Primeres veus d'alarma al Priorat davant l'estat de sequera

Cornudella web 28/03/2008.- Mentres el conseller deMedi Ambient i Habitatge qualifica d'"emergència nacional" la situació de sequera que viu Catalunya, el president de la Generalitatdiu que el Govern no "prendrà" l'aigua a ningú i l'alcalde de Reus signa convenis per cedir aigua, entitats del Priorat donen la veu d'alarma i demanen la finalització del transvasament Siurana - Riudecanyes. Actualment l'estat embassament de Siurana (capacitat total 12,2 hm3) és del 17'57% de la seva capacitat total, o 2,15 hm3. Fa un any estava al 37,82%. El Decret de Sequera preveu que si la capacitat màxima dels embassaments se situa per sota del 20% es pot activar l'escenari d'emergència i prendre mesures per garantir l'abastament de l'aigua al conjunt de la població. Avui l'estat mitjà dels embassaments a Catalunya és del 21%.

Al Priorat han saltat les primeres veus d'alarma. La Mancomunitat del Topograpo formada per Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera, veïns del Priorat i la Comunitat de Regants del Riu Siurana demanen la finalització del transvasament Siurana - Riudecanyes, per l'autosuficiència d'aigua que alguns agents han adjudicat al Camp de Tarragona, i especialment l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, que va declarar fa unes setmanes que la seva ciutat gaudia d'excedents. Aquests col.lectius expliquen que "en aquests moments el riu Siurana baixa sec", i consideren que portar aigua a Barcelona pot "hipotecar el creixement econòmic i social" del Priorat.
Segons aquests col.lectius, s'esta incomplint el conveni de 1935, en què s'autoritzava l'embassament de Riudecanyes a captar l'aigua sobrera del riu Siurana per garantir així un cabal ecològic als municipis de la ribera del Siurana. Segons el col·lectiu d'entitats, "els regants de Riudecanyes estan deixant el riu Siurana sec tot l'any", cosa que significa que "no es compleix aquest cabal, incomplint de forma flagrant els acords previstos", i afegeixen que encara es vol "traspassar aigua del Camp a Barcelona". A més, diuen que estan "farts i tips de l'espoli sistemàtic dels nostres recursos", i afegeixen que "el Siurana és un riu, i com a tal ha de tenir el cabdal ecològic suficient per no convertir-se en un barranc" i "el bon creixement d'una nació rau a explotar els recursos naturals en el lloc on es produeixen, i no a hipotecar el futur d'una regió pel desenvolupament econòmic i social d'una altra", i afegeixen que hi ha la possibilitat que el riu Siurana no mori a l'Ebre, sinó "a la ciutat de Barcelona, mentre tota una comarca hipoteca el seu creixement econòmic i social".

Referent a l'alcalde de Reus, a l'ajuntament de Reus l'oposició va demanar explicacions al govern del consistori de per què no s'utilitzava l'aigua dels pous per a Reus en comptes de pagar un cànon tan alt per l'aigua que prové de l'Ebre. A banda d'això, va acusar el govern de Pérez de treure profit econòmic del traspàs d'aigua, ja que el Consorci d'Aigües de Tarragona els fa pagar el metro cúbic a 0,45 cèntims i ells faran pagar a Barcelona per la mateixa quantitat 1 euro. El portaveu de CiU a Reus, Carles Pellicer, considera que cedir l'aigua a aquest preu no és una acció de solidaritat, i ha dit que el que fa l'equip de govern és "aprofitar-se" de la situació. El consistori va respondre que el preu el marca l'Agència Catalana de l'Aigua i no pas ells. Per la seva banda, l'alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, tem que a l'estiu el pantà de Riudecanyes només
garanteixi quatre setmanes d'aigua per a la collita de l'avellana i l'olivera, en comptes de les setze habituals.

Segons l'article d'opinió d'Anton Monner a El Punt, el govern també ha informat que extraurà aigües de pous de la zona de Tarragona "on queda clar que la salinització és cada cop
més alta, cosa que significa que les capes freàtiques baixen de nivell i llurs cabals s'escurcen. D'on han de treure l'aigua, doncs?, de l'aigua que arriba al Camp de Tarragona des de l'Ebre. I bombaran més cabal fent servir la mateixa canonada des del canal de la dreta de l'Ebre. Per molt govern que siguin, potser es creuen que els ciutadans d'aquestes comarques som babaus?"

