El CEIP Montsant, situat a l'entrada d'Ulldemolins, té una vintena d'alumnes. Juntament amb tres centres més del Priorat i del Baix Camp (Cornudella de Montsant, Prades i Ulldemolins) formen la primera ZER que va néixer al Camp de Tarragona, l'any 1985 com a prova pilot. Rosa Rius, que és la directora de la ZER Montsant-Serra de Prades, explica que fa més de vint anys que un grup de professors del Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat es van començar a reunir «per tractar conjuntament temes pedagògics». Hi havia moltes necessitats i aquesta era una manera de posar punts de vista en comú entre el professorat de centres escolars petits. Precisament les inquietuds d'aquests mestres van fer decidir Educació a iniciar la implantació de les ZER en aquesta àrea. «Teníem moltes ganes de fer coses», explica aquesta professora, i així van començar l'aventura de compartir un projecte pedagògic amb els altres centres. «Treballar en conjunt és molt important», diu, i creu que d'aquesta manera es poden tirar endavant molts més projectes impossibles de desenvolupar si el centre funcionés de manera totalment independent.

La manera de funcionar de les ZER, amb aules amb molt pocs alumnes, «fa que l'ensenyament sigui molt proper» i a més «es detecten fàcilment els problemes que poden tenir els alumnes». Les aules agrupen els estudiants de diferents nivells i això suposa que les classes s'han de plantejar des d'una perspectiva que té poc a veure amb la d'una escola ordinària. Els professors fan classe als d'un curs mentre els altres fan deures; també s'exposen aspectes comuns a tota la classe, adaptats als diferents nivells. Un dels problemes que es troben els professionals a l'hora de donar classe en zones rurals és, segons Rius, «la manca de material específic, les editorials no pensen a fer llibres per a les ZER», i per això els professors no segueixen llibres sinó que són ells mateixos qui es fan el material a mida. La ZER té ara com ara uns 25 professors, alguns dels quals són especialistes que fan classes en els quatre centres. Com en la majoria d'escoles rurals, en el CEIP Montsant és la mestra d'educació especial, una de les especialistes que fa la itinerància, qui s'encarrega de fer les tasques d'integració dels alumnes nouvinguts. A part d'ella, la resta de mestres que es comparteixen per tota la ZER són els de música, anglès i educació física.

BONA PREPARACIÓ 
Poder estar al costat de l'alumne és, possiblement, un dels aspectes pel qual «els alumnes de l'escola rural estan molt ben preparats». Ho diu la directora, que assegura que els informes apunten que «en surten molt ben parats quan es parla de les competències bàsiques».

Pel que fa al material del centre, al principi de la integració en la zona rural, a l'escola d'Ulldemolins no tenien ni fotocopiadora, ni televisió ni vídeo. «Els mitjans eren precaris» i havien d'utilitzar els serveis del Centre de Recursos de Cornudella. Ara, «les coses han canviat, sobretot des de fa quatre anys». S'han solucionat part dels problemes de material i tenen gairebé un ordinador per cada dos alumnes. Ara estudien la manera de millorar l'edifici, per aconseguir més espai i adaptar l'escola a les necessitats formatives actuals.

El camí dels Cartoixans és un camí ample, de bast, que van obrir els cartoixans d'Escaladei per comunicar el monestir amb el camí de Lleida que passava pels Hostalets d'Albarca, segons la informació que ha facilitat l'Associació d'Excursionistes de Cornudella. L'agrupació inaugura avui el camí dels Cartoixans, amb una sortida que començarà a dos quarts de nou del matí a Cornudella, des d'on els participants aniran amb autocar a Albarca, punt d'inici de l'itinerari. Un itinerari que l'entitat ha senyalitzat i ha netejat i que té 10,4 quilòmetres i un desnivell de 150 metres. El camí planeja suau per les cotes 600/700, travessa alzinars i vinyes al peu dels cingles de la serra Major i encara conserva els empedrats que remunten els ressalts i pujadors dels collets. S'apropa al monestir cistercenc de les monges de Bonrepòs i a l'ermita de Sant Joan del Codolar, tot vorejant masos antics i aljubs de pedra seca. Molt transitat en totes les èpoques, va estar en ús fins a l'apertura de la nova carretera de la Morera a Cornudella, l'any 1906, i la de Reus a Fraga, que es va establir entre 1864 i 1874. Hi va passar la reina Margarida de Prades en recloure's a Bonrepòs com a abadessa l'any 1428 i Felip II quan va sojornar a la cartoixa d'Escaladei la Setmana Santa de 1561.

