natural del Montsant per l'elevat risc d'incendi. La restricció afecta els municipis de Cabacés, Cornudella del Montsant, la Bisbal del Falset, la Figuera, la Morera de Montsant, la Vilella, Margalef i Ulldemolins.

L'absència del metge en un consultori ja no és cap problema a l'àrea bàsica (ABS) de Cornudella del Montsant. La telemedicina ha permès que els habitants de Cornudella, Poboleda i Ulldemolins, al Priorat, i de Prades, al Baix Camp, tinguin un servei sanitari únic a Catalunya, almenys per ara. Durant els mesos d'estiu, en què tres dels cinc facultatius fan vacances, el metge que hi ha a Cornudella matí i tarda, i el que hi ha a Prades durant el matí, poden atendre els dubtes de les infermeres que hi ha a la resta de consultoris i fins i tot visitar el pacient a distància gràcies a un sistema de videoconferència. L'equipament va instal·lar-se a les dues poblacions més grans l'estiu passat, però ara s'hi han afegit Poboleda i Ulldemolins, i, a més, estarà en marxa durant tot l'any.

El que va començar l'any 2005 com una consulta de dubtes entre la infermera de Prades i el metge de Cornudella a través d'una càmera web s'ha acabat convertint en un sistema pel qual ja no cal la presència física del metge per visitar el pacient quan el que aquest té no és greu. Poboleda i Ulldemolins s'han afegit, des de finals de juliol, a la connexió per videoconferència de què ja disposaven Cornudella i Prades des de l'any passat.

Són els únics centres d'atenció primària de Catalunya que utilitzen aquest sistema, i només els hospitals Vall d'Hebron i Josep Trueta l'usen, però només per al diagnòstic de cardiopaties congènites. L'objectiu de l'equipament és evitar al pacient desplaçar-se fins on es troba el facultatiu quan la infermera no pot resoldre el que té. Al seu torn, la resolució immediata evita visites posteriors, segons expliquen des de l'Institut Català de la Salut, de qui depenen els consultoris.

Durant l'estiu, els nuclis de l'ABS de Cornudella augmenten de població, fins al punt que Prades passa de 800 a gairebé 6.000 habitants. Però l'increment de població coincideix amb les vacances de dos o tres dels cinc facultatius de l'àrea i amb la dificultat per trobar-los substituts. Durant aquests mesos, hi ha metge a Cornudella, durant el matí i la tarda, i a Prades durant el matí, mentre que a la tarda, el consultori és atès per una de les quatre infermeres de l'ABS. Dues infermeres més atenen els consultoris de Poboleda i Ulldemolins pel matí. Montserrat Altimiras, que és adjunta d'infermeria, explica que la nova eina els permet prendre decisions que sense ella no podrien.

Per això, l'equipament passarà a utilitzar-se durant tot l'any, ja sigui quan el metge està fent un domicili o bé perquè el pacient es visita fora de l'horari.

La sanitat arriba en línia
No tots els municipis de Catalunya disposen de servei mèdic matí i tarda, i els més petits són els que habitualment concentren l'horari dels metges dels consultoris al matí. Fa un parell d'anys que als consultoris de Prades i Cornudella del Montsant es va impulsar una iniciativa pionera a Catalunya: els metges atenen dubtes de les infermeres dels consultoris de l'àrea bàsica de salut a distància a través de videoconferència. Amb el sistema se supleix la falta de metges que fan vacances i es fa front a l'increment de demanda assistencial fruit de l'augment de població d'aquests nuclis als estius. Ara, la iniciativa de l'Institut Català de la Salut s'estén a altres municipis del Baix Camp i el Priorat, i s'oferirà tot l'any. La xarxa ha facilitat que pobles petits i de difícil accés puguin disposar d'un accés complet al sistema sanitari i deixin de tenir, com han tingut durant molts anys, serveis de segona.

