Convergència i Unió: 1 Jaume Giral Barrufet. 2 Raul Porcel Rodriguez. 3 Marina Garcia Cerdan. 4 Lluís Pallarés Castelló. 5 Elvira Arias Fernàndez. 6 Enri Galan Dalmau. 7 Miquel Gomis Pamies. 8 Josep Mayolas Abadal. 9 Maria Indiana Mans Cervantes. 10 Josep Piñol Vallverdú. 

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- Acord Municipal: 1 Josep Maria Castan Estivill. 2 Salvador Salvadó Porqueras. 3 Xavi Izquierdo Pozo. 4 Montserrat Castillo Ràfols. 5 Ramón Camps Aragonès. 6 M. Teresa Mañé Serrano. 7 Joan Dolcet Safont. 8 Olga Vers López. 9 Jordi Rocamora Carré. 10 Jordi Martínez Olivé. 11 Antoni Juanpere Ruiz. 12 Àlvar Busquets Oliveras. 13 Ramon Obradors Hernandez. 14 Judit Bonet Porcel. 15 Magí Carrión Ribas. 16 Jordi LLort Marsal. 17 César Pallarès Franquet. 

El PP també ha presentat llista a Cornudella (que no publiquem). Com és costum en aquest partit, presenta candidatures "fantasma" a tort i dret, formades per persones desconegudes en el lloc on es presenten. Sembla ser que això és legal, possiblement d'aquesta menera poden cobrar més subvencions per número de llistes presentades.

Mirsada Kuckovic vivia a Kozarac (Bòsnia - Herzegovina) quan va esclatar la guerra dels Balcans al maig de 1992. En la seva fuguda cap a la llibertat, és feta presonera i ingressada al camp de concentració de Trnopolje, d'on escapa, per anar a parar al camp de refugiats de Pjedor. Va ser feta presonera i quan era conduïda a una mort segura, va acosseguir escapar camp a través per la muntanya de Vlasic. El llibre narra el terrible període de temps transcorregut entre l'inici de la guerra i la seva arribada a Catalunya, el desembre de 1992. Edicions en català i en castellà. 

Aquesta publicació recull i ordena les diferents espècies identificades i estudiades, amb els corresponents textos, imatges i mapes de distribució. Aquest és treball exhaustiu que ens descobreix un dels components més significatius del patrimoni natural de la serralada: la seva biodiversitat vegetal. El llibre ha comptat amb el patrocini de REPSOL,YPF dins el conveni de col.laboració signat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre activitats de promoció i noves actuacions al parc Natural de la Serra de Montsant.

La flora de la serra de Montsant s’inicia amb uns capítols introductoris en els quals s’analitza el medi físic i biòtic i s’introdueixen les zones de paisatge vegetal. Continua amb un apartat on s’explica la metodologia utilitzada per a la subdivisió del territori, les exploracions de camp, i la gestió de les dades. També inclou una descripció de les fitxes de cada espècie.

El tercer capítol, que conforma el gruix de l’obra, conté les fitxes descriptives de les 1.251 plantes diferents que s’ha trobat i/o citat a l’àrea geogràfica estudiada. Aquestes fitxes inclouen la família, els noms científic i popular, la forma vital (arbres, arbusts, plantes anuals...), l’element corològic (regió bioclimàtica) al qual pertany, la preferència pel substrat, l’abundància i la distribució a la serra de Montsant, indicant els límits altitudinals, els quadrants UTM de 10 x 10 on s’ha identificat i diverses localitats concretes per a cadascuna de les zones de paisatge vegetal on creix. Les fitxes es completen amb un mapa de distribució a l’àrea estudiada i, en un 80% de les plantes aproximadament, amb una fotografia representativa.

Seguidament es dedica un espai a l’anàlisi dels resultats globals, pel que fa a la biodiversitat vegetal i la seva distribució en el territori, la representació dels elements corològics i el ventall de formes vitals, entre d’altres aspectes. El capítol acaba amb una relació de les plantes protegides, endèmiques vulnerables o que per raons diverses mereixerien ser protegides en aquest àmbit geogràfic. En aquest capítol s’esbossen algunes idees sobre la posició biogeogràfica de la serra de Montsant, la diversitat ambiental i les zones més sensibles. Aquestes dades que es presenten han de permetre, en el futur, la generació d'altres estudis o línies de recerca.