Per la seva banda, Unió de Pagesos va denunciar ahir que la conselleria de Medi Ambient està "mentint" tants als pagesos com a l'opinió pública sobre els suposats excedents hídrics del Camp, en una assemblea celebrada al Morell a què van acudir uns 150 pagesos. Salomó Torres (UP) va assegurar: "Estan jugant amb nosaltres amb una política de fets consumats sobre un recurs imprescindible, i dirigida a dividir-nos per poder tirar després pel dret en nom de l'interès general. Si s'hagués planificat hi hauria aigua per a tothom". La majoria d'intervencions van reclamar un "front comú" de tots els pagesos catalans per evitar guerres entre territoris i "plantar cara quan es vulgui foradar un pou". El consell nacional d'UP de demà es plantejarà "mobilitzacions, un cop s'esgoti el diàleg". El sindicat convoca una altra assemblea el 8 d'abril a la
Selva del Camp. Pel que fa a la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) les bones relacions amb el Govern sembla que s'han trencat definitivament. Les diferents mesures previstes per la Generalitat per garantir l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, han fet que aquesta entitat difongués ahir un comunicat per declarar "transvasista" el tripartit. La PDE afirma que "el govern català està aprofitant l'actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la "nova" gestió de l'aigua mai es farien".

La polèmica Siurana - Riudecanyes
El 5 de desembre de 2002, el president de la Generalitat, aleshores Jordi Pujol, va inaugurar a Gratallops les instal·lacions que garanteixen el subministrament d'aigua durant tot l'any als quatre pobles de la mancomunitat del Topograpo (Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera). Als quatre pobles se'ls garantien dos-cents mil metres cúbics anuals, una part dels quals corresponen als drets de reg reconeguts als municipis. Pujol va destacar, sobretot, que els 1.114 veïns afectats ja no haurien "de patir per l'aigua". Semblava que havia de ser la fi de les queixes de la comarca sobre els recursos hídrics de la capçalera d'aquest riu. Però no va ser així. El president de la mancomunitat del Topograpo, Gerard Martí, i el del Consell del Priorat, Jordi Argilès, van llançar, el mateix dia de la inauguració, una proposta de futur que suposava un atac frontal a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, propietària dels embassaments de
Siurana i Riudecanyes. S'havia de replantejar la concessió al Priorat de tota l'aigua de la capçalera del riu, que és el mateix que dir tota l'aigua embassada al pantà de Siurana. Això suposaria buscar una altra font d'abastament per al pantà de Riudecanyes, que abasteix Reus i els regants del Camp. Argilès va recordar que Siurana i Riudecanyes són dues conques diferents. Segons ell, per al desenvolupament futur del Priorat, la conca natural és el Siurana i les necessitats del Baix Camp es podien resoldre des de l'Ebre. Pujol, sorprès per la petició -que no li va fer gaire gràcia-, va tancar va tancar la qüestió dient que no era el moment de parlar-ne, i recordant el que havia costat l'obra i la importància que tenia la inauguració.

La sequera a Catalunya
Catalunya ha patit al llarg de la història recent diversos episodis de sequeres entre moderades i rigoroses. Un dels més importants és el que va afectar el nostre país i el conjunt de la península Ibèrica entre 1944 i 1950, que va motivar restriccions en el subministrament a diverses poblacions i durant diferents períodes. El 1953 només va
ploure la meitat del que era normal i les restriccions en el servei van arribar a Barcelona, on a mitjan maig es van iniciar talls en el subministrament d'aigua als habitatges durant un 30% de les hores del dia. Els anys 1973, 1985 i 1988 Catalunya va patir diversos episodis de sequera rigorosa que van provocar restriccions importants en el
subministrament i els talls van estar a punt d'afectar la capital fins que, per sort, va ploure. Actualment portem des de la tardor del 2006, molts mesos amb absència de precipitacions importants a les capçaleres dels rius, que només han registrat precipitacions molt minses, per sota dels 10 litres per metre quadrat. Això fa que aquesta
sigui la pitjor sequera que hem patit al nostre país des de les dels anys 1944 i 1953.

En la situació actual, i d'acord amb el que determina l'entrada en vigor de l'escenari d'excepcionalitat de nivell 2 previst pel Decret de sequera, els usos afectats per les restriccions, és a dir, aquells en què no es pot utilitzar aigua potable, són: Reg de jardins, de prats, d'horts, de zones verdes i esportives, tant públics com privats. Reg o aigualeig de vials, de carrers, de caminals i de voreres, ja siguin de caràcter públic o privat. Ompliment de piscines, d'estanys i de fonts, privats o públics. Rentatge amb mànega de tota classe de vehicles llevat del que faci una empresa dedicada a aquesta activitat. L'entrada en situació d'emergència no comporta talls domiciliaris immediats i es preveuen "tot tipus de mesures" per evitar-los.

Foto: Riu Siurana. Arxiu Cornudella web. Fonts d'informació: PrioratDigital, El Punt, Tinet, Agència Catalana de l'Aigua