El govern preveu començar les obres de la variant de les Borges durant l'estiu vinent. El mes passat es va aprovar l'estudi informatiu i ambiental de la infraestructura, que connectarà l'N-420 amb la C-242 i evitarà la travessia. L'enllaç amb la carretera de Botarell, consensuat pels alcaldes de 30 municipis, s'ha descartat per inviable.

L'esperada variant de les Borges ja té data d'inici. El PTOP preveu treure a concurs les obres durant l'any que ve. Segons l'alcalde del municipi, Joaquim Calatayud, la previsió és que comencin durant l'estiu. La infraestructura podria estar acabada a finals de l'estiu del 2009, ja que es planifica que la construcció duri entre dotze i catorze mesos.

El govern va concretar el mes passat l'elecció de l'alternativa A, a ponent del municipi. Tal com ja havien avançat, descarten les propostes B i C, –a llevant de les Borges–, que acostaven l'inici de la variant a Reus però limitaven el creixement urbà. La via va fins a Torrebesses (Segrià), passant per municipis com ara Alforja, Cornudella, Ulldemolins, Bellaguarda i la Granadella. Actualment s'està enllestint la remodelació del tram entre les Borges i Alforja, i a finals de l'any que ve preveuen començar la reforma de la resta del vial.

Després de la disputa entre defensors de les alternatives A i C, trenta alcaldes de diferents municipis afectats pel pas de la C-242 van consensuar el 2005 el suport a la proposta que ha sortit escollida, però amb una petita modificació: que la variant enllacés amb la carretera de Botarell. Finalment, el govern ha descartat fer el canvi, ja que s'ha considerat inviable perquè travessava la via fèrria.

TRÀNSIT «INSUPORTABLE» 
L'Ajuntament de les Borges del Camp preveu fer entre el 2009 i el 2010 la remodelació de l'actual travessera de la C-242. «Farem una intervenció integral per transformar-la en una avinguda», afirma Calatayud. El batlle va mostrar la seva satisfacció pel fet que les obres de la infraestructura ja tinguin data d'inici: «Últimament ja era insuportable. Tenim un volum de trànsit que no es pot aguantar, sobretot pels camions que van a la pedrera d'Alforja. Els darrers tres mesos han estat especialment dolents perquè hem notat molt les obres del TAV». La remodelació del tram de la C-242 entre Alforja i les Borges està pràcticament enllestida. «Només queda un revolt proper a la gasolinera, que es transformarà perquè s'hi passi en línia recta. Es farà en un parell de mesos», explica Calatayud.

L'estat de sequera a Catalunya continua agreujant-se per la falta de pluja i, malauradament, continuen baixant les reserves d'aigua en els embassaments de les conques internes. Fins i tot, arreu del país, el nivell de precipitacions registrat durant aquesta tardor ha estat un 40% inferior a la mitjana històrica. Així, si bé el rècord màxim dels últims 30 anys és de 235 litres per metre quadrat, enguany aquesta xifra ha baixat fins als 85 l/m². Aquesta complicada situació, a més, també està afectant de manera molt especial als embassaments del Camp de Tarragona. D'aquesta manera, pel que fa als pantans que tenen un volum superior a 2 hectòmetres cúbics (hm³), com són el de Siurana i el de Riudecanyes, val a dir que només estan al 15,88% i al 20,63% de la seva capacitat.

Ja fa uns 10 anys que els valors de pluja a Catalunya estan disminuint i a ningú se li escapa que aquest 2007 passarà a la història com un dels més secs. A més, tot i que el descens dels pantans és generalitzat a totes les conques internes, les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) evidencien que els percentatges dels embassaments del Camp de Tarragona són especialment baixos. Així, espectacularment, si bé ara fa un any el pantà de Siurana (Cornudella de Montsant) estava al 41,19%, enguany el temps ha comportat que es trobi tan sols al 15,88%. Això significa que mentre que la seva capacitat màxima és de 12,22 hm³, ara només en conté 1,94.

Tot i que aquesta reducció no ha estat tan dràstica al de Riudecanyes, tampoc s'ha escapat del descens, ja que a la mateixa època de l'any passat estava al 25,51%, i en canvi ahir marcava 4,88 punts menys (20,63%). De moment, però, l'administrador de la Comunitat de Regants d'aquest pantà, Miquel Àngel Prat, diu que no estan aplicant «cap mesura excepcional». «L'aigua de Siurana i de Riudecanyes s'utilitza bàsicament per a l'agricultura i, per tant, l'època en què realment es necessita subministrament és entre juny i agost. Encara no fem previsions perquè tenim confiança que plogui d'aquí al maig vinent». Per relativitzar la situació, també recorda que han viscut «èpoques similars» o «pitjors». «Avui dia, la suma dels volums dels dos pantans és de 3,04 hm³. En canvi, l'1 de gener de 1979 era de 2,3 i el 1980, de 0,5. I més recentment, el 2001 era de 3,6 hm³, i 3,9 un any després».

AMB L'AJUDA D'UN SAURÍ 
L'alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, explica que des de l'Ajuntament han posat en marxa un seguit d'iniciatives per fomentar l'estalvi. «Hem canviat els enjardinaments municipals per plantacions de secà, com les oliveres o els garrofers; i hem demanat als propietaris privats que posin un terra enrajolat o graveta a l'exterior de casa. A més, l'any passat vam repartir més d'un centenar de dosificadors entre els veïns i vam incrementar significativament el preu de l'aigua. Per aquest motiu, qui gasti més de 70 metres cúbics al trimestre ha de pagar 3 euros per cada m³ de més que consumeixi».