El llibre es completa amb la bibliografia, i tres annexos on trobem uns índexs de gèneres i espècies, una relació sistemàtica de les comunitats vegetals que s’han descrit o identificat a Montsant, i una breu explicació sobre llurs característiques i distribució.

En resum, els trets més destacables de La flora de la serra de Montsant podrien resumir-se en:

- Concentrar d’una manera ordenada les dades de més de 20 anys de recerca.
- Ser l’única flora d’un espai natural amb uns mapes de distribució detallats per a cadascuna de les plantes.
- Incloure per a gairebé 1.000 espècies una fotografia representativa realitzada dins del territori estudiat, amb la indicació de l’indret i la data.
- Aportar 150 espècies noves a la flora de la muntanya.
- Contribuir a la flora catalana amb tres noves espècies.
- Presentar una llista raonada de plantes a protegir.

Aquest és, doncs, un treball que neix de la voluntat de l'autor i la seva estimació pel territori. Roger Pascual és doctor en Biologia i treballa en una empresa d'enginyeria agrònoma, realitzant tasques d'anàlisi del territori i els sistemes naturals. Implicat en els moviments ciutadans a favor d'un desenvolupament territorial equilibrat i sostenible —és membre actiu de la Plataforma per a la defensa del patrimoni natural del Priorat— i en la reivindicació de la declaració de Montsant com a parc natural, ha desenvolupat una considerable tasca de difusió dels valors mediambientals del Priorat i, en concret, de la serra de Montsant, per mitjà d'articles a la premsa o conferències.

La flora de la serra de Montsant és una obra que ha de constituir alhora una eina útil per a la gestió i un document de consulta, esdevenint una obra de referència per a estudis sobre altres indrets. Pretén esdevenir una eina tant com a referència imprescindible als departaments universitaris de ciències naturals, com per a les persones interessades en la serra de Montsant i el seu patrimoni natural.

Com a fruit d’un treball intens i acurat, que suma el rigor científic en el la feina, amb la vinculació emocional, com a exponent de la voluntat del Parc Natural de la Serra de Montsant de dotar-se d'instruments per al coneixement i la gestió del territori; com a eina per a la difusió dels valors patrimonials de la serralada; la publicació d'aquesta obra constitueix una fita en la trajectòria d'aquest encara jove parc natural.

L'obra està editada per Rafael Dalmau ed., en 2 volums de 672 pàgines cadascun, relligats amb tapa dura estampada amb daurat, i amb sobrecoberta a color. El preu de venda al públic és de 35 € cada volum.

La presentació tindrà lloc a les 17 hores, als Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona (carrer Vidal i Barraquer, 12-14). Flora de la Serra de Montsant és la síntesi de més de 20 anys de recerca. Conté 1.000 fotografies, 1.251 fitxes de flora i 1.251 mapes de localització.

EL PUNT. Cornudella de Montsant.
El Departament de Governació i Administracions Públiques dotarà l'Ajuntament de Cornudella de Montsant amb un ajut de 51.000 euros per la connexió dels dos dipòsits d'abastament d'aigua al municipi. El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, va visitar el municipi el 4 d'abril passat per confirmar la viabilitat de la connexió dels dipòsits. Bassaganya va visitar també el castell de Siurana, Pradell de la Teixeta, Riudecols i Vilaplana.

Els pobles de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant –Morera, Cornudella, Ulldemolins, Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Figuera, la Vilella Alta i la Vilella Baixa– s'estan unint en una mancomunitat creada per gestionar conjuntament la zona. Els estatuts estan ara en fase d'exposició pública.