Les referències documentals més antigues que es conserven del camí són del segle XVI, en què surt esmentat en un capbreu de 1573, segons l'article que han escrit Ezequiel Gort, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes i que es publicarà en breu a la revista La Carxana d'Albarca. Segons la veu popular, el dels Cartoixans era l'antic camí d'Escaladei a Poblet. Però el traçat del que avui es coneix com el camí dels Cartoixans «fa pensar que podria haver estat la via de comunicació del monestir cistercenc de Bonrepòs amb Prades –de fet, el camí continuava més enllà d'Albarca– emprat posteriorment pels cartoixans per anar del monestir cap a Albarca i enllaçar allí amb el camí de Reus a Lleida», assenyalen els autors de l'article.

El camí va ser una via molt transitada en el passat perquè comunicava la cartoixa d'Escaladei amb el camí de Reus a Lleida, però també com a ruta cap a Prades, que tenia la fira ramadera més important de la contrada. A més dels ramats d'ovelles i cabres, durant els segles XVI i XVII la ramaderia equina va constituir un component fonamental de l'economia cartoixana.

La via fou indispensable fins a l'obertura de les carreteres que van substituir els antics camins, la que venint de Reus passa pel coll d'Alforja, Cornudella, el coll d'Albarca, Ulldemolins i creua la serra de la Llena cap a Lleida i Fraga o la que uneix la Morera i Cornudella. Fins fa un segle i mig, moltes poblacions d'aquesta àrea només estaven comunicades per camins de bast. El cas d'Ulldemolins, poble on passen menys de cent anys entre que hi arriba el carro com a vehicle de transport i el primer vehicle de motor, és ben representatiu.

Vestigis del passat
Tres hores i mitja és el temps que es triga a recórrer el camí dels Cartoixans que proposen els excursionistes de Cornudella. El pas del camí permet contemplar vestigis del passat, com el camí dels Hostalets, que eren un grup de cinc cases, als afores d'Albarca, entre les quals n'hi havia que feien de fonda per als traginers. O l'ermiteta, nom amb què es coneix la capella de Sant Joan Petit, a tocar de l'ermita de Sant Joan del Codolar, que van bastir els cartoixans a finals del segle XV. A l'ermiteta hi ha una imatge de Sant Joan infant que haurien fet els cartoixans per no haver d'anar a resar a l'ermita gran quan passaven per l'indret. També seguint el camí dels Cartoixans es passa a prop del mas del Salvat, del qual queden poques restes però sí una cabana de pedra seca, un bon exemple de construcció popular, útil com a aixopluc o per deixar-hi les eines. El camí també porta al mas de Farena, refet no fa pas gaire temps però que és un lloc molt antic, ja que el topònim està documentat des de l'any 1289. Un altre indret interessant que es troba al camí és el mas de Sant Blai, que té una capella dedicada a aquest sant i una espadanya a l'exterior. A la clau d'arc de l'entrada hi ha l'escut d'Escaladei, que delata qui en va ser el propietari en el passat. Però abans, a mitjan segle XV, s'hi alçava el monestir femení, que, en raure a les mans de la cartoixa d'Escaladei, va ser enderrocat i els materials van ser reutilitzats per bastir el mas.

El Departament d'Educació ha premiat 48 obres audiovisuals fetes per alumnes de centres educatius catalans, set dels quals són del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. Les obres han estat elaborades al llarg del curs per nens d'entre tres i divuit anys. S'hi han presentat 530 treballs de 256 centres escolars dividits en tres categories: fotografia, vídeo i televisió escolar, i ràdio escolar. L'entrega dels premis va celebrar-se ahir al CEIP Drassanes de Barcelona. En l'apartat de fotografia, van endur-se el premi l'IES Baix Penedès del Vendrell i l'IES Joaquim Bau de Tortosa. Els CEIP doctor Piñol i Aiguadé de Cornudella del Montsant, el CEIP Sant Feliu dels Guiamets, el CEIP Sant Isidre de Capçanes, l'IES Gabriel Ferrater de Reus i l'IES Priorat de Falset van vèncer en l'apartat de ràdio. El jurat ha valorat els aspectes didàctics, els continguts i la contribució a l'alfabetització mediàtica que ha suposat per als nens.