Per l'any que ve, Tost també comenta que engegaran una campanya a l'escola per conscienciar sobre la importància de no malbaratar els recursos hídrics (el nucli gasta uns 100.000 m³ anuals). Sens dubte, però, l'objectiu més ambiciós pel 2008 serà la construcció d'un nou pou per tal de tenir un altre punt de subministrament propi. «Hem contractat un saurí de Riudecanyes que ha detectat un lloc on hi ha aigua al subsòl, que és on faríem el pou. Aquest punt està a 1 km del poble, en sentit sud». Considera, però, que més endavant seria bo fer-ne un altre i que, en un màxim de 2 anys, es dugués a terme un projecte que preveu connectar el pantà de Riudecanyes amb el sistema del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Aquesta prolongació es faria mitjançant un conducte reversible: s'emmagatzemaria a l'embassament l'aigua tractada del CAT en els mesos de menor consum, de tal manera que, en cas d'emergència, es podria tornar a injectar part d'aquest volum a la xarxa del Consorci.

PROBLEMES PUNTUALS
Segons l'ACA, durant aquest any hi ha hagut 23 municipis de Catalunya que han hagut de resoldre de manera puntual els seus problemes d'abastament sol·licitant que els portessin cisternes d'aigua. «La majoria d'ells han estat veïnats aïllats que es fornien d'una font on s'ha esgotat l'aigua per la manca de pluja». Pel que fa a la demarcació, però, fins i tot han hagut de recórrer en algun moment a aquesta solució els nuclis de Llorenç del Penedès, Cornudella de Montsant i Capçanes. Tot i això, els responsables de l'Agència afirmaven ahir que «aquestes tres localitats a hores d'ara no s'estan veient obligades a comprar cisternes».

N. SERRET. Tarragona (Foto: El Punt)
Les dificultats a l'hora d'obtenir dia i hora de visita i la poca puntualitat a l'hora d'entrar a la consulta del metge són dos dels punts que les àrees bàsiques de salut (ABS) del Camp de Tarragona han de millorar si s'atenen a les opinions dels usuaris recollides en l'enquesta de satisfacció d'assegurats del Servei Català de la Salut 2006-2007.

Els centres d'atenció primària de Cornudella de Montsant, Santa Coloma de Queralt, Mont-roig, Alt Camp Oest, Riudoms, el CAP Llibertat de Reus i els CAP Llevant i CAP Muralles de Tarragona són els més ben valorats pels usuaris de l'atenció primària. En una reunió amb la consellera de Salut, Marina Geli, els responsables d'aquests centres van explicar com s'organitzaven, perquè «la direcció general de planificació incorpori les bones pràctiques en el pla d'innovació de primària», va detallar el director dels serveis territorials de Salut, Felip Infiesta. Segons ell, Resoldre els punts negres és qüestió d'organització perquè algunes de les ABS més ben valorades ni tan sols arriben a la ràtio de metges i infermeres per pacient recomanable, però en canvi s'acosten a l'estàndard d'excel·lència.

Que els CAP siguin més resolutius comporta, en primer lloc, una millor gestió de les agendes, segons un primer anàlisi. A vegades, per exemple, s'ha de demanar hora a llarg termini, però no és possible perquè encara no hi ha l'agenda oberta. Des de Salut també es recomana utilitzar els sistemes de comunicació més actualitzats, com ara internet o bé el telèfon. Segons un informe d'activitat dels tràmits al web de l'ICS, la gran majoria de tràmits que es fan a través del seu lloc web són per concertar visites. I són les persones de 30 a 50 anys les que més utilitzen aquest servei.

El director dels serveis territorials de Salut comenta que hi ha un altre element «fonamental» perquè els centres d'atenció primària funcionin en l'àmbit organitzatiu: es tracta del funcionament del taulell d'entrada. Per això, Infiesta defensa que les persones d'administració, els primers a atendre els usuaris en el taulell d'entrada, «estiguin formades per tenir contacte amb les persones i tinguin habilitats relacionals».

A més, en l'enquesta també han observat que hi ha queixes pels canvis d'horaris de consulta dels metges sense previ avís. Per això, Infiesta proposa «fer pocs canvis i informar correctament al ciutadà». En el cas de municipis petits, també és recomanable avisar l'alcaldia.

Les conclusions que es derivin de l'anàlisi que els serveis territorials de Salut fan de l'organització de les vuit ABS més ben valorades s'inclouran en el pla d'innovació de l'atenció primària. Aquest pla preveu, en el cas del Camp de Tarragona, incrementar el nombre de places, sobretot d'infermeria, contractar especialistes procedents de fora de Catalunya i potenciar el funcionament d'equip integrat per metge i infermera. Infiesta reconeix que «un element de frustració del metge és no tenir prou temps per parlar amb el malalt». Així, segons el responsable, la infermera pot encarregar-se de funcions de triatge.

Les ABS seleccionades 
- Cornudella de Montsant
- Santa Coloma de Queralt
- Reus 3: CAP Llibertat
- Mont-roig del Camp
- Alt Camp Oest
- Riudoms
- Tarragona 4: CAP Llevant
- Tarragona 8: CAP Muralles
 

Ahora, Daila Ojeda confirma un 8b+ con Kale borroca, en Siurana. Una vía que otra fémina, Mariona Martí, repetía recientemente. Daila no ha tenido su mejor año en competición, donde, lo cierto, es que tampoco se la ha visto muy centrada. Ha disfrutado más de la vida pirata y de la roca y las cosas, hasta el momento, la están yendo bien, continuando con una progresión que poco a poco la está llevando a lo más alto de la dificultad femenina nacional.

Fuente: 8a.nu