Segons estipulen els estatuts, els objectius seran promoure la construcció, explotació i manteniment de les infraestructures necessàries; editar fulletons de publicitat que donin a conèixer l'oferta turística de la zona del parc; promoure activitats d'informació i dinamització turística; contribuir a la defensa dels recursos naturals i dels valors socioculturals; demanar ajuts, subvencions i altres ingressos a institucions i empreses que reverteixin en els objectius de la mancomunitat i en benefici de la sostenibilitat dels municipis; recolzar les accions i iniciatives que es proposin des de l'equip de gestió de l'ens; potenciar la marca de qualitat dels productes de la mancomunitat, i establir convenis de col·laboració amb altres administracions.

L'òrgan tindrà una assemblea general amb representants dels municipis, que es renovarà cada quatre anys coincidint amb les eleccions municipals. Es reunirà cada sis mesos com a mínim, i cada localitat farà una aportació anual ordinària –a banda de les inversions– de 300 euros màxim.

Els municipis de l'àmbit del Parc Natural de la Serra de Montsant –la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa– elaboraran una Agenda 21 comuna. Es tracta d'una prova pilot pionera a Catalunya. Els treballs a desenvolupar seran la redacció de l'auditoria socioambiental i del pla d'acció cap a la sostenibilitat, junt amb un pla de comunicació i participació ciutadana.

El Servei d'Assistència Municipal de la Diputació de Tarragona, a través de la Unitat de Medi Ambient, serà qui realitzarà la direcció tècnica del projecte. El conveni entre els nou ajuntaments prioratins i la Diputació estipula que l'organisme supramunicipal hi aportarà 134.000 euros.

Les localitats tenen una població total de 2.837 habitants, i comparteixen les 9.192 hectàrees de parc natural. El president de la Diputació, Joan Aregio, manifesta que «dur a terme el projecte d'aquest tipus individualment seria inviable». Per la seva banda el vicepresident i diputat de Medi Ambient, Josep Maria Tost, defineix el projecte com «un full de ruta del desenvolupament d'un territori».

ROMÀ ROFES. Riudecols
Alcaldes i regidors dels municipis de l'àmbit de la caserna de Riudecols van demanar ahir al subdelegat del govern, Joan Maria Abelló, un reforç de la presència policial i del nombre d'efectius. Va ser la principal petició de la reunió informativa entre representants locals i la comandància de la Guàrdia Civil. Abelló va evitar comprometre's sobre un reforç i es va referir a la tasca d'investigació, a la mobilitat dels agents d'altres cossos i circumscripcions, i a les patrulles dels grups rurals de seguretat (GRS). Tampoc va garantir que l'augment del nombre de guàrdies civils de l'estiu es tradueixi en noves incorporacions a la caserna.

La Guàrdia Civil de Riudecols cobreix les localitats de les Borges del Camp, Argentera, Botarell, Prades, Duesaigües, Riudecanyes, l'Arbolí, Botarell, Poboleda, Cornudella de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i la Morera de Montsant. «Actualment, la caserna només té quatre agents. No pot ser que amb aquesta dotació es vulgui donar servei a una zona d'11.000 habitants», manifesta l'alcalde de Riudecanyes i vicepresident de la Diputació, Josep Maria Tost.

El tinent d'alcalde de Duesaigües, Esteve Camarasa, afirma que «no hi ha cap diferència substancial entre abans i després de la reunió. No s'han compromès a incrementar el més mínim la dotació actual». És la tercera de les trobades que se celebren entre la Guàrdia Civil i els representants dels municipis del Baix Camp que no tenen Junta de Seguretat, i que tenen l'objectiu d'intercanviar informació i debatre els principals problemes. La primera va tenir lloc a Cambrils i la segona, a la Selva del Camp, i amb la d'ahir es tanca l'àmbit comarcal.

INVESTIGACIÓ MÉS POTENT 
Per la seva banda, el subdelegat del govern, Joan Maria Abelló, recorda que s'ha reduït la delinqüència i que l'efectivitat del cos no va lligada només al nombre d'agents: «Més enllà de les zones de comandància, hi ha un treball molt important dels equips d'investigació. Estem lluitant amb un tipus de delinqüència que té molta mobilitat. Només ho podem combatre potenciant la investigació i la coordinació amb altres cossos en l'àmbit europeu.» També es va remetre a les noves incorporacions de l'any passat en el global de la demarcació, i a la feina dels grups rurals de seguretat (GRS).