L'exploració de la infermera.
Montserrat Altimiras, adjunta d'infermeria de l'ABS de Cornudella, explora l'ull de la Irina al consultori de Poboleda. Per demanar una segona opinió al metge de Cornudella, connecta el sistema de videoconferència i demana de parlar amb ell. La persona que rep la trucada ha d'acceptar-la, diu Altimiras, ja que s'ha de preservar la intimitat dels pacients. L'adjunta d'infermeria comenta que l'eina és útil a l'hora de «prendre decisions», ja que a les zones rurals el personal sanitari «està més sol». Les consultes que es fan més freqüentment per videoconferència són les denominades «agudes», comenta, sobretot les relacionades amb la pell i els ulls, així com també sobre ferides, els ossos i els ronyons. Un cop el metge fa el diagnòstic, ordena a la infermera que faci la recepta. «Per a les patologies greus, però, cal trucar al 061», diu.

Imatges d'alta definició.
La nova eina és d'utilitat per demanar no només una segona opinió al metge que hi ha a Prades o a Cornudella, sinó també perquè aquests facin un diagnòstic. Així ho permet l'alta resolució de les imatges que enregistra una càmera fixa i també una de proximitat que amplia les zones del cos del pacient a explorar. L'equipament, que té un cost d'entre 6.000 i 9.000 euros, també permet a les infermeres mostrar als metges les proves que fan, com ara electrocardiogrames, analítiques de sang i d'orina o saturació d'oxigen.

Diagnòstic a distància.
A banda de l'equip de videoconferència amb un monitor preparat per a televisió, ordinador, i amb euroconnector, també disposa d'una càmera de proximitat –a la foto– per ampliar les imatges. És especialment útil per a lesions de la pell i també de la gola, explica Núria Guinjaume.

«Treu pressió assistencial al matí».
La metgessa d'Ulldemolins, Núria Guinjoan, que aquest dies cobreix les vacances del metge a Prades, explica que amb la telemedicina no només no deixa d'haver-hi atenció sanitària durant la tarda als municipis de l'ABS, sinó que «de fet, n'hi ha més». Com a conseqüència, el consultori de Prades, on més s'usa el sistema per l'augment de població, «té menys pressió assistencial al matí» i el de Cornudella «està menys saturat» a la tarda.

Dissabte 28 de juliol - 22.30h. Festa dels caçadors: Ball amb el Grup Montsant i degustació de porc senglar.

De l’1 al 15 d’agost - Exposició de pintura: Ponç Granollers.

Dissabte 4 d'agost
20.00h. XI Campionat de Volei-Pantà i posterior festa disco amb Dj M.A.
23.00h. Cinema a la fresca.

Dissabte 11 d’agost - 23.00h. Cinema a la fresca.

De l’11 al 15 d’agost: Festes Majors de SIURANA i d’ALBARCA

Del 16 al 31 d’agost -Exposició de pintura i dibuixos: Carles Llavaneras.

Del 16 al 20 d’agost: FESTA MAJOR DE CORNUDELLA DE MONTSANT
Dijous dia 16 - Pregó de Festa Major
Divendres dia 17- Concert i Ball amb l'orquestra VOLCAN
Dissabte dia 18 - Concert i ball amb l'orquestra La Selvatana
Diumenge dia 19 - Teatre el Hereus, amb Angels Bassas, amparo Moreno, Pep Ferrer, eva Barceló, Jordi Vila i Laia Peiró
Dilluns dia 20 - Havaneres i Rom cremat i altres actes que es publicaran properament.

DIUMENGE 26 D’AGOST
Tir Social al Plat.
18.00h. XXXI Aplec de la Sardana i sopar de germanor

De l’1 a l’11 dE SETEMBRE - Exposició de BONSAIS de: Mª Teresa Estrems.

dissabte 1 de setembre - 23.00h. Cinema a la fresca.

DISSABTE 8 DE SETEMBRE:
18.00h. II Concurs de Cocs Ràpids, amb xocolata desfeta per a tothom i degustació dels cocs presentats.
20.00h. Espectacle de circ a càrrec de la companyia reusenca Circ de les Mussaranyes.