La policia local de Cambrils va detenir dissabte a la matinada un veí de Cornudella de Montsant per haver intentat entrar a casa de la seva excompanya tot i tenir una ordre d'allunyament. La víctima va denunciar a la policia que l'home li havia estat trucant tota la nit i que intentava forçar la finestra del seu domicili. L'home va fugir abans que arribés la policia i es va amagar, però finalment el van localitzar i detenir. L'individu té una ordre judicial que li impedeix comunicar-se i acostar-se a l'exparella. Fonts del cos municipal van explicar que l'home havia oposat una forta resistència i un cop al vehicle policial, va destrossar el sistema de ventilació del cotxe.

La Policia Local de Cambrils va detenir dissabte passat, 2 de juny, cap a un quart de sis de la matinada, un veí de Cornudella deMontsant (Priorat) quan intentava forçar la finestra del domicili dela seva exparella a Cambrils. La policia va detenir l'home per trencament de condemna, resistència i desobediència i danys al sagents de l'autoritat.

La inauguració del Camí dels Cartoixans (el dia 17), organitzada per l'Associació Excursionista de Cornudella, és la sortida més destacada de les que es fan aquest mes en el marc de la campanya Descobreix el parc natural de Montsant. Demà, l'entitat Pedrenca organitza l'excursió D'ermita a ermita, que uneix paisatge i història. I diumenge de la setmana que ve (dia 10) tindrà lloc la sortida Montsant de Fraguerau, de caire familiar.

Amb una participació del 81,6% (l'any 2003 va ser del 91,1%), ERC ha tret 488 vots, 131 més que fa quatre anys, mentres que CiU amb 144 vots en perd 150 respecte a les darreres municipals, tota una debacle convergent.

De manera testimonial, l'altra llista que s'hi presentava mitjançant una candidatura "fantasma", el PP, va obtenir 7 vots, igual que l'any 2003.

D'aquesta manera, els que entraràn a formar part del nou ajuntament seràn: Per ERC, Josep Maria Castan Estivill (alcalde), Salvador Salvadó Porqueras, Xavi Izquierdo Pozo, Montserrat Castillo Ràfols, Ramón Camps Aragonès i M. Teresa Mañé Serrano; i per CiU, Jaume Giral Barrufet.

NATÀLIA BORBONÈS. Reus
Amb un senzill homenatge al pintor Josep M. Morató Aragonès, que va morir fa un any, l'Institut Municipal de Museus de Reus va commemorar ahir el Dia Internacional dels Museus. Al Museu d'Art i Història es van presentar les reproduccions en làmines de tres de les obres de l'artista, que ha promogut la família de l'artista. El regidor de Cultura, Xavier Filella, va anunciar per a l'any que ve una exposició antològica del pintor reusenc, que va estar molt vinculat amb Cornudella de Montsant.

M. Elena Morató, filla de l'artista, va explicar que la iniciativa respon a la voluntat de la família de «recuperar i difondre l'obra del pare». I, per fer-ho, s'han fet reproduccions de tres obres representatives dels temes que Morató Aragonès va tractar sovint en la seva obra: un dibuix pintat amb aquarel·la del campanar de Reus, un paisatge de les muntanyes de Cornudella i un retrat femení. El museu també va muntar una petita exposició d'obres de Morató provinents dels fons propis de la institució que es va poder visitar durant tot el dia d'ahir. Les làmines que reprodueixen les tres obres esmentades s'han posat a la venda al mateix Museu d'Art i Història. La família del pintor també va donar a l'Institut Municipal de Museus de Reus diversos exemplars de llibres sobre la seva obra i una còpia dels arxius personals de l'artista, que són un recull de les crítiques que durant més de seixanta anys li va dedicar la premsa.

Xavier Filella va anunciar per al 2008 una exposició antològica dedicada a Morató Aragonès, seguint la política que ha iniciat enguany el Museu d'Art i Història de dedicar mostres retrospectives a artistes reusencs. Una programació que ha començat amb la ceramista Neus Segrià i que el segon semestre tindrà el pintor Ferré Revascall de protagonista.