En aquest sentit, Tost declara que «està molt bé que vinguin efectius d'altres circumscripcions com a reforç puntual, però nosaltres busquem una policia de proximitat, que es conegui el territori». L'alcalde de Prades, Santiago Pons, va indicar que «la presència ha augmentat, però potser s'haurien de deixar veure més a la tarda i a la nit».

D'altra banda, els representants locals van coincidir en l'agraïment a l'esforç de la Guàrdia Civil, en l'elogi de la seva tasca i en la importància de la col·laboració ciutadana amb el cos policial per combatre la delinqüència.

INCORPORACIONS A L'ESTIU 
Abelló tampoc va garantir que hi hagi noves incorporacions a Riudecols amb l'augment d'efectius previst per a aquest estiu a les comarques tarragonines: «Aniran a les zones on es produeix un gran increment del nombre d'habitants.» Segons Abelló, hi ha possibilitats que alguns d'aquests nous agents es quedin a la demarcació de manera permanent.

ROMÀ ROFES. Alforja
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat va presentar ahir l'estudi informatiu de la remodelació de la C-242 a vuit alcaldes afectats pel pas d'aquest vial. Els batlles van demanar al govern que estudiés la possibilitat d'incloure carrils per a vehicles lents, sobretot en els trams que transcorren per ports de muntanya. Està previst que el projecte definitiu es faci l'any que ve, que les obres comencin entre finals del 2008 i principis del 2009, i que s'acabin el 2010.

La reunió va aplegar el director general de carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Jordi Follia; el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, i els alcaldes d'Alforja, Prades, Cornudella de Montsant, Ulldemolins, l'Arbolí, Margalef, Bellaguarda i la Granadella. El govern es va comprometre a estudiar sobre el territori la possibilitat que hi hagi carrils per a vehicles lents en punts com ara el coll d'Alforja, el coll d'Albarca i la serra de la Llena.

Una altra de les conclusions va ser la necessitat de coordinar esforços i informació entre les administracions per anticipar-se a problemes futurs, com ara la definició de les variants de cada municipi i la inclusió de les xarxes de serveis per instal·lar fibra òptica. També es va definir que l'amplada de la via serà de nou metres en tots els punts, ja que en un principi en el tram d'Ulldemolins a Torrebesses se'n preveien vuit.

Els alcaldes van mostrar la seva satisfacció pel fet que el projecte comenci a veure la llum. Actualment s'està remodelant el tram entre les Borges i Alforja, i estan acabant de redactar el projecte de la variant borgenca.

Disgust» amb l'alcalde borgenc
Trenta alcaldes de municipis catalans afectats pel pas de la C-242, entre els quals hi ha el de les Borges, Robert Ortiga, van acordar l'agost del 2005 que l'enllaç de la variant borgenca amb l'N-420 coincidís amb la carretera de Botarell. Finalment, la connexió es farà uns 800 metres més a l'oest. L'alcalde de Cornudella va fer palès el «disgust» dels batlles que van firmar el document: «Vam consensuar el nostre suport perquè la variant passés a ponent del poble, però que enllacés amb la carretera de Botarell fent un nus viari. Després l'Ajuntament de les Borges va fer el que li va semblar i va desestimar al·legacions que vam fer en aquest sentit. Estem molt disgustats amb Ortiga, ens ha utilitzat i és un mal company.»

En aquest sentit el tinent d'alcalde de les Borges, Quim Calatayud, va delegar la responsabilitat a la Generalitat: «Aquí no hi pintem res, s'han de disgustar amb el govern, que és qui fa les carreteres. A l'hora de redactar el POUM ens van dir que anava allí.» Calatayud també va restar transcendència al canvi: «L'enllaç amb Botarell està a pocs metres del traçat i necessitava un pont per sobre de la via del tren.»

El Punt va intentar sense èxit posar-se en contacte amb Ortiga.