DIMARTS 11 DE SETEMBRE: DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
14.00h. XXIII Gran Paella Popular, amb posterior ball a càrrec de l’orquestra Grup Montsant.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va obrir ahir a informació pública el projecte de millora de la C-242 entre Alforja i Torrebesses, i el de la T-701 entre Albarca i Prades. Al voltant dels colls d'Alforja i d'Albarca, i també en altres punts d'elevat pendent, es construiran sis trams de vies per a vehicles lents per facilitar l'avançament. En total, seran 4,6 quilòmetres de tercers carrils. El conjunt de l'obra comportarà una inversió de més de 66 milions d'euros per millorar un tram de gairebé 66 quilòmetres. La C-242 neix al terme municipal de Torrebesses (Segrià) i travessa les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp fins a desembocar a l'N-420. Al pas pel Camp, travessa Ulldemolins, Cornudella i Alforja. La via passarà dels sis als nou metres d'amplada, i es milloraran diverses interseccions i revolts. Entre Ulldemolins i Cornudella es faran dues rotondes, una de les quals servirà per connectar amb la T-701. Al coll d'Alforja es farà un viaducte de 90 metres sobre la riera existent, per travessar el coll.

EL VIAL ALBARCA-PRADES 
La T-701 neix de la C-242 al coll d'Albarca i arriba fins a Prades. Als seus 7,8 quilòmetres, la carretera s'eixamplarà fins als vuit metres –actualment en té entre 4,5 i 5,5–. L'últim tram de via inclou la creació d'una variant, que comportarà la construcció d'un viaducte de 45 metres per travessar el torrent de Prades.

Un incendi va cremar ahir prop de tres hectàrees a la vall d'Albarca, al terme municipal de Cornudella de Montsant. Els bombers van rebre l'avís passades les tres de la tarda i s'hi van traslladar amb 30 dotacions, de les quals 5 eren mitjans aeris. El foc va començar en un camp de conreu d'avellaners de la comarca del Priorat i cremava en direcció Prades, per la zona del Mas d'en Lluch i el Mas de l'Argany. L'àrea presentava un alt potencial combustible a causa de la massa forestal, però el bon accés dels bombers a l'incendi i les dotacions aèries van aconseguir aturar el cap del foc i estabilitzar-lo quan faltaven cinc minuts per un quart de cinc de la tarda. Finalment, un quart d'hora més tard es donava per extingit.

El prestigioso rotativo norteamericano 'The New York Times' dedica esta semana un largo reportaje a los vinos de la DO Montsant, en el que sus autores se declaran "sorprendidos" por estos caldos, que presentan como un nuevo valor internacional.

"Como ha sucedido con el Priorat, la DO Montsant está ganándose la atención en el negocio del vino", señala el artículo periodístico, titulado "From Catalonia, tastes both old and new" ("Desde Catalunya, sabores antiguos y nuevos a la vez"). Los críticos del diario neoyorquino declaran sin tapujos que "estamos todos impresionados y sorprendidos por estos vinos" y no dudan que la DO Montsant, pese a su juventud, "parece llamada a hacerse un nombre por ella misma". Los críticos del The New York Times (en su suplemento "Dining & wine") han probado 23 vinos de la DO Montsant, que han puntuado de manera muy favorable. El reportaje aprovecha para contextualizar la información y explicar qué es Catalunya, afirmando que "tras sufrir guerras, alianzas y dictaduras, Catalunya y su capital, Barcelona, se han obstinado siempre en mantener su independencia y su identidad cultural". En este marco, la pieza periodística explica la historia de la DO Montsant, constituida en el año 2001, y la presenta como una tierra de una larga tradición vinícola que, actualmente, es la novedad del panorama internacional. El artículo explica la DO en paralelo a la historia de Catalunya y dice que "del mismo modo, la creación de la DO Montsant es una representación en pequeño de la batalla de Catalunya por su autodeterminación". En esta línea, habla también de la segunda República, de la dictadura franquista y de la Constitución.

