El centre es converteix en el primer projecte de la Fundació Mambré tot i que fa temps que funciona amb aquest objectiu

El Punt 12/05/2008.- Mas d'en Lluc, a Cornudella de Montsant, acull des de fa temps persones amb problemes de drogues. Primer va ser com a espai integrat al Centre Català de Solidaritat i, des de fa uns anys, com a centre impulsat per mossèn Joan Roig, que va voler donar «una família» a les persones drogodependents. Ara, la Fundació Mambré s'ha incorporat al projecte per donar-li «una cobertura legal» i finança els professionals que hi treballen. En aquests moments hi ha una quinzena d'usuaris provinents principalment de Catalunya i, tot i que de comunitats terapèutiques n'hi ha moltes i variades, la de Cornudella –que no té tots els requisits per considerar-se comunitat terapèutica però funciona com a tal– té unes característiques que la diferencien de la resta, una d'elles, la seva gratuïtat.

Fa anys que l'antic Mas d'en Lluc va anar a parar a mans del Bisbat després de la donació que en va fer un advocat de Barcelona, que el va donar per a finalitats socials. Des de llavors en aquest espai hi ha passat el tribunal tutelar de menors i el Centre Català de Solidaritat, de Càritas, en un període en què ja s'hi va començar l'atenció a persones drogodependents. Però fa uns quinze anys que els responsables de la iniciativa del centre de solidaritat van abandonar el mas per anar a Can Puig, a Barcelona.

Abans que aquest espai quedés abandonat, però, mossèn Joan Roig, de la parròquia d'Ulldemolins, ja havia mantingut contactes amb el centre: «Uns quatre anys abans de marxar em van cridar perquè els donés un cop de mà un dia que feien la matança del porc», i aquí va començar el seu contacte amb aquests nois. En aquells moments el mossèn acollia a casa seva els usuaris que eren rebutjats a la masia perquè ja hi havien estat algun cop: «No podia deixar que es quedessin al carrer», explica. Càritas va abandonar el mas però el rector en tenia les claus, i al cap d'un temps, ell i els joves drogodependents que tenia acollits a casa seva s'hi van traslladar, i d'aquesta manera ell, «totalment sol», va reactivar el projecte. D'això en fa ara uns nou anys, i un temps després va començar a rebre el suport de Sant Joan de Déu i les Filles de la Caritat, que li pagaven el treball d'uns monitors uns dies a la setmana. Ara, finalment, s'ha formalitzat un acord de col·laboració a través del qual la Fundació Mambre –en la qual s'integren Sant Joan de Déu i les Filles de la Caritat–, que dóna cobertura legal al projecte, i l'Arquebisbat de Tarragona, propietari de l'immoble, el cedeix oficialment per a aquesta finalitat. Manuel Lecha, que és el president del patronat de la fundació, explica que és el primer projecte que es fa a Tarragona i que es podria ampliar, al mateix mas, «amb altres iniciatives destinades a persones amb risc d'exclusió social». La fundació finança tres monitors, una treballadora social i un psicòleg.

NO ÉS UN SERVEI CLÀSSIC

Tot i que hi ha diversos centres per a drogodependents, el servei que s'ofereix al Mas d'en Lluc dista molt de la resta. D'una banda, perquè «som una família», diu Roig, i s'ofereix, a persones sense sostre i amb problemes de drogues una atenció «sense límit». Mossèn Joan explica que les persones que s'hi estan ho fan «per voluntat pròpia», i sempre treballen en el manteniment de la casa, el ramat de 30 cabres, l'hort o fent llenya. S'autoabasten dels animals i la terra, tot i que també han de comprar alguns productes: «Ja ens espavilem; jo no tinc cap subvenció, però ni falta que em fa», assegura, tot i que afegeix que hi ha «amics» que els ajuden i també recorren alguns dies al banc d'aliments de Reus. Alguns usuaris, que cobren les ajudes del Pirmi, també fan aportacions econòmiques a la casa.

Els nois –en aquesta casa només hi ha homes– s'hi estan entre mig i un any, la majoria, «i són ells mateixos els que diuen que estan curats», tot i que ell és conscient que molts no estan deshabituats. Per accedir-hi «només han de tenir voluntat de desintoxicar-se» i abans d'entrar al mas se'ls fa una analítica i s'han d'estar uns dies previs fent tractament: «Intentem posar ordre» a través del treball diari, un horari marcat i teràpies individuals.

Segons el mossèn, el millor que se'ls pot oferir «és que tinguin qualitat de vida i se sentin estimats», ja que la majoria, diu, tenen un passat «amb motius seriosos» per enganxar-se a l'hàbit. L'edat mitjana de les persones que s'hi estan és d'entre 20 i 40 anys, tot i que també n'hi ha tres de 50.
 

Foto (J. Fernandez): mossèn Joan Roig davant del Mas