La trobada de restes de parapets i trinxeres de l'exèrcit republicà a la serralada, punt d'inici de l'estudi

Cornudella web 17/11/2008.- El centre de recerca i difusió del patrimoni etnològic i la memòria històrica Carrutxa, amb el veí d'Albarca Salvador Palomar al capdavant, està desenvolupant un treball d'investigació sobre els intensos combats de la Guerra Civil que es van desenvolupar a la serra del Montsant. Concretament l'estudi, que probablement es publicarà l'any que ve, serà una aproximació als fets que van succeir entre l'estiu del 1938 i el gener del 1939, quan els pobles del Montsant van ser la rereguarda immediata del front de la batalla de l'Ebre, i després escenari de l'ofensiva franquista. Per a aquest treball, Carrutxa s'ha centrat en els testimonis recollits durant dos anys d'unes seixanta persones que van viure els fets, i que ara tenen entre 70 i 95 anys. Aquests testimonis han ofert descripcions de l'estat dels cadàvers, prova de l'acarnissament que va caracteritzar els combats. Altres persones han explicat que, anys després de l'acabament de la Guerra Civil, encara trobaven restes humanes en els conreus d'olivera de la serra de la Llena.

El Montsant va ser l'escenari d'intensos combats entre l'exèrcit de la República i les tropes franquistes, que es van desenvolupar fins al gener del 1939. Per la serralada encara es conserven restes de parapets, trinxeres i altres construccions bèl·liques, que han servit de punt d'arrencada a l'estudi que ha impulsat Carrutxa, amb la col·laboració del Parc Natural de la Serra de Montsant, i que ha rebut una subvenció de 2.800 euros del programa Memorial Democràtic de la Generalitat.

Carrutxa va trobar al Montsant vestigis que no corresponien a cap anjub o a cap cabana de pedra seca, i després de confirmar que es tractava de restes de trinxeres i parapets, l'entitat es va animar a engegar l'estudi. Les trinxeres trobades són les que l'exèrcit republicà va bastir des de les seves posicions als cingles dels Montalts (entre Cabassers i la Vilella Baixa) i damunt del congost de Fraguerau, i des d'on mantenien intensos combats amb les tropes franquistes acantonades a la serra de la Llena, a finals de 1938. Un d'aquests episodis van tenir lloc el 23 de desembre de 1938, quan els veïns d'Albarca van contemplar com Ulldemolins va quedar gairebé destruït per les bombes, que van causar desenes de morts, i es van haver de refugiar a les coves del Montsant. Els veïns no van tornar al poble fins al 15 de gener de l'any següent. A la Vilella Baixa, els franquistes van cometre assassinats i violacions de dones. Cornudella va ser l'últim poble de la serra ocupat per l'exèrcit de Franco, concretament el 14 de gener.

Carrutxa també proposa que els llocs d'interès puguin ser senyalitzats i aportar així més informació als nombrosos excursionistes que recorren el Montsant, atrets sobretot pel seu atractiu paisatgístic. D'aquesta manera, es combinaria el senderisme amb el coneixement de la història.

Precisament el passat 25 d'octubre, va tenir lloc a Cornudella un homenatge als soldats que durant la guerra civil espanyola van ser enterrats a la fosa comuna del cementiri de la vila. Alguns dels ferits durant aquell hivern de 1938 van ser traslladats a l'hospital de guerra nº 2, ubicat al Mas d'en Lluc, al terme municipal de Cornudella de Montsant. Allà, els ferits que no sobrevivien a les ferides eren portats en camions al cementiri de Cornudella, on els van enterrar.