Jordi Ferré, Gerent de Cossetània Edicions, en el seu bloc personal comenta la vinculació de l'autor, nascut a Cornudella del Montsant (Priorat) però tortosí d'adopció, amb Cossetània Edicions. Ferré, en el seu bloc "De tard en tard" titula l'article "Tens un racó dalt del món", títol del bloc que Tibau dinamitza i que a continuació podeu llegir:
"Vaig conèixer Jesús Maria Tibau arran de la publicació de L'angoixa del retratista i altres contes, obra en la qual s'hi incloïa el conte A l'ombra dels ametllers, que fou un dels finalistes del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet de 1998. Tibau tot i no ser de les Terres de l'Ebre, ja que és originari de Cornudella (Priorat), fa uns anys que viu a Tortosa on s'ha integrat en l'ambient cultural i literari d'aquesta ciutat. Quan l'any 2003 vam publicar El brogit de l'Ebre, obra coordinada per Núria Grau i en la qual els narradors més representatius d'aquestes comarques van escriure un conte sobre el riu -en aquell moment amenaçat pel Plan Hidrológico Nacional-, Jesús Maria Tibau va ser un dels autors amb els qual es va comptar. El mes d'abril passat, Tibau va crear el bloc Tens un racó dalt del món, en el qual s'hi poden llegir interessants continguts; però estic segur que el que més visites aporta al bloc és l'original joc literari que hi proposa. Val la pena entrar al bloc i jugar-hi. 

Recentment, he estat en contacte amb Tibau ja que la propera primavera publicarem un recull de contes seu. Fruit d'aquesta relació i després de veure la iniciativa del joc literari, se'ns va ocórrer aportar-hi el nostre gra de sorra, tot oferint-li un lot de llibres de Cossetània pels guanyadors del concurs. Fa uns dies vam enviar el primer lot i seguirem fent-ho mentre ell així ho desitgi. Em sembla que és important que els editors col·laborem amb aquelles iniciatives, com aquest bloc, que ajuden a fomentar el caliu literari.

El bloc de Jesús Maria Tibau, Tens un racó dalt del món, una bitàcola recomanable pels blocaires a qui els agradi la literatura."

Foto Jesús M Tibau: Arxiu Cornudella web

Els Serveis Socials del Consell Comarcal del Priorat han engegat un projecte de suport psicològic a les cuidadores que tracten familiars dependents. Aquest projecte consisteix en la creació d'un grup format per 15 persones amb un psicòleg al capdavant que es reuniran cada mes. En aquest espai, les interessades podran intercanviar experiències i compartir sentiments i vivències. La iniciativa ha sorgit a partir de les jornades dirigides a les cuidadores Per cuidar ens hem de cuidar que es va fer fa uns mesos a Cornudella de Montsant i Marçà.

El Departament de Medi Ambient, a través de la seva empresa pública Forestal Catalana, ha obert a concurs la construcció de la seu de Parc Natural de la Serra de Montsant. L'edifici estarà ubicat al límit nord de la Morera de Montsant, camí d'Ulldemolins, i es separarà en tres àmbits situats a diferents nivells: l'aparcament, la zona de recepció al visitant i d'ús públic i l'àrea d'ús intern, que comptarà amb allotjaments pels col·laboradors i científics que necessitin fer-hi estades. El disseny de l'edifici pretén integrar-lo totalment al seu entorn, i que la despesa d'energia i aigua sigui el més baixa possible. En total, l'edificació tindrà gairebé 1.000 m². El pressupost de les obres és de més d'1.200.000 euros, i preveuen que estigui acabada a principis de 2009.

Des de la seva creació, l'any 2003, la seu del parc ha estat en unes dependències situades als baixos de l'Ajuntament de la Morera. «Estem lluitant per un espai propi des que vam començar. Ara la cosa està encarrilada, però fins que no vegi que s'està fent no m'ho acabaré de creure», manifesta la directora del parc, Neus Miró. El novembre de l'any passat, el consistori de la Morera va cedir gratuïtament una finca de 4.015 m² de superfície al límit nord del municipi, coneguda amb el nom de La Bassa, valorada en 18.030,36 euros, per situar-hi la seu. Aquesta es dividirà en tres mòduls units entre ells, però amb estructura pròpia. Un d'ells és l'aparcament.

ÀREA PÚBLICA. 
Tindrà la zona de recepció i d'atenció al públic, una gran sala polivalent d'uns 90 m², divisible en tres aules d'uns 30 m² mitjançant separadors, una sala de reunions per a 12 persones, un centre de documentació d'uns 60 m², els serveis per al públic adaptats, i els magatzems necessaris per aquest àmbit. La sala polivalent podrà albergar, per exemple, actes públics –xerrades, presentacions, etc.– i exposicions itinerants. 

ÀREA D'ÚS INTERN. 
Disposarà de les oficines administratives del parc, una àrea tècnica per a la brigada, i una àrea per als col·laboradors. Aquesta tindrà capacitat per allotjar-hi fins a sis persones. «Era una de les reclamacions prioritàries que havíem fet. Hi ha gent interessada a fer la tesi aquí, o algun estudi puntual sobre la zona, però ens era impossible perquè al parc no tenim recursos per pagar-los l'estada. A vegades també es fan campanyes en què es treballen alguns dies de nit. Amb aquest edifici, tot això es podrà fer còmodament», explica Miró. 

EDIFICI BIOCLIMÀTIC. 
«La seu està dissenyada perquè es subministri ella mateixa bona part de l'energia», explica el director territorial de Medi Ambient i Habitatge, Josep Lluís Pau. Les solucions bioclimàtiques passives que tindrà l'edifici són la ventilació natural creuada entre les façanes nord i sud, el soterrament parcial de l'edifici per aprofitar-ne la inèrcia tèrmica, la correcta orientació de les obertures, i les proteccions solars que hi haurà a les finestres. Hi haurà una bomba de calor geotèrmica d'aigua, que aprofitarà la temperatura del subsòl. La calefacció i climatització dels espais públics de l'edifici utilitzarà aquesta bomba de calor, que funcionarà tant per produir calor –pel terra– com per refrescar l'ambient. La renovació d'aire funcionarà independentment de la calefacció i la climatització i, per estalviar energia, disposarà d'un mecanisme que aprofitarà la temperatura de l'aire renovat. També hi haurà a l'edifici un dipòsit de recollida d'aigües pluvials –que entre altres coses s'utilitzaran per les cisternes dels vàters–, i plaques solars instal·lades a la coberta per escalfar l'aigua calenta sanitària per a les dutxes i els rentaments. 

INTEGRAT A L'ENTORN. 
La seu adoptarà les proporcions i els acabats propis de la Morera, i serà esglaonada per minimitzar-ne l'impacte visual. Hi haurà tres cossos units per rampes interiors, i una coberta vegetal. Els materials i els acabats de coberta estaran inspirats en els tradicionals de la zona. 

DIRECTOR CIENTÍFIC. 
La nova seu podria anar acompanyada d'un biòleg que s'integraria en la plantilla com a director del parc. Pau afirma que entre les previsions del govern hi ha «intentar incorporar-lo». Miró afirma que pel funcionament òptim del parc aquesta incorporació és necessària, però que no n'hi ha prou.

Un servidor interactiu informarà sobre la flora
Una empresa informàtica treballa aquests dies en l'elaboració d'un programa interactiu que, instal·lat en un monitor, servirà informació sobre la flora del Parc Natural de Montsant. El programa recollirà l'estudi florístic sobre la zona que s'ha presentat recentment, obra de Roger Pascual. «Els hem demanat que el facin pensant que en un futur també s'hi pugui consultar informació sobre altres temes, com ara la fauna o el patrimoni cultural», explica la directora del parc, Neus Miró. Quan estigui acabat, el programa s'instal·larà en un servidor interactiu que estarà situat primer a la seu provisional, i després a la definitiva.

REINTRODUCCIÓ DEL CONILL 
Aquest és un dels projectes inclosos dins la subvenció de 75.000 euros que la Diputació de Tarragona ha atorgat al parc. Entre aquests projectes hi ha també la reintroducció del conill autòcton, que va començar fa dos anys. El projecte es duu a terme conjuntament amb societats de caçadors de diversos pobles del parc –la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i Ulldemolins (incorporat aquest any)–, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Federació Catalana de Caça, l'Institut Català per a la conservació dels Rapinyaires (ICRA), la Facultat de Veterinària de la UB i la Fundació Territori i Paisatge. Els caçadors es comprometen a fer veda sobre aquest mamífer, aliment de gairebé 40 espècies depredadores diferents –com ara l'àliga cuabarrada, espècie protegida–, mentre duri la reintroducció. Altres projectes subvencionats són les sortides de natura, el centre d'interpretació dels molins hidràulics a Ulldemolins, l'edició de materials i l'arranjament de camins de la zona.

L'any passat es va localitzar la somereta de Montsant, un insecte de la mateixa família que les llagostes, que està en perill d'extinció. Els altres grups que s'estudien són els mamífers carnívors i els micromamífers, els amfibis i rèptils i el cranc de riu autòcton, amenaçat pel roig americà.

El Departament de Medi Ambient va fer arribar als ajuntaments i als agents socials durant la segona quinzena de juny una nova proposta per al document mitjançant el qual es constitueix el Parc Natural de les muntanyes de Prades i els boscos de Poblet. A partir de setembre negociaran aquest text amb les administracions locals. El govern manté obertes a debat qüestions com la denominació i l'àmbit territorial, que van provocar crítiques en la presentació de l'avantprojecte.

«Trobem molt positiva l'actitud d'alguns ajuntaments que rehabiliten i ofereixen equipaments perquè donin utilitat al parc. És evident que no ho crearem tot de nou», explica Josep Lluís Pau, director territorial de Medi Ambient a Tarragona. Entre aquests equipaments hi ha la finca del Garber, que l'Espluga vol que sigui la porta d'entrada. Els espluguins ofereixen també el camp d'aprenentatge com a seu d'educació ambiental. A Montblanc, s'hi podria fer el centre de documentació –en té un d'interpretació d'art rupestre–. El Mas Foraster d'Alcover s'ofereix com a seu d'un parc etnològic i botànic. Vimbodí proposa la roca de l'Abella com a zona de lleure.

Pau manifesta que «entén» la disputa que ha generat la proposta d'incloure el topònim Poblet en la denominació del parc. «El departament no s'hi ha pronunciat. Encara s'està debatent i hem d'escoltar tothom i veure si som capaços d'arribar a un acord», assegura. Segons afirma, també estan oberts a l'elisió d'alguns dels espais de l'àmbit del parc. Vimbodí ha demanat que es treguin uns terrenys de conreu inclosos en l'avantprojecte, i altres alcaldes s'han queixat que l'àrea que es proposa és excessivament extensa i heterogènia.

CAUSES DEL RETARD 
Segons Pau, els canvis de govern –autonòmics i locals– i l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 –que ha saturat els serveis del departament– han estat les causes del retard en la tramitació del parc. Si no hi ha nous entrebancs, preveuen que l'any que ve es pugui enllestir la declaració del parc, i que els pressupostos del 2008 ja incloguin una dotació econòmica mínima «perquè pugui arrencar amb garanties.» De moment, la segona quinzena de juny s'ha enviat una proposta de constitució del parc als ajuntaments afectats –Alcover, Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella, el Vilosell, l'Albiol, l'Aleixar, la Febró, la Pobla de Cérvoles, la Riba, la Selva, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Mont-ral, Prades, Ulldemolins, Vallclara, Vilanova de Prades, Vilaverd, Vimbodí i Vilaplana– i als agents socials –caçadors, pagesos, ecologistes– de la zona. A partir de setembre, «quan hagin tingut temps de mirar-se'l», es farà una ronda de converses. 

36.830 HA INCLOSES 
El parc inclou l'espai d'interès natural (PEIN) de les muntanyes de Prades, el paratge natural d'interès nacional (PNIN) de Poblet, la reserva natural del barranc de la Trinitat, zones de la xarxa Natura 2000 –Sagalassos, nord de la serra de la Llena i pinedes d'Arbolí–, i les cingleres meridionals i els contraforts de Prades i puig d'en Gulló, vall de Glorieta, serra de Puigcerver, capçalera del riu Francolí, riu Milans i zones agrícoles d'alt interès paisatgístic. Tot plegat, 36.830 ha.